1. a) Els assentaments de naturalesa complexa configurats pel nucli històric i els seus eixamples on, d'acord amb el planejament urbanístic vigent, l'ús residencial és dominant i compatible amb l'ús comercial.
2. b) Les àrees residencials plurifamiliars contínues als assentaments a què fa referència l'apartat a), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent on, d'acord amb el planejament urbanístic l'ús residencial és dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials.
3. c) Les àrees residencials plurifamiliars no contínues amb les àrees a què fan referència els apartats a) i b), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent on, d'acord amb el planejament urbanístic l'ús residencial és dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials, sempre que tinguin una densitat bruta superior a quaranta habitatges per hectàrea.
4. d) Les àrees residencials unifamiliars contigües als assentaments o a les àrees a què fan referència les lletres a) ,b) i c), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent.

1. a) S'entén per àrees residencials el conjunt de zones i sistemes en sòl urbà o en sectors en sòl urbanitzable amb planejament urbanístic amb ordenació detallada aprovada i vigent, sempre que configuri una ordenació unitària que doni continuïtat al conjunt del teixit urbà residencial.
2. b) S'entén que l'ús residencial és dominant quan el sostre dels usos residencials, tant privat com públic, representa més del 50% del sostre total de l'aprofitament privat.
3. c) S'interpreta que hi ha continuïtat quan es produeix la contigüitat entre fronts de parcel·lació, vinculada a la confrontació d'ordenacions adjacents recolzades en una mateixa via pública.

Els municipis limítrofs que estiguin conurbats mitjançant àrees residencials o sistemes de comunicació que les vertebrin poden delimitar gràficament el perímetre corresponent a l'àmbit de la trama urbana consolidada supramunicipal conjuntament, de mutu acord i de conformitat amb l'article 7. En aquest supòsit, amb relació als criteris de localització a què fa referència l'article 9, cal tenir en compte per a la totalitat de la trama urbana consolidada conjunta resultant el nombre d'habitants del municipi amb més població.

1. a) L'Ajuntament, amb el tràmit previ d'informació pública pel termini d'un mes, ha de trametre l'acord del Ple relatiu a la proposta de delimitació de la trama urbana consolidada a la direcció general competent en matèria d'urbanisme per a la seva aprovació, juntament amb la documentació següent:

   Memòria justificativa de la proposta.

   Plànols a escala dels àmbits a incloure a la trama urbana consolidada.

   Expedient administratiu de la tramitació de la proposta

2. b) La direcció general competent en matèria d'urbanisme ha de formular una sol·licitud d'informe a la direcció general competent en matèria de comerç adjuntant la documentació necessària per poder resoldre la sol·licitud.

   Aquest informe és preceptiu i té caràcter vinculant en cas de ser desfavorable. La documentació es considera completa, als efectes del termini previst a l'apartat d) una vegada s'hagi emès l'informe de la direcció general competent en matèria de comerç, que ha d'emetre informe en el termini màxim d'un mes. En cas que no s'emeti informe en el termini previst, es poden prosseguir les actuacions.

3. c) La delimitació s'aprova mitjançant resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria d'urbanisme, prèvia audiència, si s'escau, a l'Ajuntament corresponent, per un termini de quinze dies, en el cas que s'hi hagi d'introduir rectificacions.

   En cas que les rectificacions introduïdes suposin una modificació substancial de la proposta informada per la direcció general competent en matèria de comerç, aquesta ha de tornar a emetre l'informe previst a l'apartat b).

4. d) El termini per aprovar la delimitació és de dos mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud amb la documentació completa. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi dictat i notificat la resolució, la delimitació s'entén efectuada en els termes previstos a la proposta formulada per l'Ajuntament.
5. e) La direcció general competent en matèria d'urbanisme ha de donar publicitat a la delimitació de les trames urbanes consolidades mitjançant la publicació al DOGC. Així mateix, s'ha de donar publicitat de la delimitació a través del portal de difusió telemàtica del planejament urbanístic.

1. a) En el cas que una nova figura de planejament urbanístic estableixi l’ordenació detallada dels àmbits esmentats i especifiqui una nova delimitació de la trama urbana consolidada, la direcció general competent en matèria d’urbanisme, d’ofici, ha de dur a terme la modificació de la trama urbana consolidada, sempre que durant la tramitació del planejament la direcció general competent en matèria de comerç hagi emès l’informe que preveu l’article 10.5 i no s’hagin produït modificacions en la regulació de l’ús comercial amb relació a la proposta que fou objecte de l’informe esmentat. S’ha de fer publicitat de la modificació, d’acord amb el que estableix la lletra e de l’apartat 2.
2. b) En la resta de supòsits, s'ha de seguir el procediment que preveu l'apartat 2.

   En els sectors incorporats a la nova delimitació de la TUC no es poden obrir establiments comercials subjectes a llicència comercial fins que les obres d'urbanització dels sectors es trobin executades.

1. a) Els establiments comercials es poden implantar únicament a les àrees on s'admet l'ús comercial per a la categoria corresponent.
2. b) L'ordenació d'aquest ús està condicionada als continguts, criteris i paràmetres urbanístics, preservació del sòl agrari, desenvolupament rural, de mobilitat i de sostenibilitat ambiental, d'eficiència energètica i de preservació del patrimoni historicoartístic, que s'escauen en virtut d'aquest Decret llei i de la resta de normes que li són d'aplicació.

S'exceptuen d'aquest paràmetre general d'implantació els casos següents:

1. a) Els petits establiments comercials en els municipis amb una població menor o igual a 5.000 habitants es poden implantar on el planejament urbanístic ho permeti, sempre que no configurin un mitjà establiment comercial, un gran establiment comercial o un gran establiment comercial territorial.
2. b) Els petits establiments comercials dedicats a la venda de proximitat de productes d'artesania o agroalimentaris que dediquin, com a mínim, el 25% de la seva superfície de venda a l'oferta artesanal o agroalimentària de producció pròpia o de producció i elaboració pròpies o de producció aliena i elaboració pròpia es poden implantar en els àmbits permesos pel planejament urbanístic.
3. c) Els petits establiments comercials, individuals o col·lectius, sempre que no configurin un gran establiment comercial col·lectiu o un gran establiment comercial territorial, poden implantar-se en estacions de ferrocarril, ports i aeroports, així com en els equipaments de caràcter turístic o que generin una afluència de visitants significativa. En aquests casos, l'ús comercial és complementari i secundari respecte de l'activitat principal. Per reglament s'han d'establir els equipaments inclosos en aquesta categoria i la definició dels conceptes complementari i secundari.
4. d) Els petits establiments comercials en els municipis amb una població de més de 5.000 habitants o assimilables a aquests o que siguin capital de comarca es poden implantar fora de la trama urbana consolidada quan concorrin les circumstàncies previstes a l'apartat b) del punt 3 d'aquest article.

Excepcionalment, es poden implantar també fora de la trama urbana consolidada quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

1. a) Que la implantació es produeixi dins de les zones d'accés restringit de les estacions de línies transfrontereres i transregionals del sistema ferroviari que acullin el tren d'alta velocitat o línies de llarg recorregut, dels ports classificats d'interès general i dels aeroports amb categoria d'aeroports comercials, segons el Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya vigent en cada moment.
2. b) Quan es compleixin totes i cadascuna de les condicions següents:
   1. 1) L'emplaçament ha d'estar situat en continuïtat física amb el teixit urbà residencial, que configura la TUC, sense que pugui estar separat d'aquesta per cap barrera física no permeable significativa. L'establiment comercial ha de tenir accés des del carrer perimetral a la TUC.
   2. 2) El planejament urbanístic ha d'admetre l'ús comercial a la parcel·la on es vol implantar l'establiment comercial.

      Aquest ús comercial ha de tenir caràcter dominant o principal respecte a la resta d'usos admesos a la parcel·la. En aquest sentit, es considera que l'ús comercial té caràcter dominant o principal a la parcel·la on es proposa implantar l'establiment comercial quan la superfície construïda de l'establiment comercial suposa, com a mínim, el 51% de l'edificabilitat neta de la parcel·la.

   3. 3) La xarxa de transport públic col·lectiu que dona servei al municipi ha de ser suficient per atendre els fluxos de públic previsibles i disposar, com a mínim, d'un itinerari segur per a vianants.

      L'excepcionalitat a què es refereix l'apartat b) pot ser vàlida també per a establiments comercials col·lectius, si en el moment de la sol·licitud de la llicència comercial ja queda definit el projecte comercial, el qual ha de complir totes i cadascuna de les característiques de l'article 5.b), així com la resta de les condicions de l'excepcionalitat esmentada.

      Per reglament s'han de detallar les condicions d'aquestes excepcionalitats.

Excepcionalment, aquests establiments es poden implantar fora de la trama urbana consolidada quan concorrin les circumstàncies previstes a l'apartat a) i b) del punt 3 d'aquest article, sempre que es justifiqui també la connexió al transport públic interurbà.

5.Els establiments comercials singulars poden implantar-se en tots els àmbits on el planejament urbanístic vigent admet l'ús comercial.