Disposicions

Disposició addicional primera

En el municipi de Barcelona, ateses les especials característiques que es deriven de la capitalitat del país i atès el que estableixen els articles 11.1.n, 58.1, 59 i 71 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona és competent per atorgar les llicències comercials corresponents als establiments amb una superfície de venda inferior a 5.000 metres quadrats, d'acord amb les ordenances i la planificació comercial pròpies.

Disposició addicional segona

En les àrees territorials que entren dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 2/1989, de 16 de febrer, de centres recreatius turístics, l'ús comercial s'admet d'acord amb la regulació de la llei esmentada i el seu desplegament reglamentari.

Disposició addicional tercera

D'acord amb els principis i objectius de la present norma, s'incorporen els establiments comercials ubicats en edificis de nova construcció dins l'àmbit d'aplicació del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.

Disposició addicional quarta

Els ajuntaments poden elaborar la planificació estratègica comercial del municipi, la qual s'ha d'ajustar a les determinacions d'aquest Decret llei.

Disposició addicional cinquena

En els àmbits on les determinacions del planejament urbanístic vigent en matèria comercial no es pugui portar a terme com a conseqüència de les determinacions d'aquest Decret llei, es poden tramitar modificacions del planejament urbanístic per a destinar aquests àmbits a d'altres usos, en el marc del model territorial del planejament vigent.

Disposició addicional sisena

Als efectes d'aquest Decret llei tenen la consideració d'implantacions singulars d'acord amb el Decret 344/2006, de 19 de setembre , de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada, tots els establiments comercials amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 m2.

L'Estudi d'Avaluació de la Mobilitat Generada (EAMG), ha d'incloure la justificació de l'estimació de les emissions atmosfèriques de CO2 derivades de la mobilitat generada per l'establiment comercial. Reglamentàriament s'establirà la metodologia i es fixaran els llindars màxims permesos d'aquestes emissions.

Disposició addicional setena

El departament competent en matèria de comerç ha d'impulsar i vetllar perquè es duguin a terme els projectes necessaris per dotar de les estructures i mitjans electrònics suficients per a l'aplicació dels procediments previstos en aquest Decret llei, així com les fórmules d'interrelació i col·laboració a través d'aquests mitjans amb l'administració local.

Disposició addicional vuitena

Les noves implantacions d'establiments dedicats a la venda de carburants, localitzades fora de la trama urbana consolidada, en tot cas, poden incorporar un establiment comercial amb una superfície de venda de fins a 200 metres quadrats, com a servei complementari de la benzinera, amb la comunicació corresponent a la direcció general competent en matèria de comerç. Qualsevol altra implantació comercial resta subjecta a les determinacions d'aquest Decret llei.

Disposició addicional novena

Els àmbits de planejament urbanístic que s'enumeren a continuació resten exclosos del criteri de localització establert a l'article 9 d'aquest Decret llei, amb les superfícies de venda màximes autoritzables que s'indiquen:

a) Modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana i Pla Parcial del sector discontinu Can Montcau- Can Malé, del municipi de Lliçà d'Amunt. Superfície de venda màxima: 10.000 metres quadrats.
b) Pla parcial del Centre comercial Sant Boi, del municipi de Sant Boi de Llobregat. Superfície de venda màxima: 2.000 metres quadrats.
c) A Granollers, en l’àmbit del Pla de millora urbana (PEMU) –clau 7– del passeig Conca del Besòs i dels carrers Arenys i Manuel de Falla, fins a un màxim de 10.000 m2 de superfície de venda.
d) Parc d’activitats econòmiques dels Garrofers, del municipi de Vilassar de Mar.
S’afegeix una superfície màxima de venda de 2.000 m2, per a la implantació d’un establiment dedicat a la comercialització de productes alimentaris i de consum quotidià en règim d’autoservei.

El departament competent en matèria de comerç ha de delimitar la concentració comercial dels Garrofers, havent escoltat l’Ajuntament de Vilassar de Mar, d’acord amb el procediment establert per l’apartat a de la disposició addicional de la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, incorporant els establiments preexistents, i la localització de la superfície esmentada.
e) A Sant Pere de Ribes, a l'eix de la Rambla del Garraf (C-246a), una superfície màxima de venda de 40.000 m2, distribuïda de la manera següent: 30.000 m2 a l'àmbit de planejament SUPP-12 (Subsector 2) i 10.000 m2 a l'espai de l'antiga fàbrica Valentí, a la zona de concentració comercial del polígon industrial Vilanoveta. Aquesta implantació resta exclosa tant del criteri de localització com del criteri d'ordenació que estableix l'article 9.4 d'aquest Decret llei.
f) A Collbató, en l'àmbit de planejament del Pla parcial del Castell, una superfície màxima de venda de 3.000m² en un equipament col·lectiu, que pot incorporar un establiment individual dedicat a la comercialització de productes alimentaris i de consum quotidià en règim d'autoservei d'una superfície màxima de venda de 1.600m²
g) A la Jonquera, atesa la important activitat comercial transfronterera, 30.000m² addicionals que s'afegeixen a la superfície de venda total autoritzada al municipi en data del 31 de desembre de 2016.
h) A Vilanova i la Geltrú, en l'àmbit de plantejament del polígon de Masia d'en Barreres II, una superfície màxima de venda de 19.000m² en un equipament col·lectiu que s'ha d'emplaçar necessàriament en una parcel·la que estigui connectada amb la TUC mitjançant un vial estructurant del municipi. Aquests metres s'han de materialitzar abans del 31 de desembre de 2021.
i) A Blanes, en l'àmbit de la Ciutat Esportiva, una superfície màxima de venda de 3.000m² per a un gran establiment comercial complementari d'aquest equipament esportiu.
j) A Cervelló, en l'àmbit de planejament del subsector ^2, sector UP4, al km 1.241,5 de la carreta N-340, fins a un màxim de 10.000m² de superfície de venda en un establiment comercial col·lectiu que pot incloure dos grans establiments territorials comercials, un dels quals un establiment individual dedicat a la comercialització de productes alimentaris i de consum quotidià en règim d'autoservei d'una superfície màxima de venda de 5.000m²
k) Modificació puntual del Pla general d'ordenació urbana del sector del Sorrall, del municipi de Mataró.
Superfície de venda màxima:30.000 metres quadrats.
l) Modificació puntual del Pla general d'ordenació urbana del sector Can Riba-Òdena, del municipi d'Òdena. Superfície de venda màxima: 8.000 m2.
m) A Reus, la Illa C del polígon I de l'àmbit de planejament del Sector A8, La Roureda. Superfície de venda màxima: 17.000 m2.
n) A Sant Celoni, a l'illa qualificada com a zona 11 Parc Comercial, de l'àmbit de planejament de la UASU 42, fins a un màxim de 6.048,00 m2 de superfície de venda.

Disposició addicional desena

En l’àmbit del planejament de la modificació del Pla parcial urbanístic del parc d’activitats econòmiques Can Sant Joan, àmbit sud-est, de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), els projectes de nous establiments comercials poden sumar, en conjunt, una superfície màxima de venda de 10.000m² per a qualsevol activitat comercial, d’acord amb la localització determinada per acord del Ple de l’ajuntament, adoptat en data del 19 de setembre de 2011.

Disposició addicional onzena

1. Els establiments comercials ubicats fora de la trama urbana consolidada (TUC) amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest decret llei mantenen els drets pel que fa al canvi de titular, sempre que es respectin les característiques de la pròpia llicència.
2. Les concentracions comercials relacionades i delimitades en els annexos del Decret 379/2006, del 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, s'equiparen, a efectes de l'ordenació dels establiments comercials, a les trames urbanes consolidades (TUC) del municipi corresponent. Les actuacions resultants d'aquesta equiparació no poden ultrapassar en cap cas el llindar de la delimitació, tal com fou grafiada en els dits annexos.
3. També s’assimilen a la trama urbana consolidada els recintes comercials amb llicències d’implantació o d’ampliació atorgades en aplicació de la Llei 18/2005, del 27 de desembre, d’equipaments comercials, i del Decret 379/2006; i també els centres comercials autoritzats en aplicació de l’excepció establerta per la lletra d de l’apartat 8 de l’article 4 i la lletra g de la disposició transitòria desena de la Llei 18/2005. En cap cas no es pot sobrepassar la superfície de venda que els ha estat concedida en la llicència respectiva.

Disposició Addicional Dotzena

1. Les empreses titulars de centres d'innovació tecnològica o de disseny vinculats a les activitats de consum poden implantar un petit establiment comercial (PEC), que resta exclòs dels criteris de localització de l'article 9 d'aquest decret llei sempre que es compleixin tots els requisits següents:
1. a) Que el centre d'innovació tecnològica o el centre de disseny doni ocupació directa i permanent a més de cinquanta treballadors.
2. b) Que el petit establiment comercial que es pretén implantar es localitzi en el mateix municipi i en el mateix polígon d'activitats econòmiques on estigui el centre d'innovació tecnològica o el centre de disseny.
3. c) Que el petit establiment comercial que es pretén implantar comercialitzi exclusivament productes creats directament en el centre tecnològic o en el centre de disseny per la mateixa empresa titular del dit centre.
2. Les disposicions de l'apartat 1 són aplicables a la possibilitat d'implantar un mitjà establiment comercial (MEC), subjecte als mateixos requisits, si el centre d'innovació tecnològica o el centre de disseny dóna ocupació directa i permanent a més de cent treballadors.

Disposició Addicional Dotzena (sic) Excepcions als criteris de localització i ordenació de l’ús comercial

(No vigent)

Disposició addicional Tretzena

S'apliquen als criteris de localització i ordenació de l'ús comercial les excepcions següients:

1. Les indústries poden disposar d’un espai adjacent per a l’exposició i venda dels productes propis de l’activitat industrial que s’hi desenvolupa. Aquest espai no pot ultrapassar els tres-cents metres quadrats de superfície de venda, ni configurar, juntament amb altres, un establiment comercial col·lectiu. Aquesta activitat comercial només es pot dur a terme mentre es mantingui l’activitat industrial.
2. Els petits, mitjans i grans establiments comercials es poden implantar en els àmbits de planejament on s’instal·lin parcs d’oci i recreatius, amb una inversió mínima de vint-i-cinc milions d’euros per al conjunt del projecte del parc, sempre que es compleixin les condicions següents:
1. a) Disposar d’un informe favorable de l’ajuntament, aprovat per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, i amb informació pública prèvia d’un mes.
2. b) Dins de la zona d’accés restringit als visitants del parc, amb el pagament previ d’una entrada, només es poden implantar petits i mitjans establiments comercials, destinats a la venda del marxandatge del parc i de les seves atraccions. La superfície de venda total d’aquests establiments no pot superar el 10% de la superfície d’aprofitament privat del parc d’oci i recreatiu.
3. c) Fora de la zona d’accés restringit als visitants del parc només es pot implantar un gran establiment comercial, individual o col·lectiu, destinat a la venda del marxandatge del parc i de les seves atraccions o a l’equipament de la persona i articles esportius, subjecte a les condicions i els requisits següents:
  - – El règim d’intervenció administrativa aplicable per a aquests establiments és, en qualsevol cas, el de llicència comercial de la Generalitat.
  - – La sol·licitud de llicència comercial corresponent es pot formalitzar fins al 31 de desembre de 2016, com a molt tard.
  - – L’inici de l’activitat comercial resta condicionada a l’obertura al públic del parc i a la materialització en aquest de, com a mínim, més del 50% de la inversió i de les activitats d’oci i recreatives projectades.
  - – L’horari d’obertura d’aquests establiments s’ha d’ajustar al règim general que prevegi la legislació en matèria d’horaris comercials.
3. Els establiments comercials col·lectius en funcionament en data del 31 de desembre de 2013 que es trobin situats en la trama urbana consolidada o en concentracions equiparades a trames urbanes consolidades de municipis amb una població vinculada ETCA (equivalent a temps complet anual) superior a 50.000 habitants poden incrementar, per una sola vegada, en un 25% la superfície de venda que tinguin autoritzada en la data esmentada.
4. Les remodelacions dels centres comercials i de les galeries comercials definides en l’article 5.h no singulars.
5. Els àmbits inclosos en el Pla director urbanístic (PDU) d'aparcaments d'intercanvi modal transport públic-vehicle privat a l'àmbit del sistema tarifari integrat de l'ATM de Barcelona poden disposar d'un establiment comercial d'un màxim de 300 metres quadrats de superfície de venda. Aquest establiment comercial s'ha d'ubicar en un sistema de comunicacions per a l'intercanvi modal de titularitat pública, vinculat al sistema ferroviari, sense que pugui ser a una distància superior de 300 metres d'una estació de ferrocarril.

Disposició addicional Catorzena

Als efectes del que estableix l’article 9:

a) Es consideren municipis assimilats a un municipi de més de 5.000 habitants els municipis que disposen d’una població ETCA (equivalent a temps complet anual) superior a aquesta quantitat, segons les darreres dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
b) Es consideren municipis assimilats a un municipi de més de 50.000 habitants els municipis que disposen d’una població ETCA superior a aquesta quantitat segons les darreres dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
c) Els municipis amb una població superior a 30.000 habitants resten assimilats a capitalitat comarcal si presten tots els serveis següents, a més dels que els són propis: hospital comarcal, estació d’autobusos interurbans, jutjat de primera instància i biblioteca central comarcal.

Disposició transitòria primera

1. En el termini màxim de sis mesos a comptar des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han de disposar de la representació gràfica de les seves trames urbanes consolidades (TUC) d'acord amb el que estableix aquest Decret llei. Mentrestant es manté la vigència de les trames urbanes consolidades (TUC) annexes al Decret 379/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, així com de les delimitacions de trames posteriors aprovades mitjançant la corresponent Ordre del conseller d'Innovació, Universitats i Empresa.
2. Transcorregut el termini de sis mesos a què fa referència l'apartat 1, la direcció general competent en matèria d'urbanisme pot efectuar d'ofici la primera delimitació de les trames urbanes consolidades (TUC), o la modificació de les existents per ajustar-se al que estableix aquest Decret llei, prèvia informació pública pel termini d'un mes i audiència per igual termini a l'ajuntament corresponent. En aquest procediment ha de constar l'informe de la direcció general competent en matèria de comerç, el qual és vinculant si és desfavorable.
3. A partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, per als ajuntaments que no tinguin delimitada la seva trama urbana consolidada (TUC) i fins que no l'hagin grafiat, es considera que aquesta ve delimitada per la zona constituïda pels assentaments de naturalesa complexa que configuren el casc històric i els seus eixamples.

Disposició transitòria segona

Per tal de poder tramitar la llicència comercial corresponent, s'ha de disposar amb caràcter previ de la representació gràfica de la trama urbana consolidada aprovada per la direcció general competent en matèria d'urbanisme.

Disposició transitòria tercera

Fins a l'entrada en vigor del desplegament reglamentari previst en aquest Decret llei es manté la vigència del Decret 378/2006, de 10 d'octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, en tot allò que no sigui contrari a aquest Decret llei.

Disposició transitòria quarta

Fins a l'entrada en vigor de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, s'han d'efectuar de forma autònoma les comunicacions relatives a noves implantacions, ampliacions i canvis d'activitat d'establiments comercials individuals o col·lectius que preveu aquest Decret llei.

Disposició transitòria cinquena

Les llicències comercials sol·licitades i pendents de resolució a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei dels establiments amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats s'han de tramitar d'acord amb el que estableix la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials; el Decret 378/2006, de 10 d'octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, i el Decret 379/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials. Els establiments amb una superfície de venda inferior a 2.500 metres quadrats que hagin sol·licitat una llicència comercial en base a l'aplicació de la normativa vigent abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, se'ls aplicarà les disposicions contingudes en aquesta norma sempre que el resultat sigui més favorable per a la persona sol·licitant. En cap cas és necessari per a la finalització dels procediments ni l'informe sobre el grau d'implantació comercial ni la consulta a la Comissió d'Equipaments Comercials. Així mateix, la manca de resolució i notificació a la persona interessada en els terminis establerts en aquestes disposicions comporta l'atorgament de la corresponent llicència per silenci administratiu.

La resta d'expedients que, a l'entrada en vigor del present Decret llei, estiguin en tràmit davant de la direcció general competent en matèria de comerç, es resoldran d'acord amb les determinacions contingudes en aquest Decret llei.

Disposició transitòria sisena

Els programes d'orientació per als equipaments comercials (POEC) en procés d'aprovació definitiva per la direcció general competent en matèria de comerç en el moment d'entrada en vigor d'aquest Decret llei s'han de tramitar d'acord amb el que estableix la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, i el Decret 378/2006, de 10 d'octubre, que la desenvolupa.

Disposició transitòria setena

La direcció general competent en matèria de comerç ha de publicar per mitjans telemàtics els formularis normalitzats previstos en aquest Decret llei.

Disposició transitòria vuitena

Mentre no es disposi dels mitjans tècnics i pressupostaris per a la implantació de l'ús de mitjans electrònics en la presentació de les comunicacions i sol·licituds de llicència comercial, cal aportar els formularis i la documentació corresponent en suport electrònic i una còpia en suport paper.

Disposició transitòria novena

A partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, les sol·licituds dels informes sobre el grau d'implantació de les empreses de la distribució comercial establerts a l'article 8 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, que estiguin en tràmit, s'han d'arxivar i s'han d'adoptar les mesures necessàries per a procedir a la devolució de la taxa abonada.

Disposició derogatòria primera

Sens perjudici del que estableixen les disposicions transitòries, es deroga la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, el Decret 379/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials, i qualsevol altra disposició que s'oposi al que estableix el present Decret llei.

Disposició derogatòria segona

Es deroga el capítol II del títol VII del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny.

Disposició derogatòria tercera

Es deroga l'article 1.1.1.d del Decret 356/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la capacitat sancionadora en matèria d'ordenació del comerç.

Disposició final primera

Modificació del capítol I del títol VII del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny.

Es modifica el capítol I del títol VII del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny que queda redactat de la següent manera:

.Capítol I. Taxa

per a la tramitació de a la llicència comercial de la Generalitat

Article 7.1-1. Fet imposable.

Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació d'expedients de sol·licitud de llicència comercial de la Generalitat.

Article 7.1-2. Subjecte passiu

Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten les llicències comercials.

Article 7.1-3. Acreditació

1.La taxa s'acredita en el moment de presentar la sol·licitud de la llicència comercial. Atesa la possibilitat de desistiment de la persona sol·licitant abans, durant o desprès de l'estudi de l'expedient per a l'atorgament de la llicència, la taxa es fracciona en dos pagaments:

a)El 65% en el moment de presentar la sol·licitud, juntament amb la resta de documentació necessària per a iniciar la tramitació de l'expedient, pel procediment d'autoliquidació.

b)El 35% restant abans de finalitzar el període establert pel tràmit d'audiència que s'inicia un cop dictada la proposta de resolució, pel procediment de notificació de la liquidació.

2.La manca de liquidació de la taxa té les conseqüències següents:

La manca d'acreditació del pagament del 65% en el moment de presentar la sol·licitud té els mateixos efectes que la manca de qualsevol altra documentació preceptiva necessària per a iniciar la tramitació de l'expedient.

La manca de liquidació del pagament del 35% dins del període de quinze dies a comptar des de l'endemà de la recepció de la corresponent notificació dóna lloc a la caducitat de l'expedient per a l'atorgament de la llicència comercial de la Generalitat.

3.En els casos en els que no es dicti resolució expressa en el termini legalment establert, la persona interessada, amb la sol·licitud prèvia corresponent té dret a la devolució de l'import pagat.

Article 7.1.-4. Base imposable i tipus de gravamen

Constitueix la base imposable la superfície de venda total dels establiments, quan es tracti d'un nou establiment comercial, d'un canvi d'activitat, i només la superfície de venda afegida quan es tracti d'una ampliació. El tipus de gravamen s'estableix en 3,70 euros per metre quadrat de superfície de venda.

Article 7.1-5. Afectació

Els ingressos procedents de la recaptació de les taxes per la tramitació de la llicència comercial de la Generalitat s'afecten al finançament, l'ampliació i la millora dels serveis que tinguin assignades les tasques de vetllar pel compliment del que estableix la corresponent Decret llei d'ordenació dels equipaments comercials i les normes reglamentàries que la despleguin..

Disposició final segona. Títol competencial

Aquest Decret llei es promulga en exercici de la competència exclusiva en matèria de comerç interior reconeguda a l'article 121.1.d) de l'Estatut d'autonomia.

Disposició final tercera. Desplegament

S'autoritza el Govern i el conseller o consellera competent en matèria de comerç perquè dictin les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar aquest Decret llei.

Disposició final quarta. Entrada en vigor

Aquest Decret llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.