TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL PRIMER.- OBJECTE, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA GENERAL

Art. 1 - Objecte i àmbit territorial del Pla General (NB)

El present Pla General, resultat de la Revisió del Pla General d'Ordenació de Salt de 1987, i del qual formen part aquestes Normes Urbanístiques, té per objecte l’ordenació urbanistica del seu territori municipal.

Art. 2 - Marc legal (NB)

1. El present Pla General s'ha redactat d'acord amb la legislació urbanística i la legislació sectorial vigent aplicable.
2. La referència a la " legislació urbanística vigent ", feta tant en aquest article com en els preceptes successius, s'entén que remet a l'ordenament urbanístic vigent a Catalunya, consistent en les Lleis aprovades pel seu Parlament, els reglaments i disposicions que les desenvolupen, així com la legislació urbanística de l'Estat en allò que no modifiqui ni vulneri la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma en matèria d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Medi Ambient.
En aquest sentit, la utilització de determinades abreviatures en les presents Normes Urbanístiques s’entendran referides a les següents disposicions legals segons es detalla a continuació:
1. A - Legislació urbanística de la Generalitat de Catalunya.
  - • Legislació urbanística refosa ( L.U.R. )
    Decret Legislatiu 1 /1990 del 12 de juliol, pel qual s'aprova la Refosa dels Textos Legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.
  - • Llei de Política Territorial ( L.P.T.)
    Llei del 23 / 1983 del 21 de novembre de Política Territorial.
  - • Reglament de Mesures d'Adequació ( R.M.A.)
    Decret 146 / 1984 del 10 d'abril pel qual s'aprovà el Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 3/1984 del 9 de gener, de Mesures d'Adequació de l'Ordenament Urbanístic de Catalunya.
  - • Reglament de Protecció de la Legalitat ( L.P.L.)
    Decret 308 / 1982 del 26 d'agost pel qual s’aprovà el Reglament per al desplegament i l’aplicació de la Llei 9/1981, del 18 de novembre, sobre Protecció de la Legalitat Urbanistica.
2. B- Legislació urbanistica estatal
  - • Llei del Sòl ( L.S.)
    Ley 6 / 1998, de 13 de abril, sobre règimen del suelo y valoraciones.
  - • Real Decreto Ley 1/1992, de 26 de juny, por el cual se aprobó el texto refundidode la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana ( en aquells articles no derogats per la Llei 6/1998 )
  - • Real Decreto Ley 4 / 2000, de 23 de junio, de medidas urgentes de liberalización en el sector inmobiliario y transportes
  - • Reglament de Planejament Urbanístic ( R.P.U.)
    Real Decreto 2159 / 1978 de 23 de junio, Reglamento de Planeamiento para el desarrollo de la Ley sobre régimen de suelo y ordenación urbana
  - • Reglament de Gestió Urbanística ( R.G.U.)
    Real Decreto 3288 / 1978 de 25 de agosto, Reglamento de Gestión Urbanística
  - • Reglament de Disciplina Urbanística ( R.D.U.)
    Real Decreto 2187 / 1978 de 23 de junio, Reglamento de disciplina urbanística para el desarrollo de la Ley sobre régimen del suelo y ordenación urbana
3. La referència a la " legislació sectorial vigent " que es faci en aquestes Normes Urbanístiques ( en endavant NNUU) s'entendrà que es remet a l'ordenament jurídic vigent a Catalunya en la matèria que es tracti i en cada moment (legislació comunitària, estatal, autonòmica o local).
En aquest cas, les referències a cadascuna de les disposicions sectorials es realitzarà amb la denominació complerta.
4. El Pla, conjuntament amb el planejament que desenvolupa, conforme amb les determinacions de la legislació urbanística vigent, és públic, executiu i obligatori. Les seves determinacions tenen caràcter prioritari sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu semblant i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les instruccions que es derivin de la legislació urbanística vigent.

Art. 3 - Contingut (NB)

El present Pla General està integrat pels següents documents:

− DOCUMENTS DE L'AVANÇ DE PLA
- • ESTUDIS PREVIS
- • PLÀNOLS INFORMATIUS
- • DOCUMENT DE CRITERIS I OBJECTIUS RATIFICAT PEL PLE
− MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA I ANNEXES
− PLÀNOLS NORMATIUS
- • SÈRIE 1 ESTRUCTURA GENERAL I ORGÀNICA DEL TERRITORI E / 1: 7.500
  Sistemes bàsics + zones generals
- • SÈRIE 2 RÈGIM JURÍDIC DEL SÒL E / 1: 7.500
  Sòl urbà + urbanitzable + no urbanitzable
- • SÈRIE 3 ZONIFICACIÓ SÒL URBÀ E / 1: 1.000
  Qualificacions + àmbits de PE + àmbits U.A
- • SÈRIE 4 ZONIFICACIÓ SÒL NO URBANITZABLE E / 1 : 7.500
  Qualificacions + àmbits de PE
- • SÈRIE 5 ZONIFICACIÓ SÒL URBANITZABLE E / 1 : 2.000
  Qualificacions + àmbits de sectors de PP o PAU
− PLÀNOLS INDICATIUS
- • SÈRIE 6 ESQUEMA DELS SERVEIS
- • SÈRIE 7 SÍNTESI DE LES PROPOSTES E / 1: 2.000
− NORMATIVA URBANÍSTICA
- • TOM I Normes urbanistiques
- • TOM II Regulació normativa dels sectors i àmbits de desenvolupament i execució del Pla General mitjançant instruments de planejament derivat
− ESTUDI ECONÒMIC FINANCER
− PROGRAMA D'ACTUACIÓ

Art. 4 - Vinculació normativa derivada de l'estructuració del Pla General (NB)

1. Memòria.
El contingut de la Memòria té caràcter informatiu i justificatiu de l'ordenació proposada pel Pla General.

Formen part de la Memòria en un annex de la normativa un seguit de determinacions, que el Pla General estableix com a recomanacions, amb caràcter indicatiu, orientador i coordinador de les accions locals i sectorials que s'emprenguin per a l'ordenació del territori, l'urbanisme i el medi ambient, amb vinculació indirecta mitjançant la seva adopció i precisió pel planejament urbanistic general i pels diferents plans derivats, projectes o programes previstos, quan afectin a l’àmbit municipal de Salt.
2. Plànols d'ordenació
Els continguts gràfics dels plànols d'ordenació tenen força normativa vinculant, atenent al seu grau de relació amb l’ordenació integral del territori, o de l'ordenació més detallada de les condicions d’edificació i d'usos.
1. a) Determinacions d'àmbit supramunicipal contingudes en el Pla General d'Ordenació del municipi de Salt
  Els continguts dels plànols d'ordenació en quant a determinacions d'àmbits supramunicipals que afecten al terme municipal de Salt són pròpies del planejament territorial (Pla Territorial General de Catalunya, Plans Territorials Parcials, Plans Territorials Sectorials, o Plans Directors de Coordinació ) en els termes fixats per la legislació urbanística vigent (arts. 4, 12, 17 L.P.T., 19 L.U.R. i concordants)
  
  L'alteració substancial d'aquests continguts recollits en el Pla General, ja sigui per circumstàncies sobrevingudes o per l'aprovació d'un planejament territorial superior, serà motiu de revisió del Pla General.
2. b) Classificació del sòl
  Els continguts dels plànols d'ordenació de la sèrie 2 ( E: 1 / 7.500 ) com a determinacions urbanístiques que ordenen l'estructura general i orgànica del territori municipal i la classificació del sòl, són objecte pròpiament del planejament urbanístic municipal ( Pla General ), d'acord amb la legislació urbanistica vigent (art. 21 L.U.R. i concordants )
  
  L'alteració d'aquests continguts fixats pel Pla General, serà motiu de revisió o modificació del Pla General, segons el que s’estableix en aquestes Normes.
3. c) Qualificació del sòl
  Els continguts dels plànols d'ordenació 3 ( E: 1 / 1.000 ) , 4 ( E: 1 / 7.500 ) i 5 ( E: 1 / 2.000 ) com a determinacions urbanístiques que qualifiquen el sòl en zones i sistemes, són objecte del planejament urbanistic municipal (Pla General, Plans Parcials i Plans Especials ) d’acord amb la legislació urbanística vigent ( art. 23 L.U.R. i concordants ).
  
  El desenvolupament d’aquests continguts serà objecte del planejament parcial o especial d'acord amb el que s’estableix al Capítol Segon del Titol I d’aquestes Normes.
  
  L'alteració dels continguts bàsics fixats pel Pla General serà motiu de modificació del mateix. Si el que es pretén alterar són els continguts complementaris, es podran realitzar aquestes variacions mitjançant el Pla Parcial o mitjançant la redacció d'un Pla Especial.
4. d) Condicions d'edificació
  Els continguts dels plànols d'ordenació de les series 3, 4 i 5 que facin referència a la regulació de les condicions d'edificació especifiques per a cada tipus de sòl són objecte del planejament urbanístic municipal ( Plans Parcials, Plans Especials i Estudis de Detall ) d'acord amb la legislació urbanística vigent.
  
  El desenvolupament d'aquests continguts serà objecte del planejament parcial en sòl urbanitzable i del planejament especial i de detall al sòl urbà.
3. Normativa urbanística
La força vinculant dels preceptes que integren la Normativa Urbanística del Pla General serà diferent atenent a la següent classificació:
1. a) Normes bàsiques ( NB )
  Són aquells preceptes que configuren el cos reglamentari essencial de la Normativa Urbanistica del Pla General.
  
  L'alteració o la modificació d’aquests articles o determinacions implica en qualsevol cas la revisió o la modificació del Pla General.
2. b) Normes complementàries ( NC )
  Són aquells preceptes que desenvolupen, complementen o matisen els articles o determinacions que constitueixen les Normes Bàsiques del Pla General.
  
  L'alteració o la modificació d'aquests articles o determinacions es podrà realitzar prèvia justificació, degudament motivada mitjançant el planejament de desenvolupament que li sigui propi ( Pla Parcial, Pla Especial o Estudi de Detall ) o l'Ordenança Reguladora adient, segons el tipus de determinació i precepte que es vulgui modificar, a criteri dels Serveis Tècnics Municipals.
  
  Els continguts gràfics i numèrics, així com les determinacions que es fixen en el Tom I i en el Tom II de la Normativa Urbanística del Pla General tenen caràcter normatiu bàsic o complementari, segons el que s’especifiqui en cadascun dels seus preceptes.
4. Ordenances Reguladores
Els preceptes de les diferents ordenances urbanistiques, pel seu grau d'especificitat o regulació detallada integren un cos autònom dins de l'esquema normatiu del Pla General, complementant als preceptes bàsics o complementaris de les Normes Urbanistiques.

L'alteració o variació d'aquests preceptes requerirà la modificació de l'Ordenança Reguladora corresponent a través del procediment abreujat que en elles es determini.
5. Estudi econòmic - financer
El contingut d’aquest document tindrà caràcter informatiu i justificatiu del Pla General
6. Programa d'Actuació
El contingut d'aquest document tindrà caràcter normatiu en els termes especifics que es deriven de la legislació urbanistica actualment vigent.
7. Convenis urbanistics
Els convenis urbanístics estableixen el marc d'actuació per a l'ordenació, el desenvolupament i l'execució del planejament en qualsevol tipus de sòl, així com també l’adquisició de diferents compromisos i obligacions respecte a cessions de sòl, càrregues d’urbanització i qualsevol altre aspecte que les parts creguin convenient.

El contingut dels convenis urbanístics que puguin acompanyar o desenvolupar el Pla General, queda incorporat com a determinacions de caràcter vinculant per les parts signants, concretant-se els compromisos i obligacions mitjançant les figures de planejament o de gestió més adients.
8. Altres documents, plànols d'informació i estudis monogràfics
Aquests documents tindran únicament caràcter informatiu

Art. 5 - Obligatorietat (NB)

1. Les determinacions del Pla General vinculen a l'Administració i els particulars. Qualsevol dispensa o excepció a aquesta regla general serà causa per reclamar la nul·litat de ple dret de l’acte que la provoqui.
2. L'obligatorietat de l'observança del Pla General s'ha d’entendre amb les limitacions establertes per l’article 91 de la L.U.R.

Art. 6 - Interpretació (NB)

1. Les determinacions del Pla General i concretament aquestes Normes Urbanistiques, s'interpretaran d'acord amb el seu contingut, amb subjecció als objectius i finalitats expressats a la Memòria als que s'ha de referir la correcta interpretació de la Normativa d’aquest Pla General.
2. En la interpretació de les determinacions del Pla General que s'expressen gràficament en els plànols d'ordenació prevaldran aquells que siguin d’escala més gran (el divisor de l’escala més petit), és a dir, aquells en què la definició de les determinacions sigui més acurada.
3. Si es produeixen dubtes en la interpretació de la regulació de les previsions del Pla General en els diferents documents es considerarà vàlida la determinació que impliqui espais públics o d'interès públic més amplis i una menor densitat d'habitatges o un índex d'aprofitament menor. Aquesta interpretació es farà extensiva a d’altres disposicions a les que el Pla General pugui referir-se i a les dels plans que el desenvolupin.
4. En tot allò no previst o insuficientment regulat en el planejament executiu que desenvolupi aquest Pla General s'aplicarà, amb caràcter subsidiari, la Normativa Urbanistica del Pla General.

Art. 7 - Regles gràfiques d'interpretació (NB)

1. La delimitació de les diverses unitats territorials (sectors, zones, sistemes, polígons i unitats d'actuació ) determinades en el Pla General, podrà ésser ajustada o precisada a través dels Plans Parcials, Plans Especials i Estudis de Detall que el desenvolupin, sense necessitat de modificar el Pla General. Així mateix, podran ajustar-se els límits dels polígons i unitats d'actuació a través de projectes de delimitació o dels projectes de reparcel·lació, compensació o expropiació.
2. Les causes que poden justificar l’ajustament o precisió de les determinacions són:
1. a) L'existència d'alineacions oficials o límits d’edificacions consolidats.
2. b) Els límits, linies i particions de propietats existents amb anterioritat a l'aprovació del present Pla General.
3. c) Les característiques geogràfiques i topogràfiques del terreny.
4. d) L'existència d'elements naturals o artificials d'interès que ho justifiquin.
3. La superficie de les unitats territorials no podrà alterar-se en més o en menys d'un 5 %, llevat dels sistemes d'espais públics, la modificació de la superfície dels quals no podrà reduir l'estàndard del sector corresponent.
4. Aquestes regles s'aplicaran també als treballs planimètrics de canvi d’escala

Art. 8 - Vigència (NB)

1. La vigència d'aquest Pla s'inicia quan s'hagi procedit a la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya d'acord amb els termes que disposa l'article 70.2 de la LBRL 7/1985 i mantindrà la seva vigència mentre no es produeixi la seva revisió.
2. S'estableix com a termini mínim de vigència el de vuit anys, sens perjudici de la revisió anticipada quan concorrin alguna de les circumstàncies que s’estableixen a l'article següent, o que, sense que concorrin aquestes circumstàncies, procedeixi la revisió anticipada d’acord amb alló que estableix la legislació urbanistica vigent (article 73 L.U.R. )

Art. 9 - Revisió (NB)

1. L'alteració del contingut d'aquest Pla General es portarà a terme a través de la seva Revisió o Modificació d’algun dels elements que el constitueixen, segons procedeixi en cada cas de conformitat amb el que estableixen els articles de la Secció 5ena. del Títol II de la L.U.R. i les disposicions del Títol V del R.P.U., on es determinen les circumstàncies i condicions generals per a cada supòsit, així com les corresponents competències i procediments.
2. La Revisió del P.G.O. es produirà quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
1. a) Quan s'aprovi el Pla Territorial Parcial de l'àrea urbana de Girona, en el supòsit que alteri substancialment les previsions d’aquest Pla General en el municipi de Salt
2. b) Quan s'hagin complert vuit anys de la seva vigència
3. c) Quan es produeixi l'alteració o variació substancial en les previsions de població, habitatge, usos i intensitats d'ocupació
4. d) Quan disposicions d'ordre superior o la pròpia evolució social obliguin a la previsió d’espais públics més extensos o l'adveniment d’exigències més grans que les previstes per equipaments comunitaris, com a conseqüència del desenvolupament econòmic i social.
5. e) Quan es produeixi l'esgotament de l’oferta de sòl, ja sigui per haver estat edificat més d’un 85 % de la seva oferta de sòl o per detectar-se un increment en el preu del sòl superior a la mitjana de l'increment registrat en els municipis veïns durant dos anys.
6. f) Quan es canviï substancialment la classificació del sòl no urbanitzable.
7. g) Altres circumstàncies sobrevingudes que afectin a factors bàsics del planejament.
3. Si la revisió avançada d'aquest Pla General esdevé a causa de la variació substancial de les previsions de població, renda i ocupació o la seva distribució en l'espai, la nova proposta haurà de mantenir els objectius que fonamenten l'actual opció urbanística, si més no durant el temps en què hauria estat vigent el present Pla General. En tot cas serà necessària la revisió quan es tracti d'augmentar la superfície de sòl urbà o urbanitzable, i també si es planteja la reducció del sòl destinat a sistemes d'espais públics.

Art. 10 - Modificació (NB)

1. En els altres supòsits, l'alteració de les determinacions del Pla General tindrà la consideració de Modificació del planejament general.
2. Només podrà modificar-se el Pla General quan la variació d’alguna de les seves determinacions no alteri l’estructura general i orgànica del territori, de la qual en són elements determinants la classificació del sòl, la relació entre sistemes i zones en cada sector i l'articulació dels sistemes bàsics i els seus estàndards referits al conjunt del territori. Tota proposta de modificació haurà de justificar el compliment d'aquest punt, i no podrà disminuir-se la superfície ni la qualitat dels terrenys destinats a sistemes bàsics o generals, si bé es podrà admetre justificadament el canvi de la seva destinació, sempre que es mantingui la consideració de sistema.
3. La Modificació de qualsevol dels elements d’aquest Pla General es regirà pel que disposen els articles 75 i 76 de la L.U.R. i disposicions legals concordants i en alló no previst, pel que es disposa en aquestes Normes Urbanístiques.
4. El projecte de Modificació puntual del Pla General haurà de tenir el grau de precisió propi del planejament general i contindrà l'estudi adequat que justifiqui la incidència de la nova ordenació en les previsions del Pla General vigent i la viabilitat d'acceptar la proposta sense procedir a la seva Revisió.
5. La previsió mitjançant Planejament Parcial o Especial de majors superfícies de sòl destinades a sistemes respecte als estàndards o percentatges mínims fixats per aquest Pla General no requerirà la seva Modificació.

Art. 11 - Actualització (NB)

1. Cada quatre anys, s'elaborarà un Text Refós del Pla General que contindrà totes les alteracions i variacions provinents de Modificacions puntuals del Pla General, planejament de desenvolupament i instruments d'execució que hagin estat aprovats definitivament durant aquest període.
2. En aquest sentit, es recavarà informe previ dels Serveis Tècnics Municipals a fi i efecte que es determini la necessitat i oportunitat de tramitar aquest Text Refós en funció del grau d'alteració i variacions que s'hagin produït durant aquest període.
3. Aquest Text Refós es tramitarà d'acord amb el procediment establert per a les Modificacions de Pla General a la legislació urbanística vigent.

Art. 12 - Codis d'identificació urbanística que s'utilitzen als plànols d'ordenació (NB)

1. SISTEMES
1. A Sistema d'espais lliures
  Sistema bàsic
  1. A.1 Parc del Ter
  2. A.2 Parc de la Sèquia Monar
  3. A.3 Parc urbà
  4. A.4 Llera fluvial
  Sistema complementari
  1. a.1 Plaça i jardí urbà
  2. a.2 Verd comunitari
  3. a.3 Verd lineal
  4. a.4 Verd privat
2. B Sistema de comunicacions
  Sistema bàsic
  1. B.1 Xarxa viaria territorial
  2. B.2 Xarxa viaria bàsica
  3. B.3 Xarxa viaria urbana
  4. B.4 Xarxa ferroviària
  5. B.5 Protecció del sistema de comunicacions
  Sistema complementari
  1. b.1 Carrers urbans
  2. b.2 Camins rurals
3. C Sistema d'infraestructures de serveis
  Sistema bàsic
  1. C.1 Infraestructura de serveis tècnics
  2. C.2 Infraestructura de serveis viaris
4. D Sistema d'equipaments
  Sistema bàsic:
  1. D.0 Equipament sense ús definit
  2. D.1 Equipament educatiu
  3. D.2 Equipament sanitari
  4. D.3 Equipament assistencial
  5. D.4 Equipament soci-cultural
  6. D.5 Equipament esportiu
  7. D.6 Equipament administratiu
  8. D.7 Equipament de serveis urbans
  Sistema complementari:
  1. d.1 Dotació comunitària
2. ZONES EN SÒL URBÀ
RESIDENCIAL
1. 1 Zona general residencial que configura carrers
  1. 1.1 Zona residencial de Ciutat Vella
  2. 1.2 Zona residencial de creixements tradicionals
  3. 1.3 Zona residencial de creixement en filera
  4. 1.4 Zona residencial d'eixample sub - urbà
  5. 1.5 Zona residencial d'eixample urbà
2. 2 Zona general residencial amb espais oberts
  1. 2.1 Zona residencial d'ordenació específica
  2. 2.2 Zona residencial d'edificació amb espais lliures
  3. 2.3 Zona residencial d'ordenació en volumetria específica
  4. 2.4 Zona residencial en ciutat jardí
TERCIARI
1. 3 Zona general terciària que configura carrers
2. 4 Zona general terciària amb espais oberts
INDUSTRIAL
1. 5 Zona general industrial que configura carrers
  1. 5.1 Zona industrial d'eixample amb terciari
  2. 5.2 Zona industrial d'eixample
2. 6 Zona general industrial amb espais oberts
  1. 6.1 Zona industrial de gran industria urbana
  2. 6.2 Zona industrial de configuració aïllada
3. ZONES EN SÒL URBANITZABLE
SECTOR A - PLA DE SALT
1. 2 Zona general residencial amb espais oberts
  1. 2.A Zona residencial amb espais oberts en el sector A
2. 4 Zona general terciària amb espais oberts
  1. 4.A Zona terciària amb espais oberts en el sector A
SECTOR B - MAS MASÓ
1. 2 Zona general residencial amb espais oberts
  1. 2.B Zona residencial amb espais oberts en el sector B
2. 4 Zona general terciària amb espais oberts
  1. 4.B Zona terciària amb espais oberts en el sector B
    1. 4.B.1 Subzona d'aparcament
    2. 4.B.2 Subzona de terciari
SECTOR C - VALLVERA - SITJAR
1. 2 Zona general residencial amb espais oberts
  1. 2.C Zona residencial amb espais oberts en el sector C
2. 4 Zona general terciària amb espais oberts
  1. 4.C Zona terciària amb espais oberts en el sector C
SECTOR D - MARROC
1. 6 Zona general industrial amb espais oberts
  1. 6.D Zona industrial amb espais oberts en el sector D
SECTOR E - MARGESA
1. 6 Zona general industrial amb espais oberts
  1. 6.E Zona industrial amb espais oberts en el sector E
4. ZONES EN SÒL NO URBANITZABLE D'ESPECIAL PROTECCIÓ
1. 7 Zona general rural de valor ecològic - paisatgístic
  1. 7.1 Zona de les deveses
  2. 7.2 Zona de les hortes
  3. 7.3 Zona agrícola d'especial interès
5. SECTORS EN SÒL URBÀ A DESENVOLUPAR MITJANÇANT PLA ESPECIAL
1. 5.1 SECTORS DE REHABILITACIÓ URBANA
  1. SRU - 1 Sector de Rehabilitació del Barri Vell de Salt
  2. SRU - 2 Sector de Rehabilitació del Nucli del Veïnat
2. 5.2 SECTORS DE MILLORA URBANA
  1. SMU - 1 Sector de Millora Urbana de la Ronda Monar (1)
  2. SMU - 2 Sector de Millora Urbana de la Ronda Monar (2)
  3. SMU - 3 Sector de Millora Urbana de l'Autopista
  4. SMU - 4 Sector de Millora Urbana de l'Estació
  5. SMU - 5 Sector de Millora Urbana de Can Patrac
3. 5.3 SECTORS DE RENOVACIÓ URBANA
  1. SRV - 1 Sector de Renovació Urbana del Grup Sant Jaume
  2. SRV - 2 Sector de Renovació Urbana de l'illa Picasso - Àngel Guimerà
6. ÀMBITS DE GESTIÓ EN SÒL URBÀ
1. 6.1 UNITATS D'ACTUACIÓ EN SÒL URBÀ
  1. UA - 1 Unitat d'Actuació de l'espai públic del carrer Processó
  2. UA - 2 Unitat d'Actuació Coma - Cros I ( fabrica nova )
  3. UA - 3 Unitat d'Actuació Coma - Cros II ( fabrica vella )
2. 6.2 ACTUACIONS AÏLLADES EN SÒL URBÀ
  1. AA - 1 Actuació aïllada de l'ampliació del Mas Llorenç
  2. AA - 2 Actuació aïllada de l'espai lliure del Mas Mut
  3. AA - 3 Actuació aïllada de l'espai lliure de l'Era de “ Cal Cigarro “
  4. AA - 4 Actuació aïllada de l'espai lliure de la Plaça Lluís Companys
7. SECTORS EN SÒL URBANITZABLE A DESENVOLUPAR MITJANÇANT PLA PARCIAL
1. SSU - A Sector A - Pla de Salt
2. SSU - B Sector B - Mas Masó
3. SSU - C Sector C - Vallvera - Sitjar
4. SSU - D Sector D - Marroc
5. SSU - E Sector E - Margesa
8. SECTORS EN SÒL NO URBANITZABLE A DESENVOLUPAR MITJANÇANT PLA ESPECIAL
1. SNU - 1 Sector de sòl no urbanitzable de les Hortes i Deveses de Salt
9. ÀMBITS D'ORDENACIÓ DE SISTEMES A DESENVOLUPAR MITJANÇANT PLA ESPECIAL
1. 9.1 SISTEMA D'ESPAIS LLIURES
  1. AOS - 1 Àmbit d'ordenació del Parc del la Sèquia Monar ( 1 )
  2. AOS - 2 Àmbit d'ordenació del Parc de la Sèquia Monar ( 2 )
2. 9.2 SISTEMA DE COMUNICACIONS
  1. AOS - 3 Àmbit d'ordenació de les infraestructures generals del corredor de l'Autopista
  2. AOS - 4 Àmbit d'ordenació del Vial Perimetral Sud
3. 9.3 SISTEMA D'INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS
  1. AOS - 5 Àmbit d'ordenació d' E.N.H.E.R.
4. 9.4 SISTEMA D'EQUIPAMENTS
  1. AOS - 6 Àmbit d'ordenació de la illa central d'equipaments
  2. AOS - 7 Àmbit d'ordenació del Parc Hospitalari
10. ÀMBITS DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC A DESENVOLUPAR MITJANÇANT PLA ESPECIAL
1. APP Àmbits de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic del municipi de Salt
  1. APP - 1 Àrees naturals d'interès històric i paisatgístic
  2. APP - 2 Àrees d'interès urbanistic i històric. Protecció de la trama urbana
  3. APP - 3 Edificis d'interès històric, artistic i arquitectònic
  4. APP - 4 Conjunts amb protecció preventiva
  5. APP - 5 Elements aïllats d'especial interès

CAPÍTOL SEGON.- DESENVOLUPAMENT DEL PLA GENERAL

Art. 13 - Iniciativa i competència per al desenvolupament del Pla General (NB)

1. El desenvolupament d'aquest Pla General correspon, en primer lloc, a l'Ajuntament de Salt en la seva qualitat d’administració actuant. Intervindran també, les diferents Administracions Públiques en el marc de les respectives competències específiques.
2. Aixi mateix, els particulars podran proposar i redactar plans i projectes urbanístics, en el marc de les seves competències, en la forma i procediment previstos en la legislació urbanistica vigent, i concretament en els articles 78 a 87, articles 120 i 121 i concordants de la L.U.R. El compliment dels deures continguts en els esmentats preceptes, determina la gradual adquisició de les facultats urbanístiques.
3. El Municipi, en exercici de les seves competències, procurarà la major intervenció i col·laboració dels ciutadans en el desenvolupament de l’acció urbanística.

Art. 14 - Sectors i subsectors (NB)

1. Els àmbits de sòl urbà i urbanitzable delimitat a través de la classificació del sòl es denominen sectors
2. En la perspectiva de la gestió, la denominació de sector s’aplica als àmbits territorials que, d'acord amb la Llei i les previsions del Pla General, han de ser objecte de Pla Parcial, o de Pla Especial, depenent de la classe de sòl, tal com s’indica en aquesta normativa.
3. Quan el desenvolupament dels sectors ho aconselli per a un millor compliment dels objectius del Pla General, els Plans Especials i els Plans Parcials podran referir-se a àmbits més reduits, amb la denominació de sectors i subsectors, segons correspongui, delimitats en base a la formació històrica dels teixits urbans i objectius de l'actuació i, en sòl urbanitzable delimitat, a les condicions que estableix la legislació a tal efecte.

Art. 15 - Planejament derivat (NB)

1. Amb l'objecte de desenvolupar i completar les determinacions d'aquest Pla General i d’acord amb la classificació del sòl o amb caràcter general de tot el terme municipal, es redactaran els següents tipus de planejament derivat:
1. a) Plans Parcials en el sòl urbanitzable delimitat
2. b) Projecte de Delimitació de sòl urbanitzable no delimitat
3. c) Plans Especials referits a sistemes, dotacions i infraestructures en tot tipus de sòl
4. d) Plans Especials de millora i reestructuració urbana en sòl urbà
5. e) Plans Especials de millora rural i desenvolupament del sòl no urbanitzable
6. f) Estudis de Detall
7. g) Ordenances Reguladores específiques
8. h) Catàlegs de Protecció
Aquest planejament derivat es redactarà d’acord amb els que es preveu en aquestes Normes i de conformitat amb les determinacions assenyalades per la legislació urbanística vigent. En tots aquells casos en què es contempli, caldrà ajustar-se a l’ordre i termini que es fixi, excepte en els sectors de desenvolupament i execució, del sòl urbà previstos pel sistema de compensació, que es consideren indicatius.
2. Quan no sigui necessària o no estigui prevista la prèvia aprovació dels documents esmentats en el paràgraf anterior, les determinacions d'aquest Pla General seran d’aplicació directa i immediata.
3. Amb l'objecte de completar la regulació urbanística del Pla General, es poden aprovar Ordenances Reguladores específiques i Normes Complementaries, seguint en cada cas la tramitació establerta per la legislació urbanística vigent i per aquest mateix Pla General.

Art. 16 - Determinacions del planejament anterior (NB)

1. Les determinacions del present Pla General substitueixen en tot el terme municipal de Salt, les determinacions del Pla General de 1982, incloses totes les modificacions que van ser aprovades en el seu període de vigència.
2. El present document de Pla General, en tant que revisió del citat Pla General de 1987 , recull i refon les determinacions dels Plans Parcials, Plans Especials i Estudis de Detall elaborats posteriorment pel seu desenvolupament i que han estat aprovats definitivament amb anterioritat a l’entrada en vigor d'aquest Pla General.
3. Tanmateix, s’incorporen al Pla General els polígons i unitats d'actuació delimitats en desenvolupament dels plans anteriors, aprovats definitivament i que no han estat totalment executats.
4. D’acord amb les Disposicions Finals d'aquestes Normes Urbanístiques i atesa la situació actual de desenvolupament d’alguns àmbits de planejament o de gestió, es relacionen aquelles figures de planejament o instruments de gestió urbanistica que no s'han executat totalment i que el seu contingut continua vigent en tot alló que no contradigui les determinacions d’aquest Pla General.
5. Donat que bona part del sistema d'equipaments i de les zones i subzones contingudes en el Titol V d'aquestes Normes, provenen de la refosa que el present Pla General realitza respecte a d’altres figures de planejament que desenvolupaven el Pla General de 1982, s'estableix una clàusula de salvaguarda per la qual es consideren vigents totes aquelles determinacions, no contingudes explícitament en els preceptes d’aquestes Normes i que no obstant són de plena aplicació per cadascun dels equipaments, de les zones i de les subzones fixades en els corresponents articles del Pla.
6. En cas de contradicció entre aquestes Normes i les determinacions del planejament derivat refoses, prevaldran en primer lloc les determinacions gràfiques d’aquest Pla General, en segon lloc els preceptes d’aplicació directa del present Pla General i de forma supletòria, les altres determinacions contingudes en el planejament anterior.

Art. 17 - Projecte de delimitació del sòl urbanitzable no delimitat (NB)

Les previsions establertes en aquest Pla General pel sòl urbanitzable no delimitat es desenvoluparan necessàriament mitjançant la tramitació d'un Projecte de Delimitació de sòl urbanitzable amb les característiques i condicions que estableixi la legislació urbanística vigent. Així mateix serà la legislació urbanística la que regularà els efectes derivats del dret de consulta en relació al desenvolupament d'aquest sòl.

Art. 18 - Plans Parcials (NB)

1. Pel desenvolupament de les previsions del Pla General en sòl urbanitzable es redactaran Plans Parcials d'ordenació, que contindran les determinacions i la documentació prevista als articles 25 de la L.U.R. , 45 del R.P.U. i concordants. A més hauran d’incloure un quadre resum de les determinacions urbanístiques del Sector.
2. Els Plans Parcials hauran de garantir les connexions amb els sistemes generals i justificar l'autonomia de funcionament de la seva ordenació, aplicant a tal efecte els criteris de sostenibilitat del territori que estableixi l'Ajuntament.
Tota la infraestructura que sigui necessària pel desenvolupament del sector, anirà a càrrec del mateix sector de desenvolupament, tenint en compte els aspectes que puguin derivar-se de les obligacions que depenen de les Administracions Públiques competents.
3. Les determinacions del planejament parcial hauran de tenir el grau de precisió suficient per a permetre la seva immediata execució, sempre que no es prevegin la redacció d'Estudis de Detall pel seu desenvolupament.
4. Tanmateix els Plans Parcials hauran de preveure, si és el cas, la delimitació de Polígons i definir el Sistema d'Actuació aplicable a cadascun.
5. Els Plans d'Etapes dels Plans Parcials no podran preveure un termini superior a vuit anys per a l'execució de la urbanització del Sector. En el cas de delimitar més d'un Polígon, caldrà que el Pla Parcial defineixi l'ordre de prioritat entre ells per a la seva execució
6. Aquest Pla General determina, d'acord amb la legislació urbanística vigent, l'aprofitament mig de cadascun dels sectors de planejament parcial.
7. Quan els Plans Parcials siguin d’iniciativa privada, hauran de complir a més de les determinacions anteriors, les especificacions i obligacions requerides en els articles 79 i 80 de la L.U.R. , i 6, 46 i 64 del R.P.U.
8. D'acord amb les directrius de la Direcció General de Patrimoni Natural, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, els Plans Parcials destinats total o parcialment a usos industrials, hauran d'incorporar, quan sigui necessari, pel que fa a la protecció del medi ambient, les regulacions següents:
1. a) Determinació de les infraestructures i equipaments necessaris per dur a terme la gestió ambiental i infraestructures de recollida i tractament de les aigües residuals conjuntament per a tot el sector, estació de vigilància de la contaminació atmosfèrica, sistema de recollida de residus urbans i assimilables amb reserves d’espai suficient per a contenidors per a la recollida selectiva, sistemes d'atenció d’atenuació del soroll derivat de l'activitat industrial, instal·lació de la xarxa d'extinció d'incendis i reserva de sòl -si s'escau- per a instal·lacions de recollida selectiva, magatzematge, reciclatge i eliminació de residus industrials, d'acord amb les determinacions de l’article 43 de la Llei 6 / 93 de 15 de juliol, reguladora de residus.
2. b) Ordenances específiques per a la protecció del medi on, d'acord amb la normativa vigent en cadascuna de les mateixes, haurà de regular com a mínim els aspectes relacionats amb les aigües residuals, la protecció de l'ambient atmosfèric ( emissions a l’atmosfera ) els sorolls i les vibracions.
9. Els Plans Parcials podran completar les previsions d’aquest Pla General, però no modificar-les.

Art. 19 - Plans Especials (NB)

1. En desenvolupament del Pla General es podran redactar Plans Especials per a les finalitats següents:
1. a) Desenvolupament dels sistemes generals de comunicacions, espais lliures, equipaments i serveis
2. b) Protecció del paisatge, de les vies de comunicació, del sòl agricola i del medi rural en general, dels espais naturals, i també dels elements que el configuren.
3. c) Intervenció en els elements inclosos en les Normes especials de protecció del patrimoni històrico - artístic i arqueològic de Salt.
4. d) Sanejament de nuclis urbans.
5. e) Millora del medi urbà i rural.
6. f) Així com qualsevol finalitat anàloga a les citades.
2. A més dels Plans Especials definits i previstos per aquest Pla General, podran desenvolupar-se Plans Especials per a qualsevol de les diferents finalitats previstes en l’art. 29 de la L.U.R. anteriorment relacionades, sempre que no modifiquin l'estructura general i orgànica d’aquest Pla i que no contradiguin les seves Normes Bàsiques. Aquests Plans Especials hauran de contenir, com a mínim, les determinacions que es concreten als articles 30 a 38 del mateix cos legal, i 76 a 85 del R.P.U.
3. D’acord amb el que preveu l'art. 29.2) de la L.U.R. , també s'elaboraran Plans Especials per al desenvolupament, localització i determinació de les característiques corresponents per a l'execució d'obres de la infraestructura del territori i d'aquelles infraestructures bàsiques relatives a les comunicacions terrestres, a l'abastament d’aigua, sanejament, subministrament d’energia i d’altres anàlogues d’acord amb les previsions d’aquest Pla General, amb la col·laboració de les Administracions competents en la matèria i de les entitats subministradores directament implicades en cada cas.
4. Per a la implantació d'un gran equipament, lúdic i/o comercial, es requerirà la tramitació d'un Pla Especial en el que es justifiqui la viabilitat de l’activitat que es proposa, així com, la seva adequació i compliment de les condicions i requisits exigits per aquest Pla General, tant pel que fa a l'ús com a l'àrea on es pretén ubicar. Tot això sense perjudici del compliment de la legislació sectorial en la matèria, i del que preveu l'article 58.2 de la L.U.R.

Art. 20 - Plans Especials de Reforma Interior (NB)

1. L'Ajuntament promourà les operacions de reforma interior previstes en aquest Pla General per tal de regular els sectors de sòl urbà i en general les que preveu l'article 35 de la L.U.R., quan la dinàmica del procés urbà ho requereixi. Si la reforma interior exigís alteracions de l'estructura general i orgànica del territori definida pel Pla General, aquestes alteracions no es podran aprovar sense la Modificació del Pla General.
2. Les determinacions i els documents que hauran de contenir els Plans Especials de Reforma Interior seran els que preveu l’article 35 de la L.U.R., en relació amb l’article 25 de la mateixa disposició i addicionalment els següents:
1. a) Memòria justificativa de la reforma
2. b) Memòria jurídica sobre la validesa de les solucions propugnades
3. c) Estudi justificatiu que la reforma no incideix negativament en la densitat i congestió ni en la dotació d’equipaments comunitaris i espais lliures.

Art. 21 - Catàlegs (NB)

1. Es redactarà el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic en el terme municipal de Salt. D'acord amb la legislació urbanística vigent ( arts. 25 L.U.R. i 86 R.P.U. ) la protecció a què els Plans Especials es refereixen quan es tracti de conservar o millorar monuments, construccions o edificis d’interès arquitectònic, històric, artistic, elements arqueològics, jardins, parcs o paisatges, requerirà que siguin inclosos en Catàlegs.
Aquests Catàlegs seran complementaris del planejament especial, amb el qual s'hauran de tramitar simultàniament.
2. Les determinacions corresponents als nivells de Protecció són els següents:
1. a) Protecció integra dels immobles declarats bé cultural d’interès nacional.
2. b) Protecció dels immobles declarats bé cultural d’interès local ( disposició addicional 1a. de la Llei 9 / 1993 del PCC )
  1. b.1) Patrimoni arquitectònic:
    1. 1.1) Protecció de façanes, volums i interiors.
    2. 1.2) Protecció de façanes.
    3. 1.3) Protecció d'elements secundaris.
    4. 1.4) Protecció de conjunts, perímetres o àmbits.
  2. b.2) Patrimoni arquitectònic:
    1. 2.1) Protecció de les restes arqueològiques, mitjançant llur delimitació i la identificació de les restes existents.
    2. 2.2) Protecció de conjunts, perímetres o àmbits.
3. Els àmbits de protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic del municipi de Salt seran, com a mínim, els que figuren relacionats a l’apartat sisè del Tom II de la present normativa “Àmbits de protecció del patrimoni Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic a desenvolupar mitjançant Pla Especial”.
4. La modificació de qualsevol de les determinacions o dels àmbits anteriors, requerirà la tramitació de modificació del Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Salt, sempre i quan no modifiqui o alteri altres determinacions pròpies d’aquest Pla General.
5. Aquelles actuacions o intervencions que afectin els elements que configuren el patrimoni del municipi de Salt hauran de ser informades, amb caràcter previ, pel Departament de Cultura
6. La declaració d'un bé cultural d'interès local únicament es pot deixar sense efecte amb la tramitació prèvia de l'expedient administratiu corresponent, en el qual ha de constar l'informe favorable d'un tècnic en patrimoni cultural, l’aprovació al ple de l'ajuntament i l'informe favorable previ del Departament de Cultura

Art. 22 - Increment de les previsions del Pla General (NB)

1. Les operacions en sòl urbà que incrementin la superfície destinada a vies o places públiques, parc o jardins públics, zones esportives públiques, d'esbargiment i expansió, centres culturals i docents, centres d'assistència i altres serveis d’interès públic i social, es consideraran incloses en l'article 35.3 de la L.U.R. encara que no haguessin estat especialment previstes en aquest Pla. Aquestes operacions podran realitzar-se mitjançant la redacció de Plans Especials de Reforma Interior, donat que es corresponen a idèntics objectius de millora urbana i dotació d'equipaments comunitaris que inspiren el Pla General.
2. Quan en funció de la seva naturalesa, els Plans Especials de Reforma Interior incrementin en el seu sector els aprofitaments atorgats per aquest Pla General, s’arbitraran mesures adients per al compliment de l’article 47 de la Constitució, d'acord amb la legislació aplicable

Art. 23 - Plans especials d’infraestructures (NB)

1. Els Plans Especials d'Infraestructures, ja sigui formant part dels Plans Especials de Reforma Interior o de forma independent, tenen com a objectiu complementar, millorar o senzillament legalitzar, les infraestructures exigides en sòl urbà per tal de que els sectors que tinguin mancances puguin arribar a superar-les.
2. La documentació serà la que determini la legislació aplicable i, en tot cas, la precisa per tal de poder licitar les obres i que permeti la seva execució dirigida per tècnic distint del redactor del Pla

Art. 24 - Estudis de Detall (NB)

Es podran formular Estudis Detall per a millorar aspectes referits a la fixació d'alineacions de les edificacions o de la volumetria establerta.

Els Estudis de Detall hauran de respectar les determinacions d'aquest Pla General i, si s'escau, dels Plans Parcials o dels Plans Especials. En cap cas podran reduir l'amplària dels vials ni les superfícies destinades a espais lliures i no podran originar augment del sostre edificable.

Art. 25 - Condicions de l'ordenació dels plans que desenvolupen el Pla General (NB)

1. Els plans que s'aprovin en desenvolupament del Pla General caldrà que respectin les previsions que aquest conté. En cas de proposar solucions alternatives, aquestes hauran de ser degudament justificades.
2. Sens perjudici de les determinacions que exigeix la legislació pels Plans Parcials, extensible als Plans Especials quan pertoqui, dins del seu sector o àmbit territorial tindran les definicions següents:
1. a) Els espais públics destinats a sistemes que complementen l’estructura general prevista en el Pla General, com a mínim en les quanties de cessió obligatòria que estableix aquesta normativa i la L.U.R. per a cada ús.
2. b) La delimitació de les zones i, si el cas ho exigeix, subzones, en les que es divideix el sòl d'aprofitament privat.
3. c) Els tipus d'ordenació elegits per a les zones, que sempre que sigui possible es triaran d'entre els regulats en la present normativa.
4. d) Les condicions d'ús i edificació que, quan el cas ho exigeixi, completin les previstes amb caràcter general en aquesta normativa
5. e) Les mesures precises per a una correcta integració ambiental de la proposta des del punt de vista de sostenibilitat del municipi
6. f) Característiques dels serveis urbans
3. Els espais destinats a sistemes es disposaran de la forma més agrupada possible quan el seu ús ho permeti, per constituir unitats funcionals completes i caldrà garantir l'accés públic i la seva continuïtat per constituir un sistema coherent en si mateix i en relació amb les àrees veïnes.
4. L'ordenació que estableixin els plans que desenvolupin el Pla General, especialment en sòl urbà i urbanitzable, adoptarà els conceptes tècnics i la reglamentació general que s'estableixin en la present normativa, llevat que el cas exigeixi una regulació específica, la necessitat o conveniència de la qual es justificarà a la Memòria del corresponent Pla.

Art. 26 - Pla d'etapes (NB)

1. El pla d’etapes és un document dels Plans Parcials i, en el seu cas, dels Plans Especials que estableix el desenvolupament ordenat de la urbanització i l'edificació en forma esglaonada amb subjecció a uns terminis i prioritats que han d’ajustar-se al programa d’actuació del Pla General.
2. El pla d'etapes fixarà els terminis per a l'execució de la urbanització en la totalitat del sector o àmbit de planejament i en cadascun dels polígons, en funció dels mitjans disponibles i prioritats establertes.
3. Per a la total execució d'un sector es fixa el termini màxim de vuit anys a comptar des de la publicació de l'aprovació definitiva del Pla Parcial o del Pla Especial. Això no obstant, aquest termini es podrà perllongar en els Plans Especials de Reforma Interior que, pels mitjans disponibles o pel caràcter de les operacions i la seva repercussió social, necessitin una actuació temporal superior.

Art. 27 - Condicions per a la redacció dels projectes d'infraestructures (NC)

1. En la redacció dels projectes tècnics per a l'execució d'obres ordinàries i d'urbanització, aixi com en els Plans Especials d'Infraestructures, es tindran en compte les reglamentacions sectorials aplicables a cadascuna d'elles.
2. Es tindrà especial cura en els aspectes relatius a l'estalvi energètic, control de la contaminació luminica i mesures correctores de l'impacte sonor dels usos i activitats.
3. L'Ajuntament, si ho considera oportú, desenvoluparà a través d'ordenances o plecs de condicions d'obligat compliment els paràmetres reguladors i requisits tècnics a complir pels projectes respecte a les matèries que fa referència aquest article.

Art. 28 - Promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques (NC)

1. Tots els plans i projectes que desenvolupin el present Pla General incorporaran els criteris suficients i les mesures per a l'eliminació de barreres arquitectòniques o fisiques als minusvàlids, d’acord amb la normativa sectorial que regula aquesta matèria.
2. El mateix tipus de mesures serà adoptat en els Projectes d'Urbanització i Plans Especials d'Infraestructures encara que desenvolupin plans aprovats amb anterioritat a l'aprovació d'aquesta revisió del Pla General
3. Els projectes d'edificis, ja siguin de nova planta o d'habilitació d'edificis existents que hagin d'ésser destinats a equipaments públics i en general tots aquells que per raó de llur utilització tinguin una afluència gran de persones incorporaran també les mesures a que fa referència aquest article.
4. La documentació tècnica que es tramiti en funció d'algun dels aspectes regulats per aquest article justificarà de forma expressa el compliment de les seves especificacions.

Art. 29 - Mesures de protecció contra el foc (NC)

1. Tot instrument de planificació que es redacti en desenvolupament d'aquest Pla General, i molt especialment els que tenen per objecte el desenvolupament de sòl urbanitzable, incorporaran les determinacions necessàries per tal de garantir la deguda protecció contra el foc. A tal efecte es compliran el Decret 241 / 1994, de 26 de juliol, sobre condicionaments urbanistics i de protecció contra incendis en els edificis i la norma bàsica d'edificació CPI.
2. L'Ajuntament podrà redactar altres disposicions per a una millor protecció en matèria d’incendis i condicionar les llicències d'edificació i autorització d'usos del sòl en llocs on hi pugui haver perill d'incendi al compliment de mesures correctores que s'hauran d'incorporar a l’actuació, l'aplicació de les quals haurà de ser convenientment garantida, si cal, mitjançant la corresponent inscripció registral.

Art. 30 - Condicions relatives a l’abastament d'aigua (NC)

1. Tractant-se l'abastament d'aigua d'un dels serveis municipals bàsics, que en el nostre cas sovint esdevé escàs, l'Ajuntament podrà redactar un Pla Municipal d'Aigües per a la millora d'aquest servei, en el qual es tractarà l'aprofitament integral d'aquest recurs i llurs condicions de subministrament aplicant criteris de sostenibilitat, economitzant cabals, garantint la qualitat del subministrament i reciclant les aigües residuals per a un posterior aprofitament, tret que es justifiqui la impossibilitat de fer-ho.
2. Serà qüestió prioritària en el desenvolupament dels diferents sectors de planejament la solució de l'abastament d’aigua, amb cabals mínims de 150 litres per habitant i dia. Els plans justificaran les necessitats de consum per als usos no residencials.
3. Els cabals en desús o infrautilitzats, sigui quina sigui la seva titularitat, que es puguin obtenir en el terme municipal, i en atenció a l'interès comú, podran ésser incorporats als sistemes de captació que prevegi el Pla Municipal d'Aigües per a la seva expropiació.

Art. 31 - Condicions de sanejament (NC)

1. L'Ajuntament o d’altres entitats interessades podran redactar un o més Plans Especials i / o projectes de sanejament per a resoldre des d’una perspectiva global aquest servei pel conjunt del municipi. Es promulgaran també les Ordenances que siguin necessàries per a regular-ne la seva aplicació
2. Les consideracions que es tindran en compte per al desenvolupament del punt anterior són:
1. a) Formació de xarxes separatives per a l'evacuació diferenciada de les aigües de pluja de les aigües residuals, incorporant les primeres els sistemes propis de drenatge.
2. b) Recuperació dels efluents per a la seva reutilització per altres funcions
3. c) Repartiment dels costos de la implantació del servei en funció de la seva utilització
4. d) Tractament diferencial, previ al seu abocament a la xarxa de l'aigua residual de les activitats que produeixin residus inorgànics de tipus industrial o que poguessin dificultar especialment la depuració

Art. 32 - Condicions de les obres d’infrastructura elèctrica, per cable i altres similars (NC)

1. Queda prohibida la instal·lació de noves línies aèries d’alta tensió que, en tot cas, hauran d'ésser subterrànies.
2. Únicament podrà autoritzar-se l'estesa de línies aèries d'alta tensió, amb caràcter provisional, sota la condició de la seva transformació subterrània, amb imputació d'aquests costos als generals d'urbanització del sector a què es refereix la modificació del traçat, previ establiment de la corresponent fiança
3. En totes les zones del municipi, qualsevol que sigui el seu ús i el tipus d'ordenació, les línies elèctriques de baixa tensió no podran tenir traçat aeri sustentat amb pals o palomilles. En aquestes zones, hauran de ser subterrànies o estar constituïdes per cables grapats a les façanes dels edificis, i en aquest cas encreuament de vials i espais lliures hauran d'adoptar la canalització subterrània.
4. Les línies de telecomunicació hauran de complir els mateixos requisits que les línies de baixa tensió.
5. A mesura que les condicions soci-econòmiques ho facin possible l'Ajuntament de Salt ordenarà la substitució de les línies elèctriques i de telecomunicacions existents per d'altres soterrades.
6. Fora dels casos de situacions perilloses o avaria que així ho justifiquin, no podran reformar-se o ampliar-se les instal·lacions existents que no s'ajustin a la present normativa.

Art. 33 - Ordenació de la infrastructura de telecomunicacions (NC)

1. L'ordenació de les antenes, repetidors i altres elements d'instal·lació del conjunt d'infrastructures de telecomunicacions es desenvoluparà a través d'un Pla Especial d'acord amb el que s'estableixi a l'Ordenança corresponent
2. Seran criteris bàsics, als quals haurà de donar resposta el Pla Especial, l'agrupació dels diferents operadors en uns punts concrets pe tal de compartir infrastructures, així com la limitació de l'impacte paisatgístic i la protecció de la salut de les persones
3. Prèviament a la redacció del Pla Especial, els operadors estaran obligats a presentar a l'Ajuntament un programa de desenvolupament de la seva implantació al municipi.

Art. 34 - Condicions d'urbanització per a la protecció del sòl (NC)

1. A l'executar les obres d’urbanització es tindrà especial cura de l'estabilitat superficial del sòl.
2. En qualsevol moment durant l'execució dels treballs d'urbanització, o fins i tot un cop finalitzats, l'Ajuntament podrà ordenar a càrrec del promotor o propietari l'adopció de mesures per tal de restablir l'estabilitat superficial dels terrenys i molt especialment la reparació o construcció de marges, plantació de talussos, tractaments de solcs o torrenteres, repoblació d'àrees denodades i finalitats anàlogues.
3. Amb objectius similars, l'Ajuntament podrà redactar projectes d’estabilització de zones amb especial risc de patir els efectes de l'erosió.
4. El procediment a seguir en aplicació del punt anterior serà l'establert a l’article 251 de la L.U.R.

Art. 35 - Mesures disciplinàries per a la protecció del sòl (NC)

1. Quan l'estat d'abandonament d'una finca impliqui perill d'incendi, erosió o qualsevol altra alteració que pogués tenir com a conseqüència la pèrdua de la seva capacitat de sustentació, de la vegetació característica de la zona o en particular de la possibilitat d'aprofitament agricola de la finca, l’Ajuntament haurà de requerir a la propietat per tal que prengui les mesures oportunes.
2. En cas de no complir-se aquest requeriment, i amb independència de les possibilitats que ofereix l’article 101 de la Llei de Règim Local i el que estableix la legislació urbanística al respecte, l'Ajuntament podrà redactar projectes de manteniment o estabilització del sòl per tal d’aconseguir les condicions necessàries per a la conservació del medi, hom tindrà present les recomanacions dels diferents organismes públics competents en la matèria
3. Les despeses del projecte descrit en l’epígraf anterior, que es tramitarà com a Pla Especial, així com aquelles que corresponguin a les obres de la seva execució, aniran totalment a càrrec de la propietat del sòl, en tractar-se d'una millora per a la finca.

Art. 36 - Adequació de les obres al medi on se situïn (NC)

1. Amb caràcter general i molt especialment quan es tracti d'actuacions en sòl no urbanitzable i en les zones que són objecte d’especial protecció per raons paisatgistiques, ecològiques o agricoles, o que formin part del patrimoni històrico-artistic, l'Ajuntament podrà denegar en aplicació de l’article 107 de la L.U.R., la llicència a aquelles obres i construccions que per llur forma, composició, opulència o ús inadequat dels materials en la seva tècnica o adaptació al medi poguessin desmerèixer l’ambient i el paisatge on se situïn.
2. En els barris, ambients o façanes que són objecte de protecció pel seu interès històrico-artístic, els edificis que s'hi vulguin dur a terme s'adequaran a l'ambient i paisatge existent
3. Queden prohibides les construccions d'edificis, elements arquitectònics o infraestructures que per la seva opulència, o estil, poguessin desdir els edificis o l’ambient i paisatge propi del lloc.

Art. 37 - Condicions de la documentació dels plans i projectes (NC)

1. La documentació de tots els plans i projectes de desenvolupament del Pla General es presentarà en suport informàtic, i la de caràcter gràfic digitalitzada en un sistema compatible amb el que utilitzi l'Ajuntament.
2. En la documentació escrita i particularment en les Ordenances Reguladores dels plans, es procurarà no repetir la reglamentació ni la definició de conceptes desenvolupats en la present Normativa Urbanistica del Pla General.

Art. 38 - Precisió i ajust de límits (NB)

Els límits de les zones o sistemes, com també de les Arees i Sectors de desenvolupament podran precisar-se i ajustar els seus límits en els corresponents Plans Parcials, Plans Especials o Estudis de Detall, d'acord amb els següents criteris:

a) Els ajustos que es produeixin hauran de respondre a:
- − Alineacions o línies d'edificació vigents
- − Caracteristiques topogràfiques del terreny
- − Límits de la propietat rústica o urbana
- − Existència d'arbres o d’altres elements d’interès.
b) Els ajustos no podran comportar augments ni disminucions en més o menys d'un 5%, en relació amb les superfícies delimitades en els plànols de la sèrie 3, 4 i 5 que es fixen en el Pla General.

CAPÍTOL TERCER.- EXECUCIÓ DEL PLA GENERAL

Art. 39 - Execució del Planejament (NB)

1. L'execució d’aquest Pla General i dels instruments de planejament que el desenvolupen correspon, a l'Ajuntament com Administració actuant; també correspon a les altres Administracions Públiques, en el marc de les seves respectives competències.
2. Podran també executar el planejament els particulars, individualment o agrupats en Entitats urbanístiques col·laboradores i en Entitats de gestió (societats anònimes, empreses d’economia mixta, etc.) que es constitueixin entre Administracions Públiques o entre aquestes i la iniciativa privada, d'acord amb la legislació aplicable a cada cas.
3. L'execució del planejament es realitza mitjançant l'execució directa dels sistemes generals, o a través dels sectors de desenvolupament amb la delimitació de Polígons i Unitats d'Actuació.

Art. 40 - Adquisició dels sistemes generals i locals (NB)

1. Tots els sistemes inclosos dins un sector de planejament, ja sigui de Pla Parcial o de Pla Especial o dins d'un Polígon o Unitat d'Actuació en sòl urbà, aniran a càrrec exclusivament dels propietaris del sector.
2. L'Administració podrà adquirir els terrenys qualificats com a sistema mitjançant qualsevol títol jurídic, incloses les cessions obligatòries i l'expropiació forçosa.
3. El cost dels terrenys podrà ser repercutit mitjançant quotes urbanístiques, en les condicions que estableixi la Llei, als propietaris especialment beneficiats per l'adquisició, ja sigui, perquè formin part d’un Polígon o Unitat d'Actuació, d'un sector o subsector de planejament, o perquè s'hi ha delimitat al respecte un àmbit de repartiment mitjançant l'expedient aprovat a tal efecte.
4. En cas que la gestió del sistema hagi de ser objecte de concessió administrativa, el cost d'expropiació podrà ser repercutit com a part de les condicions a satisfer pel concessionari.

Art. 41 - Polígons i Unitats d'Actuació (NB)

1. Per a l'execució d'aquest Pla General i dels instruments de planejament que el desenvolupin es delimitaran els corresponents Polígons o Unitats d'Actuació d'acord amb els requisits fixats a la legislació urbanística vigent (art. 167 i 120.3 de la L.U.R. i art. 36 del R.G.U. ).
2. En sòl urbà les Unitats d’Actuació podran ser discontinues si hi ha la conformitat dels propietaris inclosos en la mateixa.
3. Aquest Pla General conté la delimitació dels diferents Polígons i Unitats d'Actuació en els plànols d'ordenació de la Sèrie 3 (E/ 1: 1.000 ) i de la Sèrie 5 (E/ 1: 2.000 ) i al Tom II de la present Normativa Urbanística que té caràcter vinculant.
4. Tant els Polígons com les Unitats d'Actuació delimitades per aquest Pla General, pel planejament que el desenvolupi o per un projecte de delimitació posterior podran modificar-se seguint el procediment previst en la legislació urbanística vigent ( arts. 64, 65 i 168 L.U.R. ).

Art. 42 - Sistema d'actuació (NB)

1. Els Polígons i Unitats d'Actuació que defineix aquest Pla General en sòl urbà s’executaran per qualsevol dels sistemes d'actuació ( compensació, cooperació o expropiació ) que es determini d'acord amb els criteris que estableix la legislació urbanística vigent.
2. Els Plans Parcials i, si s'escau els Plans Especials, determinaran el sistema d'actuació per a cada un dels seus Polígons o Unitats d'Actuació, considerant-se per omissió el de compensació, sens perjudici que pugui canviar-se el sistema d'acord amb el procediment legalment establert, si es dóna alguna de les circumstàncies previstes a la legislació o en aquestes Normes.
3. El sistema de compensació serà obligatori per a l'execució del planejament derivat d'iniciativa privada.

Art. 43 - Precisió i ajust de límits (NB)

1. S'entendrà per precisió de límits la concreció en la delimitació i la superfície d'un Polígon o Unitat d'Actuació quan aquesta no suposi l'alteració substancial dels seus objectius, respecte a cessions i càrregues d’urbanització.
2. La precisió de límits d'un Polígon o Unitat d'Actuació es podrà efectuar en el mateix projecte de compensació o reparcel·lació quan aquesta no superi el 5% de la seva superfície i sempre que no inclogui una nova propietat. Caldrà justificar la precisió en l'adaptació a les delimitacions reals de la propietat, en desajustaments entre el previst pel planejament i la realitat topogràfica, la cartografia, o en aspectes semblants.
3. Si la precisió de límits fos superior al 5% , o s'hi inclogués una nova propietat, serà necessària la tramitació d'un Projecte de Delimitació de Polígon o Unitat d'Actuació amb l’objectiu de rectificar els límits, d'acord amb la legislació urbanística vigent (arts. 64,65 i 168 L.U.R.).

Art. 44 - Noves delimitacions de Polígons i Unitats d'Actuació (NB)

1. Per a la delimitació de nous Polígons o Unitats d'Actuació no previstos en aquest Pla General, es requerirà la tramitació establerta a la legislació urbanística vigent ( arts. 64, 65 i 168 de la L.U.R.).
2. Aquelles Unitats d’Actuació que es delimitin en sòl urbà amb posterioritat a l’aprovació definitiva d’aquest Pla General, s'incorporaran automàticament, un cop aprovades definitivament en el Tom II d’aquesta Normativa Urbanística.

Art. 45 - Aprofitament urbanístic de les Unitats d'Actuació del Pla General (NB)

1. El Pla General determina Unitats d'Actuació amb la finalitat de constituir àmbits de solidaritat per al desenvolupament de càrregues i beneficis, que poden correspondre a àmbits amb determinats compromisos específics establerts en els convenis urbanístics.
2. L’aprofitament urbanístic atribuïble a la Unitat d'Actuació serà el que resulta de l’aplicació de les Normes Urbanistiques corresponents a les unitats de zona contingudes dins del perímetre de la Unitat d’Actuació, amb les següents salvetats:
1. a) A les Unitats d'Actuació que continguin únicament unitats de zona d'alguna de les zones que han de desenvolupar l'ordenació de l'edificació mitjançant Plans Especials o Estudis de Detall, l'edificabilitat zonal s’aplicarà sobre la superfície de la Unitat d'Actuació.
  L'edificabilitat no s'aplicarà als espais públics existents que mantinguin el seu desti a l'ordenació, llevat del cas que es tractés de cessions anticipades per part dels propietaris del sòl.
2. b) El Pla determina Unitats d'Actuació específiques per als àmbits dels convenis urbanístics i en aquells casos en què l'ordenació urbanística afecta iniciatives desenvolupades en part, d’acord amb el planejament anterior, les quals es consideren incorporables a l'ordenació del Pla General mitjançant alguns ajustaments.
  En aquests casos l’aprofitament urbanístic s'estableix específicament per a cada Unitat d'Actuació , i s'assenyala a les Fitxes corresponents al Tom II de la present Normativa Urbanística del Pla General.

Art. 46 - Criteris de valoració (NB)

1. La valoració del sòl a efectes d’expropiació s'efectuarà d'acord amb la Llei estatal 6 /1998. Aixi mateix, en els projectes de reparcel·lació i de compensació s'utilitzaran idèntics criteris, llevat que els propietaris acordin uns altres criteris de valoració.
2. L'aprofitament urbanístic dels terrenys que s'han de valorar és l'establert en aquest Pla General, o en els plans que el desenvolupin un cop aprovats, conforme a la classe de sòl i situacions que es detallen en els articles següents.
3. Quan no siguin aplicables els valors del sòl determinats a les ponències cadastrals s'utilitzarà el mètode de valoració residual. Aquest s'aplicarà d'acord amb la tècnica de capitalització a interès compost si es tracta de sòl urbanitzable o de sòl urbà dins de poligons o unitats d'actuació tenint en compte els terminis d'execució o el pla d'etapes corresponent. Per altres terrenys urbans, el mètode residual serà el que estableix la normativa cadastral.

Art. 47 - Valoració de terrenys amb aprofitament urbanístic (NB)

1. El sòl urbanitzable es valorarà en funció de l'aprofitament mitjà del sector on estigui inclòs el terreny, deduïda la cessió mínima obligatòria del 10%, o d’acord amb l'aprofitament que resulti del projecte de reparcel·lació o de compensació si és el cas.
2. Els terrenys urbans inclosos en Unitats d'Actuació es valoraran per l'aprofitament mitjà de l'Unitat d'Actuació o, en el seu cas, del que resulti del projecte de reparcel·lació o de compensació. No obstant això, quan l'ordenació aprovada sigui conseqüència d’un Pla Especial de Reforma Interior, es podrà aplicar l'edificabilitat ja construïda en el terreny si és superior.
3. Els terrenys urbans de zones edificables, que no hagin estat inclosos en Unitats d'Actuació, es valoraran d'acord amb l'índex d'edificabilitat establert per a la seva zona respectiva o, en altres casos, l'aprofitament resultant de les condicions d’edificació i ús permeses.

Art. 48 - Valoració de sistemes i zones no edificables en sòl urbà (NB)

1. Els terrenys esmentats es valoraran en funció de l'edificabilitat i l'ús legalment construïts que existeixin en els mateixos.
2. En el cas que no es donin les circumstàncies establertes al punt anterior, l'aprofitament a valorar serà el resultant d’aplicar el coeficient de depreciació per inedificabilitat, que estableix la normativa cadastral en 0,80 a l'edificabilitat teòrica que s’obtingui com a mitjana per a la superfície total del sector urbà on es trobi el terreny, i d’acord amb l’ús principal.
3. En el mateix cas anterior, també podrà valorar-se directament, si els mitjans tècnics ho permeten, aplicant el mateix coeficient d’inedificabilitat de 0,80 al valor unitari mitjà que resulti de dividir la suma de les valoracions cadastrals de tots els terrenys del sector urbà corresponent entre la superfície total d'aquest.

Art. 49 - Superfícies privades no edificables en la reparcel·lació o compensació urbanística (NB)

En els projectes de reparcel·lació i de compensació podrà considerar-se, quan sigui necessari i amb l'única finalitat de repartir entre els propietaris les càrregues urbanístiques i les parcel·les de forma més equitativa, un valor de les superfícies privades que hagin de destinar-se a espais interiors d’illa, no edificables, equivalent a 0,10 m2 de sostre / m2 de sòl de l’ús principal a la zona.

Art. 50 - Convenis urbanístics (NB)

1. D'acord amb la legislació urbanística vigent (art. 295 de la L.U.R.) l’Ajuntament podrà subscriure convenis urbanístics amb els propietaris individuals o associats a empreses urbanitzadores.
Aquests convenis podran establir, d'acord amb les determinacions d'aquest Pla General, el marc d'actuació per a l'ordenació, el desenvolupament i l'execució del planejament en qualsevol tipus de sòl, com també l'adquisició de diferents compromisos i obligacions respecte a cessions de sòl, càrregues d'urbanització i qualsevol altre aspecte que les parts creguin convenient.
2. Qualsevol conveni urbanístic haurà de justificar la seva conveniència per a l’interès públic.
En aquest sentit, seran objectius prioritaris dels convenis urbanístics l’obtenció de majors espais públics per la ciutat i el compliment del principi constitucional ( art. 47 de la Constitució ) pel qual la comunitat participarà en les plusvàlues generades per l’acció urbanística.

Art. 51 - Incorporació a les figures de planejament i gestió dels compromisos adoptats per conveni urbanístic. (NB)

1. El contingut dels convenis serà incorporat a les figures de planejament o execució urbanistica més adients. Tanmateix les obligacions que s'hagin pactat i que afectin a drets reals sobre finques, causaran la corresponent anotació o inscripció en el Registre de la Propietat.
2. Els convenis urbanístics requeriran l'aprovació o ratificació pel Ple Municipal per tal de tenir plena validesa. Això, sense perjudici de la tramitació i l'aprovació d'aquells instruments de planejament i / o execució que es derivin dels extrems continguts en el propi conveni.

Art. 52 - Previsions d'habitatge en règim protegit (NB)

1. El present Pla General podrà fixar en Àrees localitzades del sòl urbà o urbanitzable, que determinades proporcions del sostre d'ús residencial edificable es destinin a habitatges sotmesos a algun règim de protecció (clau H.P.)
2. Els Plans Especials i Plans Parcials que es redactin en desenvolupament del Pla General podran aixi mateix establir requeriments en aquest sentit, en funció de les necessitats d’habitatge protegit que hi hagin en el municipi.

Art. 53 - Col·laboració dels particulars en l'execució de les obres d'urbanització. (NB)

1. Els propietaris de terrenys urbans amb deficiències d’urbanització, podran avançar les obres necessàries per convertir els terrenys en solars, sempre que la seva execució no estigui programada, encara que es trobin inclosos en polígons o unitats d’actuació previ permís de l'Ajuntament. Els costos d'aquestes obres aniran totalment a càrrec dels interessats, si l'Ajuntament no acorda expressament el contrari, i la seva execució s'haurà d’ajustar a un projecte tècnic degudament aprovat, que contempli la globalitat de l'actuació en la que s'insereixen.
2. L’anticipació de les obres d'urbanització podrà aplicar-se a una sola finca o part d'un poligon o unitat d’actuació només si l'aprofitament mitjà de les finques beneficiades no supera el del polígon o unitat d’actuació corresponent. Tot i amb això, aquestes finques continuaran sotmeses al repartiment de càrregues i beneficis de la resta del poligon o unitat d'actuació que es farà efectiu quan s’executi el corresponent projecte. Així mateix, si l'actuació posterior exigís l’enderrocament de les obres anticipades, la reposició de les que s'haguessin malmès, o qualsevol altre sobrecost provocat per l'anterior actuació, el seu cost anirà a càrrec exclusiu dels que les van realitzar, si l'Ajuntament en el seu moment no hagués acordat expressament el contrari.
3. Abans del començament de les obres es presentarà garantia suficient per a la correcta execució de les mateixes, en els termes previstos a la legislació de contractació pública. L'Ajuntament podrà reservar-se de la recepció de les obres acabades fins que estiguin finalitzades les de la totalitat del polígon o unitat d'actuació.
4. Les condicions assenyalades per poder avançar les obres que seran explicitades en la corresponent autorització als interessats, es formalitzaran mitjançant conveni que s’inscriurà en el Registre de la Propietat.

Art. 54 - Entitats urbanístiques de conservació (NB)

1. En tots els sectors en què es divideix el sòl urbanitzable, a fi de garantir la conservació de la urbanització, es podrà constituir una Associació Urbanística Col·laboradora de Conservació a partir de la Junta de Compensació, i on formaran part obligatòriament tots els propietaris del sector.
2. La disposició anterior haurà de ser recollida en respectius Plans Parcials i inclosa en els compromisos a establir entre promotors i compradors en els plans d’iniciativa privada, i es farà constar expressament en els actes de transmissió de la propietat englobats en les facultats atorgades pel planejament referents a l’acció urbanitzadora i la parcel·lació.
3. Els objectius i atribucions de les Entitats de Conservació els fixaran els seus respectius estatuts, aixi com les circumstàncies de la seva dissolució.

CAPÍTOL QUART.- INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA EN L'EDIFICACIÓ I US DEL SÒL I SUBSÒL

SECCIÓ PRIMERA.- LLICÈNCIES D'OBRES I ACTIVITATS

Art. 55 - Actes subjectes a llicència (NB)

1. Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes d’edificació, ús del sòl, subsòl i activitat, referits a la legislació urbanística vigent (arts. 247 del D.L. 1 / 90 i 1 del R.D.U.) i en concret, al menys els que es determinen a continuació:
1. A.- Edificació i ús del sòl i de les instal·lacions a l'àmbit privat
  1. a) Obres de nova planta.
  2. b) Modificació d'estructura o aspectes exteriors de les edificacions i instal·lacions existents.
    - • Ampliació
    - • Reforma
    - • Conservació
    - • Reparació
    - • Millora
    - • Enderroc total o parcial
  3. c) Primera utilització dels edificis i instal·lacions.
  4. d) Parcel·lacions urbanístiques.
  5. e) Tala d'arbres (massa arbòria)
  6. f) Moviments de terres ( buidat, excavacions i rebaix, emplenats, cates d’exploració ).
  7. g) Instal·lació de grues o altres aparells elevadors per a la construcció.
  8. h) Col·locació de rètols, pancartes, cartells de publicitat i propaganda de qualsevol mena d'instal·lació publicitària a solars, terrenys, obres o instal·lacions visibles des de l'espai públic. Instal·lació de tendals.
  9. i) Instal·lació de bastides.
  10. j) Excavació i extracció d'àrids
  11. k) Construcció de tanques de solars i terrenys.
  12. l) Enderrocaments i demolicions, totals o parcial.
  13. m) Qualsevol altre ús que afecti les característiques naturals del terreny i / o la imatge del territori i del paisatge.
2. B.- Ús del sòl i subsòl a l'àmbit públic
  1. a) Obertura de vies, camins (inclosos els rurals i d'horta) i accessos rodats.
  2. b) Obres d'urbanització que no conformin globalment un projecte.
  3. c) Realització de rases, cates i canalitzacions a la via pública.
  4. d) Instal·lació, substitució, modificació, trasllat o supressió de xarxes de serveis a la via pública (xarxes de gas, aigua, electricitat, telèfon,etc) ja sigui en galeries de serveis, tubulars, soterrades o aèries.
  5. e) Instal·lacions d'antenes de telefonia mòbil.
  6. f) Construcció, modificació i supressió de guals a la via pública.
  7. g) Connexions a la xarxa de clavegueram.
  8. h) Instal·lació de terrasses, quioscs i qualsevol altre ús o ocupació de la via pública.
3. C.- Activitats.
  D'acord amb el que es determina a la Llei 3 / 1998, de 27 de febrer, d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental, i l'Ordenança municipal que la desenvolupi
2. En general, estarà subjecte a l’obtenció de llicència municipal qualsevol altre acte assenyalat per aquest Pla General o per les figures de planejament que el desenvolupin o complementin i les ordenances reguladores corresponents.
3. L'obtenció de la llicència d'activitat, quan sigui procedent, tindrà caràcter previ o simultani a l'obtenció de la llicència d'obres.
4. La obligació d'obtenir prèviament la llicència en els supòsits indicats a l'apartat primer d'aquest article, afecta també als sectors o activitats subjectes a l’autorització d'altres Administracions Públiques.
En cap cas, la necessitat d'obtenir autoritzacions o concessions d'altres Administracions deixa sense efecte l'obligació d’obtenir la llicència municipal corresponent, de manera que sense aquesta, no es pot iniciar l'activitat o l’obra.
5. La llicència tindrà caràcter públic. Les llicències no impliquen l'autorització municipal per als actes d'ocupació de la via pública o terrenys confrontants, ni per altres usos o activitats relacionades amb l'obra autoritzada.
6. Quan els actes d'edificació i ús del sòl es realitzessin per particulars en terrenys de domini públic, s'exigirà també llicència, sense perjudici de les autoritzacions o concessions que siguin pertinents atorgar pels ens titulars del domini públic.
7. No es concedirà per a la construcció d’edificacions auxiliars si la sol·licitud no va precedida o acompanyada del projecte global que inclogui l’edifici principal.

Art. 56 - Actes de l'Estat, Generalitat o d'Entitats de Dret Públic (NB)

1. En relació als actes assenyalats en l'article anterior, quan aquests sigui promoguts per òrgans de l'Estat, de les Comunitats Autònomes o d'altres Entitats de Dret Públic, serà també preceptiva l'obtenció de la corresponent llicència municipal.
2. En cas d'urgència o interès excepcional, s'haurà d'observar allò que preveu la legislació urbanística vigent (arts. 250 D.L. 1 / 90 i 8 i 9 R.D.U. ).

Art. 57 - Actes sotmesos a comunicació (NB)

1. Les obres d'edificació podran ajustar-se al tràmit de comunicació prèvia.
2. La comunicació es realitzarà d'acord amb els articles 96 i 97 del ROAS.

Art. 58 - Innecessarietat de l'obtenció de llicència (NB)

Les obres d'urbanització, construcció i / o enderroc que s'executin d'acord amb un Projecte d'Urbanització aprovat per l'Ajuntament, les que s'executin com a compliment d'una ordre municipal, i sota la direcció dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament, no requeriran la preceptiva llicència municipal.

Art. 59 - Responsabilitats (NB)

1. Les llicències s’entendran atorgades llevat el dret de propietat i sense perjudici de tercers i no podran ser invocades pels titulars per a excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en que puguin incórrer en l’exercici de les activitats corresponents.
2. En tot cas, el seu atorgament no implicarà per a l’Ajuntament cap responsabilitat pels danys i perjudicis que es puguin produir en motiu o ocasió de les activitats que es realitzin en virtut de les mateixes.

Art. 60 - Llicències presumptes (NC)

D’acord amb el que estableix la legislació sectorial vigent, les llicències presumptes es subjectaran al règim següent:

1. Transcorreguts els terminis assenyalats a la legislació sectorial vigent, i si s'escau, el d'esmena de deficiències, sense haver-se notificat la resolució expressa, es considerarà estimada la sol·licitud de llicències o autorització, llevat que la sol·licitud tingui com a conseqüència que es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic o que es tracti d'obres de nova planta quan no s’hagin complert els deures exigits per la normativa urbanística aplicable i el planejament o per la manca d'informes que siguin determinants de l’atorgament de la llicència: en aquests supòsits es considerarà desestimada.
2. Quan la llicència tingui per objecte una altra actuació diferent de les previstes a la legislació sectorial vigent, s'entendrà estimada la sol·licitud transcorregut el termini establert a la normativa aplicable, i en defecte del qual el de tres mesos, sempre que l'acte presumpte no transfereixi al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic; en aquest cas es considerarà desestimada.
3. L'expedició, el contingut, les condicions i els efectes de la certificació de les llicències i autoritzacions presumptes es regeixen pel que estableix la legislació general aplicable sobre procediment administratiu.

Art. 61 - Classificació de les llicències (NC)

1. Es preveuen els següents tipus de llicències:
1. A Llicències d'obres majors.
  - • Obra nova
  - • Reforma i / o ampliació o legalització, amb augment de volum i superfície construïda
  - • Enderrocs totals que converteixin la finca en solar
  - • Gran reparació / rehabilitació d’edificis i façanes en general i especialment d’edificis afectats per patologies.
  - • Instal·lació d’aparells elevadors, ascensors i aparells mecànics en edificacions existents.
  - • Construcció d'altells en naus industrials i locals comercials (superior a 50 m2.)
  - • Obres que alterin el nombre d'habitatges o locals existents
  - • Obres que substitueixin o modifiquin els usos establerts
  - • Compartimentació de naus industrials existents amb l'objectiu de compliment de la normativa E.I.C. ( la compartimentació permet l'exercici de diverses activitats )
2. B. Llicència d'obres menors.
  Tipus A:
  
  Aquelles obres menors que comporten la presentació d'un projecte subscrit per tècnic competent i l'aportació d’un assumeix de direcció
  - • Execució d’obres interiors en habitatges i/o locals que no afectin la seva estructura i millorin les condicions d'habitabilitat.
  - • Obres que afectin o alterin puntualment l'estructura i / o fonaments de l'edifici.
  - • Noves obertures en façana (finestres o portes ) o modificacions de les dimensions existents.
  - • Modificació de la coberta dels edificis però sense augment de superfície construïda
  - • Formació de cambres higièniques en locals comercials i magatzems.
  - • Obres que modifiquin les instal·lacions o serveis dels espais comuns d'un edifici plurifamiliar
  - • Enderrocs parcials i/o de coberts en PB de superfície màxima 50 m2.
  - • Construcció de piscines comunitàries i particulars
  - • Moviments de terres no inclosos en altres llicències
  - • Murs de contenció de terres d’alçada igual o superior a 1,50 m.
  - • Construcció de coberts auxiliars (superfície màxima 30 m2)
  - • Construcció d’entresolats interiors (superfície màxima 30 m2 ) que no afectin l'estructura principal.
  Tipus B:
  
  Aquelles obres menors que no necessiten projecte ni assumeix de direcció sinó únicament aquella documentació que sol·liciti l’Ajuntament
  - • Reparació de cobertes i terrats sense afectar elements estructurals.
  - • Arrebossat, estucat i pintat de façanes
  - • Reparació de balcons i/o elements sortints
  - • Col·locació de portes, finestres, persianes, reixes, etc
  - • Col·locació de paviments
  - • Modernització de cuina
  - • Modernització de bany
  - • Modificació d’instal·lacions d'aigua, llum, gas i/o telèfon
  - • Construcció d’envans pluvials
  - • Construcció de pous
  - • Construcció de cisternes
  - • Construcció de tanques
  - • Conexió de clavegueram
  - • Barbacoes fixes
  - • Murs de contenció de terres d’alçada inferior a 1,5 m.
  - • Construcció i reparació de canonades de desguàs i claveguerons a l'exterior de l'edifici
  - • Instal·lació d’antenes parabòliques i/o comunitàries
  - • Instal·lació d’aparells d'aire condicionat.
2. Aquest llistat no exclou que l'Ordenança Municipal Reguladora corresponent o per acord de la Corporació pugui preveure's d’altres tipus de llicència de les no anomenades en aquest apartat.
3. Les seves condicions, així com els requisits i condicions per a sol·licitar-les i el procediment per al seu atorgament, vindran regulats en la corresponent Ordenança Municipal de llicències d'obres en cada cas concret o en l'acord municipal, d'acord amb la legislació sectorial vigent.

Art. 62 - Procediment (NC)

Les sol·licituds de llicències es resoldran d'acord amb el procediment establert pel Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals (Decret 179 / 1995 de 13 de juny ), d’acord amb aquest Pla General i, en el seu cas, pel que disposin les Ordenances Municipals corresponents. Això sense perjudici de la sol·licitud d'informe o autorització d'altres Administracions, quan sigui procedent per raó de la matèria que es tracti.

Art. 63 - Caducitat, termini i pròrroga de les llicències (NC)

1. Totes les llicències d'edificació ( obres majors i menors) han de preveure un termini per a començar les obres projectades i un altre per acabar-les, d'acord amb el Decret 179 / 1995, de 13 de juny i en el seu defecte, s’estarà al que preveu la L.U.R.
Per el còmput del termini, s'estableix que la data d'inici de les obres serà la data de notificació de l'acord d’atorgament o concessió de la llicència.

Les obres hauran d’iniciar-se abans d'haver transcorregut sis mesos i hauran d'haver estat acabades en els següents terminis:
1. a) Les obres menors en sis mesos
2. b) Les obres majors pressupostades en menys de 90.000 euros, en dotze mesos
3. c) Les obres majors pressupostades en més de 90.000 euros i en menys de 180.000 euros, en divuit mesos
4. d) Les obres majors pressupostades en més de 180.000 euros, en vint-i-quatre mesos.
Les pròrrogues es concediran una sola vegada per la meitat del termini pel qual va ser concedida la llicència i s'haurà de sol·licitar dins del termini de vigència d'aquesta.
2. Les pròrrogues d'ambdós terminis, amb sol·licitud prèvia del titular de la llicència, abans de dos i cinc mesos del finiment dels previstos per a l'inici o execució de les obres, respectivament s’entén que són concedides “ ope legis“ per la meitat del termini de que es tracti, amb l'abast i condicions que regula l’article 249 de la L.U.R.
3. En el cas de no complir els terminis assenyalats en aquest article, i en el seu cas els de pròrroga, i una vegada efectuat l'advertiment previ amb audiència a l'interessat i amb resolució expressa, la llicència caducarà. En aquest cas, per començar les obres o be per acabar-les, caldrà demanar i obtenir una nova llicència ajustada a l'ordenació en vigor, llevat dels casos en que s'hagués acordat la suspensió de l'atorgament de llicències.

Art. 64 - Contingut de les llicències (NC)

1. El document administratiu corresponent a l'atorgament de la llicència contindrà les dades més rellevants de les obres autoritzades, l'acord de l'atorgament, condicions, garanties i altres extrems identificadors. També adjuntaran un exemplar del projecte tècnic i si s'escau, dels plànols o croquis de la obra.
2. Tot el que es disposa en aquestes Normes Urbanístiques en matèria de condicions d'edificabilitat i ús, si s'escau, respecte a les condicions estètiques, higièniques o d'una altra naturalesa, s'entendrà inclòs l'acte d’atorgament de la llicència. Els titulars de llicències hauran de respectar el contingut exprés de les seves clàusules, i a més, el contingut explícit que és el definit en aquestes Normes, segons la classe i destí del sòl i les condicions d'edificabilitat i ús.
3. No podran justificar-se les vulneracions d'aquestes Normes Urbanístiques o d'altres que siguin d'aplicació (Normes Tecnològiques N.T.E. , normativa d'habitabilitat, etc. ) en el silenci o insuficiència del contingut de la llicència.
4. Totes les llicències hauran d'explicitar els terminis màxims d’inici i acabament de les obres, i advertir al titular de la caducitat de la llicència.

Art. 65 - Condicions de l'atorgament de llicències (NB)

1. Les llicencies s'atorgaran amb subjecció a allò que es disposa en aquest Pla General respecte a la classe de sòl i el seu destí i a les condicions d’aprofitament, edificabilitat i ús.
2. Quan l'obra o edificació requereixi la prèvia urbanització i els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta no s'hagin lliurat a l'Administració, no es podrà atorgar la llicència d'edificació fins que no s'hagin complert els deures de cessió de terrenys i el costejament de la urbanització legalment procedents.
3. No obstant això, i d'acord amb la legislació urbanistica vigent (art. 120 L.U.R. ) podrà atorgar-se la llicència condicionada a l'execució simultània de les obres d'urbanització.
4. En qualsevol cas, i d'acord amb la legislació vigent (art. 41.2 R.G.U.) no es permetrà l'ocupació dels edificis fins que no estigui completament acabada l'obra urbanitzadora.
5. Per tal d’autoritzar la facultat d'edificar en terrenys que no tinguin la condició de solar, cal ajustar-se al que disposen els articles 40 a 44 R.G.U.
6. En qualsevol cas, es tindran en compte per a l’atorgament de les llicències de construccions, que aquestes s’adaptin a l'ambient on se situïn, d'acord amb els requeriments previstos a l'article 107 del L.U.R., i al que preveuen aquestes Normes.
7. Tots els Plans, Projectes i qualsevol altre document urbanístic que s'elabori en execució de les previsions d'aquest Pla General, hauran de garantir l'accessibilitat i la utilització, amb caràcter general, dels espais d'ús públic, i no seran aprovats si no compleixen les determinacions i els criteris establerts a la Llei 20 / 1991 de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de les barreres arquitectòniques , i en els corresponents Reglaments que la desenvolupen.

Art. 66 - Documents per a la sol·licitud (NC)

1. La sol·licitud de llicència haurà de contenir, al menys, les indicacions següents:
1. a) Nom, cognoms i domicili dels interessats i, endemés, els de la persona que els representa, quan n'hi hagi.
2. b) Situació de la finca i indole de l'operació, obra o instal·lació per a la qual se sol·licita la llicència.
3. c) Les altres circumstàncies que, segons l'indole de l'operació, obra o instal·lació es disposen en els articles següents.
4. d) Lloc, data i signatura.
5. e) Corporació o Autoritat a la qual es dirigeix.
2. Juntament amb la sol·licitud de llicència caldrà presentar els documents següents:
1. a) Projecte tècnic, adequat a l'operació, obra o instal·lació, integrat per:
  1. a.1) Memòria en la qual sigui descrita l'operació, obra o instal·lació amb la precisió i abast suficients per avaluar, juntament amb els altres documents, la procedència de la llicència.
  2. a.2) Plànols de situació i emplaçament fets a escala 1:1000 i 1:500 o excepcionalment, més reduïdes si les mesures del dibuix ho exigeixen.
  3. a.3) Plànol d'informació a escala 1:500 o, excepcionalment, més reduïda si les mesures del dibuix ho exigeixen.
  4. a.4) Plànol o plànols que representin allò que hom pretén realitzar, a escala no inferior a 1:100, o, excepcionalment a una de més reduïda si les mesures del dibuix ho exigeixen.
2. b) Quan la naturalesa de l'operació, obra o instal·lació no requereixi l'elaboració d'un Projecte Tècnic amb el contingut que s'especifica en aquest article, s'expressaran en la Memòria les raons del canvi documental i el contingut que hom dona el Projecte.
3. c) Si l'edifici, construcció o conjunt on es proposa actuat figura en el Catàleg d'aquest Pla General, o ha estat afectat per un Pla Especial de protecció o per Normes de naturalesa superior emanades des de la Generalitat, caldrà aportar, apart de la documentació indicada:
  1. c.1) Destinació actual de la finca i proposta que hom li pretén donar.
  2. c.2) Plànol o plànols representatius de l'estat actual de l'edificació.
  3. c.3) Fotografia o fotografies que mostrin, des de diverses perspectives precises, l'estat actual de l'edificació.
3. Quan sigui preceptiva l'obtenció prèvia d'autoritzacions d'altres Administracions, s'haurà d'acompanyar a la sol·licitud el document o documents acreditatius de la seva concessió. L'Administració Municipal podrà requerir al sol·licitant la presentació de la documentació del Projecte autoritzat per a les altres Administracions, per tal de comprovar la perfecta adequació del Projecte presentat davant la Corporació per a l'obtenció de la llicència municipal, amb aquells altres projectes autoritzats per a les altres Administracions

Art. 67 - Obligacions del titular de la llicència (NC)

1. La llicència d'obres obliga al seu titular, sense perjudici del que disposen aquestes Normes Urbanístiques, al següent:
1. a) Satisfer totes les despeses ocasionades a l'Administració Municipal com a conseqüència de les activitats autoritzades per ella.
2. b) Construir o restituir la vorera frontera a la finca dins del termini de conclusió de l'obra.
3. c) Fiançar, restituir o indemnitzar els danys que s'ocasionin en els elements urbanístics del sòl i subsòl de la via pública, tals com voreres, paviments, bordons, bàculs i punts de llum, plaques de carrer i números de policia, arbres, plantacions, escocells, parterres, bancs, marquesines, baranes, escales, embornals, clavegueres, galeries de serveis, cambres subterrànies, mines d'aigua, canalitzacions i d'altres elements anàlegs.
4. d) Instal·lar la tanca de seguretat i mantenir-la en bon estat fins a l'acabament de l'obra. Si per necessitats de la construcció, aquesta s'ha de col·locar més enllà dels límits del solar, caldrà sol·licitar la corresponent llicència d'ocupació d'espai públic. Caldrà deixar sempre una vorera de 0.60 metres d'amplada pel pas dels vianants, construint, si fos necessari, una vorera suplementària tot això d'acord amb la corresponent Ordenança.
5. e) Assumir les despeses d'obertura de rases per a les connexions als serveis d'aigua, electricitat, clavegueram, gas i telefonia.
6. f) Sol·licitar l'autorització temporal de gual o reserva d'estacionament, i la grua o aparell elevador, si és el cas.
7. g) Cas d'actuar en les línies elèctriques i altres serveis, caldrà actuar d'acord amb les prescripcions tècniques municipals.
8. h) Acabar els paraments de façana i parets mitgeres visibles des de la via pública amb elements per anar vistos amb acabat propi de façana.
9. i) Les façanes estaran subjectes a la servitud gratuïta d’instal·lació de plaques, números i suports de l'enllumenat públic.
2. Per a garantir el compliment de les obligacions assenyalades anteriorment, serà obligatori per part de l'interessat la sol·licitud dels corresponents permisos municipals, fer efectives les taxes corresponents, i dipositar una garantia suficient en qualsevol de les formes previstes legalment, si així ho requerís específicament l'Ajuntament.

Art. 68 - Establiment de terminis per edificar per part de l'Ajuntament (NC)

1. L'Ajuntament podrà aplicar allò previst en els articles 223 a 233 de la L.U.R., amb l'objectiu d'incentivar al sector de la construcció i d'evitar la retenció especulativa dels solars.
2. Amb aquesta finalitat, l'Ajuntament podrà constituir el Registre Municipal de Solars.

Art. 69 - Execució de les obres (NC)

1. Durant l'execució de les obres cal complir, a més de les obligacions establertes en els articles anteriors d’aquestes Normes Urbanístiques i pel Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, les condicions següents:
1. a) Construir i mantenir en bon estat la tanca i altres elements de protecció.
2. b) Senyalitzar convenientment el gual o reserva d'estacionament.
3. c) Observar les Normes establertes en l'Ordenança Municipal sobre la via pública per a l'obertura i replè de rases, retirada de runes i d'altres disposicions de policia aplicables.
4. d) Notificar immediatament a l'Ajuntament, si fos el cas, la troballa de qualsevol tipus de resta arqueològica o elements arquitectònics o artístics amagats, per al seu reconeixement pel personal competent designat per a l'Ajuntament, i altres Administracions competents en la matèria, en aplicació de la Llei 9 / 1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
2. A l'obra s'haurà de tenir, a disposició de la inspecció municipal, la documentació següent:
1. a) Fotocòpia de la llicència municipal.
2. b) Fotocòpia de les autoritzacions per a la instal·lació de tanca, obertura de rases, instal·lació de grues - torre o aparells elevadors, etc.
3. c) Fotocòpies d'haver fet efectives les garanties urbanístiques establertes a la corresponent llicència i ordenança.
4. d) Documentació acreditativa del contractista que executa les obres, així com del tècnic o tècnics responsables de les mateixes. Qualsevol canvi de contractista o tècnic s'haurà de comunicar a l'Ajuntament en un termini màxim d'una setmana.
3. Quan, un cop atorgada la llicència, en el curs de l’execució de les obres es modifiqués l’estructura o la disposició interior o l'aspecte exterior, per raó d'higiene, de salubritat i habitabilitat dels habitatges, les obres no seran aturades durant la tramitació administrativa de la sol·licitud de modificació, si es compleixen els requisits del punt 3 de l'article 254 de la L.U.R.
No s’aplicarà el que preveu el paràgraf anterior quan la modificació tingui per objecte d'augmentar el nombre d'habitatges autoritzats o bé comporti alteració de les normes sobre l'ús del sòl, altura, volum, situació de les edificacions i ocupació màxima permesa de les parcel·les.

Art. 70 - Seguiment de les obres (NC)

1. Abans de començar l'execució d'una obra de nova planta, l'Ajuntament procedirà a l'assenyalament d'alineacions i rasants, del qual s'estendrà l'acta corresponent que eximirà el promotor d'aquesta obra de tota responsabilitat en l'alineació i rasant de l'edifici, sempre i quan s'hagi ajustat a l'assenyalat en l'esmentada acta. Aquest assenyalament s'efectuarà prèvia sol·licitud de l’interessat.
2. Així mateix, l'interessat comunicarà a l'Ajuntament el moment en que l'obra tingui els fonaments fets i el moment en que s'assoleixi l'alçada autoritzada, amb l'objecte de què els serveis tècnics municipals efectuïn les oportunes comprovacions, de les quals s'estendrà l'acta corresponent, perquè consti el resultat d'aquella comprovació.
3. Finalitzades les obres, l'interessat ho comunicarà a l'Ajuntament sol·licitant la llicència de primera ocupació. Els serveis tècnics municipals comprovaran si l'obra s'ha ajustat en la seva realització a la llicència atorgada i també si s'han reparat tots els danys i perjudicis causats en la via pública, desguassos, subsòl, clavegueram, aigües potables, cables elèctrics i qualsevol altre servei anàleg.
4. S’entendrà finalitzada la obra quan s'hagi presentat el certificat final d'obres. Si la data d’aquest certificat no coincideix amb la del visat, el còmput s'efectuarà des de la data del visat.
5. Podran donar-se prorrogues un cop finalitzada l'obra i abans que caduqui la llicència mitjançant declaració expressa de la Corporació municipal.

Art. 71 - Llicències d'edificació en sòl urbà (NC)

1. Per atorgar la llicència d'edificació en sòl urbà, és necessari que la parcel·la, a més de complir amb les dimensions mínimes previstes pel planejament, tingui consideració de solar, i per això haurà de reunir els següents elements d’urbanització:
- − que doni façana a vial públic i que aquest estigui obert en tota l'amplada prevista dins de l'àmbit de planejament que el determina.
- − Accés rodat.
- − Encintat de voreres.
- − Pavimentació de calçades i voreres.
- − Xarxa de subministrament d'energia elèctrica i d'abastament d'aigua
- − Enllumenat públic
- − Xarxa de sanejament
- − Jardineria i arbrat
- − Rec i incendi
Aquestes condicions s'hauran de complir per totes les vies que confronti la parcel·la."
2. Això no obstant podrà atorgar-se llicència, condicionada a la realització simultània de les obres d’urbanització quan hi concorrin les circumstàncies següents:
1. a) Que estigui aprovat el corresponent Projecte d'Urbanització.
2. b) Que asseguri l'execució simultània de la urbanització mitjançant la constitució de caució en metàl·lic, en fons públics dipositats a la Caixa General de Dipòsits o a la Corporació Municipal, aval bancari o hipoteca. La garantia no serà de quantia inferior al 100% de l'import calculat de les obres d'urbanització pendents imputables al sol·licitant i, amb aquesta finalitat, en el procediment d'atorgament de la llicència, segons informe dels tècnics municipals sobre aquests extrems.
  Si els elements d'urbanització manquen a la generalitat de propietaris d'un sector, no s'atorgaran llicències excepte si es garanteix la totalitat de les obres del sector de referència que posteriorment s’executaran mitjançant quotes urbanístiques girades a la totalitat dels propietaris del sector.
3. c) Que l'element d'urbanització que hi manqui no sigui ni l'accés rodat, ni la xarxa de sanejament, ni la xarxa elèctrica i d’abastament d'aigua.
En tant no es constitueixi la garantia, no s'atorgarà la llicència.

En qualsevol cas, i d'acord amb la legislació urbanística vigent ( art. 41.2 R.G.U. ), no es permetrà l'ocupació dels edificis fins que no estigui completament acabada l'obra urbanitzadora.

Art. 72 - Llicències en sòl urbanitzable amb planejament aprovat definitivament. (NC)

1. En Sòl Urbanitzable amb planejament aprovat definitivament només es podran atorgar llicències de parcel·lació i edificació un cop s'hagi aprovat el corresponent Projecte d'Urbanització i es compleixin els requisits establerts a l'article 41 del R.G.U..
2. En el cas en que les obres d'urbanització no estiguin finalitzades, podrà atorgar - se llicència d'edificació quan concorrin les circumstàncies establertes a l’apartat 2 de l'article anterior.

Art. 73 - Llicències en sòl urbanitzable delimitat (NC)

En el sòl urbanitzable delimitat, només es podran atorgar llicències de parcel·lació i d’edificació un cop s'hagin aprovat els corresponents Pla Parcial i Projecte d'Urbanització, i es compleixin els requisits establerts als articles 41 i 42 del R.G.U.

Art. 74 - Llicències en sòl urbanitzable no delimitat (NC)

El sòl urbanitzable no delimitat, fins que no s'aprovin el Projecte de Delimitació i corresponents Plans Parcials, tindrà la consideració de sòl no urbanitzable a tots els efectes, i s'estarà al que disposa aquest Pla General per al sòl no urbanitzable.

Art. 75 - Llicències en sòl no urbanitzable (NC)

1. Qualsevol activitat, instal·lació o edificació en sòl no urbanitzable, s'haurà de subjectar a les condicions, documents i procediments establerts en aquest Pla General per a cada cas. Tot això sense perjudici de les autoritzacions de les altres Administracions competents per raó de la matèria que es tracti.
2. Per a l’obtenció de llicència en el sòl no urbanitzable, a més de les determinacions fixades per la legislació urbanistica i sectorial vigent en cadascuna de les matèries, s'observaran les específiques determinades per a cada cas en aquestes Normes Urbanístiques.

Art. 76 - Llicències de parcel·lació, partió o segregació (NC)

1. Totes les particions i segregacions de finques, qualsevol que sigui la classe de sòl on s'ubiquin, hauran de ser comunicades a l'Ajuntament.
2. En les parcel·lacions de tipus urbanístic s'aplicarà la regulació de la L.U.R. i disposicions concordants, tenint en compte les condicions de parcel·la mínima i edificabilitat que estableix el Pla General per a cada zona, o les dels plans que el desenvolupin.
3. Es considerarà parcel·lació urbanística en sòl no urbanitzable la segregació o la divisió, successiva o simultània, d'una finca quan això pugui donar lloc a la formació de nucli de població, o de la que en puguin resultar finques amb una superficie inferior a la unitat mínima de conreu que correspongui.

Art. 77 - Llicències en els sòls qualificats de sistemes. (NC)

1. Independentment de la tramitació i aprovació d'aquells instruments de planejament i / o execució, que es requereixen per al desenvolupament i implantació dels sistemes, les construccions, les instal·lacions, les edificacions i altres activitats que puguin situar - se d'acord amb aquest Pla General en els sòls qualificats de sistema i en les zones adjacents de protecció de sistemes, estaran subjectes en qualsevol cas, i sense perjudici d’altres autoritzacions i / o procediments que es requereixin, a l'obtenció de la corresponent llicència municipal d'acord amb els supòsits contemplats la legislació sectorial vigent.
2. L'administració municipal sol·licitarà dels òrgans competents prèviament a l'atorgament de la llicència, el preceptiu informe. Els informes denegatoris per raons de competència específica, determinaran la denegació de la llicència municipal.
3. L'atorgament de l'autorització o concessió demanial no serà suficient per a que es puguin portar a terme les instal·lacions, obres o usos previstos en els Plans de desenvolupament. Serà requisit indispensable a més de la concessió o autorització estatal o autonòmica segons el cas, l'atorgament de llicència municipal, sense perjudici d’aquells informes i / o altres autoritzacions d’altres organismes competents en la matèria.
4. Les instal·lacions , obres o usos pels quals es sol·licita llicència hauran d'adaptar - se a més de als Plans d'Ordenació i / o Usos, a aquelles prescripcions de caràcter constructiu i estètic que fixi l'Ajuntament.
5. En el procediment de sol·licitud de la llicència municipal s'haurà d’incorporar els informes i estudis d'impacte ambiental necessaris per conèixer la influència de l’activitat sobre el medi, avaluar - ne els seus efectes, i en el seu cas, establir les mesures correctores necessàries per paliar els possibles efectes negatius.
6. La llicència es condicionarà a l'adopció de les mesures que assegurin la qualitat ambiental de l'entorn respecte als efectes nocius o deterioradors del medi ambient. També es condicionarà la llicència, quan sigui el cas, a l'adopció de mesures que evitin els abocaments directes d’aigües residuals al cursos d'aigua. En aquests casos caldrà acreditar i justificar documentalment el tipus i característiques d'aquestes mesures.

Art. 78 - Certificats sobre aprofitament urbanístic (NC)

1. Amb independència de les altres mesures de publicitat dels plans previstos per la normativa vigent, els particulars podran demanar certificats d’aprofitament urbanístic, referits a una finca concreta, mitjançant la sol·licitud dirigida a l'Ajuntament acompanyada d'un plànol d'emplaçament a escala E / 1:1.000 com a mínim.
2. Els certificats d’aprofitament urbanístic tindran el contingut que determinen els articles 97 i concordants de la L.U.R.
3. Si resultés del certificat que la finca és edificable, dins els quatre mesos següents de la notificació a l’interessat, serà preceptiu atorgar llicència sobre projecte ajustat al certificat, en cas que la devolució del projecte no fos procedent i que la llicència fos demanada dins aquest termini. Això serà vàlid encara que, amb posterioritat a la notificació del certificat, s'hagués aprovat definitivament una nova ordenació urbanística o s'hagués acordat la suspensió de l'atorgament de llicències.
4. No obstant el lliurament del certificat, cap llicència podrà ser atorgada en contra de les determinacions del planejament aplicable, sens perjudici de les responsabilitats administratives.

SECCIÓ SEGONA.- REGIM JURÍDIC PER A LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES D'OBRES I ACTIVITATS EN EDIFICIS EN SITUACIÓ DE FORA D'ORDENACIÓ, VOLUM DISCONFORME O INCLOSOS DINS D'UNA ÀREA DE PLANEJAMENT O D'EXECUCIÓ

Art. 79 - Edificis i instal·lacions en situació de fora d'ordenació (NB)

1. Els edificis i instal·lacions amb llicència anteriors a la data d’entrada en vigor d'aquest Pla General o del planejament que el desenvolupi, que estiguin subjectes per raó de les seves determinacions a expropiació, cessió gratuïta o enderrocament de l'edifici, quedaran en situació en fora d'ordenació.
2. En les finques amb tipologia de casa amb espai lliure entre la edificació i el límit de la parcel·la i amb tipologia per alineació a vial en les que el solar o l'edificació existent està afectada per alineació de vial, solament s'exigirà la cessió del sòl afectat i el compliment de l’alineació definida per aquest Pla General, quan es produeixi la substitució de l'edificació actualment existent. No es permetrà obres d'addició o ampliació, de consolidació o de modernització de l'edificació existent.

Art. 80 - Règim juridic aplicable als edificis i instal·lacions en situació de fora d'ordenació (NB)

La situació de fora d'ordenació comportarà el següent règim juridic d'acord amb la legislació urbanística vigent (art. 93 de la L.U.R., 181 i ss R.M.A. i 63 R.P.L.).

A.- Obres prohibides i obres autoritzables.

1.- Obres prohibides :
- • Obres de consolidació
- • Obres d'augment de volum
- • Obres de modernització
- • Obres que incrementen el valor d'expropiació dels edificis o instal·lacions
2.- Obres autoritzables :
1. a) Amb caràcter general
  - • Petites reparacions ordinàries que exigeixin la higiene, l'ornat i conservació de l'immoble.
2. b) Amb caràcter excepcional
  - • Obres parcials o circumstancials de consolidació, en casos excepcional, quan no estigui prevista l'expropiació, cessió gratuïta o enderroc de la finca en el termini de quinze anys a contar des de la data en que es pretenguin realitzar les obres.
3.- El valor de les obres que s'autoritzin no serà en cap cas compensat en el expedients expropiatoris, de reparcel·lació o de compensació.
4.- L'eficàcia de la llicència amb caràcter de precarietat per les obres autoritzables estarà condicionada a la corresponent anotació marginal de les condicions imposades en la concessió de la llicència en la inscripció de la finca en el Registre de la Propietat corresponent, i l'aportarà la documentació gràfica necessària acreditativa de l’estat de la finca abans de l'execució de les obres.

B.- Usos i activitats autoritzables

1.- Els usos i activitats autoritzats per la corresponent llicència, que s’exerceixin dins d'un edifici o instal·lació en situació de fora d'ordenació, podran continuar realitzant-se fins que no s'hagi de dur a terme l'expropiació, la cessió gratuïta o l'enderroc.
2.- Les modificacions de l'activitat existent amb llicència i la instal·lació d'una nova activitat sempre i quan no comporti la realització d'obres prohibides i admeses en la zona que es tracti, i no dificulti l'execució del planejament, podrà autoritzar-se mitjançant llicència a precari.
3.- S’admetran els canvis de nom de l’activitat existent, sense mes condicions, sempre i quan no generin atorgament de nova llicència i es mantinguin les mateixes edificacions.
4.- L’autorització per a la instal·lació d'un ús o activitat en un edifici o instal·lació fora d’ordenació no serà en cap cas compensat en els expedients expropiatoris, de reparcel·lació o de compensació.

Art. 81 - Edificis i instal·lacions en situació de volum o ús disconforme (NB)

1. Els edificis i instal·lacions amb llicència anteriors a la data d'entrada en vigor d'aquest Pla General o del planejament que el desenvolupi, que no estiguin en situació de fora d'ordenació, però que no obstant, el seu volum o ús no sigui compatible o resulti disconforme amb la reglamentació de les condicions bàsiques del nou planejament estaran en situació de volum o ús disconforme.
2. Als efectes del que estableix el punt anterior s'entenen per condicions bàsiques del nou planejament les determinacions sobre altura, volum, ocupació màxima permesa de les parcel·les, situació de les edificacions, nombre d'habitatges i coeficient d’edificabilitat neta de la zona aplicada a la parcel·la, o ús compatible, en la mesura que siguin aplicables per a la classe de sòl de que es tracti.

Art. 82 - Règim jurídic aplicable als edificis i instal·lacions en situació de volum o ús disconforme (NB)

A.- Obres autoritzables.

1.- S'autoritzaran obres de consolidació i obres d'augment de volum de l'edifici en situació de volum disconforme sempre i quan no sobrepassin l'edificabilitat màxima del solar ( incloses l'edificació existent i l'ampliació ) i que es compleixin totes les condicions i paràmetres que incideixin sobre la configuració de l'espai públic (separacions al carrer o vial, alçades, alineacions de l'edifici, composició de façana, etc. ).
2.- En el supòsit d’ampliació cal que aquesta s'adapti a les condicions normatives per a la edificació i no superi ni el sostre edificable ni la ocupació màxima en el còmput total dels paràmetres referits a la parcel·la.

B.- Usos i activitats autoritzables.

1.- Quan la disconformitat radiqui en l'ús, podrà mantenir-se l'existent mentre no esdevingui incompatible amb el nou planejament. En el cas que aquest fos industrial, s'haurà d'adoptar als límits de molèstia de nocivitat, d'insalubritat i de perill que per a cada zona estableixi aquest Pla General i les Ordenances Reguladores corresponents.
2.- En cas d'activitats en situació d’ús disconforme s'aplicaran les toleràncies que es prevegin en aquest Pla General, planejament que el desenvolupi o de les Ordenances Reguladores.
En qualsevol cas aquest ús s'haurà d'adaptar als límits d'incidència sobre l'entorn que s'estableixin per a cada zona en l’ordenança reguladora corresponent.
3.- Pel que fa a la possible instal·lació d’activitats en edificis en volum disconforme però admesos a la zona, s'estarà al que determina la legislació vigent (art. 93 L.U.R.) sempre i quan no es requereixi una llicència d'obres que no s'ajusti a les determinacions establertes a l’apartat 1 ) d'aquest article, i que la nova activitat s’ajusti a les condicions bàsiques definides per aquest Pla General.

Art. 83 - Edificis i instal·lacions incloses dins d'una àrea de planejament o d'execució (NB)

Els edificis o les instal·lacions amb llicència anteriors a l’entrada en vigor d’aquest Pla General que estiguin dintre d'un àrea de planejament o d’execució definida pel present Pla General o planejament que el desenvolupi es troben subjectes a les següents situacions generals, amb l'excepció dels àmbits dels sectors de Rehabilitació Urbana del Barri Vell i del Veïnat.

A.- Edificis i instal·lacions inclosos dins d'una àrea o sector de planejament

1.- Fins a la redacció del Planejament que la desenvolupi ( Pla Especial en sòl urbà o Pla Parcial en sòl urbanitzable delimitat ).
- • Donat que encara no està definida l'ordenació urbanística de l'àrea, i per tant, no s'ha determinat la localització dels sistemes a cedir o a expropiar ni les determinacions bàsiques de l'edificació, en aquestes àrees no es podrà atorgar cap llicència d'obra o activitat.
- • No obstant, en sòl urbà la fitxa de l'àrea a desenvolupar pel Pla Especial, d’acord amb el Tom II d'aquesta Normativa Urbanística, podrà establir un règim transitori particular per a l’autorització d'obres i usos a precari.
2.- Durant la tramitació del planejament de desenvolupament
Caldrà estar al que determini l'acord de suspensió de llicències.
3.- Un cop sigui executiu el planejament de desenvolupament i prèviament a l’execució del Pla
S’estarà a les normes sobre edificis en situació de fora d'ordenació o volum disconforme que s'han establert en els articles anteriors, a no ser que el planejament derivat aprovat definitivament estableixi un règim transitori especific per al Sector que es tracti.

B.- Edificis i instal·lacions dins d'un Polígon o Unitat d'Actuació.

1.- Fins a la redacció de l'instrument d'execució ( projecte de compensació, reparcel·lació o expropiació )
S’estarà a les normes sobre edificis en situació de fora d'ordenació que s'han establert en els articles anteriors.
2.- Durant la tramitació dels instruments d'execució.
Caldrà estar al que determini l'acord de suspensió de llicències
3.- Un cop sigui executiu l'instrument de gestió
S'estarà al que determini en el propi instrument d’execució

Art. 84 - Règim transitori (NB)

En qualsevol cas, les previsions oportunes per resoldre totes les qüestions que aquest Pla General o planejament de desenvolupament plantegin respecte als edificis, instal·lacions i usos preexistents, estaran contemplades en les Disposicions Transitòries d'aquestes Normes Urbanístiques o en el Tom II de caràcter normatiu, així com en les transitòries del planejament de desenvolupament que s’aprovi.

SECCIÓ TERCERA.- INFRACCIONS URBANÍSTIQUES I SANCIONS

Art. 85 - Infracció urbanística (NB)

1. Constituirà infracció urbanistica tota vulneració de les prescripcions contingudes en el present Pla General, planejament que el desenvolupi, normes urbanistiques i ordenances reguladores i que estiguin subjectes a sanció de conformitat amb el que determina la L.U.R. i el R.D.U. i d’acord amb la tipificació establerta per aquestes disposicions.
2. Les infraccions urbanístiques comportaran, d'acord amb el que estableix l'article 262.2 de la L.U.R., la imposició de sancions als responsables, així com l'obligació de rescabalament de danys i indemnitzacions dels perjudicis a càrrec d’aquests, tot això amb independència de les mesures de protecció de la legalitat urbanística previstes per la legislació urbanística vigent.