Títol IV. Reglamentació detallada del sòl urbà

Capítol 1. Disposicions generals

Article 222. Aplicació de les Normes d'aquest títol.

Aquest títol conté la reglamentació detallada de l'ús i edificació en sòl urbà, segons el que disposa l'article 12.2.1f), de la Llei del sòl.
Les Normes d'aquest títol s'aplicaran al sòl urbanitzable, que s'incorpori al procés urbà, en allò que no sigui objecte d'una reglamentació diferent.
Per edificar als solars de sòl urbà no cal completar la reglamentació continguda en aquestes Normes mitjançant plans especials o estudis de detall, llevat d'aquells casos en què aquestes Normes disposin el contrari o resulti indispensable el desenvolupament del Pla General, per precisar les condicions de l'edificabilitat.
Quedaran qualificats en situació urbanística de fora d'ordenació els edificis i les instal·lacions construïdes abans de l'aprovació d'aquest Pla i que en virtut de les seves determinacions han de ser objecte d'expropiació, cessió obligatòria i gratuïta dels terrenys o bé enderroc o expropiació dels edificis.
Als edificis i a les instal·lacions en situació de fora d'ordenació, tal com es defineixen a l'apartat anterior, els serà d'aplicació el que disposa l'article 60.2 i 3 de la Llei del sòl i 45.1 de la Llei 3/1984 de Mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya i, en conseqüència, no podran ser objecte d'obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d'expropiació, però sí les petites reparacions que exigeixin la higiene, l'ornamentació i la conservació de l'immoble. Això no obstant, en casos excepcionals podran autoritzar-se obres parcials i circumstancials de consolidació quan no estigués prevista l'expropiació o demolició de la finca en el termini de 15 anys.
Els edificis i instal·lacions construïdes abans de l'aprovació d'aquest Pla que resultin disconformes amb les condicions d'edificació que determina, i no estiguin incloses als supòsits de l'apartat 4, podran ser objecte d'obres de: consolidació, reparació, modernització, millora de les seves condicions estètiques i higièniques, modificació d'ús, rehabilitació i, si fa al cas, augment de volum.
L'autorització o denegació dels augments de volum sobre els edificis disconformes, tal com es defineixen a l'apartat anterior, es regirà pels criteris següents:
1. No s'admetrà augment de volum sobre edificis disconformes en els casos següents:
  1. Edificis la disconformitat dels quals radiqui en el tipus d'ordenació, essent aquest diferent de l'assenyalat per a la zona.
  2. Edificis la superfície o el sostre edificat dels quals sigui igual o superior al permès per a la parcel·la.
  3. Edificis que igualin o superin el coeficient d'ocupació màxim de parcel·la assenyalat per a la zona.
2. En els casos no inclosos en l'apartat anterior, s'admetrà l'augment de volum sobre edificis disconformes essent-los d'aplicació les condicions següents segons el tipus d'ordenació aplicable a la zona.
3. A les zones on el tipus d'ordenació és segons alineacions de vial, les edificacions anteriors a l'aprovació del Pla general metropolità, a l'empara de llicència, el volum de les quals sigui disconforme amb les condicions d'edificació aplicables, però que no es trobin en els supòsits definits a la condició primera, podran sol·licitar ampliació sempre que:
  1. L'ampliació es produeixi d'acord amb les condicions d'edificació de la zona.
  2. L'ampliació sigui limitada estrictament per la diferència entre la superfície o sostre edificat de l'edifici o volum, si és el cas, i el màxim permès a la zona.
  3. Sigui destinada a usos permesos a la zona.
4. A les zones on el tipus d'ordenació és el d'edificació aïllada, les edificacions anteriors a l'aprovació del Pla general metropolità, a l'empara de llicència, que resultin disconformes segons les condicions d'edificació de la zona, i no es trobin en els supòsits de la condició primera, podran sol·licitar l'ampliació sempre que:
  1. L'edificabilitat total resultant no superi el sostre edificable que correspon a la parcel·la segons la intensitat neta d'edificació, i no se superi el coeficient d'ocupació màxima permès per a la zona.
  2. L'ampliació es produeixi de conformitat amb les condicions d'edificació de la zona.
  3. Es respectin les limitacions d'ús establertes per a la zona.
Quan es procedeixi a l'enderroc de l'edificació, o aquesta reuneixi els pressupòsits per a la qualificació de finca inadequada, de conformitat amb l'article 154.3 de la Llei del sòl, l'aprofitament del sòl haurà de fer-se d'acord amb les condicions d'edificabilitat establertes en aquestes Normes.

Capítol 2. De les disposicions comunes als tipus d'ordenació

Secció I. Normes aplicables a tots els tipus d'ordenació

Article 223. Significat dels conceptes emprats.

Aquesta secció conté la reglamentació detallada de les constants o paràmetres que determinen, amb caràcter general, les característiques de l'edificació.
Sempre que es facin servir en aquestes Normes els conceptes que a continuació s'indiquen, tindran el significat següent:
1. Parcel·la. Porció de sòl urbà edificable.
2. Solar. Parcel·la que pel fet de reunir les condicions de superfície i urbanització establertes en aquestes Normes, és apta per a l'edificació immediata.
3. Planta baixa. Pis baix de l'edifici al nivell del sòl, dins dels límits que, amb referència a la rasant, assenyalen aquestes Normes en relació als tipus d'ordenació de l'edificació.
4. Planta soterrània. La situada dessota de la planta baixa.
5. Planta pis. Tota planta d'edificació que estigui per damunt de la planta baixa.
6. Elements tècnics de les instal·lacions. Parts integrants dels serveis de l'edifici de caràcter comú, com són els següents:
  
  Filtres d'aire; dipòsits de reserva d'aigua, de refrigeració o acumuladors; conductes de ventilació o de fums; claraboies; antenes de telecomunicació, ràdio i televisió; maquinària d'ascensors; espai per a recorregut extra dels ascensors i, fins i tot, per a accés d'aquests al pla de terrat o coberta; cossos d'escala d'accés al pla de terrat o coberta; elements de suport per a l'estesa i eixugada de roba i altres.
7. Cossos sortints. Són els que sobresurten de l'alineació de façana o línia de façana de l'alineació interior, o de l'espai lliure a l'interior d'illa, i tenen el caràcter d'habitables o ocupables tant si són tancats, semitancats o oberts.
8. Elements sortints. Són part integrant de l'edificació o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l'alineació interior o de l'alineació d'edificació.
9. Celoberts. Espai no edificat situat dins del volum d'edificació i destinat a obtenir il·luminació i ventilació.
10. Patis de ventilació. Amb aquest nom es designen espais no edificats, d'igual significació que els celoberts, però destinats a il·luminar o ventilar escales o dependències diferents de les peces principals dels habitatges.
11. Peces principals d'un habitatge. Les sales i dormitoris d'acord amb la normativa sobre condicions mínimes d'habitabilitat.

Article 224. Índex d'intensitat neta d'edificació per parcel·la.

L'índex d'intensitat neta d'edificació per parcel·la és el resultat de dividir l'edificabilitat màxima permesa a cada parcel·la per la superfície d'aquesta. L'edificabilitat màxima permesa és el resultat de la distribució comportada per l'ordenació de volums entre totes les parcel·les de l'edificabilitat neta de cada unitat de zona.
Al còmput de l'edificabilitat s'han d'incloure les superfícies de totes les plantes, per damunt del soterrani. S'han de computar, també, en l'edificabilitat els cossos sortints tancats o semitancats, els celoberts i els patis de ventilació.
L'edificabilitat total, computada segons el número anterior, no pot superar, a les parcel·les amb pendent, la que resulti de l'edificació en terreny en pla horitzontal.

Article 225. Planta baixa

La planta baixa es defineix per als diferents tipus d'ordenació de l'edificació segons les normes següents:
1. Al tipus d'ordenació segons alineacions de vial, la planta baixa per a cada parcel·la és aquella el paviment de la qual està situat entre 0,60m per damunt i 0,60m per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que corresponen a la parcel·la.
  
  En els casos en què, a conseqüència del pendent, existeixi més d'una planta que se situï dins dels límits establerts al paràgraf anterior, s'entendrà per planta baixa per a cada tram de frontal de parcel·la la de posició inferior.
  
  En els casos de parcel·les amb frontal a dos vials oposats, es referirà la cota de planta baixa a cada front, com si es tractés de parcel·les diferents, la profunditat de les quals assoleixi el punt mitjà de l'illa.
2. Al tipus d'ordenació d'edificació aïllada, té la consideració de planta baixa aquella planta o part d'aquesta situada damunt del soterrani real o possible.
3. Als altres tipus d'ordenació de l'edificació, la planta baixa serà determinada al corresponent pla o estudi de detall en relació amb el soterrani i a la cota de referència de planta baixa tal com es defineix a l'article 261 d'aquestes Normes.

L'alçada lliure mínima de la planta baixa serà la següent:

tipus d'ordenació	altra referència	alçada (m)
edificació segons alineació de vial	-	3,70
edificació aïllada	planta baixa oberta	3,00
edificació aïllada	planta baixa tancada	2,50
altres tipus d'edificació	-	2,75

Al tipus d'ordenació segons alineacions de vial, l'alçada mínima de sostre de la planta baixa pel que fa a la cota de referència de l'alçada reguladora serà de 4m per a amplades de vial de 20m o més, i de 3,70m per a amplades menors de 20m.

No es permet el desdoblament de la planta baixa amb dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresol.
Al tipus d'ordenació segons alineacions de vial, es permeten els entresolats en planta baixa quan formin part del local ubicat a l'esmentada planta i no tinguin accés independent des de l'exterior, i s'hauran de complir les condicions següents:
1. Els entresolats s'han de separar un mínim de 3m de la façana de l'edifici.
2. L'alçada lliure mínima, per sota i per sobre serà de 2,50m; això no obstant, si la part superior es destina a dipòsit de materials, l'altura mínima es redueix en l'esmentada part a 2,10m.
3. L'entresolat no podrà prolongar-se i ocupar l'espai lliure interior d'illa.
4. La construcció dels entresolats no ha d'implicar distorsió en la composició estètica de la façana de l'edifici. Les solucions de reculada de la planta baixa per efecte de la construcció d'entresolats, s'han de regir per aquestes Normes pel que fa a les reculades de l'edificació. Els ajuntaments respectius podran limitar o, si és el cas, prohibir aquesta solució als àmbits determinats que constitueixin un context històric o tradicional.
5. Els entresolats no constitueixen superfície de sostre edificable independent de la planta baixa i no són atribuïbles al còmput de l'edificabilitat que pugui ser ordenada mitjançant estudis de detall.
Al tipus d'ordenació d'edificació aïllada no es permeten les plantes d'entresolat.
Als altres tipus d'ordenació les plantes entresolat es podran admetre quan així ho determini, expressament, el pla especial o estudi de detall, i en aquests casos la seva superfície s'han d'incloure al còmput de l'edificabilitat.

Article 226. Soterranis

Els soterranis en el tipus d'ordenació segons alineacions de vial, són els espais situats per sota de la planta baixa, tinguin o no obertures, a causa dels desnivells, en qualsevol dels fronts de l'edificació.
Als altres tipus d'ordenació, el soterrani és tota planta soterrada o semisoterrada, sempre que el seu sostre estigui a menys d'1m per damunt del sòl exterior definitiu. La part de planta semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'1m per damunt d'aquest nivell, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

En aquests tipus d'ordenació els soterranis, a més a més de la condició anterior, han d'ajustar-se, segons la situació en què es trobin, a les regles següents:
1. El soterrani situat dins de la projecció del cos de l'edifici que per la seva situació defineix com a planta baixa la situada immediatament pel seu damunt, haurà de tenir el seu sostre situat, pel que fa a la cota natural del terreny, amb una variació absoluta de més menys un metre.
2. Els soterranis situats fora de la projecció de l'edifici que ocupen l'espai lliure d'edificació dins dels percentatges d'ocupació màxima de parcel·la, que resulten de desmunts, excavacions o anivellacions, hauran de tenir el sostre a menys d'un metre del nivell del sòl exterior definitiu, obtingut per manipulació del terreny natural amb les limitacions indicades a l'article 255 d'aquestes Normes.
Als soterranis no es permet l'ús d'habitatge ni la ubicació d'habitacions en ús residencial i sanitari. Els soterranis, per dessota del primer, només podran destinar-se a aparcaments, instal·lacions tècniques de l'edifici, cambres cuirassades i similars. Això no obstant, podran autoritzar-s'hi altres usos, diferents del d'habitatge i del residencial, si es dota el local de mesures tècniques segures que cobreixin els riscos d'incendi, explosió i altres i el desallotjament, amb seguretat, de les persones en aquests casos.
L'alçada lliure dels soterranis ha de ser de 2,20m, com a mínim.
La il·luminació i ventilació dels soterranis quan es realitzi amb solucions de pati anglès, qualssevol que siguin les seves dimensions comportarà la consideració de planta baixa als efectes d'aplicació de l'altura reguladora màxima i nombre de plantes i de comptabilització en la superfície de sostre edificable.

Article 227. Altura de les plantes pis

L'altura lliure de les plantes pis no ha de ser inferior a 2,50m. L'altura total, inclòs el forjat, es reglamenta a cada zona.

Article 228. Elements tècnics de les instal·lacions.

Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions, definits en aquestes Normes, hauran de preveure's al projecte d'edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l'edifici.
Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements són funció de les exigències tècniques de cada edifici o sistema d’instal·lació.

Article 229. Cossos sortints

Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de l'alineació de l'espai lliure interior de l'illa, o de l'alineació de l'edificació, han de complir, sempre, el que disposa aquest article.
Són cossos sortints tancats els miradors, tribunes i similars amb tots els costats amb tancaments no desmuntables. Són cossos sortints semitancats els cossos volats que tinguin tancat totalment algun dels seus contorns laterals mitjançant tancaments no desmuntables i opacs, com són les galeries i similars que reuneixin aquestes característiques. Són cossos volats oberts les terrasses, balcons i similars.
1. La superfície en planta dels cossos sortints tancats s'han de computar a efectes de l'índex d'edificabilitat net i de la superfície del sostre edificable.
2. La mateixa regla s'ha d'aplicar als cossos sortints semitancats. Això no obstant, a l'efecte del càlcul de la superfície de sostre edificable, no s'ha de computar la part que sigui oberta per tots els costats, a partir d'un pla paral·lel a la línia de façana.
3. Els cossos sortints oberts no s'han de computar a efectes del càlcul de la superfície del sostre edificable. S'han de computar a l'efecte de l'ocupació màxima a la planta baixa i en el tipus d'ordenació d'edificació aïllada, a més també a l'efecte de separacions a les llindes de parcel·la.
En tots els tipus d'ordenació es prohibeixen els cossos sortints a la planta baixa.
S'admeten, amb les excepcions o restriccions establertes a les Normes aplicables a cada zona, els cossos sortints, a partir de la planta primera.
S'entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a un metre de la mitgera.

Article 230. Vol màxim dels cossos sortints

El vol màxim dels cossos sortints, tancats, semitancats o oberts, és el que estableix aquest article per als diferents tipus d'ordenació:

Tipus d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial:
1. A les zones a les quals correspongui aquest tipus d'ordenació, excepte les del nucli antic que tenen una normativa especial per consideracions especials, regiran les prescripcions següents: El vol màxim, mesurat normalment al pla de façana en qualsevol punt d'aquesta, no podrà excedir de la dècima part de l'amplada del vial. Si per aplicació d'aquesta regla resulta un vol superior a 1,50m, s'aplicarà aquesta mida com a vol màxim. Si l'edificació dona a vies o trams de vies d'amplada diferent, per a cada un dels cossos sortints cal aplicar la regla d'amplada corresponent a la via o tram de via a la qual recau, amb el límit màxim de 1,50m.
2. El vol màxim dels cossos sortints oberts a l'espai lliure interior de l'illa, no podrà excedir d'un vintè del diàmetre de la circumferència inscriptible a l'espai lliure interior de l'illa, amb un vol màxim, en tot cas, de 1,50m.
  
  A l'espai lliure interior de l'illa no es permeten cossos sortints tancats o semitancants que depassin la profunditat edificable.
3. Els cossos sortints oberts podran ocupar totalment la longitud de la façana. Els tancats i semitancats no podran ocupar més d'un terç de la longitud esmentada. En un cas i l'altre, els cossos estan limitats en la seva distància a la mitgera mitjançant el pla límit lateral del vol, que se situa a 1m de la paret mitgera.
  
  Quan el vol dels cossos tancats o semitancats no sigui superior a 45cm podran ocupar més d'un terç de la longitud de façana, sempre que no depassi la superfície que li correspondria en cas de vol màxim.
Tipus d'ordenació d'edificació aïllada:
1. En aquest tipus d'ordenació, el vol dels cossos sortints, tancats o semitancats, esdevé limitat per la superfície de sostre edificable de la parcel·la. Als percentatges d'ocupació màxima i a les separacions a les llindes de parcel·la, es tindran en compte els tancats, semitancats i oberts.
Tipus d'ordenació volumètrica específica.
1. Els cossos sortints, tancats, semitancats o oberts es limitaran a un vol màxim d'una desena part de la distància entre alineacions d'edificació. Quan per aplicació d'aquesta regla resulti un vol superior a 1,80m caldrà reduir el vol a aquesta dimensió màxima.
2. A aquest tipus d'ordenació s'ha d'aplicar l'establert a l'apartat 3 per al tipus d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial.

Article 231. Elements sortints

Els elements sortints, com són els sòcols, pilars, barbacanes, gàrgoles, marquesines, para-sols i similars fixos s'han de limitar, pel que fa al seu vol, al que disposen per als cossos sortints, amb les particularitats següents, aplicables a tots els tipus d'ordenació.
1. S'admeten els elements sortints a la planta baixa d'una edificació que doni a un carrer de més de 6m d'ample, i sempre que no sobresurti més d'1/50 de l'amplada de vial, d'1/10 part de l'amplada de la voravia i de 0,40m quan afectin menys de la 1/5 part de la longitud de façana o de 0,15m si ocupen més d'aquest 1/5 de façana.
2. S'admeten els elements sortints que se situïn de manera que cap dels seus punts no es trobi a una alçada inferior a 2,50m per damunt de la rasant de la voravia i el seu vol no sigui superior en cap punt a l'amplada de la voravia de menys 0,60m, amb un límit màxim de 1,50m quan siguin opacs i de 3m quan siguin translúcids.
3. Les barbacanes podran volar del pla de façana fins a un màxim de 0,45m per als carrers de menys de 20m i fins a un màxim de 0,90m per als carrers de 20m o més.
Els elements sortints no permanents, com són les veles, persianes, rètols, anuncis i similars, no s'inclouen al concepte d'elements sortints regulats en aquestes Normes. Aquests seran regits pel que s'estableix a les ordenances municipals.

Article 232. Ventilació i il·luminació

1. Als edificis d'habitatges, els dormitoris i sales interiors no podran autoritzar-se si no reben ventilació i il·luminació per mitjà, si més no, de celoberts. La ventilació i il·luminació de les altres dependències que no siguin les destinades a dormitoris o estances i les de les escales i peces auxiliars interiors, podrà fer-se mitjançant patis de ventilació.
2. La ventilació i il·luminació per mitjans tècnics, sense utilització de celoberts o patis de ventilació, s'admetrà per a dependències i peces auxiliars dels habitatges, no destinades a dormitoris i estances, quan s'assegurin les condicions higièniques i estigui autoritzat per les normes estatals i municipals sobre condicions sanitàries i higièniques dels habitatges.
3. La ventilació i il·luminació dels locals de treball i estances destinats a usos comercial i d'oficines podrà realitzar-se mitjançant elements o mitjans tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d'higiene.
4. L'ús d'aquests mitjans tècnics ha de ser regulat per ordenances municipals de construcció.
El que es disposa en aquest article sobre patis i l'establert als articles següents sobre celoberts i patis de ventilació és aplicable, també, a les obres d'ampliació, per l'addició de plantes noves.

Article 233. Celoberts

Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s'obren a espais lliures o a vials, i són mixtos els oberts a aquests espais.
La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur alçada. La dimensió del celobert interior ha de ser la que permeti inscriure a l'interior seu un cercle de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de 3m que no produeixi en cap punt de la seva planta estrangulacions de menys de 2m i que les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula següent:

alçada del celobert
(nombre de plantes pis) superfície mínima
(m²)

1 10

2 10

3 12

4 14

5 16

6 18

7 20

>7 22

alçada del celobert (nombre de plantes pis)	superfície mínima (m²)
1	10
2	10
3	12
4	14
5	16
6	18
7	20
>7	22

Els celoberts mixtos, que són els oberts per alguna o algunes de les seves cares a espais lliures o vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscriptible que diu el número anterior d'aquest article. No seran aplicables, contràriament, a aquests celoberts, les superfícies mínimes fixades a la taula anterior.

Les parets dels celoberts mixtos s'han de considerar com a façanes a tots els efectes.
El celobert serà mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d'aquestes Normes, que l'esmentada comunitat de patis s'estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat.

Els patis mancomunats s'han de regir, pel que fa a la forma i dimensions, pel que es disposa per als patis interiors i els mixtos.
Als efectes del que disposa aquest article sobre celoberts interiors, s'han de tenir en compte, a més les regles següents:
1. Les llums mínimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis, com són els safareigs.
2. L'alçada del celobert a efectes de determinació de la seva superfície, s'han d'amidar en nombre de plantes des de la més baixa que el necessiti servida pel celobert fins a la més elevada.
3. El paviment del celobert ha d'estar, com a màxim, un metre per damunt del nivell de sòl de la dependència a il·luminar o ventilar.
4. Els celoberts podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancaments de cap classe, entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la del celobert.

Article 234. Patis de ventilació

Els patis de ventilació poden ser interiors o mixtos, com els celoberts.
La dimensió i superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de l'alçada. La dimensió del pati ha de ser la que permeti inscriure-hi un cercle de diàmetre igual a un setè de l'alçada total de l'edifici, amb un mínim de 2m que no produeixi en cap punt de la planta estrangulacions de menys de 2m i amb una superfície mínima segons la taula següent:

alçada del celobert
(nombre de plantes pis) superfície mínima
(m²)

1 5

2 5

3 7

4 9

5 11

6 13

7 15

>7 17

alçada del celobert (nombre de plantes pis)	superfície mínima (m²)
1	5
2	5
3	7
4	9
5	11
6	13
7	15
>7	17

Regiran quant als patis de ventilació les regles següents:
1. No és permès de reduir les llums mínimes interiors amb sortints.
2. L'alçada del pati, a efectes de determinació de la superfície, s'ha d'amidar en nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida pel pati.
3. El paviment del pati ha d'estar, com a màxim, a un metre per damunt del nivell del sòl de la dependència a ventilar o il·luminar.
Els patis de ventilació mixtos han de complir condicions anàlogues a les establertes per als celoberts mixtos.
Els patis de ventilació podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancament de cap tipus, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la del pati.

Article 235. Mínim de superfície conjunta de celoberts i patis de ventilació a planta pis

A les zones de nucli antic: Substitució de l'edificació antiga (12) i en densificació urbana, extensiva (13a) i semiintensiva (13b), sens perjudici del compliment de les condicions de superfície establertes per als celoberts i patis de ventilació, la suma de les corresponents als que s'estableixin a les plantes pis d'un edifici, assolirà un percentatge en relació amb la superfície edificable a l'altura reguladora superior al dotze (12).
Les porcions de parcel·la contigües a l'espai lliure interior de l'illa que puguin quedar sense edificar computaran en el càlcul de l'esmentat percentatge.

Secció II. Normes aplicables a l'edificació segons alineació de vial

Article 236. Paràmetres del tipus d'ordenació segons alineacions de vial

A la regulació de les condicions del tipus d'ordenació segons alineacions de vial, es consideren condicions bàsiques les següents:
1. El tipus d'ordenació, que correspon al definit en aquestes Normes, en el qual l'edificació es produeix segons les alineacions de vial.
2. L'edificabilitat màxima, que es regula bàsicament per la profunditat edificable i l'alçada reguladora màxima.
3. La densitat màxima d'habitatges, que s'aplica als casos de nova edificació com una limitació del nombre màxim d'habitatges per parcel·la.
4. La limitació d'usos aplicable segons la reglamentació zonal.
Els paràmetres que determinen les característiques de l'edificació en el tipus d'ordenació segons alineacions de vial són els següents:
1. Alineació de vial.
2. Línia de façana.
3. Amplada del carrer o vial.
4. Alçada reguladora màxima.
5. Nombre màxim de plantes.
6. Mitgeres.
7. Illa.
8. Profunditat edificable.
9. Espai lliure interior d'illa.
10. Reculada de l'edificació.
Sempre que es facin servir, en aquestes Normes, els conceptes esmentats, tindran el significat següent:
1. Alineació de vial. És la línia que estableix límits a l'edificació al llarg dels vials.
2. Línia de façana. És el tram d'alineació pertanyent a cada parcel·la.
3. Ample de vial. És la mida lineal que, com a distància entre dues bandes del carrer, es pren com a constant o paràmetre que serveix per a determinar l'altura reguladora i altres característiques de l'edificació.
4. Alçada reguladora màxima. La que poden assolir les edificacions, llevat excepcions expresses.
5. Nombre màxim de plantes. El nombre màxim de plantes permeses dins de l'alçada reguladora. Han de respectar-se conjuntament aquestes dues constants: alçada i nombre de plantes.
6. Mitgera. És la paret lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les, que s'aixeca des dels fonaments fins a la coberta, encara que la seva continuïtat s'interrompi per celoberts o patis de ventilació, de caràcter mancomunat.
7. Illa. Superfície de sòl delimitada per les alineacions de vialitat contigües.
8. Profunditat edificable. És la distància normal a la línia de façana que limita per la seva part posterior l'edificació.
9. Espai lliure interior d'illa. És l'espai lliure d'edificació o edificable, si escau, només en planta baixa i soterrani que resulta d'aplicar les profunditats edificables.
10. Reculada de l'edificació. És el retrocés de l'edificació respecte a l'alineació de vial o a les mitgeres. La reculada pot ser d'illa, d'edificació o de plantes.

Article 237. Alineació de vial

Al tipus d'ordenació regulat en aquesta secció, l'alineació de l'edificació coincideix amb la del carrer o vial, llevat dels casos de reculada permesa.
Les reculades permeses són les que disposen les Normes del Pla General en regular el règim de les diferents zones. Quan les Normes permeten reculades, aquestes s'han de subjectar al que disposa l'article corresponent.

Article 238. Amplada de vial

1. Si les alineacions de vialitat són constituïdes per rectes i corbes paral·leles amb una distància constant en tot un tram de vial entre dos transversals s'ha de prendre aquesta distància com a amplada de vial.
2. Si les alineacions de vialitat no són paral·leles o presenten eixamplaments, estrenyiments i altres irregularitats, s'ha de prendre com a amplada de vial per a cada costat d'un tram de carrer comprès entre dos transversals la mínima amplada puntual al costat i tram del qual es tracti.
3. S'entén per amplada puntual de vial per a un punt d'una alineació de vialitat la menor de les distàncies entre aquest punt i els punts de l'alineació oposada del mateix vial.
4. Quan per aplicació de la regla anterior resultin amplades de vial diferents per a frontals oposats i trams propers d'un mateix vial, i en sòl d'igual zonificació, s'ha de prendre com a amplada de vial l'amplada mitjana que asseguri un nombre màxim de plantes uniforme.
L'amplada viària és la que resulta de la real afectació a l'ús públic. Quan es tracta de parcel·les amb frontal a vials de nova obertura, l'amplada de vial serà la que en virtut del pla i del projecte d'urbanització s'afecti realment l'ús públic i, a aquests efectes, se cedeixi i urbanitzi d'acord amb les normes sobre execució.

Només els vials efectivament urbanitzats, o aquells per als quals s'asseguri la urbanització simultània a l'edificació, serviran de paràmetre regulador de les alçades dels edificis o dels vols permesos.

Article 239. Alçada

L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes és l'establert a les normes aplicables a cada zona, atenint-nos a l'amplada del carrer al qual donen els edificis o a la qualificació urbanística de la zona.
L'alçada s'ha d'amidar verticalment al pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d'arrencada de la coberta, o amb el pla superior dels elements resistents en el cas del terrat o coberta plana.
Per damunt de l'alçada reguladora màxima, només es permetran:
1. La coberta d'acabament de l'edifici, de pendent inferior al 30% i les arrencades de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paràmetres exteriors de les façanes, a alçada no superior a la reguladora màxima i vol màxim determinat pel vol dels ràfecs. Les golfes que en resultin no seran habitables.
2. Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrats o coberta plana, amb una altura total màxima de 60cm.
3. Les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors que s'aixequin directament sobre l'alçada reguladora màxima. L'alçada d'aquestes baranes no podrà excedir d'1,80m.
4. Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l'alçada reguladora màxima. L'alçada màxima d'aquests elements no podrà excedir d'1,80m si són opacs i de 2,50m si són transparents, reixes o similars.
5. Els elements tècnics de les instal·lacions.
6. Els coronaments decoratius de les façanes.

Article 240. Regles sobre determinació d'alçades

Punt de referència per amidar l'alçada reguladora màxima:

L'alçada s'amida de conformitat amb el que es disposa al número dos de l'article anterior; la determinació del punt de referència o punt d'origen per a l'amidament de l'alçada dependrà de la rasant del vial que serveixi de paràmetre regulador, i haurà de subjectar-se a les regles següents:
1. Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana presenta una diferència de nivells entre l'extrem de la façana de cota major i el centre d'aquesta de menys de 0,60m, l'alçada reguladora màxima s'ha d'amidar al centre de la façana, a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.
2. Si la diferència de nivells és major de 0,60m l'alçada reguladora màxima s'ha d'amidar a partir d'un nivell situat a 0,60m per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de cota major.
3. Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc al fet que, en determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més de tres metres per dessota d'aquell punt d'aplicació de l'altura reguladora, la façana s'haurà de dividir en els trams necessaris perquè això no s'esdevingui. A cada un dels trams, l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos façana independent.
Edificis que afronten a una sola via o amb només un frontal edificable:

L'alçada reguladora s'haurà d'amidar a la façana del solar o per cada tram independent en què es divideixi per aplicació de les regles descrites a l'apartat anterior.
Edificis que afronten a dues o més vies que formen cantonada o xamfrà:
1. Si l'alçada és la mateixa a cada front de vial, caldrà aplicar el que es disposa al número 1 anterior, però operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si fos una de sola.
2. Si les alçades reguladores són diferents, les més grans es podran córrer pels carrers més estrets adjacents, fins a una longitud màxima, comptada a partir de la cantonada o última flexió del xamfrà o del punt de tangència amb l'alineació del vial de menor amplada en cas d'acord corbat que, amb un límit màxim de 30m sigui la major de les dues següents: un cop i mig l'amplada del carrer adjacent o la determinada per la intersecció sobre l'alineació del vial de menor amplada, de la prolongació de la línia límit de la profunditat edificable corresponent al carrer d'amplada major. A partir del punt determinat per la longitud màxima a què es refereix l'apartat anterior, s'aplicarà, a la resta de la façana, l'alçada pertinent a l'amplada de vial al qual correspon, com si l'esmentada resta constituís una unitat independent.
Edificis amb frontal a dues o més vies que no formin cantonada o xamfrà:

Els edificis en solars que afronten amb dues o més vies que no formin cantonada ni xamfrà i l'edificació dels quals en cada frontal estigui separada de l'altre per l'espai lliure interior d'illa, s'han de regular, pel que fa a l'alçada, com si es tractés d'edificis independents.
Edificis en illa que no disposin o disposin parcialment d'espai lliure interior:
1. L'alçada reguladora es determinarà per l'amplada del vial al qual doni front cada edificació. Aquesta alçada s'ha d'aplicar fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l'alineació objecte d'edificació i de la del front oposat. Si l'illa no arriba en cap punt a una amplada de 20m amidada per la suma de les distàncies des del lloc geomètric esmentat a les alineacions dels frontals de vial oposats, l'alçada reguladora màxima serà uniforme per a tot el sector de l'illa considerat i igual a la que correspon al vial d'amplada major.
2. Si l'illa supera l'amplada de 20 metres, però resulta ser totalment edificable, l'alçada reguladora serà determinada per a cada frontal en la manera descrita a l'apartat anterior. En el cas de parcel·les que afrontin amb dues o més vies que formin cantonada o xamfrà que donin origen a alçades diferents, les alçades majors es podran córrer pels carrers adjacents fins a la longitud màxima d'1,5 vegades l'amplada del vial.
3. Els casos particulars als quals donin lloc alineacions molt irregulars seran resolts per equiparació amb els criteris exposats als apartats anteriors.
Edificis amb façana a places:

Les alçades reguladores màximes s'han de determinar, en aquest cas, atenint-nos a la major de les alçades corresponents a les vies que formen la plaça o hi aflueixen. Les dimensions de la plaça no justificaran una alçada més gran.

Per a la determinació de l'alçada en casos d'edificació amb façana a places, no es tindran en compte aquells carrers l'amplada dels quals sigui més gran que la dimensió mínima de la plaça.

Les cruïlles de vies i els xamfrans no tindran la consideració de places.
Edificis amb façana a parcs i jardins:
1. Si els edificis afronten amb parcs i jardins per mitjà d'un vial, l'alçada reguladora serà funció de l'amplada del vial o dels vials on doni, llevat que l'espai del qual es tracti tingui el caràcter de plaça, cas en el qual tindrà el tractament previst a l'apartat anterior.
2. Si els edificis afronten amb parcs i jardins sense intermedi de vial, l'alçada reguladora màxima ha de ser la major de les corresponents als dos frontals de la mateixa illa contigus al qual es tracti, determinant el punt o punts de referència de manera anàloga a l'establert amb caràcter general, prenent com a rasant en la línia de façana la del parc o jardí existent o que es determini al projecte corresponent.
Edificis que afronten per mitjà de vial, amb sòl destinat a uns altres sistemes:

Quan el solar, per mitjà del seu vial, afronti a sòl destinat a altres sistemes, com ferrocarrils, línies de transport d'energia o gasoductes, llits de rius, zones marítim-terrestres o d'altres, l'alçada reguladora serà la corresponent a una amplada de vial doble del vial sobre el qual recau el solar. Les amplades majors per l'existència d'aquests sistemes, o d'altres vials al seu cantó oposat, no es tindran en compte, en cap cas, als efectes del càlcul de l'alçada reguladora.

Article 241. Regles sobre mitgeres

Quan, a conseqüència de diferents alçades, reculades, profunditat edificable o altres causes, puguin sorgir mitgeres al descobert s'hauran d'acabar amb materials de façana o, optativament, retirar-se tal com calgui per permetre l'aparició d'obertures com si es tractés d'una façana.
Si la mitgera que resultarà de l'edificació de dos solars contigus no és normal a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l'angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt de la intersecció, sigui inferior a 25°.

En els altres casos, per poder edificar hauran de regularitzar-se els solars perquè compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a llindes de parcel·la corbes o de mala petja, o parcel·les en angle, s'han de resoldre aplicant els criteris tècnics que es contenen en aquest article.

Això no obstant, no caldrà la regularització de solars quan es tracti de parcel·lacions regulars que presentin un frontal oblic consolidat tradicionalment, com tampoc en els casos de solars situats entre dos de contigus edificats compostos com a mínim d'una planta baixa i un pis.

Article 242. Profunditat edificable

La profunditat edificable es delimita per la línia de façana i la línia posterior d'edificació.
La profunditat edificable resultarà del traçat, en posició equidistant dels frontals a la via pública, d'una figura semblant a la de l'illa, la superfície de la qual sigui equivalent, com a mínim, a la zona de nucli antic subzona I, al 40% de la superfície total; i, a les de densificació urbana, al 30% de l'esmentada superfície.

En cap cas la profunditat edificable no pot superar la de 30m que es considerarà màxima.

La figura interior que compleixi la condició anterior de superfície haurà de complir, alhora, entre alineacions interiors de l'edificació, les separacions mínimes que es fixen a continuació partint del diàmetre de la circumferència màxima inscriptible. La dimensió del diàmetre, funció del nombre màxim de plantes de qualsevol de les façanes de l'espai lliure interior d'illa on pugui comprovar-se el compliment de la separació mínima, serà la següent:

nombre límit
de plantes
(m) fins
B+2 B+3
i B+4 més de
B+4

diàmetre mínim 6 12 20

nombre límit de plantes (m)	fins B+2	B+3 i B+4	més de B+4
diàmetre mínim	6	12	20

El compliment de la distància mínima entre façanes interiors, quan amb l'aplicació del criteri de la superfície no s'abasti, s'obtindrà per disminució de la superfície edificable obtinguda inicialment, fins que la translació paral·lelament a si mateixes de totes les cares de l'espai lliure interior de l'illa, entre les quals no es compleixi aquella exigència, permeti la inscripció.

Quan dues cares de l'espai lliure interior formin un angle de menys de 60°, encara que l'angle sigui truncat, la inscripció de la circumferència, anteriorment esmentada, haurà de complir-se situant el centre al punt de la bisectriu que disti del vèrtex (real o virtual) 2 vegades el diàmetre de la circumferència que li correspongui. Si no es pot inscriure la circumferència traçada amb aquest centre i diàmetre, les alineacions que ho impedeixin es traslladaran paral·lelament en tota la seva longitud perquè, mantenint-se immòbil el centre de la circumferència, això s'esdevingui.

Els angles aguts menors de 45° hauran de truncar-se de manera que resulti una línia de façana no menor de 6m.

Per als casos d'illes irregulars i amb alineacions amb encontres aguts o de parcel·lació no ortogonal i altres de similars, la línia límit de la profunditat edificable podrà situar-se de manera no paral·lela a la línia de façana, sempre que no resulti una superfície edificable major en planta baixa. Per determinar aquesta alineació s'elaborarà, en cada cas, i amb referència a tota l'illa, un estudi de detall.

Igualment, es requerirà l'elaboració d'estudis de detall per a la fixació o variació de la profunditat edificable resultant d'aplicar un percentual d'ocupació sobre la superfície de l'illa quan s'hagin de resoldre problemes d'alineacions de vial o d'edificació deguts a les modificacions introduïdes per aquest Pla o es pretengui aconseguir una integració millor de l'edificació amb les característiques històriques o tradicionals del sector.

La profunditat edificable així definida no ha d'implicar, en cap cas, un increment de l'edificabilitat prevista per a la zona.
A les illes sensiblement rectangulars, les profunditats edificables, calculades de conformitat amb el procediment esmentat, podran incrementar-se 2m, quan per mitjà del Pla Especial de Reforma Interior es restringeixi el nombre màxim de plantes a l'edificació amb frontal a les alineacions de dimensió menor, i en la part d'aquestes que no formin cantonada o xamfrà, a una planta baixa i una planta pis. Tot això de manera que, fins i tot sense esgotar l'alçada reguladora màxima que li correspondria, permeti obrir l'illa per damunt d'aquesta primera planta.
Quan un cop completes les condicions de l'apartat 2 resultin, en alguna alineació, edificacions amb una profunditat edificable inferior a 11m, s'haurà de prendre aquesta dimensió com a profunditat edificable, sempre que sigui possible inscriure una circumferència de 8m de diàmetre. Quan per raons de les dimensions de l'illa ni tan sols fos possible complir aquesta última condició, el conjunt de les parcel·les, l'amplada total de les quals entre alineacions de vialitat oposades fos inferior a 30m, haurà de ser totalment edificable.
Per a aquelles illes en aquesta situació que superin la dimensió de 30m, la profunditat edificable ha de ser d'11m.
En aquelles illes que disposin d'espai lliure interior, però que, per la forma, tingui una part totalment edificable compresa entre frontals o alineacions de vial oposats amb una profunditat que depassi de 30m, l'espai lliure interior s'haurà d'ampliar mitjançant una prolongació que permeti inscriure-hi un cercle de 8m de diàmetre situat a la bisectriu de l'angle format per les alineacions oposades, fins a aconseguir el punt en què la distància entre les esmentades alineacions és de 30m, a partir del qual la resta serà totalment edificable.

Aquesta prolongació de l'espai lliure, que serà edificable en planta baixa, tindrà la consideració d'ampliació de l'espai lliure interior a efectes de composició i ventilació dels habitatges, i la seva superfície serà computable a efectes del càlcul del 12% de superfície de patis (art. 235).
1. les porcions de parcel·la que excedeixin de la profunditat edificable han de formar part de "l'espai lliure interior d'illa". No seran edificables per damunt de la planta baixa, encara que els correspongui per una altra alineació de vialitat. Han de tenir igual consideració i s'han d'ajustar a la mateixa restricció les porcions de solar compreses entre el límit posterior dels solars que no assoleixin la profunditat edificable i el límit de l'espai lliure interior d'illa.
  
  El solar que no aconsegueixi la profunditat edificable no podrà construir-se si la seva profunditat mitjana és inferior a 8m.
2. Les porcions de solar compreses dins la profunditat edificable que només resulten edificables en planta baixa per aplicació de les regles de l'apartat anterior, tindran la consideració d'ampliació de l'espai lliure interior d'illa quan la seva amplada mínima mitjana, en qualsevol punt, sigui igual o superior a vuit metres; quan no assoleixin aquesta dimensió, aquests espais podran considerar-se com a patis mixtos de ventilació o celoberts sempre que les seves dimensions assoleixin com a mínim les assenyalades als articles 233 i 234.
La profunditat edificable no ha de ser modificada per l'existència de passatges, ni per la inclusió a l'espai lliure interior d'illa, o en algunes de les parcel·les amb front a la via pública, de sòl públic destinat a jardí, parc, dotacions, equipaments o verd privat protegit. En aquest cas el càlcul de la profunditat edificable s'ha de fer de la manera establerta en aquestes Normes, com si les esmentades parcel·les fossin edificables per a usos privats.
1. La profunditat edificable en cada parcel·la només podrà ser depassada amb cossos sortints oberts i amb elements sortints.
2. En cap dels casos considerats als epígrafs 6, 7 i 8b serà possible construir cossos sortints sobre l'espai lliure interior d'illa, ni tan sols els oberts.
En els casos de reculada de tot el frontal d'alineació d'una illa, previst a l'article 244a, quan l'espai de reculada sigui cedit al municipi, mitjançant l'aprovació d'un estudi de detall referit a tota l'illa, podrà fixar-se, per al frontal reculat, una profunditat edificable diferent de l'establerta per a la resta de l'illa, sempre que es compleixin les distàncies mínimes entre façanes interiors en relació amb l'alçada de les edificacions que s'assenyalen a l'apartat 2 d'aquest article, amb un mínim de 8m. En cap cas aquesta variació de la profunditat edificable podrà significar una edificabilitat major de la qual correspondria en el cas que no es realitzés la reculada.
Els passatges situats en espai interior d'illa podran edificar-se a una alçada reguladora de 7,80m o, com a màxim, de B+1, retirada l'edificació de l'alineació del passatge la distància normal del jardí o del pati de cada passatge. La profunditat màxima edificable serà de 12m, sempre que no depassi la meitat de la distància que hi ha entre l'alineació de l'edificació del passatge i l'alineació del respectiu espai lliure interior d'illa. Les parcel·les situades a la conjunció del passatge amb alineacions d'illa, subjectaran la seva edificació a les condicions d'edificació del passatge, quan a la reglamentació d'aquest es determini expressament.

Article 243. Espai lliure interior

A les zones on es permeti l'ocupació amb edificacions de l'espai lliure interior d'illa, els límits de les quals tindran la consideració d'alineacions, se subjectaran a les prescripcions següents:
1. La planta baixa podrà sobrepassar la profunditat edificable en aquelles illes en què la superfície total de l'espai lliure interior no sigui inferior a 1.000m.
2. El soterrani podrà ocupar la totalitat de la parcel·la, i haurà de garantir-se el tractament enjardinat de la coberta quan l'espai interior de l'illa no sigui edificable en planta baixa.
3. La planta baixa sobre l'espai interior d'illa no depassarà l'alçada lliure que s'assenyala a la reglamentació de la zona corresponent, i s'haurà de cobrir mitjançant terrat.
4. Amb la finalitat de protegir i preservar els jardins o arbrat existents, els ajuntaments respectius podran restringir les condicions per a l'ocupació de l'espai lliure interior d'illa que s'assenyalen en aquest article, i podran, si escau, prohibir totalment o parcialment l'ocupació en planta baixa o soterranis, promovent, amb aquesta finalitat, els instruments urbanístics adients.
L'edificació a l'espai lliure interior d'illa, només podrà estendre's, referit a la rasant d'un carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre l'alineació interior de l'edificació de la parcel·la i l'alineació interior oposada de l'illa.

Aquesta profunditat límit s'haurà de reduir en els casos de desnivell entre façanes oposades de l'illa de manera que l'edificació en l'espai lliure no depassi un pla ideal, traçat a 45° des del límit de la profunditat edificable de la parcel·la oposada a l'altura màxima corresponent a la planta baixa. Tampoc ha de depassar el pla traçat d'igual manera des del límit de la profunditat edificable de les parcel·les corresponents als altres frontals d'illa.

En els casos en què la parcel·la depassi la profunditat que diu el paràgraf primer d'aquest apartat segon, sense arribar a un altre carrer, la resta de la parcel·la no podrà edificar-se, en planta baixa, a més alçada de la que correspondria a un solar amb frontal a l'alineació oposada i que tingués per longitud de façana el segment interceptat, en aquest front, per dues perpendiculars a aquest segment, traçades des dels dos punts extrems posteriors del solar real.

Article 244. Reculades

Les modalitats de reculada o alineacions reculades són:
1. Reculada a tot el frontal d'alineació de l'illa.
2. Reculada a la totalitat de les plantes de l'edifici.
3. Reculada a plantes pis.
4. Reculada en plantes pis tocant a mitgera.
Les alineacions reculades de la modalitat a) s'admetran quan l'espai que quedi lliure a conseqüència de la reculada es destini a l'eixamplament del carrer. Aquest sòl ha de ser de cessió gratuïta al municipi, per destinar-lo a l'eixamplament de vial; i les obres d'urbanització han de ser a càrrec del propietari que cedeix. L'altura reguladora màxima aplicable a les finques reculades ha de ser la que correspongui a l'amplada del vial, inclòs l'eixamplament. La reculada ha de ser uniforme a tota l'alineació; haurà de comprendre tot el tram d'illa entre carrers; i la profunditat edificable ha de quedar disminuïda en la profunditat de la reculada. S'ha de determinar la profunditat partint de l'alineació de vialitat, i no de l'alineació de la reculada. De l'alçada reguladora màxima conseqüència de l'eixamplament només se'n pot beneficiar la finca reculada. Als altres trams de carrer i al frontal, oposat a la reculada, encara que s'edifiqui després de la reculada, l'alçada reguladora màxima s'ha de determinar atenent l'amplada del vial, anterior a l'eixamplament. La llicència d'edificació s'ha d'atorgar condicionada a la cessió gratuïta i a l'obligació de suportar despeses de la urbanització, inclusivament les del projecte d'urbanització.

La cessió s'ha de formalitzar en documents administratius, que facultaran l'Administració per a l'ocupació del terreny. Per tal d'assegurar l'obligació de satisfer les despeses de la urbanització, l'ajuntament podrà condicionar l'efectivitat de la llicència a la constitució de garantia real o personal suficient. A aquests efectes els serveis tècnics municipals elaboraran un avantprojecte, integrat pel plànol o plànols necessaris i una memòria on s'inclourà una valoració aproximada dels costos de la urbanització.
Les alineacions reculades de la modalitat b), és a dir, en totes les plantes, i en part d'un frontal d'illa, s'admeten per regla general, quan es compleixin els requisits següents:
1. Que la reculada s'estengui, com a mínim, una longitud de 20m. Quan es tracti d'edificis destinats a usos públics o col·lectius la longitud mínima és 14m.
2. Que la reculada s'iniciï a més de 3,60m de cada mitgera.
3. Que en la seva execució es diferenciïn clarament, l'espai de propietat privada del de propietat pública.

Les reculades regulades en aquest apartat:

No donen lloc a la cessió gratuïta i obligatòria del terreny afectat per la reculada.
No modifiquen la profunditat edificable. Aquesta s'ha de mesurar des de l'alineació de vial o carrer.
No donen lloc a augments d'altura reguladora ni a compensació de volums.

Les reculades de la modalitat c), això és, en plantes pis sense reculada a la planta baixa, es permeten quan hi concorrin els requisits següents:
1. Que els edificis projectats tinguin una façana de més de vint metres.
2. Que la reculada s'iniciï a més de 3,60m de cada mitgera.
3. Que la separació entre paràmetres oposats compleixi les dimensions mínimes establertes per als celoberts mixtos.
Les reculades de la modalitat d) només s'admetran per damunt de la planta baixa, i hauran de complir-se les condicions següents:
1. Que només s'efectuï en una de les mitgeres de la parcel·la.
2. Que se separi a tot al llarg de la mitgera com a mínim 3,60m.
3. Que a l'espai lliure interior d'illa pugui inscriure's una circumferència de, com a mínim, 10m de radi.
A més de les regles anteriors, regeixen en matèria de reculades les següents:
1. A planta baixa, es permeten façanes porticades formant porxades, d'ús general, sempre que la llum de pas entre pilars i façana reculada, en tota l'extensió d'aquesta sigui, com a mínim, d'1,80m i l'alçada lliure mínima de 3,60m.
2. Els propietaris de les finques reculades assumeixen els costos del tractament com a façana de les mitgeres que queden al descobert, llevat que aquestes també s'haguessin reculat. En l'atorgament de tota llicència d'edificació s'entendrà inclòs aquest condicionament.

Article 245. Ordenació de volums

Mitjançant estudis de detall podrà preveure's una ordenació de volums edificables en els casos següents:
1. Que es refereixin a una illa completa.
2. Que es refereixin a una o més parcel·les que compleixin les condicions que s'estableixen al paràgraf següent:
  1. Parcel·la mínima de 2.500m².
  2. Parcel·la o parcel·les que donin a dues vies de més de 30m que formin xamfrà, cantonada o encontre corbat, delimitats per les alineacions vigents o resultants de la nova edificació o a places de més de 2.000m² i més de 40m d'ample.
  3. Les parcel·les que afrontin amb dues o més vies hauran de tenir una longitud de façana a cada frontal de via pública superior a 20m i, en casos de xamfrà o encontre corbat, hauran de tenir una longitud mínima de 14m des del punt de flexió o tangència fins a la mitgera corresponent, i el seu desenvolupament total, sumat el de tots els frontals de via pública, no podrà ser inferior a 40m Per a les parcel·les amb davants a places, la longitud mínima de façana ha de ser de 30m.
  4. L'espai lliure interior d'illa, existent o que en resulti, haurà de permetre la inscripció d'una circumferència de més de 15m de radi. Quan conjuntament amb l'estudi de detall s'elabori un projecte arquitectònic que comprengui tota l'illa, podrà prescindir-se d'aquesta condició.
Amb l'estudi de detall podrà realitzar-se una compensació de volums per mitjà d'alguna de les modalitats següents:

Amb subjecció a l'índex d'edificabilitat neta fixat en aquestes Normes per a la zona de què es tracti.

Mitjançant l'acumulació de l'edificabilitat resultant d'acumular l'índex d'edificabilitat net sobre l'àrea de referència, quan una part del sòl sigui objecte de cessió al municipi com a espai lliure d'ús i domini públic.
L'ordenació de volums i la compensació de volums en els dos supòsits del número anterior, s'ha d'ajustar a les regles següents:
1. Ha de respectar les prescripcions sobre
- alineacions de vialitat
- mitgeres
- cossos sortints
- elements sortints celoberts i patis de ventilació
1. Podrà establir solucions diferents pel que fa als altres paràmetres del tipus d'ordenació que es regula en aquesta secció.
2. Els cossos d'edificació per damunt de l'alçada reguladora establerta en aquestes Normes no podran ventilar a celoberts.
3. El cos d'edificació que depassi l'alçada reguladora podrà ocupar per planta, segons la mida de la parcel·la, el % màxim de la superfície de la parcel·la, situat dins la profunditat edificable que s'estableix al quadre següent:
  
  superfície de parcel·la
  (m) màxima ocupació
  (%)
  
  entre 2.500 i 3.000 60
  
  fins a 4.000 55
  
  fins a 5.000 50
  
  fins a 6.000 46
  
  fins a 7.000 42
  
  fins a 8.000 38
  
  més de 8.000 35
4. Entre 2.500 i 3.000m². L'alçada dels cossos d'edificació, per damunt de l'alçada reguladora, serà limitada per les condicions fixades per al tipus d'ordenació volumètrica específica sobre: separació entre edificacions o cossos d'edificació en relació amb l'alçada, i preservació de les condicions d'intimitat, il·luminació i assolellada sobre les edificacions veïnes i espai públic immediat, en relació amb les que es produiran per efecte de mantenir-se les condicions de la zona quant a l'amplada de vial i alçada de les edificacions.

superfície de parcel·la (m)	màxima ocupació (%)
entre 2.500 i 3.000	60
fins a 4.000	55
fins a 5.000	50
fins a 6.000	46
fins a 7.000	42
fins a 8.000	38
més de 8.000	35

Secció III. Normes aplicables al tipus d'ordenació aïllada

Article 246. Paràmetres emprats en aquest tipus d'ordenació

A la regulació de les condicions del tipus d'ordenació d'edificació aïllada, es consideren condicions bàsiques les següents:
1. El tipus d'ordenació, que correspon al definit en aquestes Normes, en el qual l'edificació es produeix en relació amb la mateixa parcel·la de manera aïllada i envoltada d'espais lliures d'acord amb una edificabilitat i ocupació màximes.
2. L'edificabilitat màxima definida per aplicació d'un índex d'edificabilitat net a la superfície de la parcel·la dins d'un percentatge d'ocupació màxim.
3. La densitat màxima d'habitatges que es defineix per a cada zona.
4. La limitació d'usos aplicables segons la reglamentació zonal.
5. La condició d'unifamiliar aïllada a les subzones que tinguin aquesta condició.
Els paràmetres propis del tipus d'ordenació en edificació aïllada són:
1. Forma i mides de la parcel·la.
2. Ocupació màxima de parcel·la.
3. Alçada reguladora màxima.
4. Nombre màxim de plantes.
5. Separacions mínimes.
6. Edificacions auxiliars.

Article 247. Forma i mides de la parcel·la

Cal precisar-les al detall de la reglamentació de cada zona. Això no obstant, a les àrees urbanes consolidades, parcel·lades i desenvolupades d'acord amb el Pla Comarcal de 1953, a planes anteriors a aquest o a Plans Parcials que el desenvolupen, en els quals no existeixi una correlació entre les condicions d'edificació segons les quals es desenvoluparen i les definides pel Pla General Metropolità podran, mitjançant l'aprovació de Plans Especials, establir-se condicions d'edificació diferents de les establertes amb caràcter general per a la zona, sempre que no es vulnerin les condicions bàsiques del tipus d'ordenació aïllada definida a l'article anterior.

Article 248. Desenvolupament del volum edificable

El màxim volum edificable permès a cada parcel·la, inclosos els vols dels cossos sortints i dels elements sortints, podrà desenvolupar-se, segons la zona, en una o més edificacions principals i destinar-se part del volum a edificacions auxiliars.
Quan a la regulació de la zona es fixen, segons les mides de la parcel·la, límits màxims al nombre d'unitats independents de residència o d'habitatges o nombre màxim d'unitats d'edificació independents resultants de les possibles distribucions de l'edificació de cada parcel·la, hauran de respectar-se, encara que això comporti que no pugui aprofitar-se el sostre màxim possible segons l'índex d'edificabilitat.

Article 249. Ocupació màxima de parcel·la

L'ocupació màxima de parcel·la que podrà ser edificada és l'establerta a les normes aplicables a la zona. L'ocupació s'ha d'amidar per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació inclosos els cossos sortints.
L'ocupació del subsol amb soterranis resultants de rebaixos, anivellacions, terraplenats o excavacions, s'ha d'ajustar als criteris següents:
1. A les subzones unifamiliars l'ocupació dels soterranis no podrà depassar la màxima permesa de parcel·la, i aquests no podran envair les faixes de separació a les llindes de la parcel·la, llevat que es tracti de la part que serveix per a donar accés des de l'exterior de la parcel·la sempre que aquesta part no excedeixi del 5% del sòl edificable total.
2. A les zones plurifamiliars els soterranis podran ocupar també fins al 10% del sòl edificable total sempre que es justifiqui aquesta solució en un projecte de condicionament com a jardí de l'espai lliure.
Quan segons la reglamentació de cada zona, es permetin les construccions auxiliars aquestes podran ocupar part de la superfície destinada a jardí, però sense envair la faixa de superfície lliure adjacent a les alineacions oficials llevat que es tracti de substitucions de terres rebaixades, cas en el qual la coberta s'haurà de condicionar com a jardí.

Article 250. Sòl lliure d'edificació

Els terrenys que quedessin lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la, no podran ser objecte, en superfície, d'un altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació o edificacions aixecades a la parcel·la o parcel·les.

En aquests s'admeten els elements ornamentals compatibles amb el seu caràcter enjardinat. També s'admetrà la instal·lació de piscines descobertes i pistes esportives que es regularan per les condicions establertes per a les construccions auxiliars.

Aquests elements i les seves instal·lacions associades com: pals, xarxes de protecció, trampolins o similars, han de tenir una alçada màxima que no pot superar, a les llindes de la parcel·la, la màxima permesa per a les tanques. Pel que fa a les edificacions auxiliars, aquestes han de respectar, a més, les condicions establertes a l'article 253.
Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la mancomunitat d'aquests espais lliures, amb subjecció als requisits formals establerts en aquestes Normes per als patis mancomunats.
Els propietaris podran cedir gratuïtament al municipi aquests sòls cosa que comportarà, per al municipi, el deure de conservar-los d'acord amb les normes sobre jardins públics, sempre que el municipi consideri que hi concorren raons d'interès públic, social o comunitari. Per defecte es podrà establir una Entitat de conservació per al seu manteniment.

Article 251. Alçada màxima i nombre de plantes

L'alçada màxima de l'edificació s'ha de determinar en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa.

En els casos en què, per raó del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi escalonadament, els volums d'edificació que es construeixin sobre cada una de les plantes o parts de planta que tinguin la consideració de planta baixa, s'han de subjectar a l'alçada màxima que correspongui per raó de cada una d'aquestes parts, i l'edificabilitat total no podrà superar la que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.

En cap cas, les cotes de referència de les plantes baixes podran establir-se amb una variació absoluta de més menys un metre en relació amb la cota natural del terreny. Es prendrà com a punt de referència el centre de gravetat de la planta baixa o part de la planta baixa.
Els valors de les alçades màximes i el nombre màxim de plantes es determinen a les normes de cada zona. S'hi distingeixen dos valors, segons que l'edificació sigui palafítica o no. En aquest tipus d'ordenació no es permet la construcció d'entresolats.
Per damunt de l'alçada màxima, només es permetrà:
1. La coberta definitiva de l'edifici, de pendent inferior al 30% i l'arrencada de la qual se situa sobre una línia horitzontal que sigui paral·lela als paraments exteriors de les façanes situades a una altura no superior a la màxima i que el vol no superi el màxim admès per als ràfecs. En aquest tipus d'ordenació les golfes resultants no podran ser habitables llevat la dels habitatges unifamiliars, cas en el qual es computarà la seva superfície a efectes d'edificabilitat a tota la part que tingui una alçada mitjana no inferior a 2,10m.
2. Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrats o coberta plana, amb alçada total de 60cm.
3. Les baranes fins a una alçada màxima d'1,80m.
4. Els elements tècnics de les instal·lacions.
5. Els coronaments de l'edificació de caràcter exclusivament decoratiu.
Es tindrà en compte la possibilitat, admesa en algunes zones, de construir plantes baixes sobre palafits, en aquest cas no computarà a efectes d'edificabilitat, la part de la planta que es trobi totalment oberta. Els volums que interrompin eventualment la continuïtat de l'espai obert tal com els cossos d'escales, ascensors, volums tècnics, espais de consergeries, locals comercials i similars, computaran a efectes del càlcul de la superfície màxima del sostre edificable. No es permetrà la construcció d'entresolats.

Article 252. Separacions mínimes

Les separacions mínimes de l'edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de la parcel·la, a les llindes laterals i entre edificacions d'una mateixa parcel·la, són les establertes en cada cas en aquestes Normes.

Aquestes separacions són distàncies mínimes a les quals poden situar-se l'edificació i els seus cossos sortints. Es defineixen per la distància menor fins als plans o superfícies reglades verticals, la directriu de les quals és la llinda de cada parcel·la, des dels punts de cada cos d'edificació, inclosos els cossos sortints. A determinades zones es fixen valors mínims absoluts.

La separació entre dos cossos d'edificació independents, situats dins d'una mateixa parcel·la, es regula per la distància mínima que hi ha entre cada edificació i els cossos d'edificació propers que estan construïts i que siguin els més alts. Així mateix, s'estableixen valors mínims a aquestes separacions d'algunes zones.
Els soterranis resultants de rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions, hauran de respectar, en el cas d'habitatges unifamiliars, les distàncies mínimes a les llindes de parcel·la, excepte si es tracta de la part que serveix per donar accés des de l'exterior als usos permesos als soterranis i sempre que aquesta part no excedeixi del 15% de la superfície lliure. En qualsevol altre cas, s'ajustarà al que disposa l'article 249.

Article 253. Construccions auxiliars

Es permet en aquest tipus d'ordenació la construcció d'edificacions o cossos d'edificació auxiliars al servei dels edificis principals, amb destinació a porteria, garatge particular, locals per a guarda o dipòsit de material de jardineria, piscines o anàlegs, vestidors, estables, bugaderies, rebosts, hivernacles, garites de guarda i d'altres anàlogues, com també barbacoes, terrasses, pèrgoles o galeries.
La construcció d'edificacions auxiliars s'ha d'ajustar al que estableix la regulació de cada zona, i si escau, al que disposa el pla general o el pla parcial, pel que fa a sostre edificable, ocupació en planta baixa, alçada màxima i separacions mínimes a les llindes de parcel·la.
Les construccions auxiliars han de respectar els límits màxims d'ocupació dins del percentatge d'ocupació principal de parcel·la, edificabilitat i alçada establerta per a les diferents zones.

Les construccions auxiliars no podran envair les franges de separació a les llindes de parcel·la llevat que es tracti de substitució de terres rebaixades cas en el qual s'haurà de condicionar la coberta com a jardí. Excepcionalment, es podran admetre construccions auxiliars aparionades, pertanyents a dues parcel·les contigües, adossades a alguna de les llindes i sense que puguin envair la franja adjacent a les alineacions oficials; el caràcter aparionat d'aquestes construccions auxiliars s'ha d'establir per escriptura pública.
Les piscines descobertes i pistes esportives, que tenen la consideració de construccions auxiliars, podran situar-se lliurement a la parcel·la excepte a la franja adjacent a les alineacions oficials. Els elements funcionals associats a aquestes instal·lacions com: trampolins, pals, xarxes de protecció, bàculs d’il·luminació, etc., tindran limitada l'alçada a les llindes de les parcel·les equivalentment a l'alçada màxima establerta per a les tanques.

Article 254. Tanques

Les tanques amb front a vials públics, dotacions i espais verds, es regularan, pel que fa a alçades i a materials, de conformitat amb les disposicions establertes per a cada zona o sector en què es divideixi, a les ordenances del Pla Parcial o Especial.
Les tanques amb front a espais públics hauran de subjectar-se en tota la seva llargària, a les alineacions i rasants d'aquests; tanmateix, en determinats casos, es permetrà tirar-les enrere o recular-les en part, amb la finalitat de relacionar millor l'edificació principal o les edificacions auxiliars amb l'alineació del vial. En aquests casos, l'espai intermedi entre edificació i alineació pública, haurà de mantenir-se, sistematitzat amb jardineria, a càrrec del propietari d'aquest sòl.
L'alçada màxima de les tanques opaques a les llindes restants en cap cas podrà depassar l'alçada d'1,50m, amidats des de la cota natural del terreny a l'esmentada llinda, i podran elevar-se fins a un màxim de 2,50m sobre aquest punt, amb reixes, tela metàl·lica o elements calats.

Article 255. Adaptació topogràfica i moviment de terres

Per a les parcel·les amb pendent superior al 30%, que estiguin situades en zones per a les quals és obligat aquest tipus d'ordenació, regiran les variacions del % d'ocupació permès següents:

Del 30% al 50%, es disminueix en 1/3.
Del 50% al 100%, es disminueix en 1/2.
Més del 100%, es prohibeix l'edificació.

En els casos en què sigui imprescindible l'anivellament del sòl amb terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents:

Les plataformes d'anivellament tocant a les llindes no podran situar-se a més d'1,50m per damunt o a més de 2,20m per sota de la cota natural de la llinda.
Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcel·la (excepte els soterranis) hauran de disposar-se de manera que no depassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçada:base) traçats des de les cotes, per damunt o per sota, possibles a les llindes. Els murs d'anivellament de terres a les llindes no podran arribar, en cap punt, a una alçada superior a 1,50m per damunt de la cota natural de la llinda ni a una alçada superior a 2,20m per sota de la cota natural de la llinda. Els murs interiors de contenció de terres no podran depassar, en la part vista, una altura de 3,70m.

Secció IV. Normes aplicables al tipus d'ordenació segons volumetria específica

Article 256. Objectius en aquest tipus d'ordenació

La composició o ordenació de volums, pròpia d'aquest tipus d'ordenació, es realitzarà per a cada sector al Pla Parcial o Pla Especial que correspongui segons la qualificació del sòl.

Aquests plans hauran d'aplicar les condicions urbanístiques establertes per a cada zona. Una vegada que per aplicació d'aquestes condicions es determini o fixi la destinació concreta del sòl, operaran els paràmetres propis del tipus d'ordenació per volumetria específica, a fi d'aconseguir els resultats següents:

La distribució de l'edificabilitat neta entre les parcel·les.
L'ordenació, precisa o flexible, però inequívoca, de la forma de l'edificació.
La col·locació relativa de l'edificació amb un criteri d'uniformitat.

Article 257. Distribució de l'edificabilitat neta

La distribució de l'edificabilitat neta s'ha de fixar mitjançant l'assignació a cada parcel·la destinada a l'edificació privada de l'índex d'edificabilitat corresponent.
Els paràmetres específics corresponents a l'objectiu de distribució de l'edificabilitat neta entre les parcel·les són els següents:
1. Forma i mides de la parcel·la.
2. Ocupació màxima de parcel·la.
3. Longitud mínima de façana.
La superfície mínima de parcel·la i de front mínim a la via pública es regula a les normes aplicables a cada zona.

Article 258. Ordenació de la forma de l'edificació

L'ordenació de la forma de l'edificació s'ha de realitzar al pla parcial o al pla especial, segons els casos, mitjançant una de les modalitats següents:
1. Per mitjà de la fixació de:
  - Alineacions d'edificació. Cotes de referència de la planta baixa.
  - Altura màxima i nombre màxim de plantes.
2. Per mitjà de la determinació dels perímetres i perfils reguladors de l'edificació i de les cotes de referència de la planta baixa.
La superposició de la forma de l'edificació, determinada amb subjecció a un dels modes establerts al número anterior, delimita les unitats d'edificació independent i les parets que hauran de construir-se en règim de mitgeres.
Els paràmetres específics corresponents a l'objectiu de l'ordenació, precisa o flexible, de la forma de l'edificació són els següents:
1. L'alineació de l'edificació.
2. Les cotes de referència de la planta baixa.
3. L'altura màxima.
4. El nombre màxim de plantes.
5. El perímetre regulador.
6. El perfil regulador.
La col·locació relativa de les edificacions es regula mitjançant els paràmetres següents:
1. Separació mínima entre edificacions.
2. Separació mínima de l'edificació als límits de zona i als eixos de vial.

Article 259. Configuració de l'ordenació

L'ordenació de la forma de l'edificació podrà adoptar una de les modalitats següents:
1. Configuració d'un sol mode. És l'anomenada configuració unívoca o precisa. Els paràmetres específics d'aquesta configuració són:
  - Alineacions d'edificació
  - Altura màxima
  - Nombre límit de plantes
2. Configuració flexible o variable. Els paràmetres específics d'aquesta configuració són:
  - Perímetre regulador
  - Perfil regulador
La cota de referència de la planta baixa és un paràmetre comú a les modalitats unívoca o precisa i flexible o variable.

Article 260. Ocupació màxima de parcel·la

Els paràmetres de distribució de l'edificabilitat neta són els definits amb caràcter general, per a tots els tipus d'ordenació. Les normes de cada zona fixen, si escau, els valors màxims o mínims admesos.
Com a excepció al que es disposa al número anterior, es fixa específicament, per a aquest tipus d'ordenació, el paràmetre de percentatge màxim d'ocupació en planta baixa.

Aquest percentatge és l’establert per les Normes per a cada zona i, si no hi és, el que estableixin els plans que s'aprovin per al desenvolupament de les previsions d'aquest Pla General. L'ocupació s'ha d'amidar per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació, inclosos els cossos sortints.
És aplicable a aquest tipus d'ordenació el que disposa l'article 250 d'aquestes Normes referent al sòl lliure d'edificació.
Els soterranis resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions podran depassar l'ocupació màxima de la parcel·la en planta baixa. Podran ocupar fins a un 30% de l'espai lliure d'edificació corresponent, que sigui propietat privada.

Article 261. Cota de referència de la planta baixa

El Pla Parcial o el Pla Especial, segons la qualificació del sòl, ha de completar les determinacions o previsions del Pla General establint, en tot cas, en el que calgui per completar l'ordenació continguda en aquest Pla, les prescripcions o determinacions següents: a) Regulació respecte del moviment de terres que comporti el procés d'urbanització. b) Cotes de referència dels plans d'anivellació i de realització de terrasses en què se sistematitzi el sòl edificable. Aquestes dades s'han de fixar als plànols d'anivellaments i rasants i als d'ordenació de l'edificació, sens perjudici de fixar-hi també, els anivellaments i rasants de les vies, places i espais lliures restants. Podrà adoptar-se com a pla d'anivellament, la cota natural del terreny, quan per circumstàncies topogràfiques o per exigències de l'ordenació calgués modificar la configuració natural del terreny.
Les cotes de referència podran ser diverses per a un mateix edifici. Les cotes de referència fixen la base de mesurament de l'alçada màxima de l'edificació, qualsevol que sigui la modalitat de precisió de la planta baixa.
Les cotes fixades al Pla Parcial o Pla Especial hauran de ser respectades. No obstant això, podran augmentar-se i disminuir-se sense depassar en un cas o l'altre, els 0,60m, quan l'execució del projecte exigeixi una adaptació o reajust, dins d'aquests límits, o quan una millor concepció tècnica o urbanística aconselli aquesta variació. La variació requerirà l'elaboració d'un estudi de detall, amb els documents precisos per justificar el canvi de cota. També podrà incorporar-se aquesta documentació al projecte d'edificació, però, en aquest cas, prèviament a l'atorgament de la llicència, haurà de seguir-se la tramitació establerta a l'article 41 de la Llei del sòl, corresponent a l'aprovació, fins i tot la definitiva, a la corporació municipal competent per a l'atorgament de la llicència. L'aprovació i l'atorgament de la llicència podrà resoldre's en unitat d'acte.

Article 262. Paràmetres en la configuració unívoca

Cal tenir en compte, en aquesta modalitat de l'ordenació de la forma de l'edificació, les regles següents:

Alineacions d'edificació:

Són alineacions d'edificació les precisades al Pla Parcial o al Pla Especial, segons els casos, que determinen els límits de la planta baixa. A manca de regla especial sobre reculades, al pla parcial o al pla especial s'han d'aplicar, en allò que sigui compatible amb la regulació específica, les Normes aplicables al tipus d'ordenació de l'edificació segons alineacions de vial.
Alçada màxima i nombre de plantes:
1. L'alçada màxima de l'edificació es comptarà a partir de la cota de referència de la planta baixa. Quan l'edificació es desenvolupi escalonadament, a causa del pendent del terreny, els volums d'edificació que es construeixin sobre cada una de les plantes, o part de la planta, conceptuades com a baixes, s'han d'ajustar a l'alçada màxima que correspongui per raó de cada una d'aquestes plantes o parts de planta. L'edificabilitat total no podrà superar el que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.
2. Les alçades màximes i el nombre màxim de plantes, a cada zona, són establertes en aquestes Normes i, si no n'hi ha, les que s'han d'establir al Pla Parcial o al Pla Especial, que hauran de respectar, en tot cas, les prescripcions d'aquestes Normes.
3. Per damunt de l'alçada màxima només es permetrà:
  - La coberta definitiva de l'edifici, de pendent inferior al 30%, i que les seves arrencades siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes situades a alçada no superior a la màxima i el vol màxim no superi el dels ràfecs; les golfes resultants no seran habitables.
  - Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrats o coberta plana, amb alçada total de 60cm.
  - Les baranes fins a una alçada màxima d'1,80m.
  - Els elements tècnics de les instal·lacions.
  - Els acabaments de l'edificació de caràcter exclusivament decoratiu.
4. Cal tenir en compte, en determinades zones, la facultat d'edificar sobre palafits, cas en el qual la planta baixa no computarà a efectes d'edificabilitat, en la part que estigui totalment oberta. Els volums que interfereixin eventualment la continuïtat de l'espai obert, com els cossos d'escala, caixes d'ascensor, els volums tècnics, els espais de consergeria o de recepció, els garatges, els locals comercials i altres cossos d'edificació, s'hi han d'incloure efectes de càlcul de la superfície màxima de sostre edificable.

Article 263. Paràmetres de la configuració flexible

Els paràmetres específics d'aquesta configuració de l'ordenació de l'edificació són el perímetre i el perfil regulador.
S'entén per perímetre regulador de l'edificació les possibles figures poligonals definides al pla parcial o al pla especial per determinar la posició de l'edificació. Totes les plantes i vols hauran de ser compresos dins d'aquesta figura poligonal. L'ocupació de l'edificació en planta baixa és l'assenyalada pel pla o estudi de detall dins del perímetre regulador.
S'entén per perfil regulador totes aquelles limitacions dirigides a determinar la màxima envolupant de volum dins del qual pugui inscriure's el volum de l'edificació que correspon a cada parcel·la per la seva intensitat d'edificació; aquest perfil no podrà ser depassat i s'haurà de mantenir dins del gàlib definit: la coberta definitiva de l'edifici i els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions.

Quan es pretengui que l'envolupant vingui limitada superiorment per un pla horitzontal, n'hi haurà prou en imitar l'alçada d'aquest pla. Quan aquest límit superior tingui una altra forma constant per a qualsevol secció normal a un eix de la planta serà suficient la fixació del perfil de l'esmentat límit. En els altres casos el Pla Parcial o el Pla Especial haurà d'adoptar els mitjans de representació oportuns per a la clara fixació de les limitacions esmentades.

A les zones en què aquestes Normes fixen alçada màxima, l'envolupant del volum màxim no podrà depassar-la. En els altres casos, el perfil regulador no podrà assolir alçades que superin més de tres plantes pis, nombre de plantes que resultaria d'esgotar a cada planta pis la superfície compresa dins del perímetre regulador.

Article 264. Localització relativa de l'edificació

Els paràmetres que regulen la localització relativa de les edificacions són els següents:
1. Separacions mínimes entre edificacions.
2. Separacions mínimes de l'edificació als eixos de vial i als límits de zona.

El règim d'aquests paràmetres és l'establert en aquest article, completat, si escau, per les determinacions del Pla parcial o el Pla especial.

La separació mínima entre edificacions o cossos d'edificació pretén la preservació de la intimitat i assegurar nivells convenients d’il·luminació i insolació.
1. Als efectes de preservació de la intimitat, la distància mínima entre dos edificis pròxims és la següent:
  - edificis de B, B+1 i B+2: 4m.
  - edificis de B+3 i B+4: 10m.
  - edificis de B+5, B+6 i B+7: 18m.
  - edificis d'alçada superior a B+7: 20m.
2. A efectes d’il·luminació i insolació, la conjugació de les distàncies entre edificacions amb l'alçada d'aquestes, determinats ambdós paràmetres al Pla Especial o al Pla Parcial, ha de ser el que asseguri a totes les plantes d'edificació, una hora de sol, com a mínim, entre les 10 i les 14 hores solars, el 21 de gener de cada any.
  
  Els angles d'altitud i azimut del sol per a l'àrea metropolitana de Barcelona, el dia indicat són els següents:
  
  hora
  (h) altitud
  (°) azimut
  (°)
  
  10 24 149
  
  11 28 164
  
  12 30 180
  
  13 28 196
  
  14 24 211
  
  La condició d'una hora de sòl a tota planta d'edificació s'amidarà de la manera següent:

hora (h)	altitud (°)	azimut (°)
10	24	149
11	28	164
12	30	180
13	28	196
14	24	211

b.1: Als edificis, la profunditat edificable o amplada dels quals, sigui inferior a 16m, la disposició ha de ser de manera que no quedi sense insolació, en una longitud de façana superior a 5m, una de les façanes situades en la direcció del llarg de l'edificació, un cop projectades a hores diferents les ombres de les edificacions pròximes. Això no obstant, quan es disposin habitatges sense ventilació creuada (sense donar a dues façanes oposades), l'anterior consideració haurà de complir-se per a les dues façanes de l'edificació en la direcció de la llargària.
b.2: Als edificis la profunditat edificable o amplada dels quals sigui superior a 16m, hauran de complir-se les condicions anteriors d'assolellada en totes les façanes de l'edificació en la direcció de la seva llargària.
b.3: Quan una edificació es projecti amb reculades a la façana, aquestes hauran de complir les dimensions dels patis de ventilació, sense que siguin d'aplicació les anteriors condicions d'insolació als plans d'edificació que les delimiten.

Les edificacions que segons el Pla parcial o Pla especial puguin aixecar-se amb façana a la xarxa viària bàsica o pròximes als límits de zona, hauran de preveure's en aquells plans de manera que, ateses l'alçada i la distància al vial o al límit de la zona, els volums quedin compresos dins dels angles traçats de la manera següent: recta horitzontal per qualsevol punt de l'eix del vial o del límit de la zona i normal a aquests, i recta que passa pel mateix punt situat en pla vertical que contingui l'anterior i formant amb aquesta un angle de 60°.

Secció V. Normes aplicables al tipus d'ordenació tridimensional

Article 265. Definició.

El model d'ordenació, designat amb el nom d'ordenació tridimensional, és el definit a l'article 69.4) d'aquestes Normes.
El Pla Parcial o el Pla Especial ha de contenir les determinacions necessàries per assegurar un tractament unitari en el desenvolupament de la urbanització i de l'edificació.

Article 266. Plans d'iniciativa privada

Els plans d'iniciativa privada que adoptin el model d'ordenació tridimensional hauran de contenir, a més dels documents exigits amb caràcter general i els que calguin per a l'ordenació dels volums amb subjecció a aquestes Normes, un estudi econòmic d'execució d'infraestructures i de conservació i manteniment dels espais lliures, inclosos els artificials.
Les garanties exigides al planejament de promoció privada hauran de preveure's tenint en compte, a més, els costos majors que comporta l'ordenació tridimensional i, si és el cas, la conservació d'espais naturals o artificials a càrrec de particulars.

Article 267. Subtipus d'ordenació tridimensional

Els subtipus d'ordenació tridimensional previstos en aquest Pla General són:
1. El de malla infraestructural de xarxes de servei i de transport públic o de superposició d'infraestructures de transport i serveis.
2. El de placa tridimensional d'espais lliures.
Al primer dels subtipus, els espais lliures públics se situen sobre el sòl i no en plantes pis, la segona modalitat situa en plantes pis els espais lliures públics.

Article 268. Subtipus malla infrastructural

El desenvolupament de les previsions d'aquest Pla General per a l'ordenació tridimensional segons el tipus de malla estructural de xarxes de servei i de transport públic, requereix l'elaboració d'un Pla Especial o, si escau, d'un Pla Parcial.
El Pla, a més dels documents establerts amb caràcter general, requerirà necessàriament la incorporació d'un projecte de la malla infraestructural.
S'hi han de contenir les determinacions mínimes següents:
1. Usos permesos a cada planta pis.
2. Cotes de referència o rasants de connexió amb la malla tridimensional d'infraestructures.
3. Coordinació dels diferents usos amb les cotes en què se situïn els diferents mitjans de transport.
4. Localització dels espais destinats a canals de comunicació, per als diferents mitjans de transport.
5. Comunicacions horitzontals i verticals, accessos, correspondències i espais per a la circulació de vianants.
6. Localització d'espais lliures per a ventilació de les diferents unitats d'edificació.
7. Solució dels problemes de veïnatge entre unitats privades i també respecte a espais públics.
L'edificació situada per damunt del nivell a partir del qual no hi hagi espais públics per a la malla de vialitat i transports, s'haurà de regir pel tipus d'ordenació per volumetria específica.

Article 269. Subtipus placa tridimensional

Al subtipus tridimensional s'aplica tot el que s'ha disposat a l'article anterior. Per tant, s'haurà d'aprovar el Pla Especial o, arribat el cas, el Pla Parcial i s'haurà d'incorporar com a document d'aquest un projecte d'infraestructura que prevegi les solucions tècniques respecte a la seva execució i que resolgui les condicions de seguretat, higiene, estètica i funcionament del conjunt.
A més del que es disposa al número anterior, i per remissió a l'apartat 3 de l'article precedent, s'hi han d'incloure les determinacions següents:
1. Usos admesos a cada planta i règim de compatibilitat i limitacions, si escau.
2. Àrees que tenen una destinació i una conservació públiques.
L'administració municipal i, arribat el cas, la que sigui competent per a l'aprovació del Pla, podrà exigir per raons tècnic-urbanístiques els plànols, estudis i projectes que, en el cas de la promoció privada, assegurin la realització del Pla.

Quan es promogui i, si escau, s'executi per promotors diferents la placa tridimensional i les construccions per damunt de l'última planta amb espais públics, l'Administració exigirà els documents que assenyala el paràgraf anterior i les garanties necessàries per a assegurar les condicions de qualitat i de coordinació dimensional que ha de complir la construcció.

Article 270. Espais lliures

El promotor del Pla podrà oferir, i l'Administració acceptar, que la reserva de sòl per a dotacions públiques i la seva cessió corresponent s'efectuïn sens perjudici de la prestació eficaç del servei mitjançant la seva ubicació en una planta elevada. Els espais lliures de cessió obligatòria podran disposar-se per a idèntica finalitat, i en els termes que convinguin l'Administració i el particular, en planta elevada, sempre que la seva superfície no es redueixi.
La previsió d'espais per a estacionaments no podrà ser inferior al doble dels establerts amb caràcter general, per a estacionaments a l'aire lliure.

Article 271. Apreciació de l'interès públic del Pla d'iniciativa privada

L'administració competent, en les diverses fases d'aprovació, valorarà l'interès públic, social o comunitari de la iniciativa privada, acollida a un dels subtipus d'ordenació tridimensional.
L'aprovació podrà denegar-se no solament perquè no s'ajusti el pla a les previsions legals i al que, si escau, estableixen aquestes Normes, sinó a més, per raons tècnic-urbanístiques, o d'interès públic, social o comunitari. També podrà denegar-se quan els interessos generals facin més desitjable una altra solució urbanística.

Capítol 3. Règim dels usos

Secció I. Disposicions generals

Article 272. Classes dels usos

A efectes d'aquestes Normes i de les que, en desenvolupament d'aquest Pla General, s'incloguin als Plans Parcials i als Plans Especials, s'estableixen les classes d'usos següents:

1.1. Usos permesos.
1.2. Usos prohibits.
2.1. Usos públics.
2.2. Usos privats.
2.3. Usos col·lectius.
3.1. Ús d'habitatge.
3.2. Ús residencial.
3.3. Ús comercial.
3.4. Ús d'oficines.
3.5. Ús industrial.
3.6. Ús sanitari.
3.7. Ús religiós i cultural.
3.8. Ús recreatiu.
3.9. Ús esportiu.
4.1. Ús d'estacionament.
4.2. Ús de garatge aparcament.
L'ús corresponent a cases-quarters, comissaries de policia i utilitzacions anàlogues s'entén compatible amb qualsevol dels usos relacionats abans.

Article 273. Usos permesos

Són usos permesos els que són expressament admesos a la regulació de les zones o subzones, i si escau, no es comprenen en algun dels supòsits dels usos prohibits.
Per tal de ser admesos, determinats usos requereixen certes limitacions o imposen la necessitat d'una regulació especial de l'entorn. Aquests usos són els següents:
1. Usos compatibles.
2. Usos condicionals.
3. Usos condicionats.
4. Usos temporals.
5. Usos provisionals.
Usos compatibles són els que poden donar-se simultàniament o coexistir. La llicència municipal podrà condicionar-se al fet que s'estableixin les restriccions necessàries en la intensitat o en la forma de l'ús perquè puguin concórrer en un mateix sòl, edifici o lloc.
Usos condicionals són aquells que per les seves característiques requereixin regulacions específiques de l'entorn.
Usos condicionats són els que necessiten certes limitacions per ser admesos.
Usos temporals són els establerts per termini limitat o per temps indeterminat revocables a voluntat de l'Administració, segons els objectius de l'ordenació urbanística.
Usos provisionals són aquells que, perquè no necessiten obres o instal·lacions permanents i no dificulten l'execució dels plans, poden autoritzar-se amb caràcter provisional en els termes disposats per l'article 58.2 de la Llei del sòl.

Article 274. Usos prohibits

Usos prohibits són aquells que impedeixen les Normes d'aquest Pla, les ordenances dels Plans Parcials o dels Plans Especials, els catàlegs, les ordenances municipals o les disposicions estatals promulgades en matèria de seguretat, salubritat, moralitat o tranquil·litat.
També són usos prohibits aquells que, encara que no estigui expressament vedats, són incompatibles amb els usos permesos, encara que se'ls sotmeti a restriccions en la intensitat o forma de l'ús.

Article 275. Usos públics, privats i col·lectius

Usos públics, als efectes d'aquestes Normes i de les contingudes als plans que desenvolupin el que disposa aquest Pla General, són els referents als usos i serveis públics realitzats o prestats per l'Administració o per gestió dels particulars sobre béns de domini públic.
Usos privats són els que es realitzen per particulars en béns de propietat privada i no estan compresos a l'apartat següent.
Usos col·lectius són els privats destinats al públic i als quals s'accedeix perquè es pertany a una associació, agrupació, societat, club o organització similar o per l'abonament d'una quota, d'un preu o d'una contraprestació anàloga.
En els usos públics també s'inclouen els realitzats per l'Administració en béns de propietats particular mitjançant arrendament o qualsevol altre títol d'ocupació.

Article 276. Ús d'habitatge

L'habitatge és l'edifici o part d'un edifici destinat a allotjament o residència familiar. S'estableixen les categories d'ús d'habitatge següents:

Habitatge unifamiliar. És el situat en una parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment a un altre d'habitatge o de diferent ús, i amb accés exclusiu.
Habitatge plurifamiliar. És l'edifici constituït per habitatges amb accés i elements comuns. S'inclouen en aquesta categoria els apartaments o habitatges de superfície i programa funcional reduït.

Article 277. Ús residencial

És l'ús que correspon a aquells edificis que es destinen a allotjaments comunitaris, com són residències, asils, llars de vells, de matrimonis o de joventut i a l'allotjament temporal per a transeünts, com poden ser hotels, apart-hotels, motels i, en general, els del ram de l'hostaleria.
S'inclou a l'ús residencial el relatiu a la residència mòbil que es desenvolupa en espais lliures d'edificació amb serveis complementaris tals com càmpings, caravànings o similars.

Article 278. Ús comercial

És l'ús corresponent a locals oberts al públic destinats al comerç a l'engròs o al detall, magatzems exclusivament comercials i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, de rentada, de planxada i similars.
Els usos comercials que per les seves característiques, matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans emprats, originin molèsties o generin riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses s'han de regir pel que s'ha establert per a l'ús industrial.

Article 279. Ús d'oficines

S'inclouen en aquest ús el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat; els de banca, borsa, assegurances; els que, amb caràcter anàleg, pertanyin a empreses privades o públiques, i els despatxos professionals.

Article 280. Ús industrial

S'hi comprenen els següents:
1. Les indústries d'obtenció, transformació i transport.
2. Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb subministrament exclusiu a detallistes o majoristes, instal·ladors, fabricants o distribuïdors o sense servei de venda directa.
3. Els tallers de reparació.
4. Les estacions de servei i de rentada de vehicles i garatges.
5. Les activitats que pels materials emprats, manipulats o despatxats, o pels elements tècnics que s'utilitzen poden ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones, o danys als béns.
Usos industrials diferents dels definits en aquest article són els usos extractius (d'explotació de mines o pedreres), agrícoles, pecuaris i forestals s'han de regular pel que disposa la legislació específica en la matèria i, si escau, pel que disposen aquestes normes.

Article 281. Ús sanitari

Ús sanitari és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars.
També s'inclouen en l'ús sanitari les clíniques veterinàries i establiments similars.

Article 282. Ús religiós i cultural

Es comprenen en aquest ús, l'educatiu, el de l'ensenyament en tots els seus graus i modalitats, el de museus, biblioteques sales de conferències, sales d'art i similars, i el d'activitats de tipus socials, com poden ser centres d'associacions, agrupacions, col·legis i similars. També comprèn el d'activitats de tipus religiós com esglésies, temples, capelles, convents, centres parroquials i anàlegs.

Article 283. Ús recreatiu

L'ús recreatiu és el referent a les manifestacions comunitàries de l'oci i del temps lliure, no comprès en cap altra qualificació. S'inclou en aquest ús el dels espectacles de tota índole, com també els esportius.

Article 284. Ús esportiu

S'inclou en aquest ús el dels locals o edificis condicionats per a la pràctica i l'ensenyament dels exercicis de cultura física i esports.

Article 285. Simultaneïtat dels usos

Quan una activitat comprengui diversos usos permesos, i sempre que siguin compatibles entre si, cadascun haurà de complir les condicions que es determinin a les normes específiques aplicables.
El que disposa el paràgraf anterior s'aplicarà, també, als usos que, per la seva naturalesa, no tan sols siguin compatibles sinó que també complementin l'activitat considerada.

Secció II. Disposicions sobre l'ús industrial

Article 286. Classificació

A efectes de l'admissió de l'ús industrial, les indústries i assimilades es classifiquen tenint en compte les incomoditats, els efectes nocius per a la salubritat, els danys que puguin ocasionar i les alteracions que puguin produir sobre el medi ambient i per l'entorn en què són situades.
Pel primer concepte es classifiquen en sis categories; i pel segon criteri s'estableixen sis situacions.

Article 287. Categories

La classificació d'indústries és la següent:
- 1a categoria: Activitat admesa en promiscuïtat amb l'habitatge.
- 2a categoria: Activitat compatible amb l'habitatge.
- 3a categoria: Activitat no admesa contigua a habitatge, tret de sectors especialment reglamentats.
- 4a categoria: Activitat no admesa contigua a habitatge, però sí contigua a uns altres usos d'indústria.
- 5a categoria: Activitat no admesa en edificis contigus a uns altres usos.
- 6a categoria: Activitats perilloses que han d'estar apartades de tota altra activitat o habitatge.
La determinació de categories s'estableix d'acord amb els criteris següents en concordança amb els graus de molèstia que es determinen a l'article 289.
1. La primera categoria comprèn aquelles activitats no molestes per a l'habitatge i es refereix a les de caràcter individual o familiar que utilitzin màquines o aparells moguts a mà o motors de potències inferiors a 1kW cadascun.
2. Les activitats de segona categoria han de ser compatibles amb l'habitatge, i comprenen els tallers o petites indústries que per les seves característiques no molestin amb despreniment de gasos, pols, olors o produeixin sorolls i vibracions que puguin ser causa de molèsties per al veïnatge. S'inclouen les indústries o tallers amb menys de vuit llocs de treball i motors de potència inferior a 3kW cadascun.
3. Les activitats de tercera categoria comprenen aquelles que, encara que adoptin mesures correctores, puguin originar molèsties per a l'habitatge, motiu pel qual, en general, no s'admetran contigües a aquests, excepte en sectors especialment reglamentats.
4. Les activitats de quarta categoria són les incòmodes no admeses si són contigües a l'habitatge, però sí les contigües als altres usos i indústries. Comprenen la mitjana i gran indústria en general, amb exclusió de les que la seva insalubritat no pot ser reduïda a límits compatibles amb la proximitat de les altres activitats.
5. La categoria cinquena comprèn aquelles activitats de caràcter perillós i que amb les seves mesures particulars de condicionament puguin autoritzar-se en zones industrials distanciades de tota activitat que els sigui aliena.
6. La categoria sisena comprèn aquelles activitats que per les seves característiques especials de nocivitat o perillositat hagin d’instal·lar-se en zones especials destinades a aquest tipus d'indústries.
S'entén per activitats de serveis les que s'han de prestar a una comunitat d'habitatges o residents. Sense que aquesta enumeració sigui exhaustiva, comprèn bugaderies, túnels de rentatge de vehicles, instal·lacions de climatització, de manutenció d'aparells elevadors i anàlogues. Aquestes activitats no s'han de classificar, en general, en categories industrials llevat que la seva envergadura o les molèsties o perillositat que puguin produir corresponguin a les que originaria una activitat de determinada categoria.
1. S'entén per instal·lació auxiliar d'una indústria els dipòsits de combustibles destinats a calefacció, elements de transport intern i manutenció, com també les instal·lacions de climatització, depuració i anàlogues, al servei de l'activitat pròpia. Aquestes instal·lacions aniran regulades per la seva reglamentació, tant estatal com municipal i, en casos especials, per les Normes de serveis tècnics municipals i, si no n'hi ha, de la Comissió Delegada de Sanejament.
2. Tant les activitats de serveis com les instal·lacions auxiliars anteriorment definides, no es classificaran en categories industrials, llevat que per les seves dimensions i naturalesa, o per les molèsties que produeixin, els correspongui la inclusió com a activitat de determinada categoria.
3. Els garatges privats per a vehicles de turisme i motocicletes es consideraran de primera categoria i els garatges o aparcaments públics de segona, tret que per les seves molèsties presumibles o característiques especials hagin de considerar-se de categoria superior. En tot cas, quan l'ús de garatge o aparcament públic, amb o sense estació de servei, es desenvolupi en un edifici destinat exclusivament a aquesta activitat, serà qualificat de segona categoria.
4. Els tallers de reparació, en especial d'automòbils, seran objecte d'una norma específica complementària, d'acord amb el seu caràcter mixt de servei i activitat industrial.
5. Els magatzems definits a l'article 280.1.2n es classificaran, en general, com de segona categoria, llevat que per les seves molèsties o característiques especials hagin de considerar-se de categoria superior.
6. Les estacions de serveis en local exclusiu d'aquesta activitat o conjuntament amb garatge o aparcament públic, es consideraran de segona categoria. Els locals en situació tercera, podran destinar-se a l'ús de garatge públic o aparcament, amb o sense estació de servei quan no tinguin dipòsits de carburants.

Article 288. Situació dels locals industrials segons la seva ubicació

Als efectes de l'ús industrial s'entendrà per planta pis la que correspon a una cota superior a la de qualsevol de les vies públiques a les quals l'edificació tingui façana; per planta baixa la immediatament inferior a les plantes pis, i per soterranis les inferiors a la planta baixa.
S'entendrà per edifici industrial, en zones on s'admeti la construcció d'habitatges, aquell que les seves parets de separació amb els predis confrontants a partir dels fonaments, deixin un espai lliure mitjà de 15cm, sense que cap punt no pugui ser inferior a 5cm, no tenint contacte amb els edificis veïns, excepte en façanes on es disposarà l'aïllament per juntes de dilatació, i a la part superior on es disposarà una tanca o protecció amb material elàstic, per tal d'evitar la introducció de deixalles o aigua de pluja en l'espai intermedi. La construcció i conservació de les juntes de dilatació de façanes i la protecció superior són a càrrec del propietari de l'edifici industrial.
Els edificis industrials hauran de complir les condicions següents:
1. L'accés haurà de ser independent del corresponent als habitatges, a excepció de la del porter o vigilant.
2. L'accés de mercaderies serà exclusiu i independent del personal fins a la línia de façana.
3. L'edifici haurà de disposar d'una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies, a la qual tinguin accés tots els locals destinats a magatzem o indústria i amb prou capacitat per a una plaça per planta i un accés que permeti l'entrada o sortida dels vehicles sense maniobres a la via pública.
4. S'hauran d'ubicar en carrers d'amplada no inferior a 10m.
A fi de tenir en compte totes les ubicacions possibles en relació amb el seu entorn, les situacions es classificaran en:

Situació 1a:

En planta pis d'edifici d'habitatges i en plantes inferiors d'aquests amb accés a través d'espais comunitaris.
En planta pis d'edifici no classificat com a industrial o sense habitatges.

Situació 2a:

En plantes baixes o inferiors, fins a la profunditat edificable d'edifici amb habitatge i amb accés exclusiu i independent.
En planta baixa o inferior d'edifici no industrial, no destinat a ús d'habitatge i amb accés exclusiu directe immediat des de la via pública.
En planta baixa o inferior d'edifici no industrial no immediat a la via pública, no inclòs en els casos a) i b) i amb accés independent des de la via pública.

Situació 3a: Edificis o locals classificats com a industrials a l'interior de l'illa.

Situació 4a:

En edificis qualificats d'industrials, amb façana al carrer, no exclusiu per a la mateixa activitat.
En edifici qualificat d'industrial, amb façana al carrer, i exclusiu per a una única activitat.

Situació 5a:

En edifici situat en zones industrials i aïllat per espais lliures.
En edificis exclusius situats en zones industrials, dedicats a una única activitat i separats dels altres veïns per espais lliures d'amplada superior a 7m.

Situació 6a: En edificis aïllats en zones allunyades de nuclis urbans.

		situacions
		1a		2a			3a	4a		5a		6a
		a	b	a	b	c	3a	a	b	a	b	6a
c a t e g o r i a	1a	0,03		article 291.e			-	-		-		-	kW/m² pot. total màx.
	1a	3	6	article 291.e			-	-		-		-	kW/m² pot. total màx.
	2a	no		0,045	0,052	0.060	0,067	0,075		Ilm		Ilm	kW/m² pot. total màx.
	2a	no		15	21	24	67,5	375		Ilm		Ilm	kW/m² pot. total màx.
	3a	no		-	0,052	0.060	0,067	0,075		Ilm		Ilm	kW/m² pot. total màx.
	3a	no		no	21	24	90	375		Ilm		Ilm	kW/m² pot. total màx.
	4a	no		no			no	no		Ilm		Ilm	potència total
	5a	no		no			no	no		no	Ilm	Ilm	potència total
	6a	no		no			no	no		no		Ilm	potència total
* Ilm = il·limitat

Article 289. Límits màxims a cada categoria

Els límits màxims a cada categoria i per a cada una de les situacions possibles, es refereixen als elements següents:
1. Relació de potència per metre quadrat de superfície destinada a ús industrial.
2. Potència mecànica.
3. Grau de molèstia, insalubritat, nocivitat o perillositat.
La determinació de categories s'establirà segons les molèsties, nocivitat, insalubritat i perill. Dins d'aquestes es consideren els efectes següents:

Molèsties

Soroll (a l'exterior del local propi i veí més afectat).
Fums, gasos, bafs i olors.
Pols Aigües residuals.
Residus industrials.
Transports, càrrega i descàrrega.
Instal·lacions visibles.
Aglomeracions del personal.
Calor.
Vibracions.

Nocivitat i insalubritat

Gasos i elements contaminants.
Aigües residuals.
Matèries i manipulació.
Radiacions.
Abocaments i deixalles.

Perillositat

Manipulació i classificació de materials combustibles i inflamables.
Processos de producció i recipients a pressió perillosa.
Materials explosius.
Vessament i abocament de substàncies químiques agressives.
Condicionaments i aptitud del local. Condicionaments i aptitud dels accessos.

Les indústries de categoria superior a segona no seran tolerades a menys de 14m d'edificis d'ús religiós, cultural, d'espectacle públic i sanitari. Recíprocament, tampoc no podran autoritzar-se els usos ressenyats respecte a tota indústria legalment establerta de categoria superior a la segona, a distància menor que la indicada.
Els límits màxims de cada categoria per a cadascuna de les situacions possibles expressades en kW/m² i kW totals per a la potència mecànica, són els consignats al quadre adjunt a l'article 288. L'Administració concretarà els nivells de molèstia, nocivitat, insalubritat o perill per assolir l'objectiu de protecció del medi ambient i de tranquil·litat, salubritat i seguretat ciutadana d'aquestes Normes.
Els límits sonors s'han d'amidar en dB(A) i la seva determinació s'ha d'efectuar a l'exterior de l'edifici propi i a l'interior del veí més afectat per les molèsties de la indústria, i en les condicions menys favorables, establint-se un límit màxim de 3 dB(A) sobre el nivell de fons.

La comprovació d'ambdós termes s'ha d'efectuar amb la indústria parada totalment i en ple funcionament de tots els seus elements.
S'entendrà com a soroll de fons l'ambiental, sense els valors punta accidentals.
Els límits de potència fixats al quadre anterior tant per al total de la instal·lació com per a la potència individual de cada motor, podran ser depassats en aquells casos en què, a criteri dels Serveis Tècnics Municipals i amb la conformitat de la Comissió Delegada de Sanejament, el grau de molèstia, nocivitat o perill no depassi la categoria autoritzada a l'emplaçament proposat.

Per a la posada en marxa caldrà una certificació del tècnic responsable de la instal·lació, que acrediti que aquesta s'ha realitzat completament ajustada al projecte autoritzat.

Article 290. Qualificació d'activitats

Per a la qualificació de les activitats en molestes, insalubres, nocives o perilloses es tindrà en compte el que disposa el Decret 2414/1961, de 30 de novembre i les seves disposicions modificatives i de desenvolupament o el que estableixin les que les substitueixin, i també el previst per les ordenances municipals actuals o les que es promulguin en l'esdevenidor respectant, sempre, aquestes Normes del Pla General.
Les ordenances actualment vigents o les que es promulguin més endavant respecte a l'ús industrial i règim dels elements industrials o sobre protecció del medi ambient i contra l'emissió de sorolls, vibracions, fums, olors i qualsevol forma de contaminació es consideren part integrant del conjunt normatiu de l'ús industrial i són de compliment obligatori i directe sense necessitat d'acte previ o requeriment de subjecció individual.

Article 291. Límits de kW/m² i de potència mecànica segons categoria

Els límits màxims a cada categoria i per a cadascuna de les situacions possibles, expressats en kW/m² i potència total, són els que figuren al quadre adjunt a l'article 288.
Per a l'aplicació d'aquests límits s'han de tenir en compte les regles següents:
1. La potència computada no ha d'incloure la necessària per accionar muntacàrregues, ascensors, condicionadors d'aire, calefacció i aparells per al condicionament del local i per a manutenció.
2. La superfície computada no ha d'incloure sinó la destinada a la indústria, amb exclusió de la utilitzable per a despatxos, oficines i dependències auxiliars no industrials.
3. Quan una mateixa activitat industrial ocupi diverses situacions en un mateix edifici, la potència a instal·lar a cadascuna d'aquestes ha d'estar d'acord amb el quadre esmentat en aquest article.
4. Els límits de la potència a què es refereix el quadre esmentat al paràgraf 1 d'aquest article s'ha de reduir en un 50% per a totes aquelles indústries en les quals la transmissió de potència es realitzi mitjançant embarrats.
5. Els límits màxims segons corresponguin a la màxima categoria autoritzable en el seu emplaçament.

Article 292. Consideració de la categoria quan s'apliquen mesures correctores

Quan pels mitjans tècnics correctors utilitzables i de reconeguda eficàcia s'eliminin o redueixin les causes justificatives de la inclusió d'una activitat industrial en una categoria determinada, l'Administració podrà considerar aquesta activitat, a tots els efectes, com de categoria immediata inferior.
Si les mesures tècniques correctores no aconsegueixin l'efecte justificatiu de la inclusió a la categoria inferior i en el termini que s'atorgui a l'industrial per a la correcció de deficiències o l'adopció d'altres mesures (que no podrà ser superior, en cap cas, a dos mesos) no se'n garanteixi el funcionament eficaç, l'Administració acordarà el cessament o clausura de l'activitat no permesa segons les normes generals.

Article 293. Modificació de categoria

Perquè una indústria de tercera categoria pugui ser considerada de segona, seran condicions indispensables, com a mínim:
1. Que no utilitzi operacions o procediments en els quals calgui la fusió de metalls, o bé processos electrolítics o que puguin desprendre olors, vapors, fums o boires.
2. Que tampoc no utilitzi dissolvents inflamables per a la neteja de la maquinària o qualsevol altra operació.
3. Que les matèries primeres no continguin matèries volàtils inflamables o tòxiques o molestes i que els bafs que puguin desprendre se'n siguin recollits i expulsats a l'exterior per una xemeneia de característiques reglamentàries.
4. Que la instal·lació de la maquinària sigui tal que ni als locals de treball ni a cap altre s'originin vibracions, o que aquestes no es transmetin a l'exterior.
5. Que la insonorització dels locals de treball sigui tal que al seu defora i al lloc més afectat pel soroll originat per l'activitat, el nivell sonor no s'incrementi en més de 3dB(A).
6. Que quan la superfície industrial sigui superior a 200m² disposi d'una zona exclusiva per a càrrega i descàrrega de mercaderies amb la capacitat mínima d'un camió, fins a 500m² de superfície industrial i de dos camions per a superfícies més grans.
7. Que des de les 21h fins a les 8h només es permeti la càrrega i descàrrega de furgonetes (càrrega màxima inferior a 3.500kg) i sempre dins del local tancat destinat a aquesta finalitat.
8. Que a més a més de les precaucions contra incendi preceptives en tot el local on existeixin matèries combustibles (com retalls de paper o cartó, o plàstic o encenalls de fusta, cartó o plàstic combustible) s’instal·lin sistemes d'alarma per a fums o de ruixadors automàtics.
Només s'autoritzarà el canvi de categoria de l'activitat en locals no situats sota habitatges.
Una activitat de categoria superior mai no es podrà reduir a la categoria 1a.

Secció III. Àrees extractives

Article 294. Àrees extractives

El Pla General ha assenyalat unes àrees dins del sòl destinat a parc forestal, equipaments comunitaris i afectacions generals, on es permeten usos extractius, amb un caràcter de provisionalitat, mentre la importància d'aquests usos i els objectius urbanístics no justifiquin la destinació específica prevista al Pla.
Els ajuntaments i, si escau, la Corporació Metropolitana adoptaran, dins de la seva competència, les mesures necessàries per a assegurar les condicions ambientals i l'adequació final del sòl a la previsió continguda al Pla.
L'ús extractiu, perquè està comprès a l'article 178 de la Llei del sòl, serà objecte de llicència. A aquesta llicència s'ha d'incorporar el contingut necessari per assegurar que a la cessació o acabament de l'activitat extractiva, el sòl quedi adaptat a les condicions necessàries per servir a la seva destinació urbanística. Aquests objectius podran afermar-se mitjançant qualsevol de les formes de garantia o d'obligació vàlides en Dret. El titular de l'explotació, que alhora sigui propietari del sòl, podrà oferir, en substitució de les fórmules de garantia, la cessió gratuïta del sòl al Patrimoni Municipal, perquè aquesta titularitat es transfereixi en acabar l'explotació. L'Administració podrà acceptar aquesta cessió sempre que el termini d'explotació concedit no es fixi en més de cinquanta anys.
El que es disposa al número anterior, ho és sens perjudici de la potestat administrativa de revocació de l'autorització d'explotació i de l'expropiació per a l'adquisició del sòl destinat a una finalitat legitimadora de la transferència coactiva.

Secció IV. Disposicions sobre estacionaments i aparcaments

Article 295. Definició

S'entén per “estacionament” l'àrea o lloc obert fora de la calçada, especialment destinat a parada o terminal de vehicles automòbils.
Es designen amb el nom “d'aparcament”, els espais situats al subsol, en el sòl o edificacions i les instal·lacions mecàniques especials destinades a guardar vehicles automòbils.

Article 296. Reserva d'espais per a estacionament

Els Plans Parcials, en sòl urbanitzable, i els Plans Especials, en les reserves per a equipaments generals i cementiris, hauran de preveure sòl per a estacionaments, segons l'edificabilitat i els usos, de manera que s'asseguri espai suficient per a parades terminals de vehicles automòbils.
També hauran de preveure's per a estacionament als plans de reforma interior referents a zones de remodelació i a aquelles altres, de diferent qualificació, en què la reforma interior comporti un volum global d'edificació superior a l'actual.

Article 297 (consolidat). Condicions dels estacionaments als Plans parcials i al planejament en general

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

Les determinacions o exigències mínimes previstes per a estacionaments han de respectar les regles següents:

No es poden computar, per a estacionaments, les superfícies de calçades.
Quan de l'aplicació de les determinacions mínimes referides a m² d'estacionament resulti un nombre fraccionari de places, qualsevol fracció igual o menor a la meitat podrà descomptar-se. Tota fracció superior a la meitat, haurà de computar-se com a un espai més per a estacionament.
Els espais d'estacionament, exigits en aquestes Normes, hauran d'agrupar-se en àrees específiques sense produir excessives concentracions que donin lloc a “buits urbans” ni a distàncies excessives a les edificacions i instal·lacions.
Amb exclusió dels accessos, illes, rampes i àrees de maniobra, per a cada plaça d'estacionament haurà de preveure's, com a mínim, una superfície de sòl de 2,40m d'amplada per 5,40m de longitud.
Qualsevol espai d'estacionament s'haurà d'obrir directament a la calçada, mitjançant una connexió, el disseny de la qual garanteixi la seguretat i sigui eficient en l'accés i sortida dels vehicles, coherentment amb el moviment de trànsit. L'amplada màxima de cadascun dels accessos a l'estacionament des de la via pública no depassarà de 7,50m.
Tots els espais d'estacionaments hauran d'estar pavimentats.
Els espais oberts per a estacionaments hauran d'integrar-se al paisatge urbà. A aquests efectes s'ha de disposar l'entorn que calgui d'arbrat, jardineria, talussos o elements que assegurin aquesta integració.
La il·luminació dels espais d'estacionament no ha de crear enlluernament que ocasioni molèsties als sectors, zones o llocs propers.
A les àrees d'estacionament no es permet cap classe d'activitat relacionada amb la reparació, entreteniment o neteja de vehicles.

Article 298. Previsió d'aparcaments als edificis

Els edificis de nova planta hauran de projectar-se perquè comptin amb aparcaments a l'interior de l'edifici o en terrenys edificables del mateix solar, a raó d'un mínim de 20m² per plaça, incloses rampes d'accés, àrees de maniobra, illetes i voravies.
Les places mínimes d'aparcament que s'hauran de preveure són les següents:
1. Edificis d'habitatge.
  1. En sòl urbà: 1 plaça per cada habitatge de més de 130m² o una plaça per cada 2 habitatges de 80 a 130m² i 1 plaça per cada 4 habitatges menors de 80m², tot referit a superfície construïda.
  2. En sòl urbanitzable objecte d'un Pla parcial, les que es fixin en aquest, amb el límit mínim d'1 plaça, almenys, per cada 200m² d'edificació i es completarà l'estàndard legal per mitjà de la reserva de superfície d'estacionament.
  3. En sòl urbà, objecte d'un Pla Especial de Reforma Interior, les que s'hi fixin, amb un mínim d'1 plaça per cada 200m² de sostre edificable potencial.
2. Edificis públics o privats per a oficines, despatxos, bancs i similars; o edificis amb oficines, despatxos, bancs i similars. 1 plaça d'aparcament per cada 100m² de superfície útil dedicada a oficines o despatxos.
3. Edificis amb locals comercials al detall i grans magatzems de venda. Quan la superfície comercial, sumades totes les plantes de l'edifici amb destinació comercial, depassi de 400m², hauran de comptar amb 1 plaça d'aparcament per cada 80m² de superfície construïda.
4. Indústries, magatzems i, en general, locals destinats a ús industrial. 1 plaça d'aparcament per cada local de superfície superior a 100m², amb el mínim d'1 plaça per cada 100m² de superfície útil.
5. Teatres, cinemes, circs, sales de festes, sales d'espectacles, palaus o sales de congressos i convencions, auditoris, gimnasos i anàlegs. 1 plaça d'aparcament per 15 localitats i quan excedeixin de 500 localitats de cabuda, 1 plaça per cada 10 localitats.
6. Hotels, residències i similars.
  1. Hotels de 4 i 5 estrelles, 1 plaça d'aparcament per cada 3 habitacions dobles o l'equivalent de senzilles.
  2. Hotels de 3 estrelles, 1 plaça per cada 5 habitacions dobles o l'equivalent de senzilles.
  3. Els altres, 1 plaça per cada 6 habitacions dobles o l'equivalent de senzilles.
7. Clíniques, sanatoris, hospitals. 1 plaça d'aparcament per cada 10 llits.
8. Biblioteques, galeries d'art, museus i anàlegs. Una plaça d'aparcament per cada 200m² en aquells locals de superfície superior a 1.600m².
Les exigències establertes als paràgrafs anteriors són mínimes i, en conseqüència, podran establir-se'n d'altres de superiors a les ordenances municipals sobre aparcaments.

Article 299 (consolidat). Regles sobre la previsió d'aparcaments en edificis

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

Quan l'edifici es destini a més d'un ús dels expressats a l'article anterior, el nombre mínim de places d'aparcament ha de ser el que resulti dels diferents usos.
Quan l'edifici es destini, en tot o en part, a usos no especificats a l'article anterior, s'hauran de preveure les places d'aparcament adequades aplicant, per analogia, els mòduls de l'article anterior.
El que s'ha disposat a l'article anterior sobre previsions mínimes d'aparcaments és també aplicable als edificis que siguin objecte d'ampliació del volum edificat. La previsió ha de ser la corresponent a l'ampliació. Quan es tracti d'indústries per a l'aplicació d'aquesta regla amb caràcter obligatori, caldrà que l'augment signifiqui una disponibilitat major de superfície útil, superior al 25% de l'anterior a l'ampliació.
També s'hauran d'aplicar les regles sobre previsions d'aparcaments als casos de modificació d'edificacions o instal·lacions que comportin un canvi d'ús i, en conseqüència caldrà preveure les places corresponents al nou ús. Aquest canvi d'ús no podrà afectar a les places d'aparcament preexistents, les quals, amb l'excepció d'aquelles sotmeses a règim d'explotació horària o rotació, s'hauran de mantenir en el mateix edifici, sense que es puguin acollir a allò previst a l'apartat número 6 d'aquest article.
Quan de l'aplicació dels mòduls de l'article anterior, l'exigència de places d'aparcament sigui inferior a 4, i pugui afrontar-se el previsible nombre de vehicles en aparcaments públics o privats propers, sense entorpir les àrees de circulació i estacionament, podrà exonerar-se de l'obligació de reserva d'aparcament en l'edifici propi.
Podran substituir-se totalment o parcialment les previsions d'espais per a aparcaments als edificis, per la previsió d'espais contigus d'aparcament, quan el sector o la zona urbana, per les seves peculiaritats i funció urbana, ho permetin o exigeixin, però l'autorització ha d'establir les condicions pertinents per tal de garantir la impossibilitat que uns mateixos aparcaments puguin servir per a diferents edificis.

Article 300. Condicions dels aparcaments

L'amplada dels accessos als aparcaments no podrà ser inferior a 5,40m per a tots dos sentits de circulació i a 3m per a un sol sentit. Aquesta amplada haurà de respectar-se a l'entrada de l'aparcament i al tram corresponent, com a mínim als 4 primers metres a partir de l'entrada.
Els aparcaments amb capacitat per a més de 40 places hauran de comptar amb accessos per a vianants des de l'exterior, separats de l'accés de vehicles o protegits adientment, i amb una amplada mínima de 0,90m.

Article 301. Ordenances sobre aparcaments

Les ordenances municipals o metropolitanes que es promulguin per regular les condicions tècniques de la construcció d'aparcaments i de les seves instal·lacions, en tots els seus aspectes, i de les de seguretat, vigilància i protecció contra incendis, sorolls i altres riscos o molèsties, hauran de respectar l'establert en aquestes Normes i, si escau, el que disposin els preceptes sobre aparcaments de jerarquia superior a la metropolitana o municipal.

Secció V. Reglamentació detallada dels usos al sòl urbà

Article 302. Zona de nucli antic: de substitució de l'edificació antiga i de conservació del Centre històric

En aquesta zona es permeten els usos següents:

Habitatge. Es permet en totes les seves categories. Serà obligatori l'ús d'habitatge unifamiliar als sectors que s'han desenvolupat amb anterioritat a aquest Pla General d'acord amb aquesta modalitat d'habitatge, excepte als solars que donen a carrers o places de més de 18m d'amplada en què s'admeten tots els usos d'habitatge.

També s'admet l'habitatge unifamiliar quan per la disposició o superfície del solar no pugui aprofitar-se aquest per a l'habitatge plurifamiliar per la impossibilitat de complir condicions sobre façana mínima, profunditat edificable, patis de ventilació i celoberts.
Residencial. S'admet.
Comercial. S'admet en edificis exclusius sense limitació i a la planta baixa dels edificis d'habitatge plurifamiliar, fins a un màxim de superfície del local de 600m². A àrees d'habitatge unifamiliar, s'admeten locals fins a 250m².
Sanitari. S'admeten els dispensaris i consultoris i els centres sanitaris especialitzats amb el límit de 150 llits de capacitat màxima.
Recreatiu. S'admet.
Esportiu. S'admeten instal·lacions cobertes fins a 1.500m² i instal·lacions a l'aire lliure fins a 2.000m².
Religiós i cultural. S'admet.
Oficines. S'admet.
Industrial. Es regula pel que disposa l'article següent.
Estacionament i aparcament. Es permetrà en edifici d'ús exclusiu amb façana al carrer sempre que atesa la seva capacitat i l'amplada del carrer on tingui façana no produeixi molèsties o obstruccions de trànsit. Als altres casos s'ajustarà a la regulació de l'ús industrial.

Article 303. Zones en densificació urbana (intensiva i semiintensiva)

En aquesta zona s'admeten els usos següents:

Habitatge. Plurifamiliar i apartaments. S'admet l'habitatge unifamiliar quan per la disposició o superfície del solar aquest no pugui aprofitar-se per a l'habitatge plurifamiliar, per la impossibilitat de complir condicions sobre façana mínima, profunditat edificable, celoberts i patis de ventilació.
Residencial. S'admet.
Comercial. S'admet.
Sanitari. S'admet.
Recreatiu. S'admet.
Esportiu. S'admet.
Religiós i cultural. S'admet.
Oficines. S'admet.
Indústria. S'admet l'ús industrial en la categoria primera, situacions 1a, 1b, 2a, 2b, 2c, 3 i 4 i categoria segona, en situacions 2a, 2b, 2c, 3 i 4b.

A les zones de densificació urbana, a què es refereix el gràfic adjunt a aquestes Normes, s'admetrà, a més, la indústria de tercera categoria en situacions 2c, 3 i 4b.

Article 304. Usos col·lectius o usos públics en grans superfícies

Malgrat el que disposa l'article anterior, es condicionen els usos públics i els usos col·lectius en superfícies superiors a 10.000m² al fet que la disposició de les edificacions o instal·lacions, l'ordenació dels volums, la composició estètica, la destinació de l'edificació o instal·lacions o el trànsit que generin, no trenquin l'harmonia urbana.
Quan el projecte no s'adapti a aquestes condicions o per les característiques de l'edificació, instal·lació o ús no pugui assegurar-se l'harmonia urbana, no s'autoritzaran aquests usos públics o usos col·lectius en superfícies que depassin els 10.000m².

Article 305. Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria

En aquesta zona s'admeten els usos següents:

Habitatge unifamiliar i plurifamiliar. El tipus unifamiliar és obligatori als sectors on predomini aquesta modalitat.
Residencial. S'admeten les residències comunitàries i els establiments hotelers.
Comercial. S'admet en edificis exclusius sense limitació i en planta baixa dels edificis d'habitatge plurifamiliar, fins a un màxim de superfície de local de 250m². A les àrees d'habitatges unifamiliars s'admeten locals de fins a 250m², per a modalitats comercials d'articles o serveis quotidians.
Els locals per a la prestació de serveis particulars, en els quals no es generin molèsties, incomoditats, insalubritats o perills, podran ubicar-se en plantes pisos.
Sanitari. S'admeten els dispensaris i consultoris i els centres especialitzats que no depassin la capacitat de cinquanta llits.
Recreatiu. S'admet.
Religiós i cultural. S'admet.
Esportiu. S'admet en instal·lacions cobertes fins a 400m² i a l'aire lliure fins a 600m² per establiment.
Oficines. S'admet sense limitació excepte als edificis d'habitatge unifamiliar, que s'admet fins a un màxim del 25% de la superfície de sostre edificable en cada parcel·la. S'admeten els despatxos de professionals liberals sense limitació.
Industrial. S'admet en categories primera, situacions 1a, 2a, 2b i 2c i categoria segona, situacions 2a, 2b i 2c.

Article 306. Zona subjecta a ordenació volumètrica específica

Les condicions d'ús en aquesta zona són les següents:
1. Habitatge. S'admet l'ús d'habitatge plurifamiliar. Quan en virtut del planejament anterior, l'habitatge hagi de ser unifamiliar, només es podrà admetre aquest ús d'habitatge.
2. Residencial. S'admet.
3. Comercial. S'admet.
4. Sanitari. S'admet.
5. Recreatiu. S'admet.
6. Esportiu. S'admet.
7. Religiós i cultural. S'admet.
8. Oficines. S'admet.
9. Industrial. S'admeten els usos industrials de la primera i segona categoria. També s'admet l'ús industrial de categoria tercera, en edificacions separades d'habitatges i situades a sectors industrials precisats a l'anterior planejament.
Quan el planejament anterior no permeti algun dels usos anteriors o els permeti de manera restringida, s'haurà d'aplicar preferentment les normes del planejament esmentat.
És aplicable a aquesta zona el que disposa l'article 304 sobre usos col·lectius i usos públics en grans superfícies, de la reglamentació d'usos en la zona de densificació urbana.

Article 307. Subzones unifamiliars VI, VII, VIII i IX d'ordenació en edificació aïllada

En aquestes subzones s'admeten els usos següents:

Habitatge. Només es permet l'habitatge unifamiliar.
Residencial. S'admet l'ús residencial, però limitat a una superfície de sostre de l'edificació que ha de ser, com a màxim, equivalent a la superfície de sostre edificable corresponent a sis parcel·les mínimes.

Comercial. Podran autoritzar-se comerços i locals de serveis destinats a cobrir necessitats quotidianes, fins a una superfície per local de 250m².
Oficines. S'admeten fins a un màxim del 25% de la superfície de sostre edificable en cada parcel·la. S'admeten els despatxos de professions liberals sense limitacions.
Sanitari. S'admet amb un límit màxim de 50 llits per establiment.
Religiós i cultural. S'admet.
Recreatiu. S'admet amb el límit màxim de 400m² per establiment o instal·lació.
Esportiu. S'admet.
Industrial. Només s'admeten les indústries de categoria primera en situació 2a, 2b i 2c. S'admeten les estacions de serveis i els tallers de reparació de vehicles, amb superfície que no superi els 300m².

Article 308. Subzones plurifamiliars I, II, III i IV d'ordenació en edificació aïllada

Les condicions d'ús seran les següents:

Habitatge. Es permet el plurifamiliar i l'unifamiliar. Aquest darrer serà obligatori quan no s'assoleixin els mínims de parcel·la.
Residencial. S'admet l'ús residencial, però limitat a una superfície de sostre de l'edificació que ha de ser, com a màxim, equivalent a la superfície de sostre edificable corresponent a sis parcel·les mínimes.
Comercial. Podran autoritzar-se comerços i locals de serveis destinats a cobrir necessitats quotidianes, fins a una superfície per local de 250m².
Oficines. S'admeten fins a un màxim del 25% de la superfície de sostre edificable en cada parcel·la. S'admeten sense limitació els despatxos de professionals liberals.
Sanitari. S'admet l'ús sanitari d'establiments amb capacitat superior a cinquanta llits en edificacions en parcel·les de més de 12.000m² de superfície. En parcel·les inferiors s'admet l'ús sanitari sense cap altra limitació que el d'una capacitat màxima de 50 llits.
Religiós i cultural. S'admet.
Recreatiu. S'admet en parcel·les fins a 1.600m² per establiment i amb prohibició de destinar diverses parcel·les al servei d'un sol establiment. S'admeten sales fins a una cabuda de cent places.
Esportiu. S'admet sense restriccions.
Industrial. S'admeten únicament les indústries de categoria primera, en situacions 2a, 2b i 2c. S'admeten les estacions de servei i els tallers de reparació de vehicles, amb superfície que no superi els 300m² i separats, com a mínim, 25m de qualsevol habitatge o solar dedicat a edificació per a habitatge.

Article 309. Subzona plurifamiliar V d'ordenació en edificació aïllada

Les condicions d'ús d'aquesta subzona són les següents:

Habitatge. S'admet. En parcel·les de superfície inferior a 400m² edificable només s'admet l'habitatge unifamiliar.
Residencial. S'admet.
Comercial. S'admet en planta baixa amb un límit màxim de superfície de 600m². S'admeten els destinats a prestació de serveis a particulars que no causin molèsties, incomoditats, insalubritats o perills en plantes pisos, fins a una superfície màxima per local de 250m².
Oficines. S'admeten en locals que no excedeixin de 400m².
Sanitari. S'admet amb el mateix límit que a l'article anterior.
Recreatiu. S'admet en parcel·les fins a 2.500m² per establiment i sales amb una cabuda que no passi de 250 places.
Esportiu. S'admet.
Religiós i cultural. S'admet.
Industrial. L'ús industrial s'admet en categoria primera, situacions 1a, 1b, 2a, 2b, 2c, 3 i 4, i categoria segona en situacions 2a, 2b, 2c, 3 i 4b. A les zones de densificació urbana 13a i 13b s'admetran, a més, les indústries de categoria tercera, en situacions 2c, 3 i 4b.

Article 310. Zona de verd privat protegit

En aquesta zona s'admeten els usos següents:

Habitatge. S'admet l'habitatge unifamiliar.
S'admeten, mitjançant l'aprovació d'un Pla Especial, els usos culturals, recreatius, docents o assistencials que siguin compatibles amb les característiques de la zona i les particulars de l'edifici.

Article 311. Zona industrial

Els usos permesos a la zona industrial són els següents:
1. Industrial. S'admeten els usos d'indústries en categories primera, segona, tercera i quarta. S'admet, així mateix, la categoria cinquena en situació 5 b. S'admeten els comerços a l'engròs i els parcs de vehicles i maquinària.
2. Habitatge. Es permet, només, l'ús d'habitatge per al personal de vigilància, conservació o guarda de l'establiment, a raó de dos habitatges com a màxim per indústria, comerç o magatzem, sempre que s'ocupin i tinguin en ús exclusiu una parcel·la que compleixi els requisits mínims del grup de què es tracti. Quan el Pla Parcial aprovat permeti un nombre d'habitatges major per a aquesta finalitat, s'ha de respectar la previsió del Pla Parcial.
3. Comercial. Es permeten els establiments dedicats a la venda de maquinària, material de transport i elements auxiliars de la indústria. S'admeten les cafeteries, restaurants, bars i similars.
4. Oficines. Només s'admeten les oficines i despatxos propis de cada establiment comercial o industrial.
5. Sanitari. Només s'admet el de dispensaris, consultoris i ambulatoris. No s'admeten els centres sanitaris d'internament prolongat com hospitals, sanatoris o clíniques.
6. Religiós i cultural. Només s'admeten els dedicats a la formació professional relacionats amb l'activitat industrial de la zona. S'admeten els centres socials i de caràcter associatiu i reunió, al servei del personal adscrit a les indústries.
7. Recreatiu. S'admeten les sales d'espectacles per al personal de les empreses de la zona o del sector.
8. Esportiu. Només s'admeten les instal·lacions esportives per al personal de les empreses de la zona o del sector i les que se situen a les àrees destinades específicament a dotacions esportives.
Mitjançant un Pla Especial podrà autoritzar-se l'establiment dels usos següents, en les situacions que s'assenyalen:
1. Podran admetre's els usos comercials, d'oficines, religiós i cultural, recreatiu i esportiu en parcel·les perifèriques de l'àrea industrial, accessibles des de l'exterior d'aquesta, que siguin contigües a zones l'ús principal de les quals sigui el residencial.
2. S'admetrà la ubicació d'establiments comercial en grans superfícies en parcel·les que constitueixin illes completes enfront de carrers de capacitat suficient. El Pla Especial regularà les condicions, accés i aparcament de manera que no puguin produir interferències a l'activitat industrial pròpia de la zona i que d'aquesta no s'hagin de derivar molèsties perilloses als usuaris dels establiments que s'autoritzin.
Es prohibeix l'ús residencial i els no expressament admesos a les condicions anteriors, amb excepció de l'ús d'estacionament i garatge aparcament.
Quan, a fi de facilitar la relocalització de petites indústries situades als nuclis urbans de les poblacions, es justifiqui, podran aprovar-se plans especials amb els mateixos objectius i condicions que els regulats a l'article 129.5.

Article 312. Zones de remodelació

A les zones de remodelació, tant públiques com privades, s'admeten els usos següents:

Habitatge. S'admet el plurifamiliar.
Residencial. Es permet.
Comercial. Es permet.
Oficines. Es permet.
Sanitari. Es permet.
Religiós i cultural. Es permet.
Recreatiu. Es permet.
Esportiu. Es permet.
Industrial. Es permet en categoria primera i segona, en totes les situacions i tercera en situació 4, tret que en un pla de reforma interior s'estableixi un criteri més restrictiu.

Els usos públics i els usos col·lectius en grans superfícies s'hauran d'ajustar al que disposa l'article 304.

Article 313. Zona de renovació urbana

A la zona de renovació urbana rehabilitació s'admetran els usos següents:

Habitatge. S'admet. Serà obligatori l'habitatge unifamiliar als sectors desenvolupats, actualment, amb aquest tipus d'habitatge i als terrenys amb pendents superiors al 20%.
Residencial. S'admet.
Comercial. S'admet a les plantes baixes d'edificis d'habitatge plurifamiliar. A les àrees d'habitatge unifamiliar s'admeten locals independents fins a 250m², destinats a comerços i serveis quotidians. Als Plans Especials podran preveure's centres comercials en edificis independents en les àrees d'habitatge plurifamiliar.
Oficines. S'admet. Això no obstant, a les àrees d'habitatge unifamiliar no podrà destinar-se a aquest ús més del 25% de la superfície de sostre edificable a cada parcel·la.
Religiós i cultural. S'admet.
Sanitari. S'admet el de dispensaris, consultoris i ambulatoris i el de clíniques, sanatoris i anàlegs fins a una capacitat màxima de 50 llits en parcel·la fins a 2.000m². S'admet sense límit de capacitat en parcel·les més grans.
Recreatiu. A àrees d'habitatge plurifamiliar s'admeten instal·lacions fins a 2.500m² de superfície per establiment i sales amb una cabuda de 250 places com a màxim. A les àrees d'habitatge unifamiliar s'admeten instal·lacions en parcel·les fins a 1.600m² i sales amb una cabuda que no passi de 100 places. Podran autoritzar-se instal·lacions i sales de superfície o cabuda majors en una parcel·la de més de quatre hectàrees, sempre que es resolguin els problemes de trànsit i de separació de les àrees d'habitatge.
Esportiu. S'admet.
Industrial. A les àrees d'habitatge unifamiliar només s'admeten les indústries de categoria primera en situació 1-a, 1-b, 2-a, 2-b i 2-c. A les àrees d'habitatge plurifamiliar només s'admeten les indústries de categoria primera en qualsevol situació i les de la categoria segona en situacions 2-a, 2-b i 2-c.

Capítol 4. Zones

Secció I. Norma preliminar

Article 314. Qualificacions zonals

La zonificació al sòl urbà comprèn les qualificacions següents:

Zona de nucli antic:
- Subzona I: substitució de l'edificació antiga (12).
- Subzona II: conservació del centre històric (12b).
Zona de densificació urbana:
- Subzona I: intensiva (13a).
- Subzona II: semintensiva (13b).
Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria (15).
Zona subjecta a ordenació volumètrica específica (18).
Zona d'ordenació en edificació aïllada.
- Subzones plurifamiliars:
  - Subzona I (20 a/6). Subzona II (20 a/5).
  - Subzona III (20 a/7).
  - Subzona IV a (20 a/9), b (20 a/9b).
  - Subzona V (20 a/8).
- Subzones unifamiliars:
  - Subzona VI (20 a/9u).
  - Subzona VII (20 a/10).
  - Subzona VIII (20 a/11).
  - Subzona IX (20 a/12).
Zona de verd privat protegit (8a).
Zona industrial (22a).
Zona de remodelació física.
- Subzona I: remodelació pública (14a).
- Subzona II: remodelació privada (14b).
Zona de renovació urbana: transformació de l'ús (17).
Zona de renovació urbana: rehabilitació (16).

Secció II. Zona de nucli antic (12)

Article 315. Definició

Aquesta zona comprèn els nuclis urbans antics de les poblacions compreses a l'àmbit territorial de l'Entitat Municipal Metropolitana, que necessitin una millora urbana, però sense canviar substancialment les seves característiques urbanes, i el centre històric de Barcelona, objecte de preservació especial i protecció.
A la zona de nucli antic es distingeix una subzona I, en substitució de l'edificació antiga (12), d'aplicació a tots els nuclis antics diferents del de Barcelona, i una subzona II, de conservació del centre històric (12b), referida preferentment a aquell.
Per mitjà de Plans Especials es podran recollir les especials característiques tipològiques, morfològiques, parcel·làries o tradicionals que pel seu caràcter no s'adaptin a les condicions d'edificació definides amb caràcter general per aquestes Normes i dictar, per a aquestes, criteris normatius diferents sempre que es respectin les condicions bàsiques següents, definides pel Pla per a la zona: tipus d'ordenació, edificabilitat màxima i densitat màxima assenyalada per a la subzona respectiva.

Article 316. Edificabilitat

L'edificabilitat a les zones de nucli antic resulta de les condicions d'edificació definides per a cada subzona i de les genèriques als paràmetres del tipus d'ordenació segons alineacions de vial.
A la subzona I, de substitució de l'edificació antiga, es defineix un índex d'edificabilitat net, entre alineacions vigents, d'1,40m²st/m²s (u quaranta metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl), d'aplicació a les actuacions de reforma interior o de composició de volums d'una illa per mitjà d'estudis de detall.
A la subzona II, de conservació del centre històric, no s'admeten les ordenacions de volums que impliquin modificacions de l'ordenació existent o de les alçades usuals.
Els Plans Especials de Reforma Interior que incloguin la reordenació global d'un sector, s'han de subjectar al límit de 0,84m²st/m²s.

Article 317 (consolidat). Estàndards en operacions de reforma interior

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

Els Plans de Reforma Interior que s'aprovin per a les actuacions en la subzona I, de substitució de l'edificació antiga, hauran de respectar les determinacions següents:

Percentatge de sòl per a vials i estacionaments públics: 23'52%.
Percentatge de sòl per a espais verds locals i dotacions comunitàries: 16'48%.
Densitat neta màxima d'habitatges: la que resulti de dividir el sostre màxim edificable amb ús d'habitatge pel mòdul de 80m².

Article 318 (consolidat). Nombre màxim d'habitatges per parcel·la

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

Les sol·licituds d'edificació a la subzona I, de substitució de l'edificació antiga, hauran de limitar el nombre d'habitatges per parcel·la, al que per excés resulti de dividir la superfície construïda pel mòdul de 80m².
Als efectes del present article, s'entén per superfície construïda, en actuacions de nova planta, la compresa entre els tancaments exteriors de l'edifici. S'inclouen els celoberts i patis de ventilació, i s'exclouen els cossos sortints i la part de la planta baixa que ultrapassi la profunditat edificable, l'entresolat, els elements situats per sobre de l'alçada reguladora màxima i els soterranis.
Quan es tracti d'actuacions de rehabilitació, es podran mantenir els habitatges existents. L'increment del seu nombre, quan aquest sigui possible, o el canvi d'ús amb destí a habitatge estaran limitats pel nombre màxim establert en les actuacions de nova planta.
Quan es tracti d'actuacions de gran rehabilitació, segons la definició de l'article 119.3 del Reglament de la Llei d'urbanisme, el nombre d'habitatges estarà limitat pel nombre màxim establert en les actuacions de nova planta.

Article 319. Tipus d'ordenació

Correspon al d'edificació segons alineacions de vial vigents.

Article 320. Condicions d'edificació

Alineacions.
L'edificació s'ha d'ajustar a l'alineació del vial en tot el frontal de la parcel·la que té caràcter obligatori excepte quan es produeixi la reculada de l'edificació segons alguna de les modalitats previstes a l'article 244; malgrat tot, la reculada serà obligada quan existeixin jardins i patis la preservació dels quals sigui preceptiva. Les reculades hauran de complir, pel que fa a la separació de paraments, les dimensions mínimes establertes per als patis de llums i celoberts.

Les parets mitgeres al descobert hauran d'acabar-se amb materials de façana. Es prohibeixen els acabats en envà pluvial vist i els arrebossats i revestiments superficials de mal comportament a la intempèrie.
Profunditat màxima edificable.
A la subzona I, de substitució de l'edificació antiga, la profunditat edificable resultarà d'una ocupació, a l'alçada reguladora, del 60% de la superfície de l'illa. Les majors restriccions per efecte de la grandària de l'espai lliure interior, o els casos particulars resultants d'illes totalment edificables, es regiran pel que és regulat amb caràcter general per al tipus d'ordenació segons alineació de vial. A les agrupacions d'edificació en filera sense zonificació uniforme de tota l'illa, la profunditat màxima edificable serà la corresponent a la majoria dels edificis antics existents entre dos carrers consecutius.

L'espai lliure interior d'illa no serà edificable en planta baixa. Es permetrà la construcció de soterranis per a aparcaments, sempre que s'asseguri la possibilitat d'enjardinament sobre la seva coberta.

A la subzona II, de conservació del centre històric, la profunditat edificable serà, com a màxim, la de les edificacions contigües existents, mentre es redacti la determinació en particular i en detall al pla especial. Mentre no s'aprovi el Pla Especial, i per als casos de substitució de l'edificació, en el càlcul de la profunditat edificable, només es tindrà en compte la de les finques confrontants quan siguin iguals o inferiors a la que resultaria d'aplicar les normes del pla sobre la zona; en tot cas caldrà complir l'establert sobre dimensions mínimes de patis de parcel·les i espai lliure interior d'illa. El límit de la profunditat edificable ha de tenir en compte de manera especial, la forma i disposició de les parcel·les i l'existència de patis interiors. Als casos de parcel·lació irregular i no normal a l'alineació, aquest límit podrà reajustar-se per mitjà de l'esmentat pla especial o d'un estudi de detall.
Alçades.
A la subzona I, de substitució de l'edificació antiga, l'alçada reguladora màxima i el nombre de plantes es determinen segons l'amplada del vial al qual doni l'edificació d'acord amb el quadre següent:

amplada
de vial
(m) alçada reguladora
màxima
(m) nombre
màxim de plantes

< 8 7,55 B+1

8 a <12 10,60 B+2

12 a <15 13,65 B+3

>15 16,70 B+4

Això no obstant, als solars amb una longitud de façana inferior a 6,50m, l'alçada màxima permesa mai no podrà depassar la de 10,60m, corresponent a planta baixa i dos pisos.

L'alçada lliure mínima de la planta baixa serà l'establerta de manera general a les disposicions comunes al tipus d'ordenació segons alineacions de vial. L'alçada mínima del sostre de la planta baixa sobre la cota de referència de l'alçada reguladora a la qual fa referència l'article 225.2 serà de 4m, excepte pel cas d'habitatges unifamiliars als quals podrà reduir-se fins a 3,30m. L'alçada total mínima, inclòs el forjat, serà per planta pis de 3,05m.

L'alçada reguladora màxima i el nombre de plantes establrets al quadre anterior hauran de respectar-se conjuntament, això no obstant, es permetrà reajustar el valor d'aquella fins a un màxim del 10% per tal d'aconseguir una millor integració de l'edifici tot mantenint la unitat de tancaments existents amb els adjacents l'interès dels quals així ho aconselli.

A la subzona II, de conservació del centre històric, l'alçada en un tram de vial serà la mitjana de les edificacions existents, sense que entrin al còmput les façanes dels solars no edificats. El nombre màxim de plantes admès serà, un cop fet el còmput de l'alçada, el que resulti per defecte de suposar una alçada mínima de planta baixa de 4m i una alçada mínima, inclòs el forjat, de 3,05m per planta pis.
Façana mínima.
La longitud mínima de façana serà de 6,50m excepte per a habitatges unifamiliars en els quals s'admet l'edificació en solars de façana no inferior als 4,80m. Per a les parcel·les existents amb construccions laterals compostes com a mínim de planta baixa i un pis, que impedeixin els esmentats valors, s'admet una reducció de façana mínima fins a 4,50m.
Cossos i elements sortints.
A la subzona I, de substitució de l'edificació antiga, es prohibeixen els cossos i elements sortints amb les excepcions següents:
1. S'admeten els balcons que no sobresurtin més de 20cm en carrers de menys de 6m i 45cm en els de més de 6m i menys 12m.
2. S'admeten els sortints de cornises i ràfecs de coberta amb un vol màxim de 45cm.
3. S'admeten els sortints de terrats i cobertes planes amb un vol màxim de 45cm.
4. S'admeten cossos sortints a les edificacions que donen a vies de més de 12m d'amplada, sempre que no depassin de la línia de façana un vintè de l'amplada del carrer.

amplada de vial (m)	alçada reguladora màxima (m)	nombre màxim de plantes
< 8	7,55	B+1
8 a <12	10,60	B+2
12 a <15	13,65	B+3
>15	16,70	B+4

En projecció horitzontal, amb la finalitat que siguin miradors, no podran ocupar en la seva amplada total més de la meitat de la longitud de la façana, ni cadascun dels cossos sortints podrà tenir una amplada superior a 3,60m.

A la subzona II, de conservació del centre històric, seran d'aplicació els criteris fixats a la subzona I, mentre no siguin objecte de regulació de detall basada en els caràcters compositius de cada part de carrer.

Secció III. Zona de densificació urbana: subzona I, intensiva i subzona II, semiintensiva

Article 321. Definició

Aquesta zona comprèn els eixamples intensiu i semiintensiu, urbans, suburbans i d'extensió urbana, amb ús d'habitatge, prioritàriament, necessitats de millora urbana per a corregir la densificació congestiva i augmentar els nivells de dotacions, serveis i espais verds locals.

Article 322. Edificabilitat

L'edificabilitat a les zones de densificació urbana es defineix per l'envolupant màxima de volum que resulti de l'aplicació de les condicions d'edificació en aquesta zona i dels paràmetres del tipus d'ordenació segons alineacions de vial.
L'índex d'edificabilitat net per a les actuacions en aquesta zona mitjançant plans especials de reforma interior o estudis de detall, d'ordenació de volums, es fixa en 2,20m²st/m²s a la subzona I, intensiva, i 1,80m²st/m²s per a la subzona II, semiintensiva.
L'índex d'edificabilitat zonal és d'1,20m²st/m²s per a la subzona I, intensiva, i d'1m²st/m²s per a la subzona II, semiintensiva.

Article 323 (consolidat). Nombre màxim d'habitatges per parcel·la

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

Les edificacions que s'aixequin a la subzona I, intensiva, i a la subzona II, semiintensiva, no podran depassar per parcel·la un nombre d'habitatges igual al que resulti per excés de dividir la superfície construïda pel mòdul de 80m².
Als efectes del present article, s'entén per superfície construïda, en actuacions de nova planta, la compresa entre els tancaments exteriors de l'edifici. S'inclouen els celoberts i patis de ventilació, i s'exclouen els cossos sortints i la part de la planta baixa que ultrapassi la profunditat edificable, l'entresolat, els elements situats per sobre de l'alçada reguladora màxima i els soterranis.
Quan es tracti d'actuacions de rehabilitació, es podran mantenir els habitatges existents. L'increment del seu nombre, quan aquest sigui possible, o el canvi d'ús amb destí a habitatge estaran limitats pel nombre màxim establert en les actuacions de nova planta.
Quan es tracti d'actuacions de gran rehabilitació, segons la definició de l'article 119.3 del Reglament de la Llei d'urbanisme, el nombre d'habitatges estarà limitat pel nombre màxim establert en les actuacions de nova planta.

Article 324. Actuacions de reforma interior

Els sectors que no assoleixin els estàndards d'espais verds i de dotacions comunitàries en proporció a la densitat de població, podran ser objecte d'actuacions de reforma interior per a millorar aquells nivells o reduir el potencial edificable de manera homogènia en tota la zona o subzona.
El Pla Especial de Reforma Interior inclourà un estudi d'etapes per a l'execució de la reforma interior d'acord amb la densificació més gran i insuficiència d'espais lliures i dotacions del desenvolupament de l'edificació en els cinc anys anteriors en la unitat de zona, com també del grau de densificació assolit.

Article 325 (consolidat). Estàndards en operacions de reforma interior

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

Els Plans de Reforma Interior que s'elaborin per a actuacions en zones de densificació urbana hauran de respectar les determinacions següents:

subzona	vials i estacionaments (%)	espais verds i dotacions (%)
intensiva (13a)	28,80	25,70
semiintensiva (13b)	24,50	17,50

Densitat màxima d'habitatges: la que resulti de dividir el sostre màxim edificable amb ús d'habitatge pel mòdul de 80m².

Article 326. Tipus d'ordenació

A les subzones de la zona de densificació urbana el tipus d'ordenació és el d'edificacions segons alineacions de vial.

Article 327. Condicions d'edificació: Subzona I

Les condicions que regeixen l'edificació a la subzona I, intensiva, de les zones en densificació urbana, són les següents:

Alineacions.
Regeix l'establert en les condicions generals del tipus d'ordenació segons alineacions de vial.

Alçades.
L'alçada reguladora màxima i el nombre màxim de plantes es determinen segons l'amplada del vial al qual doni la façana de l'edificació, d'acord amb el quadre següent:

amplada de vial (m)	alçada reguladora màxima (m)	nombre màxim de plantes
< 8	8,55	B+1
8 a <12	11,60	B+2
12 a <15	14,65	B+3
15 a < 20	17,70	B+4
20 a < 30	20,75	B+5
igual o més de 30	23,80	B+6

L'alçada mínima de les plantes, inclosos els forjats i el paviment, ha de ser de 3'05m. L'alçada de la planta baixa s'ha de regir pel que s'ha establert a les disposicions comunes per al tipus d'ordenació segons alineacions de vial.

Façana mínima.
L'amplada mínima de façana permesa ha de ser de 8m, excepte en les situacions existents en el moment d'aprovació d'aquest Pla General amb construccions laterals compostes com a mínim de planta baixa i un pis que impedeixen la façana esmentada per a les quals el mínim es redueix a 6m.
Cossos sortints.
Es prohibeixen els cossos sortints tancats o semitancats als edificis amb façana a vials de menys de 8m d'amplada.
Espai lliure interior d'illa.
L'edificació en interior d'illa, quan sigui permesa en les condicions generals de tipus d'ordenació segons alineacions de vial, no pot depassar l'alçada lliure de 4,50m amidats des de la cota de referència de l'alçada reguladora i s'haurà de cobrir mitjançant terrat.

Article 328. Condicions d'edificació: subzona II, semiintensiva

Les condicions que regeixen l'edificació a la subzona II, semiintensiva, de les zones de densificació urbana són les següents:

Alineacions.
Només s'admet la reculada a l'alineació a vial (en planta pis), regulada de conformitat amb les condicions generals del tipus d'ordenació segons alineacions de vial.
Alçades.
L'alçada reguladora màxima i el nombre de plantes es determina segons l'amplada del vial al qual afronti l'edificació, d'acord amb el quadre següent:

amplada
de vial
(m) alçada reguladora
màxima
(m) nombre
màxim
de plantes

< 8 7,55 B+1

8 a <11 10,60 B+2

11 a <15 13,65 B+3

igual o més de 15 16,70 B+4

L'alçada mínima de la planta baixa serà l'establerta de manera general a les disposicions comunes al tipus d'ordenació segons alineacions de vial.

L'alçada màxima total, inclòs el forjat, ha de ser de 2,75m per planta pis, excepte a les edificacions amb façana a carrer de més de 15m, a les quals serà obligada l'alçada mínima de 3,05m.
Façana mínima.
L'amplada mínima de façana permesa ha de ser de 6,50m excepte en les situacions existents en el moment d'aprovació d'aquest Pla general amb construccions laterals que impedeixin l'esmentada façana, per a les quals el mínim es redueix a 4,50m.
Cossos sortints.
Es prohibeixen els cossos sortints tancats o semitancats als edificis amb façana a vials de menys d'11m d'amplada.
Espai lliure interior d'illa.
L'edificació a l'interior d'illa, quan sigui permesa en les condicions generals de tipus d'ordenació segons alineacions de vial, no pot depassar l'alçada lliure de 3,30m amidats des de la cota de referència de l'alçada reguladora i haurà de cobrir-se mitjançant terrat.

amplada de vial (m)	alçada reguladora màxima (m)	nombre màxim de plantes
< 8	7,55	B+1
8 a <11	10,60	B+2
11 a <15	13,65	B+3
igual o més de 15	16,70	B+4

Secció IV. Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria (15)

Article 329. Definició

Aquesta zona comprèn un conjunt de superfícies urbanitzades i edificades, amb tipus d'ordenació específica com són les edificacions desenvolupades en passatges, les cases en filera amb jardí frontal a la via pública, habitatges ordenats amb parcel·lació gòtica, estreta o tradicional i d'altres. S'identifica aquesta zona als plànols amb la indicació (15).
L'ordenació d'aquesta zona, continguda en aquestes Normes, i la que es desenvolupi mitjançant plans especials, respon al manteniment de les condicions d'edificació actuals, preservant-la d'augments de volum i densitat, i a la conservació de l'actual estructura urbana.

Article 330. Edificabilitat

L'edificabilitat en aquesta zona es defineix per l'envolupant màxima del volum que resulti de l'aplicació de les condicions d'edificació de cada unitat de zona.
Les condicions d'edificació de cada unitat de zona seran les establertes a l'ordenança del pla especial, que haurà de ser aprovada en els terminis que es fixen a la disposició final segona amb subjecció a les determinacions contingudes en aquesta secció.
Mentre no es publiqui el Pla Especial, les obres i edificacions de nova planta i les obres d'ampliació i reforma, s'ajustaran, pel que fa a les condicions d'edificació i a les condicions estètiques, a l'estructura urbana i edificatòria del conjunt determinant de la qualificació d'aquesta zona i, especialment, a les següents:
1. Alçada.
  Han de ser la que aproximadament assoleixin la majoria dels edificis que responguin a l'estructura edificatòria de la zona.
2. Alineacions. Les edificacions han de respondre a l'alineació que prevalgui a les edificacions de la zona.
3. Ocupació de parcel·la. Han de respectar l'ocupació preexistent amb possibilitat d'augment a planta baixa fins a un 10%.
4. Intensitat d'edificació. La intensitat d'edificació de les parcel·les sense edificar no pot depassar els 0,90m²st/m²s.

Article 331. Tipus d'ordenació

Al Pla especial per a l'ordenació de superfícies compreses en la qualificació de zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria s'ha d'elegir, com a tipus d'ordenació, el d'edificació segons alineació de vial o el d'edificació aïllada, en atenció a les característiques de la zona que interessa conservar.

Article 332. Criteris d'aplicació obligatòria als Plans Especials

Els Plans Especials que hagin d'elaborar-se per a l'ordenació de cada unitat de zona han de contenir les determinacions mínimes següents:
1. Dimensions i funció dels espais lliures i públics en relació amb els espais destinats a jardins privats.
2. Reserves de sòl per a estacionaments lliures i per a centres culturals, docents, assistencials, sanitaris i altres serveis d'interès públic o social.
3. Condicions d'edificació, com són les referents a l'alçada, façana mínima, profunditat edificable, gàlib o línia d'edificis.
4. Característiques de l'ordenació en els seus aspectes diversos.
5. Condicions estètiques.
6. Règim dels cossos i elements sortints i de les construccions auxiliars.
7. Règim de les parets mitgeres.
8. Característiques del tipus de cobertes i dels ràfecs i barbacanes.
Els Plans Especials hauran de comprendre, com a mínim, els documents següents:
1. Plànols d'informació.
2. Plànols d'ordenació.
3. Ordenances.
4. Memòria.
5. Estudi econòmic.
6. Pla d'etapes Els plànols d'ordenació han d'elaborar a escala mínima 1:2000.
Els Plans Especials d'aquesta zona estan subjectes als criteris mínims següents:
1. L'edificabilitat de la zona ha de ser establerta pel pla especial d'acord amb l'envoltant màxima del volum resultant d'aplicar les condicions d'edificació de la unitat de zona.
2. S'hauran de mantenir i, si escau, recuperar, les característiques de l'edificació originària.
3. Es mantindrà l'alçada mitjana de l'edificació existent a la qual s'ajustarà l'edificació futura.
A la zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria es prohibeix la compensació en volum.

Secció V. Zona subjecta a ordenació volumètrica (18)

Article 333. Definició

Aquesta zona comprèn àrees de sòl urbà, urbanitzades o en procés d'urbanització amb elements suficients per a la qualificació de sòl urbà, en la qual l'edificació correspon al tipus d'ordenació per volumetria específica, segons Pla Parcial o ordenació d'illa definitivament aprovats o amb concreció de volum específic.

Article 334. Ordenació del volum edificable

A les zones qualificades de subjectes a ordenació volumètrica que comptessin amb planejament anterior aprovat o amb concreció de volum específic aprovat, s'han d'aplicar les condicions següents:
1. L'edificació s'ha de regir pel que disposen els plans parcials o ordenacions d'illa. Pel que no s'especifica en aquests s'han d'aplicar les Normes d'aquest Pla General i, en especial, les contingudes als articles 225.4, 229, 233, 234 i 262.2.a i c).
2. La superfície de sostre edificable ha de ser la que resulti de l'ordenació volumètrica establerta.
3. Malgrat el que es disposa al paràgraf primer, prevaldran les alineacions establertes en aquest Pla General, quan siguin diferents de les fixades al Pla Parcial o ordenació d'illa.
A les zones no incloses al número anterior caldrà redactar plans especials en concordança amb l'articulat de les ordenances metropolitanes d'edificació i els seus annexos.

Article 335. Tipus d'ordenació

Correspon a la composició de volums o edificació volumètrica específica.

Article 336. Modificació de l'ordenació

Hauran d'aprovar-se Plans especials i, si escau, Estudis de detall.
1. Quan aquest Pla General modifiqui alguna de les determinacions del pla parcial o ordenació d'illa, que no siguin aquelles a què es refereixen els articles esmentats a l'article 334.1.
2. Quan resulti aconsellable la modificació de volums o de la seva ordenació.
3. Per als sectors no urbanitzats totalment, sigui aconsellable l'augment dels sistemes o de les dotacions.
4. Quan es determini que sigui objecte de revisió per aquest Pla General.
Els Plans Especials i, si escau, els Estudis de detall no podran augmentar la superfície de sostre edificable ni alterar el tipus d'ordenació ni augmentar el nombre d'habitatges fixats als plans l'ordenació dels quals es modifiqui.

Secció VI. Zona d'ordenació en edificació aïllada (20a)

Article 337. Definició

Aquesta zona comprèn àrees de sòl urbà, urbanitzades o en procés d'urbanització, amb elements suficients per a la qualificació com a sòl urbà, d'edificació, envoltades de vegetació i amb densitat d'habitatges variable, segons subzones.

Article 338. Subzones

A la zona d'ordenació en edificació aïllada s'estableixen diferents subzones, que responen a la varietat originària.
Aquestes subzones són:

plurifamiliars unifamiliars

I (20a/6) VI (20a/9u)

II (20a/5) VII (20a/10)

III (20a/7) VIII (20a/11)

IVa (20a/9) IX (20a/12)

IVb (20a/9b) -

V (20a/8) -
Als Estudis de Detall referents a les subzones unifamiliars no podrà augmentar-se el nombre d'habitatges que, per efecte de la grandària mínima de parcel·la, correspongui a una zona.

plurifamiliars	unifamiliars
I (20a/6)	VI (20a/9u)
II (20a/5)	VII (20a/10)
III (20a/7)	VIII (20a/11)
IVa (20a/9)	IX (20a/12)
IVb (20a/9b)	-
V (20a/8)	-

Article 339. Tipus d'ordenació

A totes les subzones el tipus d'ordenació aplicable és el d'edificació aïllada.

S'admeten en aquesta zona els habitatges aparionats i els adossats en filera amb espais lliures individualitzats o mancomunats, com a subtipus d'ordenació derivats de l'edificació aïllada i que hauran d'ajustar-se a les condicions d'edificació assenyalades a les subzones respectives.

Article 340. Edificabilitat

Els índexs d'edificabilitat neta per a cada una de les subzones són els establerts al quadre següent:

subzones	índex edificabilitat neta (m²st/m²s)
plurifamiliar
I (20a/6)	0,25
II (20a/5)	0,50
III (20a/7)	0,75
IVa (20a/9)	1,00
IVb (20a/9b)	1,00
V (20a/8)	1,50
unifamiliar
VI (20a/9u)	1,00
VII (20a/10)	0,75
VIII (20a/11)	0,50
IX (20a/12)	0,25

A les subzones unifamiliars, l'índex d'1,00 m²st/m²s, es redueix a 0,75m²st/m²s, per a aquelles parcel·les de superfície inferior a la mínima (400m²).

Article 341. Actuacions de reforma interior

Els sectors que no assoleixin els estàndards d'espais verds i de dotacions comunitàries en proporció adequada a la densitat de població, podran ser objecte d'operacions de reforma interior.
El Pla de Reforma Interior, a partir dels actuals nivells d'espais lliures i dotacions, haurà de preveure els espais i les dotacions necessaris, en consonància amb els potencials d'edificació i la densitat zonal.

Els Plans de Reforma Interior han de respectar els estàndards que s'estableixen a la taula següent:

subzona	densitat neta màxima (hab/ha)	sòl viari i estacionaments (%)	sòl espai verd i dotacions (%)
plurifamiliar
I	25	18	10
II	50	18	10
III	75	20	10
IVa	100	20	12
IVb	100	24	12
V	150	24	12
unifamiliar
VI	25	22	11
VIII	16	10	10
VIII	10	18	10
IX	5	18	10

Artícle 342. Condicions d'edificació de les subzones plurifamiliars

Les superfícies mínimes de parcel·la i la longitud mínima de façana, en aquestes subzones es regeixen pel quadre següent:

subzona superfície
(m²) longitud
(m)

I 2.000 30

II 1.500 20

III 1.000 16

IVa 400 14

IVb 1.500 20

V 800 15

Com a excepció a allò que s'estableix al quadre anterior, s'admeten parcel·les de superfícies i longituds de façana menors quan tinguin origen en un dels casos següents:

subzona	superfície (m²)	longitud (m)
I	2.000	30
II	1.500	20
III	1.000	16
IVa	400	14
IVb	1.500	20
V	800	15

Quan procedeixin de segregacions o divisions formulades en escriptura pública amb anterioritat a la vigència de la Llei de 12 de maig de 1956 sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana i que no hagi sofert segregació posterior.
Quan s'ajusti al Pla Comarcal de 1953 o als Plans Parcials que el desenvoluparen i procedeixin de parcel·lació o segregació amb llicència, i que no hagin sofert segregació posterior a l'aprovació d'aquest Pla General.
Parcel·les existents entre altres ja construïdes, o amb impossibilitat material d'obtenir els mínims exigits.

En aquests casos, els índexs d'edificabilitat nets de l'article 340 es reduiran en la mateixa proporció en què la parcel·la tingui reduïda la seva superfície respecte a la mínima exigida al quadre anterior. Això no obstant, s'exceptuen d'aquesta reducció d'edificabilitat les parcel·les on es construeixi, únicament, un habitatge.

L'ocupació màxima de parcel·la per a les subzones plurifamiliars serà la següent:

Subzona I, 15%
Subzona II, 20%
Subzona III, 30%
Subzona IV tipus a, 40%
Subzona IV tipus b, 25%
Subzona V, 30%

L'alçada màxima autoritzada i el nombre límit de plantes s'estableix en 9,15m i en B+2, excepte per a la subzona IV, tipus b, i la subzona V, els valors de les quals són els que s'estableixen a continuació.
A la subzona IV, subtipus b, l'alçada màxima serà de 15,25m i el nombre límit de plantes el de B+4
A la subzona V, l'alçada i el nombre màxim de plantes varien amb l'amplada de vial d'acord amb la relació següent:

amplada vial
(m) alçada màxima
(m) nombre màxim
de plantes

menys de 8 7,55 B+1

8 a menys d'11 10,60 B+2

11 a menys de 15 13,65 B+3

15 o més 16,70 B+4

amplada vial (m)	alçada màxima (m)	nombre màxim de plantes
menys de 8	7,55	B+1
8 a menys d'11	10,60	B+2
11 a menys de 15	13,65	B+3
15 o més	16,70	B+4

A les subzones I i II s'admet, a les condicions de construccions amb palafits, arribar a l'alçada de 12,20m corresponents a B+3.

Les condicions per tal que l'edificació reuneixi les característiques de construcció amb palafits es regulen al tipus d'edificació aïllada. A la subzona IV, subtipus b, la planta baixa haurà de quedar oberta en el 75% de la superfície ocupada per l'edificació.
A la subzona V, és obligatori el màxim de dues unitats d'habitatge per planta pis, excepte a les parcel·les amb façana a carrers d'una amplada igual o superior a 20m on aquest màxim es fixa en 4 unitats.

La separació de l'edificació a les llindes de parcel·la i la separació entre edificacions a la parcel·la han de respectar les distàncies mínimes següents:

subzona	separació a llindes (m) front - lateral - fons	separació entre edificacions d'una mateixa parcel·la en relació amb les alçades
I	12 - 8 - 10	1
II	10 - 6 - 8	1
III	8 - 4 - 6	1
IVa	3 - 3 - 3	1
IVb	8 - 5 - 6	1/2
V	4 - 4 - 5	1

S'admeten les construccions auxiliars dins de l'ocupació màxima de parcel·la establerta a la condició segona i respectant els límits d'alçada i d'ocupació amb edificacions auxiliars que s'estableixen al quadre següent:

subzona alçada màxima
(m) ocupació màxima
(% de superfície)

I 3,30 2

II 3,30 3

III 3,30 4

IVa - no s'admet

IVb - no s'admet

V - no s'admet
El nombre màxim d'habitatges per parcel·la a les subzones plurifamiliars, no podrà superar el que resulti de dividir l'edificabilitat màxima permesa a la parcel·la pel mòdul de 100m². Aquest límit, arrodonit per defecte, haurà de respectar-se fins i tot en el supòsit d'habitatges de superfície reduïda o apartaments el nombre màxim dels quals no podrà superar la densitat resultant de la regla anterior.
Amb la finalitat de controlar i acotar la grandària excessiva d'algunes promocions, a les zones plurifamiliars es limita l'agrupació màxima d'habitatges sobre una mateixa parcel·la, a la que resulta d'aplicar una superfície de sostre edificable corresponent a 3 parcel·les distribuïda en una o més edificacions independents.

Les parcel·les que, per la seva major superfície donin lloc a un sostre edificable que superi l'assenyalat al paràgraf anterior, hauran de tractar-se com si fossin dues o més parcel·les independents que no superin individualment la màxima agrupació d'habitatges per parcel·la assenyalada. En aquests casos cada agrupació haurà de tenir accés independent des de vial públic. L'espai lliure d'edificació quedarà sistematitzat amb jardineria i podrà establir-se un règim d'ús mancomunat d'aquest. No es permeten solucions de passatges particulars o anàlegs per a l'accés comú a parcel·les diferents.
A les zones plurifamiliars s'admeten els desenvolupaments d'habitatges adossats en filera amb espais lliures mancomunats o individualitzats com a tipus d'ordenació derivat de l'edificació aïllada, d'acord amb les condicions següents:
1. S'hauran de complir les condicions de màxima agrupació d'habitatges per parcel·la que s'assenyalen al número anterior.
2. Caldrà aplicar la densitat màxima d'habitatges, l'índex net d'edificabilitat, el percentatge d'ocupació màxima de parcel·la, l'alçada i el nombre de plantes que s'assenyalen per a la subzona respectiva.
3. Cada agrupació independent d'habitatges adossats ha d'estar dotada d'accés rodat des de la via pública.
4. L'edificació s'haurà de produir ordenadament pel que fa a les alineacions oficials de la parcel·la a la via pública.
5. Amb la finalitat de controlar i acotar l'impacte excessiu d'algunes promocions, no es permetran agrupacions que comportin un front edificat, continu o reculat, superior a 30m; quan això s'esdevingui, s'haurà de fraccionar una agrupació en dos o més cossos independents que no superin aquesta dimensió i que hauran de separar-se entre si proporcionalment a la seva alçada respectiva amb un mínim de 4m.

subzona	alçada màxima (m)	ocupació màxima (% de superfície)
I	3,30	2
II	3,30	3
III	3,30	4
IVa	-	no s'admet
IVb	-	no s'admet
V	-	no s'admet

Artícle 343. Condicions d'edificació a les subzones unifamiliars

La superfície mínima de parcel·la, longitud mínima del front al vial i l'ocupació màxima de parcel·la en aquestes subzones són les que s'estableixen al quadre següent:

subzona superfície
(m²) longitud
(m) ocupació
(%)

VI 400 14 40

VII 600 16 30

VIII 1.000 18 20

IX 2.000 24 10

Com a excepció als límits establerts al quadre anterior, s'admeten parcel·les de superfície i longitud de façanes menors quan tinguin origen en un dels casos següents:
1. Quan procedeixin de segregacions o divisions formulades en escriptura pública amb anterioritat a la vigència de la Llei de 12 de maig de 1956 sobre règim del sòl i ordenació urbana i que no hagin sofert segregació posterior.
2. Quan s'ajustin al Pla Comarcal de 1953 o als Plans Parcials que el desenvoluparen i procedeixin de parcel·lació o segregació amb llicència i que no hagin sofert segregació posterior a l'aprovació d'aquest Pla General.
3. Parcel·les existents entre les altres ja construïdes, o amb impossibilitat material d'obtenir els mínims exigits.

subzona	superfície (m²)	longitud (m)	ocupació (%)
VI	400	14	40
VII	600	16	30
VIII	1.000	18	20
IX	2.000	24	10

En aquests casos, per a les parcel·les que tinguin una superfície que arribi com a mínim a la meitat de l'exigida segons la subzona corresponent, sempre que sigui superior a 400m² i tingui una longitud mínima de façana de 14m, se'ls han d'aplicar els índexs d'edificabilitat nets de l'article 340 reduïts en la mateixa proporció en què la parcel·la té reduïda la seva superfície respecte a la mínima exigida.

A les subzones VII i VIII, les parcel·les inferiors als límits indicats, la superfície de les quals superi 250m, sempre que tinguin una façana mínima de 12m, se'ls aplicarà una edificabilitat que no podrà superar una superfície construïda màxima per parcel·la de 125m² amb una alçada màxima de 7m i un nombre màxim de plantes de B+1.

A la subzona VI s'ha d'aplicar l'índex d'edificabilitat reduït de 0,75m²st/m²s sempre que la parcel·la assoleixi, com a mínim, una superfície de 200m i una façana mínima de 10m. No podran construir-se aïlladament aquelles parcel·les que, malgrat trobar-se en algun dels casos a), b), i c) anteriors, no assoleixin la superfície o longitud o façana mínimes indicades en relació amb les establertes segons la subzona respectiva.

L'alçada màxima i el nombre de plantes de l'edificació principal i l'alçada màxima i % d'ocupació amb construccions auxiliars, dins l'ocupació màxima establerta a la condició primera, es regeixen per les normes del quadre següent:

subzona	edificació alçada màxima (m)	límit plantes	edificació auxiliar, alçada i ocupació (m) i (%)
VI	9,15	B+2	3,30 - 7
VII	9,15	B+2	3,30 - 5
VIII	9,15	B+2	3,30 - 3
IX	9,15	B+2	3,30 - 2

Quan a la subzona VI la superfície de la parcel·la sigui inferior a 400m, però resulti edificable d'acord amb el que disposa la condició primera, l'alçada màxima permesa serà de 7m i el nombre límit de plantes, el de B+1.

La separació de l'edificació a les llindes de la parcel·la i la separació entre edificacions en parcel·la, han de respectar les distàncies mínimes següents:

subzona	separació a llindes front - lateral - fons (m)	separació entre edificacions d'una mateixa parcel·la en relació amb les alçades
VI	3- 3- 3	1/2
VII	5 - 3 - 5	1/2
VIII	8 - 5 - 8	1
IX	12 - 10 - 12	1

Quan a la subzona VI la superfície de parcel·la sigui inferior a 400m, però resulti edificable, la separació mínima a la llinda lateral de la parcel·la serà de 2m.

A les subzones unifamiliars s'admet la construcció d'habitatges aparionats a parcel·les confrontants sempre que ambdues parcel·les superin la superfície i façana mínimes establertes a la subzona respectiva, puguin assolir aquests límits conjuntament o es trobin en alguns dels supòsits del punt 1 d'aquest article.

A les subzones VI, VII i VIII es podran admetre aparionaments sempre que, les parcel·les, a més de complir la superfície mínima assenyalada, disposin, com a mínim, d'una longitud de façana reduïda respecte de la mínima en la distància assenyalada com a separació de l'edificació a la llinda lateral de parcel·la segons la subzona respectiva.

Els habitatges aparionats han de respectar les condicions d'edificació de la subzona referides a la parcel·la agrupada resultant; haurà de formalitzar-se el caràcter mancomunat i indivisible de la parcel·la mitjançant la inscripció al Registre de la Propietat.

Secció VII. Zona de verd privat protegit (8a)

Article 344. Definició

Es qualifica de zona de verd privat protegit el sòl urbà amb edificacions aïllades, generalment amb entorns enjardinats d'interès.

Article 345. Edificabilitat

L'edificabilitat, en aquesta zona, es defineix en relació amb l'edificació actual existent i només es permet augmentar-la fins a un màxim del 10% mitjançant obres de millora que siguin compatibles amb el caràcter protegit de l'edifici i els espais enjardinats de l'entorn.
S'admet, en aquesta zona, el manteniment dels usos originals existents compatibles amb l'edificació i l'entorn seu. També s'admet un ús d'habitatge unifamiliar i, si escau, mitjançant l'aprovació d'un Pla especial es podran autoritzar aquells usos culturals, recreatius, docents o assistencials compatibles amb la protecció i d'acord amb les condicions establertes en aquesta secció.
A les parcel·les de més de 3.000m², i per mitjà d'un Pla Especial, s'autoritza una edificació nova que no podrà passar de 500m² de sostre edificable per cada 2.500m² d'excés sobre els 3.000m² que s'ajustaran, pel que fa a les condicions d'edificació, a la protecció de les característiques de la zona que interessa conservar i estaran subjectes als criteris que s'assenyalen als articles següents.

Article 346. Tipus d'ordenació

L'ordenació en aquesta zona correspon al tipus d'edificació aïllada amb les especialitats derivades de les mateixes característiques de l'edificació la protecció de la qual es pretén.

Article 347. Condicions d'edificabilitat

Als edificis existents s'admeten les obres de conservació, consolidació, reparació, modernització i millora. Les obres de millora s'han d'ajustar al que disposa l'article respecte a l'edificabilitat.
Els Plans Especials que hagin d'elaborar-se per a la modificació de l'ús actual i també per a l'autorització de les noves edificacions, han de contenir les determinacions mínimes següents.
1. Base informativa de les característiques de les edificacions i jardins.
2. Justificació de la compatibilitat de la solució arquitectònica, ús i programa funcional proposat amb les construccions i jardins existents.
3. Justificació de la compatibilitat entre la parcel·lació per damunt de 3.000m² amb parcel·les mínimes de 2.500m² respecte a les condicions de parcel·lació i característiques originals de la finca.
4. Les obres d'ampliació sobre els edificis existents s'han d'ajustar al que disposa l'article sobre condicions d'edificabilitat.
5. Les obres de nova planta, s'han d'ajustar a les condicions següents:

superfície màxima de sostre edificable: 500m² per cada parcel·la mínima
alçada màxima permesa: 9m
distància mínima de front de vial: 6m
distància mínima a llindes de parcel·la: 4m

Secció VIII. Zona industrial (22a)

Article 348. Definició

Es qualifica de sòl industrial el sòl urbà destinat principalment a la ubicació d'indústries i magatzems que, per la naturalesa de l'activitat o dels materials o productes que tractin, o dels elements tècnics emprats, no generin situacions de risc per a la salubritat o la seguretat o no siguin susceptibles de mesures correctores que eliminin tot risc a la salut i a la seguretat, tant personal com ambiental o de degradació del medi ambient.

Article 349. Tipus d'ordenació

El tipus d'ordenació de la zona industrial que compti amb Pla Parcial aprovat definitivament amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Pla General ha de ser l'establert a l'indicat Pla Parcial o, si no n'hi ha, segons alineacions de vial.
Això no obstant, mitjançant Plans Especials de Reforma Interior o Estudis de Detall, podran modificar-se per a determinats sectors el seu tipus d'ordenació segons alineacions de vial, per adequar-lo al de l'edificació aïllada envoltat de patis de servei.

Article 350. Condicions d'edificació

Les condicions d'edificació a la zona industrial que compti amb Pla Parcial definitivament aprovat s'han de regir per les disposicions dels plànols i ordenances de l'esmentat pla parcial amb les limitacions següents:
1. Quan comprengui sectors el tipus d'ordenació dels quals sigui el d'edificació segons alineacions a vial, la intensitat d'edificació per parcel·la no podrà passar de 2m²st/m²s i l'ocupació màxima de la parcel·la ha de ser del 90%.
2. Si comprèn sectors d'edificació aïllada, la intensitat d'edificació per parcel·la no podrà passar de 2m²st/m²s, l'ocupació màxima de la parcel·la es limitarà al 70% i no podrà destinar-se una parcel·la mínima a establiments pertanyents a diferents persones, físiques o jurídiques.
Per a la zona industrial que estigui mancada de Pla parcial regiran les condicions següents:
1. Edificabilitat i ocupació màxima de parcel·la: la intensitat d'edificació per parcel·la no podrà passar de 2m²st/m²s i l'ocupació màxima de la parcel·la ha de ser del 90%.
2. Ocupació màxima amb façana a l'alineació: l'edificació per damunt de la planta baixa haurà de situar-se dins de la franja concèntrica a les alineacions de l'illa de superfície igual al 70% d'aquesta.
3. Alçada màxima i nombre límit de plantes: variaran amb l'amplada del vial al qual la parcel·la doni, de conformitat amb el quadre següent:
  
  ample de vial
  (m) alçada màxima
  (m) nombre límit
  de plantes
  
  menys de 8 9 B+1
  
  8 a menys d'11 13 B+2
  
  11 en endavant 17 B+3

ample de vial (m)	alçada màxima (m)	nombre límit de plantes
menys de 8	9	B+1
8 a menys d'11	13	B+2
11 en endavant	17	B+3

Superfície i dimensions mínimes de la parcel·la: la superfície mínima ha de ser de 300m² i la longitud de façana igual o superior a 10m.
Alçada de l'edificació a l'interior de l'illa: es fixa en 5m (corresponents a una única planta indivisible) amidats des de la rasant del carrer a la part inferior de l'element d'estructura de la coberta.
Cossos sortints: el seu vol es limita al límit màxim d'una dècima part de l'amplada de vial sense que pugui passar, en cap cas, de la mida absoluta d'un metre. En projecció horitzontal no podrà ocupar més d'un terç de la longitud de façana.

Elements tècnics de les instal·lacions: les xemeneies, ponts grua, conduccions i tot tipus d'elements esmentats als quals per exigències del procés industrial resulti obligat depassar els límits d'edificació anteriorment assenyalats, quedaran subjectes, en la seva instal·lació, a autorització especial, quan no estiguin previstos al Pla parcial.
Quan es justifiqui, per la finalitat de facilitar la relocalització de petites indústries situades als nuclis urbans de les poblacions, podran aprovar-se plans especials amb els mateixos objectius i condicions que els regulats als articles 129.4 i 129.5.

Article 351. Modificació de les condicions d'edificabilitat.

Les condicions d'edificació establertes a l'article anterior o les aplicables en virtut del Pla Parcial anterior, podran modificar-se mitjançant un Pla Especial quan circumstàncies justificades d'ubicació industrial o del procés tecnològic ho aconsellin, sempre que es respectin les determinacions següents:

Les condicions d'ús establertes en aquesta Secció.
El volum màxim d'edificació permès per les regles de l'article anterior.
El mínim d'espais lliures enjardinats o de vegetació previstos als respectius Plans Parcials.

Article 352. Elements d'urbanització

Per autoritzar les edificacions destinades a usos industrials caldrà que el sòl tingui els elements i serveis interns de la urbanització i, a més a més, que compti amb accessos adients, amb calçades pavimentades i enllumenat públic, des de les vies generals.
Podrà autoritzar-se l'edificació industrial condicionada a la simultània execució de la urbanització, en els termes que resultin del planejament i, si escau, compresos al contingut de la llicència d'edificació. Aquesta llicència no autoritzarà la iniciació de les obres mentre no s'hagi constituït garantia suficient de l'execució de l'obra d'urbanització. La garantia podrà constituir-se en metàl·lic o fons públics, o mitjançant aval bancari o hipoteca mobiliària o immobiliària, fins i tot sobre la finca objecte de l'edificació.

Secció IX. Zona de remodelació (14a i 14b)

Article 353. Definició

Les zones de remodelació corresponen al sòl urbà en què la qualitat de vida propugnada per aquest Pla General fa necessària la transformació, modificació o substitució dels usos en un procés dinàmic continuat de millora urbana amb augment dels nivells de dotacions comunitàries.
En aquestes zones s'estableixen dues modalitats de remodelació, en atenció a l'actuació pública o a l'actuació privada, que podran col·laborar i substituir-se entre si. Són la zona de remodelació pública (14a) i la zona de remodelació privada (14b).

Article 354. Actuació a les zones de remodelació

A les zones de remodelació pública s'elaboraran plans de reforma interior per al desenvolupament d'aquest Pla General, als quals es fixaran el pla d'etapes i les condicions necessàries perquè es compleixi l'objectiu de relocalització dels arrendataris de les construccions existents, a què fa referència el programa d'actuació. Els propietaris podran sol·licitar l'aplicació del sistema de compensació a l'empara de l'article 119 de la Llei del sòl.

En defecte de col·laboració de la iniciativa privada, el sistema d'actuació serà el d'expropiació, sense perjudici, si escau, de l'alliberament que sigui procedent d'acord amb la legislació vigent. Passats dos anys de l'aprovació del Pla General metropolità sense que l'Administració hagi elaborat el Pla de Reforma Interior, podrà aplicar-se la remodelació privada segons el paràgraf següent.

Per al desenvolupament de les previsions d'aquest Pla General a les zones de remodelació privada, els particulars podran promoure plans de reforma interior, als quals el sistema d'actuació serà el de cooperació. Igualment, quan la unitat de zona qualificada de remodelació comprengui només una illa o part d'aquesta, les alineacions de la qual siguin obertes i es mantinguin, podrà establir-se l'ordenació de l'edificació per mitjà d'un Estudi de Detall. Quan la iniciativa privada no promogui les operacions de reforma interior o els plans elaborats pels particulars no responguin als objectius d'aquest Pla General, l'Administració assumirà la iniciativa de la reforma i l'actuació per mitjà del sistema de cooperació, llevat que les raons d'urgència o de necessitat pública aconsellin l'actuació mitjançant el sistema d'expropiació.

Article 355. Tipus d'ordenació

A les zones de remodelació pública el tipus d'ordenació s'elegirà al Pla de Reforma Interior, i es podrà optar entre el d'edificació volumètrica específica i el d'edificació tridimensional.
A les zones de remodelació privada el tipus d'ordenació serà el d'edificació volumètrica específica.

Article 356. Estàndards urbanístics

Per a les zones de remodelació pública el pla de reforma interior ha d'establir els estàndards en proporció que millori les destinacions actuals a vials, estacionaments, espais lliures i dotacions comunitàries.
A les zones de remodelació privada els plans de reforma Interior han de respectar els mínims següents:
1. Per a vials locals: 25,20%
2. Estacionaments: 5,40%
3. Espais verds locals: 16,20%
4. Dotacions comunitàries: 11,70%
El Pla Especial de Reforma Interior, han d'establir, globalment, la quantia de les reserves de sòl per a sistemes locals segons els percentatges definits al número anterior, i justificadament han de determinar la destinació concreta dels sòls resultants d'aquests estàndards segons les necessitats concretes del sector i dins dels usos previstos amb caràcter general en aquest article.

Article 357. Edificabilitat

A les zones de remodelació pública l'edificabilitat serà la que s'estableixi als Plans de Reforma Interior, que no podran depassar l'edificació global existent al sector.

El còmput d'aquesta edificabilitat s'ha d'efectuar comptabilitzant per usos les superfícies de sostre en planta baixa i en plantes pisos.

Es podrà augmentar l'edificació per a habitatges fins a un 12% dels habitatges existents, i el sostre per a ús d'habitatge no podrà depassar el que resulta de multiplicar per 100m² el nombre màxim d'habitatges.
A les zones de remodelació privada els índexs d'edificabilitat han de ser els següents:
1. brut: 0,90m²st/m²s.
2. net: 2,89m²st/m²s.
3. complementari zonal: 0,30m²st/m²s.
Als Estudis de detall l'índex d'edificabilitat referit a la superfície d'illa ha de ser de 2m²st/m², i la superfície que s'ha de reservar per a espais lliures i dotacions del 30%.

Article 358. Condicions d'edificació

Les condicions d'edificació a les zones de remodelació pública es determinaran al Pla de reforma interior amb subjecció al tipus d'ordenació elegit i al límit d'edificabilitat que s'estableix al nombre primer de l'article anterior.
Les condicions d'edificació a les zones de remodelació privades seran les resultants del tipus d'ordenació, dels índexs d'edificabilitat, dels estàndards urbanístics i de les condicions següents:
1. Parcel·lació mínima: 600m².
2. Façana mínima a la via pública: 13,50m.
3. Alçada màxima: A les unitats de zona de remodelació inferiors als 12.000m² de sòl, l'alçada màxima no pot depassar en un terç l'alçada de l'edificació més alta que sigui possible edificar als fronts de les àrees veïnes per raó de la seva qualificació urbanística. A les unitats de zona de remodelació superiors als 12.000m² de sòl, l'alçada màxima ha de ser la que correspongui pel tipus d'ordenació de l'edificació escollida.
Això no obstant, el Pla de reforma interior podrà definir condicions diferents de les assenyalades amb caràcter general en aquest article, quan els criteris d'ordenació del sector així ho aconsellin, en tot cas, però, s'han de respectar els índexs d'edificabilitat i estàndards urbanístics per a la zona.

Secció X. Zona de renovació urbana: Rehabilitació (16)

Article 359. Definició

La zona de renovació urbana correspon al sòl amb baix nivell de dotacions i àrees d'edificació necessitades de millora, a la qual per mitjà d'una acció ordenada i progressiva de rehabilitació han d'assolir-se nivells adients d'urbanització, dotacions i qualitat de l'edificació.

Article 360. Tipus d'ordenació

Per a l'actuació en aquesta zona s'elaboraran plans especials als quals s'elegirà el tipus d'ordenació de l'edificació a aplicar en cadascun dels sectors, adient amb les característiques d'aquests.
El tipus d'ordenació aplicable, segons aquestes característiques, serà algun dels següents:
1. Edificació segons alineacions de vials.
2. Edificació aïllada.
3. Edificació segons volumetria específica.
Podran també adoptar-se al Pla Especial subtipus precisos i locals adients a aquells sectors que responen actualment a una modalitat d'edificació segons ordenacions espontànies o lliures, no predeterminades amb subjecció a un model definit. Per a aquests sectors el tipus d'ordenació podrà regular-se de manera singularitzada, per mitjà d'envolupants màximes de volum, en ampliació de l'edificació existent i de la determinació precisa dels espais lliures privats de jardí o mitjançant l'aplicació de les constants o paràmetres dels tipus d'edificació segons alineacions de vial o d'edificació aïllada.

Article 361. Desenvolupament del Pla General

Per al desenvolupament d'aquest Pla General, a la zona de renovació urbana, a fi d'aconseguir nivells adients d'urbanització, dotacions i edificació, mitjançant accions de conservació, rehabilitació i reordenació de manera escalonada, progressiva i harmònica, s'elaboraran i es portaran a efecte plans especials.
Els Plans Especials hauran de contenir els documents mínims següents:
1. Plànols d'informació
2. Estudi sobre la situació del sector i les solucions propugnades per la renovació.
3. Plànols d'ordenació.
4. Estudi econòmic sobre els costos de la urbanització, les dotacions i serveis públics i la incidència de la rehabilitació sobre l'edificació privada.
5. Ordenances sobre els nivells mínims, en cada etapa, exigibles en la urbanització i l'edificació.
6. Pla d'etapes.
Quan els costos de millora de l'edificació per a assolir els nivells desitjats superin racionalment el benefici comunitari de la rehabilitació, o la conservació de l'edificació dificulti substancialment l'actuació urbanística per dotar el sector dels vials, aparcaments i espais lliures, dels centres docents, dels centres assistencials i de serveis d'interès públic, social o cívic, caldrà procedir a la remodelació del sector, en què es donin aquests condicionaments, aprovant-se, amb aquesta finalitat, un Pla especial.

Article 362. Edificabilitat

L'índex d'edificabilitat brut màxim en aquesta zona serà de 0,70m²st/m²s.
L'índex d'edificabilitat net mitjà serà d'1,37m²st/m²s.
Els màxims índexs d'edificabilitat nets permesos a les àrees de cada tipus d'ordenació establerts en aquesta zona, subjectes en els seus valors específics al compliment del valor mitjà de la zona, són els següents:
1. Àrees d'edificació segons alineacions: 1,50m²st/m²s.
2. Àrees d'edificació aïllada: 1m²st/m²s.
3. Àrees d'edificació segons volumetria específica: 2,20 m²st/m²s.
4. Àrees d'edificació segons ordenació lliure: 1,20m²st/m²s.

Article 363. Densitat d'habitatges

Els Plans Especials per a renovació d'aquesta zona, per mitjà d'un procés de restauració, rehabilitació i millora d'aquesta, per a la seva conversió en àrees amb els elements d'urbanització adients a la qualificació del sòl urbà, han de fixar la densitat d'habitatges per hectàrees sense depassar els 75 habitatges.

Article 364. Exigències mínimes a què hauran d'ajustar-se els Plans Especials.

Els Plans especials per a l'actuació en aquestes zones, han de preveure reserves de sòl en proporció que millorin les actuals destinacions a vials, estacionament, espais lliures i dotacions comunitàries. Com a mínim s'han d'establir reserves per a espais verds públics locals i centres docents locals.
Les reserves de sòl que hauran de respectar els Plans especials s'han de determinar a partir de les efectuades en aquest Pla General i en relació amb el nombre d'habitatges existent al sector, establint-se els següents mòduls mínims aplicables a les noves actuacions d'habitatge desenvolupades al Pla especial.
1. 36m²sòl/habitatge per a vials i estacionaments públics.
2. 18m²sòl/habitatge per a espais verds públics locals.
3. 12m²sòl/habitatge per a centres docents locals.
4. 9,60m²sòl/habitatge per a les altres dotacions d'interès públic o interès social.

Article 365. Condicions de l'edificació

Les condicions generals de l'edificació, i les estètiques, les sanitàries i les d'ús es precisaran, tant com calgui, a les ordenances del Pla especial.
Les condicions d'edificació de les diferents zones seran determinades al respectiu Pla especial atenent els tipus d'ordenació de l'edificació existent, i respectaran preferentment les condicions següents:
1. Àrees d'edificació segons alineacions.
  - Condició 1a. Alçada reguladora màxima segons l'amplada del vial i amb límit màxim de plantes, sense admetre àtics. Regirà el quadre de l'article 328.
  - Condició 2a. Front mínim de parcel·la: 6,50m.
  - Condició 3a. L'espai lliure interior d'illa no serà edificable.
2. Àrees d'edificació aïllada.
  - Condició 1a. L'alçada reguladora màxima és de 9'15m corresponent a B+2 com a límit màxim.
  - Condició 2a. La superfície mínima de parcel·la és de 250m².
  - Condició 3a. El percentatge màxim d'ocupació de parcel·la és del 40%. L'ocupació del subsol s'ha de regular pel que disposa l'article 249.
  - Condició 4a. La separació mínima a les llindes de parcel·la ha de ser de 3m al frontal i 2m als laterals i fons.
  - Condició 5a. S'admeten les edificacions auxiliars sense depassar l'ocupació màxima de parcel·la.
3. Àrees d'edificació segons volumetria específica.
  - Condició 1a. L'alçada màxima admesa és de 21,5m corresponents a B+6 com a màxim.
  - Condició 2a. La parcel·la mínima admesa és la de 800m².
4. Àrees d'edificació segons ordenació lliure. S'aplicaran les condicions de les Àrees d'edificació aïllada, però respectant les situacions actuals de distàncies menors a límits de parcel·la.

Article 366. Conservació i millora de l'edificació

Els propietaris d'edificacions en zones de renovació urbana (16) hauran de procedir, amb subjecció a les previsions temporals contingudes al corresponent Pla Especial, a la realització de les obres necessàries per a la conservació i reforma, a fi de complir les determinacions establertes a l'ordenança.

Per a l'efectivitat d'aquest deure, l'ajuntament i, si escau, la Corporació Metropolitana, ordenarà d'ofici o a instància de qualsevol interessat l'execució de les obres esmentades, un cop publicat el Pla Especial del qual formi part integrant l'ordenança que les estableixi.

Secció XI. Zona de renovació urbana en transformació de l'ús (17)

Article 367. Definició

La zona de renovació urbana en transformació de l'ús (17) comprèn els terrenys amb edificacions o usos inadequats, però aptes per a absorbir els dèficits de vials, zones verdes i equipaments.
Aquesta qualificació urbanística permet mantenir en servei els usos existents sense deixar-los fora d'ordenació, mentre no es porti a terme la transformació prevista, segons el que disposen els articles 171 i 172.

Article 368. Règim urbanístic

Fins que no es programi l'actuació encaminada a l'adquisició del terreny per tal de destinar-lo a equipaments o espais verds, el propietari o titular del dret d'ocupació de la finca en el moment de l'aprovació definitiva d'aquest Pla General podrà:
1. Efectuar obres de consolidació, reparació, modernització o millora de les condicions estètiques o higièniques de les edificacions, però no augmentar-ne el volum.
2. Desenvolupar l'activitat pròpia de les instal·lacions existents i destinar el local, en el supòsit de trasllat de la indústria, a magatzem de productes per a la venda o distribució.
En el supòsit que la transformació prevista ho sigui per a vial, el que es disposa al paràgraf anterior, serà d'aplicació a la porció de finca no destinada a via pública.
Les petites reparacions que exigeixi la higiene, l'ornament i la conservació podran realitzar-se a tot l'immoble.