CAPÍTOL PRIMER.- CLASSIFICACIÓ DELS USOS I LES ACTIVITATS

Art. 221 - Classificació general dels usos i les activitats (NB)

1. 1. Definició d'activitat

   Activitat és tota acció concreta que ocupa un espai i que està dirigida a la producció, l'intercanvi o el consum.

   La concreció de cadascuna de les activitats adscrites per cada ús es poden determinar en una ordenança especifica.

   La classificació general d'activitats serà l’establerta per la Classificació Catalana d'Activitats Econòmiques de l'any 1993 (CCAE - 93 ).

   Per a la qualificació de les activitats amb incidència ambiental, es tindran en compte les disposicions especifiques establertes a la legislació sectorial vigent ( Llei 3 / 1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental i el Decret 136 / 1998, de 18 de maig , que aprova el seu Reglament ).

2. 2. Definició d'instal·lació

   Es aquell conjunt d’edificis, d'equipaments, de maquinària i d'infraestructures de què es compon un establiment o centre on s’exerceix una o diverses activitats.

3. 3. Classificació general dels usos
   1. 3.1 Usos especifics

      Són agrupacions d'activitats segons la funció urbanistica.

      El present Pla General defineix la correspondència entre grups d’activitats i usos especifics.

   2. 3.2 Usos genèrics

      Són agrupacions dels usos específics segons la funció urbanística

   3. 3.3 Usos generals

      Son agrupacions d'usos específics admesos i majoritaris en un determinat espai en el que dominen sobre altres usos generals.

   4. 3.3 Usos globals

      Són agrupacions d'usos específics segons quantificació i localització indicativa per a cada règim jurídic del sòl ( urbà, urbanitzable i no urbanitzable )

4. 4. Classificació dels usos segons el grau de permissibilitat
   1. 4.1 Usos dominants

      Són aquells usos generals que caracteritzen una zona o sistema

   2. 4.2 Usos principals

      Són aquells usos específics que el Pla General estableix com a majoritaris respecte als altres usos específics que puguin establir-se en una zona, subzona o sistema.

   3. 4.3 Usos compatibles

      Son els altres usos específics admesos a la zona, subzona o sistema, per no ser contradictoris amb l'ús o usos dominants donat que el seu desenvolupament no causa interferències greus amb els usos principals i que es mantenen en una proporció minoritària.

   4. 4.4 Usos no compatibles

      Són usos específics que es prohibeixen explícitament en una zona, subzona o sistema per ser contradictoris amb l'ús o usos dominants donat que el seu desenvolupament causa interferències greus amb els usos principals.

   5. 4.5 Usos complementaris

      Son aquells usos que només s'admeten en tant que derivats de la existència dels usos principals i dels compatibles i que els complementen mantenint-se en una proporció minoritària. La superfície construïda màxima destinada als usos complementaris no superarà el 30% de l'ús principal o de l'ús compatible. Els usos complementaris no entraran en contradicció amb els principals i compatibles.

      Aquest Pla General fixa, com a obligatori, l'ús complementari de l'aparcament, d'acord amb els estàndards de places mínimes establertes per cada tipus d’edifici en funció del seu ús específic.

      En cap cas s'admetran com a usos complementaris els següents:

      • • Plurihabitatge
      • • Comerç gran
      • • Hoteler
      • • Recreatiu
      • • Industria urbana
      • • Industria agrupada
      • • Industria separada
      • • Estació de servei
5. 5. Classificació dels usos segons la seva titularitat
   1. 5.1 Usos públics

      Son aquells usos referits als serveis prestats per l’Administració o per gestió dels particulars sobre els bens de domini públic.

   2. 5.2 Usos privats

      Son aquells usos que es realitzen per particulars en propietat privada i que no estan compresos com a usos col·lectius ni comunitaris.

   3. 5.3 Usos comunitaris

      Son aquells usos realitzats per l'Administració o pels particulars en béns de domini públic o propietat privada mitjançant qualsevol tipus d'ocupació, i quin interès fonamental es de caràcter comunitari per al conjunt dels ciutadans.

   4. 5.4 Usos col·lectius

      Son aquells usos privats destinats a un col·lectiu de públic: es caracteritzen per pertànyer a una associació, agrupació, societat, club o organització similar, per l'abonament d'una quota o d'un preu o alguna altre contraprestació.

6. 6. Classificació dels usos segons el seu caràcter provisional o disconforme
   1. 6.1 Usos provisionals

      Es consideren usos provisionals aquells que s’estableixen de forma temporal, no precisen instal·lacions o obres fixes i no dificulten l'execució del Pla General.

      Aquests usos es poden autoritzar amb caràcter provisional d'acord amb el que preveu l'article 91.2) de la L.U.R. Els usos i obres hauran de cessar o demolir-se sense dret a indemnització, quan el municipi ho requereixi. No es podran iniciar les obres o els usos sense que l'autorització, acceptada pel propietari, hagi estat inscrita sota les condicions indicades en el Registre de la Propietat.

   2. 6.2 Usos fora d'ordenació

      Els usos existents abans de l’aprovació inicial del Pla General i que hi resultin disconformes.

      Els hi serà d'aplicació allò que prevegi la legislació urbanística vigent i les disposicions especials d'aquestes Normes.

Art. 222 - Tipologia i definició dels usos generals del territori (NB)

1. 1. A efectes de definir l'ús o usos dominants en un determinat espai, els usos específics s'agrupen en els següents usos generals:
   1. a) Residencial
   2. b) Terciari
   3. c) Industrial
   4. d) Rural
   5. e) Comunitari
2. 2. El present Pla General defineix els usos generals de la forma següent:
   1. a) Ús residencial

      És aquell ús referit a l’allotjament prolongat de les persones en edificis condicionats per aquesta funció en unitats anomenades habitatges.

      L'ús residencial caracteritza per ell mateix determinades zones urbanes atès que constitueix una funció bàsica de la ciutat.

      Les presents Normes Urbanístiques inclouen dins de ús residencial els usos genèrics d'habitatge i de residència

   2. b) Ús terciari

      Comprèn les activitats comercials i de serveis.

      Es considera activitat de servei aquella que consisteix en la prestació de serveis personals al públic.

      Les presents Normes Urbanístiques inclouen dins de l’ús de serveis els usos genèrics de comerç i servei.

   3. c) Ús industrial

      Comprèn les activitats industrials, les dirigides a la obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes industrials, a l'envasat i l'embalatge així com a l'aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos i processos tècnics utilitzats.

      Les presents Normes Urbanístiques inclouen dins de l'ús industrial els usos genèrics de taller, industria, logistica i magatzem

   4. d) Ús rural

      Comprèn aquelles activitats que són pròpies del medi rural destinades a l'explotació i aprofitament sostenible dels recursos naturals, agrícoles, silvícoles, etc. incloses les petites explotacions de caràcter familiar o artesanal derivades del mateix.

      Les presents Normes Urbanístiques inclouen dins de l'ús rural els usos genèrics d’aprofitament intensiu dels recursos, el productiu - ambiental, la conservació de la diversitat biològica i el paisatge.

   5. e) Ús comunitari

      Comprèn aquells usos d’interès comunitari o col·lectiu que formen part de l'estàndard legal per dotar al municipi .

      Les presents Normes Urbanístiques inclouran dins de l’ús comunitari els usos genèrics d’infraestructura de comunicació, d’infraestructura de serveis, d’espai lliure, d’equipament i dotació comunitària.

Art. 223 - Tipologia i definició dels usos genèrics del territori (NB)

1. 1. Els usos específics s’agrupen en la següent tipologia d’usos genèrics:
   1. a) Habitatge
   2. b) Residència
   3. c) Comerç
   4. d) Servei
   5. e) Taller
   6. f) Industria
   7. g) Logística
   8. h) Magatzem
   9. i) Aprofitament intensiu dels recursos
   10. j) Productiu - ambiental
   11. k) Conservació de la diversitat biològica
   12. l) Paisatge
   13. m) Infraestructura de comunicació
   14. n) Infraestructura de serveis
   15. o) Espais lliures
   16. p) Equipament i dotació comunitària
2. 2. El present Pla General defineix els usos genèrics de la forma següent:
   1. a) Habitatge

      Tot recinte estructuralment separat i independent que, per la forma en que va ser construït, reconstruït, transformat o adaptat, està concebut per ser habitat per persones i no està totalment destinat a altres finalitats o, si no fos així, està realment habitat.

      Es poden distingir tres grups d'habitatges:

      • − Habitatge lliure: és aquella construcció residencial sense ajut públic i que, en conseqüència no té regulació oficial en el seu tamany més enllà de la condició d’habitabilitat objectiva i quin lloguer o venda pot realitzar-se amb les úniques regles del mercat.
      • − Habitatge de promoció pública: és aquella residència realitzada integrament pels organismes oficials, quasi sempre amb una finalitat social. Tota la gestió, des de l'obtenció inicial del sòl, fins l'entrega final dels habitatges és a càrrec dels organismes públics corresponents.
      • − Habitatge de protecció oficial: és el conjunt d'allotjaments realitzats d'acord amb els diferents regímens d’ajut públic. Aquests tipus d’habitatges es poden realitzar per promotors privats, que s'acullen a normativa pública específica que fixa límits de preus a la seva lliure comercialització durant un temps determinat.

      Les presents Normes Urbanístiques inclouen en l’ús d'habitatge, l'unihabitatge, el plurihabitatge i l'habitatge rural

   2. b) Residència

      Es l'ús que correspon a aquells edificis que es destinen a allotjaments comunitaris.

      Les presents Normes Urbanístiques inclouen en l’ús de residència les residencies especials, les diferents fórmules de residencial mòbil, el turisme rural en masies i l'ús hoteler.

   3. c) Comerç

      Es considera activitat comercial la que consisteix en posar a disposició del mercat interior bens, productes o mercaderies, àdhuc en aquells supòsits en que les mercaderies siguin sotmeses a processos de transformació, tractament o condicionament que són usuals en el comerç. Aquesta activitat es pot desenvolupar a l'engròs i al detall.

      Ús comercial al detall és el que correspon als establiments oberts al públic, destinats al comerç al detall, de caràcter individual o col·lectiu i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic. No inclou el comerç a l’engròs, la restauració i les activitats lúdiques.

      Aquestes activitats habitualment es desenvolupen en establiments comercials, és a dir, tots aquells locals i instal·lacions, coberts o sense cobrir, oberts al públic que són a l’exterior o a l'interior d'una edificació on s’exerceix regularment la venda al detall. En resten exclosos els establiments dedicats exclusivament a la venda a l'engròs.

      Els establiments comercials poden ser de caràcter individual o col·lectiu.

      Els establiments de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt d'establiments individuals situats en un o diversos edificis, en els quals, amb independència que les activitats respectives puguin exercir-se d'una manera empresarialment independent, concorren tots o alguns dels elements següents: accés comú des de la via pública, d’ús exclusiu i preferent dels establiments o de llurs clients, aparcaments privats compartits o serveis comuns per als clients.

      Les diverses tipologies d'establiments comercials es fixen d’acord amb la Llei 17 / 2000, de 29 de desembre d'equipaments comercials. Pel que fa a la implantació en format de mitjans i grans establiments comercials caldrà atenir-se a allò que determini el corresponent Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials (en aquests moments el PTSEC 2001-2004 ).

      Les presents Normes Urbanístiques inclouen en l'ús comercial, els quioscos, el petit comerç, el comerç mitjà o superfícies comercials mitjanes, les grans superfícies o grans establiments comercials i el comerç col·lectiu situat en un mateix recinte comercial o dins d'un parc comercial.

   4. d) Servei

      Comprèn les activitats de servei.

      Es considera activitat de servei la que consisteix en la prestació de serveis personals al públic.

      Les presents Normes Urbanístiques inclouen en l’ús terciari, les oficines, els despatxos professionals, els serveis recreatius, els establiments de restauració, etc.

   5. e) Taller

      Comprèn aquells establiments amb activitats de reparació, transformació i manteniment de productes a petita escala.

      Les presents Normes Urbanístiques inclouen en l'ús de taller, els tallers artesanals, els tallers d’altres activitats i els tallers de manteniment de vehicles i motocicletes.

   6. f) Industria

      Comprèn les activitats industrials, les dirigides a l'obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes industrials, a l'envasat i l'embalatge així com a l'aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos i processos tècnics utilitzats

      Les presents Normes Urbanístiques inclouen en l’ús industrial, les industries urbanes, les industries agrupades i les industries separades.

   7. g) Logística

      Comprèn les activitats destinades als serveis tecnològics i de telecomunicacions i funcions de transport i distribució de mercaderies i de productes en general, vinculats a les funcions de fragmentació de la càrrega i de distribució de la ciutat.

      Les presents Normes Urbanístiques inclouen en l'ús logístic els serveis tecnològics, serveis a la producció, serveis informàtics, serveis de comunicació, recerca i desenvolupament, serveis a les activitats comercials, serveis de transport i distribució de mercaderies.

   8. h) Magatzem

      Comprèn les activitats destinades a la conservació, dipòsit i guarda de productes, amb exclusiu subministre a detallistes, majoristes, instal·ladors, fabricants o distribuïdors i sense servei de venda directa.

   9. i) Aprofitament intensiu dels recursos

      Comprèn aquelles activitats que són pròpies del medi rural destinades a l'explotació i aprofitament intensiu dels recursos naturals, agrícoles, silvicoles, etc.

      Les presents Normes Urbanístiques inclouen en l'ús d’aprofitament dels recursos naturals, els usos agro - industrials inclosos els conreus forestals i els conreus forçats, les activitats ramaderes, els magatzems agrícoles, etc.

   10. j) Productiu - ambiental

       Comprèn aquelles activitats que són pròpies del medi rural destinades a l'explotació i aprofitament extensiu o tradicional dels recursos naturals, agrícoles, silvícoles, etc; incloses les petites explotacions de caràcter familiar o artesanal derivades del mateix.

       Aquestes activitats tenen una doble funció productiva i ambiental i utilitzen un conjunt de mètodes i tècniques, encaminades a l'obtenció de productes agrícoles, forestals, etc. compatibles amb les exigències del medi ambient i l'ús racional i sostenible dels recursos naturals.

   11. k) Conservació de la diversitat biològica

       Comprèn aquelles activitats que tenen com a funció la conservació i gestió de la diversitat especifica o biodiversitat, entesa com la conservació del número d’especies i del número d’individus de cada una d’elles dins d'un ecosistema determinat.

       Aquestes activitats es desenvoluparan d'acord amb el Conveni sobre Diversitat Biològica de 1993, en el que s’estableix l’aprofitament sostingut dels recursos naturals com a eix del manteniment de la biodiversitat.

   12. l) Paisatge

       Comprèn aquelles activitats dirigides a la intervenció i gestió del paisatge entès aquest com qualsevol part del territori, incloses les aigües interiors, tal com és percebut per les poblacions i quin aspecte resulta de l’acció de factors naturals i humans i de les seves interrelacions.

       En aquests espais d'interès paisatgístic singular o comú, s’intervindrà en la defensa, potenciació i ordenació del paisatge i conservació del patrimoni cultural del territori, estimant el paisatge, en tant que element complex del medi ambient, de l'ordenació del territori i de l'urbanisme, que recull importants funcions d'interès general en l'aspecte cultural, ecològic i social i constitueix un recurs econòmic de primer ordre per al municipi.

       Aquestes activitats es desenvoluparan d'acord amb la Convenció Europea del Paisatge aprovada per la conferència interministerial del Consell d’Europa celebrada a Florència el 20.10.00 en la que s'estableix un seguit de mesures jurídiques, administratives, fiscals i financeres específiques que poden ser aplicades per a la protecció, gestió i ordenació dels paisatges.

   13. m) Infraestructura de comunicació

       Comprèn el conjunt d'elements constructius d'ús col·lectiu, destinats, bàsicament, a l’articulació d'un determinat àmbit territorial

       Les presents Normes Urbanístiques inclouen dins l'ús d'infraestructura de comunicació el sistema de transport terrestre (viari i ferroviari ) que conforma la xarxa de comunicacions del territori.

   14. n) Infraestructura de serveis

       Comprèn el conjunt d'elements constructius d’ús col·lectiu, destinats, bàsicament, a la prestació de serveis públics.

       Les presents Normes Urbanístiques inclouen dins l’ús d'infraestructures de serveis els centres i instal·lacions destinades al servei públic d'abastament de la xarxa d'infraestructures i similar (aigua, energia elèctrica, sanejament, gas, tractament dels residus sòlids, etc.

   15. o) Espais lliures

       Comprèn el conjunt d'activitats a desenvolupar en els espais caracteritzats per la seva protecció natural o per l’ús comunitari o col·lectiu com a espai lliure, en els quals s'exclouen amb alguna excepció, la implantació d’edificacions i infraestructures.

       Els espais que acullen aquest ús mediambiental són bàsicament els espais oberts amb funcionalitat múltiple, ambiental, de lleure, pedagògica, entre d'altres.

       Així podem distingir els següents:

       • • Espais lliures urbans: places, àrees de circulació restringida a peu, àrees de joc, passejos, jardins públics o privats, parcs i alguns altres espais més residuals no edificables.
       • • Espais oberts del territori: aquells espais de l'àmbit rural escassament ocupats, però no necessàriament espais lliures, en els que el sòl urbanitzat representa una petita proporció del total.

       Les activitats o usos a desenvolupar en aquests espais es defineixen com de:

       • • Conservació
       • • Regeneració o restauració ambiental
       • • Gestió responsable del territori ( custodia del territori )
       • • Educació ambiental
       • • Recerca
       • • Lleure
   16. p) Equipament o dotació comunitària

       Inclou aquells usos o activitats al servei directe dels ciutadans per la seva educació, assistència sanitària, enriquiment cultural, pràctica de l'esport, i tots aquells que impliquin una millora de la seva qualitat de vida en la ciutat.

       En el concepte actual de qualitat de vida i d'oci, aquestes activitats d'interès col·lectiu constitueixen un element important en la configuració de l'espai urbà i territorial.

       Les presents Normes Urbanístiques inclouen dins l'ús d'equipament, els serveis comunitaris educatius, sanitaris, assistencials, associatius, culturals, esportius, administratius, religiosos, etc.

Art. 224 - Tipologia dels usos globals del territori (NB)

En base als nivells d’artificialització i reversibilitat, els usos específics s’assignen als usos globals següents:

1. a) Usos rurals
2. b) Usos periurbans

   nivell 1

   nivell 2

3. c) Usos urbans

Art. 225 - Definició d'usos rurals (NB)

Són aquells usos que compleixen alguna de les següents funcions:

1. a) Funció soci-ecològica, dirigida a la protecció, conservació o promoció directa del medi rural - natural on s'ubica.
2. b) Funció soci-econòmica, associada a l'aprofitament directe ( in situ ) d'algun recurs renovable natural: terres cultivables, aigua, massa vegetal.

Art. 226 - Definició d'usos urbans (NB)

Es consideren pròpiament urbans els usos d'habitatge, industria, comerç, emmagatzematge, oficines, zones verdes urbanes, equipaments i els compatibles amb ells, tots els quals, mitjançant les relacions a través de les xarxes, caracteritzen el fet urbà.

Queden exclosos els usos tradicionals d’aquests tipus, consolidats i lligats a l’explotació de recursos naturals en el medi rural.

Art. 227 - Definició d'usos periurbans (NB)

1. 1. Són periurbans els usos de sòl incompatibles pels seus efectes o tamany amb els usos definidors del fenomen urbà.
2. 2. Els usos perirurbans es defineixen com a usos del sòl que no són clarament naturals-rústecs, però tampoc pròpiament urbans. Podríem també anomenar-los usos rururbans.
3. 3. La proliferació incontrolada d'usos periurbans forma part d'un procés més general de desurbanització i dispersió urbana.

Art. 228 - Característiques dels usos periurbans (NB)

1. 1. La característica fonamental és la claredat de la transformació de l'estat convencionalment natural, associat a les lleres fluvials, l’agricultura tradicional o l'ús forestal.
2. 2. Tenen un caràcter relativament " tancat " i predominantment monotemàtic.
3. 3. Requereixen localitzacions exteriors al continum edificat, en terrenys no urbanitzats prèviament, si bé sovint són demandants de bona accessibilitat.
4. 4. En cas de tractar-se d’una infraestructura, d’un servei tècnic, d’un equipament o d'una instal·lació privada, però quasi sempre tindran un interès d'abast col·lectiu, tret dels lligats a l'explotació dels recursos naturals ( agroindústria, silvicultura, pedreres, bòbiles, salines, etc.)
5. 5. El grau d'alteració del territori serà molt limitat. En tots els casos els indexs d'ocupació i d’edificabilitat són molt baixos.
6. 6. Són útils per a trencar els creixements en taca d'oli i com elements separadors, en el sentit fisic, i altres vegades com a connectors simbòlics de trames urbanes inconnexes.

Art. 229 - Usos en principi periurbans (NB)

En base a les característiques definides en l'article anterior, són en principi periurbans:

1. A. Els usos no rústecs convencionals, però associats complementàriament a una activitat rural per motius d'eficiència en la conservació i realització de l'activitat principal. En aquest cas l'activitat associada no pot considerar-se aïlladament com a periurbana.
2. B. Els usos associats a una activitat principalment periurbana, indispensable per a la realització d'aquesta. En aquest cas l'activitat associada no pot considerar-se aïlladament com a periurbana.
3. C. Els equipaments i dotacions ( públics o privats ) d'interès col·lectiu, que s'hagin d’ubicar fora del sòl urbà pels motius següents:
   1. C1. legals, derivats dels requisits establerts en les diferents legislacions sectorials.
   2. C2. tècnics, pràctics o estratègics per a la realització d'una activitat de caràcter cientific, educatiu, d'oci, de patrimoni cultural, de seguretat ciutadana.
   3. C3. d’interès comarcal o d'àmbit superior amb necessitats de grans superfícies i bona accessibilitat.

Art. 230 - Limitacions a l'admissió d'usos periurbans en sòl no urbanitzable (NB)

Els usos susceptibles d'ésser considerats periurbans i ser admesos en principi en el sòl no urbanitzable seran sotmesos a uns controls qualitatius i quantitatius per comprovar el grau d’acceptació de cada cas particular, amb la finalitat d'evitar els perills de concentració i avaluar, si cal, els impactes ambientals i funcionals sobre l’entorn, especialment el més proper.

Art. 231 - Tipus d’usos periurbans segons grau d'artificialització i reversibilitat (NB)

En base a la superfície artificialitzada i a la part edificada d’aquesta superfície els usos periurbans es classifiquen en dos grups:

1. 1. Usos periurbans de nivell 1

   Es caracteritzen per un grau d'artificialització baix i reversibilitat fàcil que els acosta als usos rurals tradicionals. En particular, s'hi inclouen els usos amb una superfície artificialitzada menor o igual a 1 Ha i amb la part corresponent de superfície edificada menor o igual al 5 %.

2. 2. Usos periurbans de nivell 2

   Es caracteritzen per un grau d’artificialització més alt i per una difícil reversibilitat, que els acosta a usos de tipus urbà. En particular, s'hi inclouen els usos amb una superfície artificialitzada més gran d'1 Ha o amb la part corresponent de superfície edificada de més del 5 %.

Art. 232 - Classificació dels usos específics (NB)

1. 1. Als efectes de regular la seva implantació, el Pla defineix i determina els cinquanta - nou usos específics següents:
   1. 1. Unihabitatge aïllat
   2. 2. Unihabitatge adossat
   3. 3. Unihabitatge aparellat
   4. 4. Unihabitatge arrenglerat
   5. 5. Plurihabitatge aïllat
   6. 6. Plurihabitatge agrupat
   7. 7. Habitatge rural
   8. 8. Residencia especial
   9. 9. Residencia mòbil
   10. 10. Turisme rural
   11. 11. Hoteler
   12. 12. Comerç petit
   13. 13. Comerç mitjà
   14. 14. Comerç gran
   15. 15. Oficina
   16. 16. Servei de restauració
   17. 17. Servei recreatiu
   18. 18. Servei educatiu
   19. 19. Servei sanitari
   20. 20. Servei assistencial
   21. 21. Servei esportiu
   22. 22. Servei cultural
   23. 23. Servei associatiu
   24. 24. Servei administratiu
   25. 25. Servei religiós
   26. 26. Servei urbà
   27. 27. Estació de servei
   28. 28. Aparcament
   29. 29. Taller artesanal
   30. 30. Taller
   31. 31. Tallers de manteniment de vehicles
   32. 32. Indústria urbana
   33. 33. Indústria agrupada
   34. 34. Indústria separada
   35. 35. Logística i transport
   36. 36. Magatzem
   37. 37. Agro - industria
   38. 38. Pecuari
   39. 39. Silvícola
   40. 40. Extractiu
   41. 41. Agrícola tradicional
   42. 42. Forestal
   43. 43. Ecològic - conservació
   44. 44. Paisatgístic
   45. 45. Lleure
   46. 46. Viari
   47. 47. Ferroviari
   48. 48. Servei tècnic
   49. 49. Servei viari
   50. 50. Equipament educatiu
   51. 51. Equipament sanitari
   52. 52. Equipament assistencial
   53. 53. Equipament esportiu
   54. 54. Equipament cultural
   55. 55. Equipament associatiu
   56. 56. Equipament administratiu
   57. 57. Equipament religiós
   58. 58. Equipament de cementiri
   59. 59. Equipament de servei urbà

Art. 233 - Definició dels usos específics (NB)

El present Pla General distingeix i defineix els usos específics següents:

1. 1. Unihabitatge aïllat

   És aquell habitatge situat en una parcel·la de façana i superfície mínima independent, en edifici aïllat amb accés exclusiu o independent.

2. 2. Unihabitatge adossat

   Es consideren habitatges adossats l'agrupació horitzontal de dues edificacions situades en solars colindants al mateix front de vial que es construeixen de forma contigua, sense deixar separació entre elles, tractant-se com un únic projecte amb façana d'una mateixa composició arquitectònica, no necessàriament idèntica. Els habitatges adossats han d'acomplir individualment amb els paràmetres edificatoris de la zona, així com, la façana mínima i superfície mínima del solar establerta per la normativa urbanística.

3. 3. Unihabitatge aparellat

   Es considera edificació en unihabitatge aparellat el conjunt format per dos unihabitatges agrupats horitzontalment sense deixar separació entre ells, situat en un únic solar de façana i superfície mínima.

4. 4. Unihabitatge arrenglerat

   Es considera edificació en unihabitatge arrenglerat el conjunt format per més de dos unihabitatges agrupats horitzontalment sense deixar separació entre ells amb accés rodat des de la via pública i ordenat amb el seu front de major longitud respecte de l'alineació oficial del carrer.

   El conjunt d’unihabitatges arrenglerats amb parcel·la comú estarà constituït com a màxim per agrupacions de vuit habitatges.

5. 5. Plurihabitatge aïllat

   És aquell edifici aïllat situat en una parcel·la de façana i superfície mínima independent constituït per diferents habitatges amb accés i elements comuns.

6. 6. Plurihabitatge agrupat

   És aquell edifici agrupat amb un altre edifici constituït per diferents habitatges amb accés i elements comuns.

7. 7. Habitatge rural

   És aquell habitatge lligat a l'explotació del sòl rústec en el qual està ubicat.

   En el municipi de Salt es considerarà habitatge rural únicament aquell que estigui inclòs en el llistat fixat en els articles corresponents al sòl no urbanitzable de les presents Normes Urbanístiques.

   Per la seva permissibilitat es demostrarà documentalment l’activitat de l'usuari d'acord amb els usos permesos en el sòl no urbanitzable.

8. 8. Residencial especial

   Comprèn els allotjaments col·lectius, exceptuats els equipaments comunitaris i els hotelers, destinats a residència d'una pluralitat o comunitats de persones, com per exemple: albergs de joventut, cases de colònies, residències d’estudiants, religioses, etc.

9. 9. Residencial mòbil

   Comprèn aquelles fórmules residencials no relacionades amb una edificació, com ara càmpings i similars. Correspon a espais no edificats ( sense fonaments ni xarxa de serveis ) per l'allotjament i / o acomodament temporal o permanent. Inclou les funcions d’aparcament de “ roulottes “ o similars dins d’aquest ús.

10. 10. Turisme rural

    Comprèn els allotjaments col·lectius destinats exclusivament a l’ús genèric de residència en habitatges rurals

11. 11. Hoteler.

    Comprèn els serveis relacionats amb l'allotjament temporal de persones amb les modalitats diferents permeses a la legislació sectorial corresponent com poden ser els hotels, motels, pensions, apart-hotels i en general tots aquells establiments del sector de l’hosteleria i els seus serveis.

12. 12. Comerç petit

    La superfície màxima de venda per aquest establiment és de 499 m2

    Aquest ús és el que correspon als establiments comercials, és a dir, als locals i les instal·lacions, de caràcter col·lectiu o individual, cobertes o sense cobrir, oberts al públic que són a l'exterior o a l'interior d'una edificació on s'exerceix regularment la venda al detall.

    En resten exclosos els establiments dedicats exclusivament a la venda a l'engròs, la restauració i les activitats lúdiques.

    Comprèn els locals oberts al públic (botigues, galeries comercials, centres comercials,etc.) destinats a la venda o prestació de serveis en detall amb una superfície de venda que no superi el límit establert a la legislació sectorial vigent en funció del nombre d'habitants del municipi en un determinat moment.

    D'acord amb la Llei 17/2000, de 29 de desembre d'equipaments comercials, i en atenció al nombre d'habitants del municipi en el moment de redactar el present Pla General, la superfície màxima de venda per aquest ús serà de 500m2

    S'inclou en aquesta categoria el quiosc, entès com un comerç de petites dimensions, amb un màxim de 15 m2 construïts en instal·lacions provisionals, que s'implanten en espais públics, normalment en règim de concessió administrativa o similar.

13. 13. Comerç mitjà

    La superfície màxima de venda per aquest establiment és la compresa entre 500 i 1.299 m2.

    Aquest ús és el que correspon als establiments comercials, és a dir, als locals i les instal·lacions, de caràcter col·lectiu o individual, cobertes o sense cobrir, oberts al públic que són a l'exterior o a l'interior d'una edificació on s’exerceix regularment la venda al detall.

    En resten exclosos els establiments dedicats exclusivament a la venda a l'engròs, la restauració i les activitats lúdiques.

    Comprèn els locals oberts al públic (botigues, galeries comercials, centres comercials,etc.) destinats a la venda o prestació de serveis en detall amb una superfície de venda que no superi el limit establert a la legislació sectorial vigent en funció del nombre d'habitants del municipi en un determinat moment.

    D'acord amb la Llei 17/2000, de 29 de desembre d'equipaments comercials, i en atenció al nombre d'habitants del municipi en el moment de redactar el present Pla General, la superfície màxima de venda per aquest ús serà de 1.300m2.

    L'autorització d'equipaments comercials de mitjana superfície s'ajustarà al procediment establert a la Llei 17/2000, de 29 de desembre d'equipaments comercials, i haurà de complir les determinacions del Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials (PTSEC) vigent

14. 14. Comerç gran

    Aquest ús és el que correspon als establiments comercials, és a dir, als locals i les instal·lacions, de caràcter col·lectiu o individual, cobertes o sense cobrir, oberts al públic que són a l'exterior o a l’interior d'una edificació on s’exerceix regularment la venda al detall.

    En resten exclosos els establiments dedicats exclusivament a la venda a l'engròs, la restauració i les activitats lúdiques.

    Comprèn els locals oberts al públic (botigues, galeries comercials, centres comercials,etc.) destinats a la venda o prestació de serveis en detall amb una superfície de venda igual o superior al límit establert a la legislació sectorial vigent en funció del nombre d'habitants del municipi en un determinat moment.

    D'acord amb la Llei 17/2000, de 29 de desembre d'equipaments comercials, i en atenció al nombre d'habitants del municipi en el moment de redactar el present Pla General, es consideren grans establiments comercials aquells amb una superfície de venda superior a 1.300m2.

    L’autorització de grans equipaments comercials s'ajustarà al procediment establert a la Llei 17/2000, de 29 de desembre d’equipaments comercials, i haurà de complir les determinacions del Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials (PTSEC) vigent

15. 15. Oficina

    Aquest ús comprèn totes aquelles activitats o serveis administratius, burocràtics, financers, d'assegurances, empresarials o similars, efectuats en oficines obertes al públic o en despatxos particulars.

    En aquest sentit comprèn les institucions financeres o les bancàries i les companyies d’assegurances, les gestories administratives, els serveis als particulars i a les empreses, les oficines vinculades al comerç i a la indústria, i els despatxos professionals o similars.

16. 16. Servei de restauració.

    Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com són restaurants, cafès, bars, cafeteries, frankfurts, xocolateries, gelateries, orxateries, granges i similars.

    En el supòsit que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, pubs, wiskeries o similars estaran adscrits a l’ús recreatiu.

17. 17. Servei recreatiu

    Compren els serveis relacionats amb les manifestacions comunitàries de l'oci i de l’espectacle, no compreses en cap altra qualificació, que poden generar molèsties tant a l’interior com a l'exterior de l’establiment.

    Inclou els locals com discoteques, bars-musicals, pubs, wiskeries, sales de festes, bingos, cafès-teatres, salons recreatius, esportius i similars.

    A les diferents zones del Pla es definirà l’admissió d’aquest ús en funció de l'aforament

18. 18. Servei educatiu

    Comprèn l'ensenyament en totes les modalitats ( escoles bressol, idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció o similars ) i nivells oficials ( pre-escolar, nivells primaris o secundaris, batxillerat i universitari ) que s'imparteixin en acadèmies i escoles privades o en centres docents homologats i que no formen part del sistema d'equipaments i dotacions comunitàries.

    Es desenvolupen normalment com un servei o activitat econòmica dins d'una zona en compatibilitat amb altres usos de caràcter lucratiu.

    Quan l'ús educatiu precisi d'instal·lacions de tipus industrial, les seves condicions instal·lació es regularan com a minim amb els criteris de la indústria urbana.

19. 19. Servei sanitari

    Comprèn els serveis destinats al tractament o allotjament de malalts desenvolupats en centres que no formen part del sistema d'equipaments i dotacions comunitàries.

    Inclou els hospitals, els sanatoris, les clíniques, els dispensaris, els consultoris i similars que es desenvolupen normalment com un servei o activitat econòmica dins d'una zona en compatibilitat amb altres usos de caràcter lucratiu.

20. 20. Servei assistencial.

    Comprèn els serveis destinats a allotjament comunitari com residències, asils, llars de vells, etc. en centres que no formen part del sistema d'equipaments i dotacions comunitàries.

    Inclou els establiments que prestin una funció social a la comunitat com poden ser casals, menjadors, centres d'orientació i diagnòstic, unitats de tractament, d'estimulació precoç, centres ocupacionals i/o d'atenció especialitzada per a disminuïts, centres de dia per a gent gran, centres de reinserció social, etc.i que es desenvolupen normalment com un servei o activitat econòmica dins d’una zona en compatibilitat amb altres usos de caràcter lucratiu.

    Aquest ús inclou també les clíniques veterinàries i establiments similars. Les residències per guarda i custodia d’animals no s'inclouen en aquest ús.

21. 21. Servei esportiu.

    Comprèn els serveis destinats a la pràctica, l’aprenentatge i el desenvolupament d’activitats esportives en instal·lacions cobertes o no que no formen part del sistema d’equipaments i dotacions comunitàries.

    Inclou els camps de futbol, poliesportius, gimnàs i escoles de dansa, squash, piscines i similars que es desenvolupen normalment com un servei o activitat econòmica dins d'una zona en compatibilitat amb altres usos de caràcter lucratiu.

22. 22. Servei cultural.

    Comprèn els serveis relacionats amb activitats de tipus cultural desenvolupades en espais que no formen part del sistema d’equipaments i dotacions comunitàries.

    Inclou les sales d'art, museus, biblioteques, sales de conferències, espais d'exposicions, arxius, centres culturals, teatres, cinemes, auditoris, ludoteques i similars que es desenvolupen normalment com un servei o activitat econòmica dins d’una zona en compatibilitat amb altres usos de caràcter lucratiu.

23. 23. Servei associatiu.

    Comprèn aquelles activitats de tipus social i de promoció que es desenvolupen en centres d'associacions cíviques, polítiques o similars que no formen part del sistema d’equipaments i dotacions comunitàries.

    Inclou els centres i espais associatius que no portin assignat cap ús complementari de tipus recreatiu, educatiu i esportiu i que es desenvolupen normalment com un servei o activitat econòmica dins d'una zona en compatibilitat amb altres usos de caràcter lucratiu.

24. 24. Servei administratiu

    Comprèn els centres o edificis destinats a organismes de l'Administració pública que no formen part del sistema d'equipaments i dotacions comunitàries.

    Inclou les oficines i altres centres administratius que es desenvolupen normalment com un servei o activitat econòmica dins d’una zona en compatibilitat amb altres usos de caràcter lucratiu.

25. 25. Servei religiós.

    Comprèn els centres o edificis destinats les activitats dels diferents cultes religiosos que no formen part del sistema d’equipaments i dotacions comunitàries

    Inclou els centres religiosos que es desenvolupen normalment com un servei o activitat econòmica dins d'una zona en compatibilitat amb altres usos de caràcter lucratiu.

26. 26. Serveis urbans.

    Comprèn els locals i instal·lacions destinades a la prestació de serveis públics de qualsevol tipus que no formen part del sistema d’equipaments i dotacions comunitàries

    Inclou els establiments per aquests tipus de serveis ( com per exemple, els serveis funeraris ) que es desenvolupen normalment com un servei o activitat econòmica dins d'una zona en compatibilitat amb altres usos de caràcter lucratiu.

27. 27. Estació de servei.

    Instal·lacions destinades a la venda al públic de benzines, gasoil i lubricants que tingui, com a mínim, ubicats de forma conjunta els següents elements:

    1. a) Tres aparells sortidors pel subministrament de benzines i gasoil d’automoció.
    2. b) Aparells necessaris per al subministrament d'aigua i aire.
    3. c) Equip d'extinció d'incendis.

    L'estació de serveis admet com a usos complementaris els d'oficines i serveis ( relacionats amb la instal·lació ), comerç, restauració, i tallers de reparació d'automòbils i magatzem ( relacionats amb la pròpia instal·lació ).

28. 28. Aparcament.

    Ús destinat a l'estacionament de vehicles automòbils en un edifici o instal·lació, ja sigui en el subsòl, en planta baixa o en plantes pis.

    Inclou les instal·lacions destinades totalment a edifici d’aparcament.

29. 29. Taller artesanal.

    Comprèn aquells tallers compatibles amb l'ús residencial de caràcter individual o familiar que no produeixen efectes molestos sobre l'entorn, i que compleixen tots els paràmetres per ésser considerades les activitats que en ells es desenvolupen com quasi - innòcues ( la seva potència màxima de motor és de 2 kilowats ) d'acord amb la corresponent Ordenança Municipal reguladora de les activitats, obres i instal·lacions.

30. 30. Taller

    Comprèn aquells tallers que no resulten compatibles amb l’ús residencial ja que produeixen efectes molestos sobre l'entorn.

    En aquesta categoria s’inclouen els tallers de fusteria, fusteria metàl·lica, serralleria, ferreria, impremta, reparació de maquinària industrial, matriceria, emmagatzematge de materials diversos i altres activitats anàlogues.”

31. 31. Tallers de manteniment de vehicles.

    Comprèn aquells usos destinats al manteniment de vehicles en el ram mecànic i d'electricitat com activitat mixta d’indústria i servei que són compatibles amb l'ús residencial ( rentat, oli, pneumàtics, accessoris... )

    En aquesta categoria no s'inclouen els tallers del ram de planxa o pintura que tindran la consideració d'indústria agrupada.

32. 32. Indústria urbana.

    “Comprèn aquelles indústries compatibles amb l’habitatge i que no produeixen efectes molestos greus sobre l’entorn, o aquelles activitats que essent compatibles amb l'habitatge, produeixen efectes sobre l'entorn i presentin les mesures correctores segons l'art. 244.

    Inclou, entre altres, les indústries que es caracteritzen per oferir els seus productes industrials directament a les comunitats de residents o d'altres que la seva instal·lació no té incidència greu sobre l'entorn. S' inclou a la categoria de indústria urbana : confecció tèxtil, tapisseria, marroquineria, i obradors de pa i pastisseria amb una superficie màxima de 150m2 i quatre operaris, sempre que es compleixin les condicions d'evacuació de fums, olors i nivell sonor dels articles 253.4, 246 i següents, que garanteixen la seva compatibilitat amb l'ús residencial.

    La indústria urbana a més de complir amb el grau d'incidència sobre l'entorn que indiqui l'Ordenança Municipal reguladora dels usos i les activitats, es caracteritzarà per tenir una potència mecànica inferior a 20 kW en el seu conjunt i qualsevol de les màquines per separat no tindran una potencia superior a 5 kW”

33. 33. Indústria agrupada.

    Comprèn aquelles indústries no compatibles amb l’habitatge i que poden produir efectes molestos greus sobre l'entorn.

    Comprenen la mitjana i gran indústria en general, excepte aquelles que per les seves característiques no poden ser admeses en proximitat a d’altres indústries.

    Els tallers de reparació de vehicles, ram de planxa i pintura, s’inclouen en aquest grup.

34. 34. Indústria separada.

    Comprèn aquelles indústries que per les seves caracteristiques s'hagin d’instal·lar en zones industrials sense contigüitat amb altres activitats alienes a elles.

35. 35. Logistic i de transport.

    Comprèn les activitats i instal·lacions destinades al transport i distribució de mercaderies en general, així com els espais d’aparcament destinats específicament als vehicles propis d’aquesta activitat.

    S’inclouen també en aquest ús els recaders i les dependències de les empreses de transport destinades a la recepció de paqueteria desagregada.

36. 36. Magatzem.

    És aquell local on s'hi guarden productes i no es produeix cap manipulació, tria, agrupament o subdivisió dels mateixos.

    L'ús de magatzem es distingeix del logístic i de transport en tant que està funcionalment relacionat amb determinades activitats industrials o comercials.

    Quan l'activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat industrial contigua, es considerarà tot el conjunt com una indústria.

    Quan l’activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat comercial contigua o es realitzi en el mateix local, es considerarà tot el conjunt com un ús comercial.

37. 37. Agro - industria

    Comprèn les activitats relacionades amb el conreu de la terra i les activitats de caràcter agro - industrial d’elaboració de productes derivats de l'explotació agrícola de forma intensiva és a dir utilitzant un conjunt de mètodes, tècniques o sistemes per l'obtenció de productes agrícoles, mitjançant els quals es pretén aconseguir una alta productivitat ( producte obtingut per unitat de superfície de conreu )

38. 38. Pecuari

    Comprèn les activitats ramaderes relacionades amb la cria, engreix, guàrdia i custòdia de bestiar amb la finalitat d’obtenir d’ells: aliments, fibres, pells, ajuda en el treball, o simplement per al seu ús en activitats d’oci i lleure.

    Inclou aquells usos ramaders intensius en els quals els animals són criats en captivitat ( en granjes, gàbies, corrals o qualsevol altre recinte ), amb l'objecte d’aconseguir la màxima eficiència en l'obtenció dels productes desitjats.

39. 39. Silvícola

    Comprèn les activitats de conreu intensiu dels boscos associats amb l'aprofitament forestal, en particular amb l'obtenció de fusta.

40. 40. Extractiu

    Comprèn les activitats d'extracció i d'explotació minera a cel obert que inclouen les tasques o activitats d’aprofitament o explotació dels recursos minerals i altres recursos geològics que necessàriament requereixen l'aplicació de tècnica minera.

41. 41. Agrícola tradicional

    Comprèn les activitats relacionades amb el conreu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació agrícola, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació ramadera.

    En aquest sentit, s’inclouen aquelles activitats que utilitzen un conjunt de tècniques, procediments o sistemes de producció, basats en els mètodes de producció agrícola tradicionals, i en els quals el factor productivitat ( quantitat de producte obtingut per unitat de superfície o de conreu ) no representa el factor determinant.

    Aquesta forma extensiva de producció agrícola representa un dels mètodes més eficaços per fer compatibles l'obtenció de productes agraris amb la protecció del medi ambient i la conservació dels espais naturals.

    Aquest ús comprèn l'agricultura ecològica, concepte que engloba el conjunt de mètodes i tècniques, encaminades a l'obtenció de productes agrícoles, compatibles amb les exigències de protecció del medi ambient i l'ús racional dels recursos naturals (aigua, sòl i patrimoni genètic )

42. 42. Forestal.

    Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, restauració, repoblació i explotació dels boscos en els termes que regulen la Llei Forestal de Catalunya i disposicions que la desenvolupen.

    En aquest sentit, s'inclouran aquelles activitats que fomenten les funcions productives - ambientals com ara el manteniment i custodia d'una massa forestal amb finalitats de caràcter més ambiental, l'obtenció de pastures pel bestiar, les tasques preventives per evitar incendis forestals, etc.

43. 43. Ecològic - conservació

    Comprèn aquells espais oberts o lliures protegits per a la defensa i potenciació de la diversitat biològica i conservació del patrimoni natural del municipi.

    En aquest sentit, s’inclouen aquelles activitats que fomenten la preservació de determinats hàbitats naturals d'interès, la protecció de conques hidrogràfiques, etc.

44. 44. Paisatgístic

    Comprèn aquelles activitats dirigides a la intervenció i gestió del paisatge entès aquest com qualsevol part del territori, incloses les aigües interiors, tal com és percebut per les poblacions i quin aspecte resulta de l'acció de factors naturals i humans i de les seves interrelacions.

    En aquests espais d'interès paisatgístic singular o comú, s'intervindrà en la defensa, potenciació i ordenació del paisatge i conservació del patrimoni cultural del territori, estimant el paisatge, en tant que element complex del medi ambient, de l'ordenació del territori i de l'urbanisme, que recull importants funcions d'interès general en l'aspecte cultural, ecològic i social i constitueix un recurs econòmic de primer ordre per al municipi.

    En aquest sentit s'entendrà per:

    1. a) Protecció del paisatge: les actuacions pel manteniment de les característiques existents en un paisatge, justificades pel seu valor notable que prové de la seva particular configuració natural o del tipus d'intervenció humana que el concerneix.
    2. b) Gestió del paisatge: les actuacions dirigides, en la perspectiva del desenvolupament sostenible, a assegurar el manteniment regular dels paisatges i a harmonitzar les transformacions en ells induïdes per les necessitats econòmiques i socials.
    3. c) Ordenació del paisatge: les actuacions basades en projectes que continguin un sentit prospectiu ben sustentat, dirigides a realitzar nous paisatges i que tinguin en compte les aspiracions de les poblacions afectades.
    4. d) Objectius de qualitat paisatgistica: la formulació per les autoritats públiques competents de les aspiracions de les poblacions en quant es refereix a les característiques del paisatge del lloc en el que viuen.
45. 45. Lleure.

    Comprèn les activitats d'esbarjo, esplai o repòs que es donen en espais no edificats destinats específicament a aquests usos.

46. 46. Viari.

    Comprèn aquelles instal·lacions i activitats pròpies de la xarxa viaria, que han de permetre l'accessibilitat entre les diverses àrees i sectors del territori i assegurar un nivell de mobilitat adequat.

    S'inclouen en aquest ús les unitats de subministrament, enteses com tota instal·lació de venda al públic de benzines, gasoil i lubricants, que no comptin amb la totalitat dels elements per ésser considerar estacions de servei, que disposin d'un o més aparells pel subministrament de benzines i gasolis.

47. 47. Ferroviari.

    Comprèn les activitats pròpies de les línies de ferrocarril a cel obert existents, en projecte o simplement previstes pel futur, com també les instal·lacions que ocupen sòl ( com per exemple les estacions ) directament relacionades amb la xarxa ferroviària i les activitats complementaries.

48. 48. Servei tècnic

    Comprenen les instal·lacions i els espais reservats pels serveis tècnics d'electricitat, abastament d'aigua, gas telefonia, sanejament i similars, incloses les oficines i magatzems al servei d'aquest ús.

    Inclou aixi mateix, les instal·lacions i els espais vinculats a l'estalvi energètic mitjançant la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus líquids i sòlids com també d’investigació i divulgació d'aspectes relacionats amb la protecció del medi ambient.

    Formen part d'aquests serveis, a més dels serveis de les companyies, les estacions depuradores d'aigües residuals, les instal·lacions de reutilització i reciclatge de residus sòlids urbans o dels adobs, les instal·lacions d'investigació de processos productius no contaminants i de descontaminació del medi ambient i tot aquells serveis i activitats destinades al foment de l'educació mediambiental.

49. 49. Serveis viaris

    Comprèn aquells serveis públics vinculats al viari i de suport al transport rodat com poden ser els serveis ITV, les bascules, l'aparcament en superfície, les estacions de camions i transport públic rodat, etc.

50. 50. Equipament educatiu.

    Comprèn l'ensenyament en totes les modalitats ( escoles bressol, idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció o similars ) i nivells oficials ( pre-escolar, nivells primaris o secundaris, batxillerat i universitari ) que s'imparteixin en acadèmies i escoles públiques o privades o en centres docents homologats que formen part del sistema bàsic d'equipaments o del sistema complementari de dotacions comunitàries de la ciutat.

    L'ús d'equipament o dotació educativa, independentment de la seva titularitat pública o privada, mantindrà el seu caràcter d'ús públic, col·lectiu o comunitari al servei directe dels ciutadans.

51. 51. Equipament sanitari

    Comprèn els serveis destinats al tractament o allotjament de malalts en centres que formen part del sistema bàsic d'equipaments o del sistema complementari de dotacions comunitàries de la ciutat.

    Comprèn els hospitals, els sanatoris, les clíniques, els dispensaris, els consultoris i similars.

    L'ús d'equipament o dotació sanitària, independentment de la seva titularitat pública o privada, mantindrà el seu caràcter d’ús públic, col·lectiu o comunitari al servei directe dels ciutadans.

52. 52. Equipament assistencial.

    Comprèn els serveis destinats a allotjament comunitari com residències, asils, llars de vells, etc. sempre que es tracti de centres assistits, basats en serveis comuns amb gestió centralitzada i titularitat indivisible, i per tant, no siguin assimilables a usos residencials, com també altres establiments que prestin una funció social a la comunitat com poden ser casals, menjadors, centres d'orientació i diagnòstic, unitats de tractament d'estimulació precoç, centres ocupacionals i/o d’atenció especialitzada per a disminuïts, centres de dia per a gent gran, centres de reinserció social, etc. en instal·lacions que formen part del sistema bàsic d'equipaments o del sistema complementari de dotacions comunitàries de la ciutat.

    L'ús d'equipament o dotació assistencial, independentment de la seva titularitat pública o privada, mantindrà el seu caràcter d'ús públic, col·lectiu o comunitari al servei directe dels ciutadans.

53. 53. Equipament esportiu.

    Comprèn els serveis destinats a la pràctica, l'aprenentatge i el desenvolupament d’activitats esportives en instal·lacions cobertes o no, com poden ésser camps de futbol, poliesportius, gimnàs i escoles de dansa, squash, piscines i similars, en instal·lacions que formen part del sistema bàsic d'equipaments o del sistema complementari de dotacions comunitàries de la ciutat.

    L'ús d'equipament o dotació esportiva, independentment de la seva titularitat pública o privada, mantindrà el seu caràcter d'ús públic, col·lectiu o comunitari al servei directe dels ciutadans.

54. 54. Equipament cultural.

    Comprèn els serveis relacionats amb activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d'art, museus, biblioteques, sales de conferències, espais d'exposicions, arxius, centres culturals, teatres, cinemes, auditoris, ludoteques i similars, en instal·lacions que formen part del sistema bàsic d'equipaments o del sistema complementari de dotacions comunitàries de la ciutat.

    L'ús d'equipament o dotació cultural, independentment de la seva titularitat pública o privada, mantindrà el seu caràcter d'ús públic, col·lectiu o comunitari al servei directe dels ciutadans.

55. 55. Equipament associatiu.

    Comprèn aquelles activitats de tipus social i de promoció que es desenvolupen en centres d'associacions civiques, politiques o similars i que no portin assignat cap ús complementari de tipus recreatiu, educatiu i esportiu desenvolupades en centres que formen part del sistema bàsic d'equipaments o del sistema complementari de dotacions comunitàries de la ciutat.

    L'ús d'equipament o dotació associativa, independentment de la seva titularitat pública o privada, mantindrà el seu caràcter d’ús públic, col·lectiu o comunitari al servei directe dels ciutadans.

56. 56. Equipament administratiu

    Comprèn els centres o edificis destinats a l'Administració pública que formen part del sistema bàsic d'equipaments de la ciutat.

    L'ús d'equipament administratiu, independentment de la titularitat demanial o patrimonial de l'espai on s'ubiqui, mantindrà el seu caràcter d'ús públic o comunitari al servei directe dels ciutadans.

57. 57. Equipament religiós.

    Aquest ús comprèn les activitats dels diferents cultes religiosos en esglésies, temples, convents o similars que formen part del sistema bàsic d’equipaments o del sistema complementari de dotacions comunitàries de la ciutat.

    L'ús d'equipament o dotació religiosa, independentment de la titularitat de l'espai on s'ubiqui que habitualment ostentarà una determinada confessió religiosa o una entitat amb finalitats religioses, mantindrà el seu caràcter col·lectiu o comunitari al servei directe dels ciutadans.

58. 58. Equipament de cementiri

    Compren l'ús de cementiri en un recinte que forma part del sistema bàsic d'equipaments de la ciutat.

    L'ús d'equipament de cementiri de titularitat pública municipal, mantindrà el seu caràcter d'ús públic al servei directe dels ciutadans.

59. 59. Equipament de serveis urbans.

    Comprèn els locals i instal·lacions destinades a la prestació de serveis públics de qualsevol tipus ( bombers, policia, correus, protecció civil, neteja, etc. ) en determinades instal·lacions que formen part del sistema bàsic d'equipaments o del sistema complementari de dotacions comunitàries de la ciutat.

    L'ús d'equipament o dotació de serveis urbans, independentment de la seva titularitat pública o privada, mantindrà el seu caràcter d’ús públic, col·lectiu o comunitari al servei directe dels ciutadans.

    Els serveis funeraris s'inclouen en aquest ús, sempre que compleixin les condicions específiques establertes a la legislació sectorial vigent.

Art. 234 - Desenvolupament de la regulació dels usos. (NB)

1. 1. La determinació d'un o diversos usos principals per a cada zona o subzona de sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable, o pels sistemes bàsics o complementaris serà competència del Pla General.
2. 2. La determinació dels usos compatibles o no compatibles serà competència del Pla General.

   Això no obstant, es podran alterar aquests usos amb les següents condicions:

   1. A. En el sòl urbà mitjançant l’aprovació d'un Pla Especial d'iniciativa pública o privada es podrà:
      1. a) Restringir la localització i les característiques de qualsevol d'aquests usos.
      2. b) Prohibir usos compatibles, admesos pel Pla General.
      3. c) Admetre usos no contemplats pel Pla General, sempre que siguin compatibles amb l'ús dominant.

      Es podrà precisar l'emplaçament dels diferents usos compatibles dins l'edificació en el propi Pla Especial.

   2. B. En el sòl urbanitzable, mitjançant l'aprovació d'un Pla Parcial d'iniciativa privada es regularan detalladament aquests usos específics i es podrà:
      1. a) Restringir la localització i les característiques de qualsevol d’aquests usos.
      2. b) Prohibir usos compatibles, admesos pel Pla General.
      3. c) Admetre usos no contemplats pel Pla General, sempre que siguin compatibles amb l'ús dominant.

      Es podrà precisar l’emplaçament dels diferents usos compatibles dins l'edificació en el propi Pla Parcial.

   3. C. En el sòl no urbanitzable mitjançant l'aprovació d'un Pla Especial d'iniciativa pública es podran prohibir usos admesos pel Pla General.

      En cap cas un Pla Especial podrà admetre com a compatible o complementari un ús no compatible o prohibit regulat per aquest Pla General.

Art. 235 - Usos en soterrani (NB)

1. 1. A les plantes soterrani s'admet l'ús d'aparcament i els dels serveis tècnics de l'edifici.
2. 2. Els demés usos, llevat dels d'habitatge i d'aquells que no són propis d'un edifici, s'admetran en la primera planta soterrani –sense perjudici del que disposen les normes de cada zona i les Ordenances Reguladores de l'activitat - sempre que aquest espai estigui funcionalment associat a l'ús de la planta baixa -.
3. 3. En aquells casos que les plantes soterrani tinguin, per adaptació topogràfica, parts amb aparença de planta baixa podran abastar altres usos tant en la part que es consideri planta baixa com en la part de semisoterrani, sempre i quan computi a efectes d’edificabilitat, i s'ajusti a la normativa contra incendis i a les altres normes d'obligat compliment.
4. 4. Aquells altres usos públics possibles en soterrani, els de magatzematge i aparcament o aquells que no impliquin l’estada perllongada de persones o activitats només podran ser admesos si compleixen la legislació sectorial vigent per cadascuna de les activitats.

CAPÍTOL SEGON.- REGULACIÓ DE LA COMPATIBILITAT DELS USOS I LES ACTIVITATS

Art. 236 - Definició d'activitat sotmesa a la llei 3/98 (NB)

1. 1. El sistema municipal d'intervenció administrativa en les activitats i instal·lacions que es desenvolupin o realitzin en el terme municipal d'acord amb la Directiva 96 / 61 / CE i la Llei 3 / 1998, serà regulat a través de les corresponents Ordenances Municipals.
2. 2. A tal efecte, s'entén per activitat sotmesa a la llei 3/98 l'exercici o explotació d'una indústria, taller, establiment, granja, instal·lació, aparcament, magatzem o qualsevol altra actuació pública o privada que afecti al medi ambient, la seguretat o la salut de les persones, la flora, la fauna o els bens.

Art. 237 - Regulació específica dels usos i les activitats (NB)

Els usos i activitats s'ajustaran a les determinacions dels tres nivells de regulació següents:

1. 1. Les que s’estableixen per a cada zona (usos principals, compatibles, incompatibles i complementaris ).
2. 2. Les que s’estableixen per a la situació relativa respecte altres usos.
3. 3. Les que s’estableixin en relació al nivell d'incidència dels usos sobre l'entorn d'acord amb la regulació de les activitats sobre l'entorn i el medi ambient.

Art. 238 - Situacions relatives de les activitats (NB)

1. 1. S'entén per situació relativa d'una activitat cadascuna de les diferents possibilitats d’emplaçament fisic respecte d’altres usos.
2. 2. La situació relativa d'una activitat ve determinada per la ubicació que ocupa el local principal i l'accés a l'activitat, podent ocupar la mateixa activitat les plantes superiors i inferiors a la principal.
3. 3. D'acord amb aquesta ubicació s’estableixen les següents situacions (vegeu els gràfics d’aquest article)

   Situació	Tipus d’activitat
   0	Activitat situada exclusivament en planta soterrani i amb accés independent respecte d’altres usos
   1	Activitat situada en planta baixa d'edifici d'habitatges i amb accés independent dels habitatges.
   2	Activitat situada en planta baixa d'edifici d’habitatges i amb accés comú amb els habitatges. Activitat situada en planta pis d'edificis d’habitatges i amb altres usos diferents de l’habitatge a les plantes inferiors
   3	Activitat situada en planta pis d’edifici d’habitatges i amb ús d’habitatge a les plantes inferiors.
   4	Activitat situada en planta baixa d’edifici sense habitatges
   5	Activitat situada en planta pis d’edifici sense habitatges
   6	Activitat contigua a l’habitatge i situada en edifici d’ús exclusiu
   7	Activitat contigua a un altre ús que no sigui el d’habitatge i situada en edifici d’ús exclusiu
   8	Activitat separada d’un altre ús per espai lliure sense edificar.
   9	Activitat situada en edifici aïllat en zones allunyades de nuclis urbans

   1. 3.1 Les situacions 1b i 4b es refereixen a aquelles activitats situades en planta baixa, més enllà de la profunditat edificable de la planta pis.
   2. 3.2 Dins d'una mateixa parcel·la s'ha de garantir la compatibilitat d'usos principals, compatibles i complementaris que regula per a cada parcel·la aquestes NN.UU.

      Gràfiques que representen les situacions relatives de les activitats

      

Art. 239 - Usos específics en relació a les situacions relatives. (NB)

Sens perjudici del que s'estableix per a cada zona, cada ús específic es permetrà només en les situacions relatives contemplades en el quadre següent:

□ Ús no permès ■ Ús permès

Art. 240 - Categories de l'ús industrial (NB)

1. 1. Indústria de primera categoria

   Comprèn aquelles indústries compatibles amb l'ús residencial de caràcter individual o familiar que no produeixen efectes molestos sobre l'entorn, i que compleixen tots els paràmetres per ésser considerades com innòcues en la corresponent ordenança de permisos, obres i instal·lacions.

   Estan compresos en aquesta categoria els tallers artesanals definits per aquestes NNUU.

2. 2. Indústria de segona categoria

   Comprèn aquelles indústries compatibles amb l'habitatge i que no produeixen efectes molestos sobre l'entorn.

   Es caracteritza per tenir una potència mecànica inferior a 20 Kv en el seu entorn conjunt i qualsevol de les maquines a part no tindrà una potència superior a 5 Kv.

   Estan compresos en aquesta categoria els tallers definits per aquestes NNUU, sempre que disposin de les corresponents mesures correctores.

3. 3. Indústria de tercera categoria

   Comprèn aquelles indústries no compatibles amb l'habitatge i que poden produir efectes molestos sobre l'entorn.

   Comprenen els tallers, la mitjana i la gran indústria en general excepte aquelles que per les seves característiques no poden ser admeses en proximitat a d'altres indústries.

   Es refereixen a la indústria agrupada definida per aquestes NNUU.

   Els tallers de reparació de vehicles, ram de planxa i pintura, s'inclouen en aquest grup.

4. 4. Indústria de quarta categoria

   Comprèn aquelles indústries que per les seves característiques, s'han d'instal·lar en zones industrials sense contigüitat amb activitats alienes a elles.

   Es refereixen a la indústria separada definida per aquestes NNUU.

Art. 241 - Nivell d’incidència dels usos sobre l'entorn i el medi ambient. (NB)

1. 1. Qualsevol ús o activitat compatible o admesa del planejament en una determinada zona podrà instal·lar-s'hi atenent dos requisits previs:
   1. a) Que el nivell d'incidències sobre d'altres usos i fonamentalment sobre l'ús residencial, sigui el que, d’acord amb els paràmetres que estableix “l'Ordenança Reguladora de la incidència de les activitats sobre l'entorn i el medi ambient” pugui permetre la seva compatibilitat.
   2. b) Que els efectes a l’entorn i el mediambient no sobrepassin els nivells que es fixin en la corresponent ordenança reguladora.
2. 2. La mesura del nivell d'incidència de qualsevol activitat sobre l'entorn o sobre d'altres usos, s'estableix mitjançant els següents paràmetres:
   • − Sorolls i vibracions
   • − Contaminació atmosfèrica
   • − Aigües residuals
   • − Residus sòlids
   • − Càrrega i descàrrega
   • − Aparcament
   • − Olors
   • − Radiacions electromagnètiques
   • − Risc d'incendi
   • − Risc d'explosió
3. 3. Els anteriors paràmetres hauran de regular-se específicament a través de “l'ordenança reguladora de la incidència de les activitats sobre l'entorn i el medi ambient” valorant el seu nivell d'incidència sobre l'entorn i el medi ambient.

Art. 242 - Regulació supletòria (NB)

Qualsevol ús o activitat que comporti un determinat nivell d’incidència sobre l'entorn i que no hagi estat regulat específicament, en els articles anteriors se li aplicarà la regulació de l'ús que més se li assembli.

Art. 243 - Simultaneïtat d'usos (NB)

Quan en un mateix local es realitzin diverses activitats, es regularà tot el conjunt atenent l’ús més desfavorable en quan al nivell d'incidències sobre l'entorn i el mediambient.

Art. 244 - Mesures tècniques correctores (NB)

1. 1. Per a la instal·lació de qualsevol ús o activitat s’adoptaran les mesures tècniques correctores més adients per tal d’evitar que el nivell d’incidències sobre l’entorn o el medi ambient sigui superior a aquell que s’indica a la corresponent ordenança reguladora.
2. 2. Per aquells usos o activitats que pel nivell d'incidència sobre l'entorn i el medi ambient no estiguin permesos en una determinada zona, els Serveis Tècnics municipals podran determinar la seva admissió sempre que s'adoptin mesures tècniques correctores de reconeguda eficàcia que eliminin o redueixin el seu nivell d’incidència sobre l'entorn fins als límits admissibles a la zona corresponent.
3. 3. Si les mesures tècniques correctores no aconseguissin reduir el nivell d'incidència fins als límits màxims indicats en la corresponent ordenança reguladora, l’administració acordarà el cessament o clausura de l'activitat.

Art. 245 - Impacte ambiental (NB)

Qualsevol planejament urbanístic, projecte d'urbanització o projecte d'obra que defineixi el traçat definitiu d'una via, segons l'establert en el Decret 114/1988, de 7 d'abril, s'haurà d’acompanyar de l'Estudi d'Impacte Ambiental que valori les intervencions necessàries per pal·liar-ne els efectes sobre el territori.

CAPÍTOL TERCER.- REGULACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DE LES ACTIVITATS SOBRE L'ENTORN I EL MEDI AMBIENT

SECCIÓ PRIMERA.- SOROLL I VIBRACIONS

Art. 246 - Definicions. (NC)

1. 1. Per completar i ampliar aquesta normativa, s'utilitzarà l'Ordenança de la Qualitat Sonora del medi urbà i les definicions acústiques, notacions i unitats que figuren a la "Norma Bàsica de l’Edificació NBE-CA-82", aprovada pel Reial Decret 1909/81, del 24 de juliol, o les normes que en el futur la modifiquin o substitueixen.
2. 2. Per a la correcta utilització dels termes acústics es recorrerà al significat que apareix a l'Ordenança de la Qualitat Sonora del medi urbà, en les normes UNE i, si no, a les normes ISO

Art. 247 - Projecte acústic. (NC)

1. 1. S'exigirà un projecte acústic a totes les activitats contigües a habitatges (situacions relatives 0, 1, 2, 3 i 6), i que funcionin, totalment o parcialment, en horari nocturn.
2. 2. S'exigirà igualment projecte acústic a les activitats situades en contigüitat amb usos educatius o sanitari-assistencials.
3. 3. Els serveis tècnics municipals podran exigir la presentació de projecte acústic a aquelles activitats que, malgrat que funcionin exclusivament en horari diürn, es realitzin en contigüitat amb l’habitatge i presentin especial-problemàtica pel que fa als sorolls i les vibracions.
4. 4. El projecte acústic es presentarà conjuntament amb la sol·licitud de llicències d’instal·lació, ampliació o modificació de les activitats.
5. 5. El projecte acústic ha de garantir com a mínim:
   1. a) Que el local disposi d'un valor global mínim d'aïllament acústic al soroll aeri, expressat com a diferència de nivells, D, de 60 dB(A) en sostres i parets de separació activitat-habitatge, certificat en base a assaig in situ, realitzat d’acord amb Norma UNE EN ISO 140-4. (Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 4: Mesurament in situ de l'aïllament entre locals (ISO140-4:1998) ).
   2. b) Que el local disposi d'un valor global minim d'aïllament acústic al soroll aeri, expressat com a diferència de nivells, D, de 50 dB(A) en parets de separació activitat-activitat, certificat en base a assaig in situ , realitzat d'acord amb Norma UNE EN ISO 140-4. Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 4: Mesurament in situ de l'aïllament entre locals (ISO140-4:1998).
   3. c) Que el local disposi d'una solució constructiva de terra que suposi una reducció al soroll d'impactes, DL, igual o superior a 20 dB, respecte el forjat o terra original. La reducció d'aquesta solució es justificarà a partir de l'assaig en laboratori d'aquesta realitzat segons la Norma UNE EN ISO 140-8. Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 8: Mesurament en laboratori de la reducció del soroll d'impactes transmès a través de revestiments de terres sobre forjat normalitzat pesat (ISO140-8:1997). L'obligació de construir d'un terra flotant no eximirà de l'exigència de l'execució de solucions més complexes, i expressament estudiades, en el cas de què s'ubiquin en el local d'activitat màquines susceptibles de generar amb el seu funcionament nivells de vibracions que poden ser transmeses als locals adjacents.

Art. 248 - Nivells màxims. (NC)

Els nivells màxims de soroll expressats en dB (A) que es poden percebre a la zona receptora deguts al funcionament d’una activitat s'ajustaran als valors que es determinen a l'Ordenança de la qualitat sonora del medi urbà.

Art. 249 - Regulació de les vibracions. (NC)

1. 1. Els nivells màxims de vibracions admissibles en el local receptor, expressats en dB, s'ajustaran als valors que es fixen a l'Ordenança corresponent
2. 2. Per tal d’evitar la transmissió de vibracions i sorolls a través de l'estructura, en activitats situades en contigüitat amb l’ús d'habitatge, educatiu i sanitàrio-assistencial, s'adoptaran les següents mesures preventives:
   1. a) Totes les màquines aniran dotades d’elements esmorteïdors de vibracions o es muntaran sobre brancades apropiades per esmorteir les vibracions.
   2. b) Les màquines s'instal·laran separades de les parets mitgeres i en cap cas no podran tenir suport en parets, ni en pilars, ni en sostres, llevat, en aquest últim cas, de petites unitats auxiliars d’aire condicionat o de ventilació, sempre que la suspensió es faci mitjançant la instal·lació d'esmorteïdors de baixa freqüència.
   3. c) Les connexions de ventiladors centrífugs, compressors, bombes i en general d'equips de transport de fluids als conductes de distribució i canonades s’executaran sempre mitjançant acoblaments elàstics.
   4. d) Els elements de suport de conductes i les canonades de distribució de fluids es muntaran, particularment en els primers trams, amb elements elàstics, per tal d'evitar la transmissió de vibracions a través de l'estructura de l'edifici.
   5. e) En travessar parets, els conductes i canonades ho faran sense encast i amb muntatge elàstic de provada eficàcia.
   6. f) No s'admetrà la instal·lació de conductes o canonades propis de l'activitat en els falsos sostres d'aïllament acústic o entre els elements d'una doble paret. Tampoc no s'admetrà la utilització d’aquestes cambres acústiques com a “plenums” d'impulsió o retorn d’aire condicionat.

Art. 250 - Horaris (NC)

A efectes dels nivells màxims admissibles , es consideraran horari diürn i nocturn els que s’indiquin en les corresponents ordenances municipals

SECCIÓ SEGONA.- CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Art. 251 - Definicions (NC)

1. 1. Activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera és aquella que, per raó de les seves emissions, provoqui la presència en l’aire de substàncies o de formes d’energia que impliquin risc, dany immediat o diferit o molèsties per a les persones i per als béns de qualsevol naturalesa.
2. 2. La relació d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera és la que s'indica al Decret 322/87 de 23 de setembre de desplegament de la Llei de Protecció de l'ambient atmosfèric de la Generalitat de Catalunya i que s’adjunta com a annex II o normes que en el futur el complementin o substitueixin.

Art. 252 - Classificació de les activitats en funció de la contaminació atmosfèrica. (NC)

1. 1. A partir de la relació d’activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera indicades en el Decret 322/87, 87 i les contaminants indicades en els annexos a la Llei 3/98 d'Intervenció Integral de d'Administració Ambiental o els Decrets que la desenvolupin i substitueixin, per classificar les activitats en funció de la repercussió sobre l'ambient atmosfèric s'estableixen els grups següents:
   1. Grup A: Activitats especialment contaminadores de l'atmosfera que s'han d’instal·lar en zones especials.
   2. Grup B: Activitats molt contaminadores de l’atmosfera que han de disposar de les instal·lacions adients perquè es respectin els nivells admissibles d'immissió de contaminants a l’atmosfera.
   3. Grup C: Activitats contaminadores de l'atmosfera que hauran de mantenir en tot moment els nivells d'immissió de contaminants per sota dels nivells màxims admissibles.
   4. Grup D: Activitats no incloses en els grups A, B, C, de les quals els nivells d'immissió de contaminants estan per sota dels nivells màxims admissibles.
2. 2. Les activitats classificades en el grup A no són admissibles amb caràcter general. Malgrat això, i després de redactar un estudi d’impacte ambiental, l'Ajuntament podrà autoritzar, si escau, aquestes activitats.

Art. 253 - Emissions a l’atmosfera (NC)

1. 1. Els nivells màxims d’emissió de contaminats a l'atmosfera són els que s'indiquen al Decret 833/75, del 6 de febrer, que desenvolupa la Llei 38/72, del 22 de desembre, o altra normativa que el substitueixi o complementi.
2. 2. No es poden llençar a l'exterior fums, bafs, gasos, vapors o aire amb substàncies en suspensió o a temperatura diferents que l'ambient per les façanes i els patis de tot tipus. S'exceptuen les instal·lacions mòbils de climatització de potència inferior a 3.500w, sempre que el valor de la temperatura del fluix d'aire que incideixi en llocs d’estança de persones, incloses terrasses i balcons o obertures alienes no sigui perceptiblement diferent del de l'entorn, amb una variació màxima de 2,5ºC per sobre o per sota.
3. 3. L’evacuació d’aire i contaminants a l'exterior s'ha de fer per xemeneies o conductes. Segons els tipus de contaminants emesos es distingeixen sis nivells:
   1. Nivell 0. Instal·lacions de renovació d’aire, instal·lacions de condicionament o qualsevol altra que no emeti contaminants gasosos ,i amb la limitació de temperatura del fluix de 2.5 Cº per sobre o per sota respecte a l'entorn.
   2. Nivell 1: Focus de combustió que consumeixin combustibles orgànics i emeten fum d'opacitat inferior al número 1 de l'escala de Ringelmann; activitats que no desprenen baf, o pudor o partícules en suspensió i d'ús particular en habitatges en zones d'ús dominant residencial, com cuines d'habitatges unifamiliars i llars de foc.
   3. Nivell 2. Focus de combustió que consumeixen combustibles gasosos i xemeneies de focus de cocció de cuines de l'ús d'habitatge col·lectiu, d'activitats de restauració.
   4. Nivell 3: Focus de combustió que consumeixin combustibles en els quals el contingut de sofre és igual o inferior a l'1% i normalment emeten fum d’opacitat inferior al número 1 de l'escala de Ringelmann; activitats que desprenen baf, o pudor.
   5. Nivell 4: Focus de combustió que utilitzen combustibles en els quals el contingut de sofre és igual o inferior al 2,5% i que normalment emeten fum d'opacitat inferior al número 1 de l'escala de Ringelmann, tret dels moments d'encesa i càrrega i, en aquest cas, o del qual l'opacitat no sigui superior a 10 min/h; activitats que desprenen emanacions de gasos irritants o tòxics.
   6. Nivell 5: Xemeneies que normalment emeten fum d'opacitat inferior al número 2 de l'escala de Ringelmann i al número 3 en els moments d’encesa i càrrega, per un temps no superior a 10 min /h; activitats que desprenen partícules sòlides en suspensió.
4. 4. Per a obradors i activitats amb producció d'olors serà obligatòria :
   1. a) La disposició de una ventilació pel local independent de la que s'utilitzés pels lavabos i exclusiva mitjançan xemaneia de categoría 2 i com a mínim 350 mm de diàmetre.
   2. b) Que la ventilació dels lavabos en cas de ser forçada sigui independent de la resta de l'edificació.
   3. c) Que quan hagin de disposar de xemaneies d'expulsió de fums, aquestes discorrin per elements comuns de l’edifici, i tinguin un diàmetre mínim de 350 mm, i siguin de categoria 2. "

Art. 254 - Alçada de xemeneies. (NC)

L'alçada de les xemeneies per als diferents nivells serà:

1. NIVELL 0: Alçada superior a 1 metre, a tota edificació situada en un radi de 3 m. I amb centre a la sortida d'aire. Per a les sortides d'aire de lavabos podrà utilitzar-se la façana, sempre i quant, l'alçada d'expulsió no sigui inferior a 2,40 metres de la rasant de la via pública a on aboqui.
2. NIVELL 1: La construcció de xemeneies de llars de focs i barbacoes en patis oberts o jardins es situaran adossades a la construcció principal, dintre dels paràmetres edificatoris màxims permesos per a cada zona, i la conducció de fums serà d’alçada superior en 2,00 m a tota edificació situada dins d’un cercle de radi 3 m i amb centre a la sortida d'aire "
3. NIVELL 2: Alçada superior en 2 metres a tota edificació situada dins un cercle de radi 10 m i amb centre a la xemeneia.
4. NIVELL 3: Alçada superior en 3 metres a tota edificació situada dins un cercle de radi de 25 m i amb centre a la xemeneia.
5. NIVELL 4: Alçada superior en 4 metres a tota edificació situada en un cercle de radi de 40 m i amb centre a la xemeneia.
6. NIVELL 5: Alçada superior en 6 metres a tota edificació situada dins d'un cercle de radi de 80 m i amb centre a la xemeneia.

SECCIÓ TERCERA.- AIGÜES RESIDUALS

Art. 255 - Definicions (NC)

Les definicions, classificacions i normativa referent a les aigües residuals cal remetre's a allò que diu l'Ordenança Municipal.

1. 1. Es consideren abocaments domèstics o assimilables a domèstics aquells que:
   1. a) Generen abocaments procedents d'habitatges, conjunts d'habitatges o altres usos residencials.
   2. b) Generen abocaments procedents d'activitats que es corresponen amb un codi CNAE diferent del que s’indica a continuació:
      1. 01 - producció agrícola
      2. 02 - producció ramadera
      3. 03 - serveis agricoles i ramaders
      4. 04 - caça i repoblació cinegètica
      5. 05 - silvicultura
      6. 06 - pesca
      7. 11 - extensió, preparació i aglomeració de combustibles sòlids i coqueries
      8. 12 - extracció de petroli i gas natural
      9. 13 - refinament de petroli
      10. 14 - extracció i transformació de minerals radiactius
      11. 15 - producció, transport i distribució d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta.
      12. 16 - captació, depuració i distribució d'aigua
      13. 21 - extracció i preparació de minerals metàl·lics
      14. 22 - producció i primera transformació de metalls
      15. 23 - extracció de minerals no metàl·lics ni energètics. Turberes
      16. 24 - indústries de productes minerals no metàl·lics
      17. 25 - indústria química
      18. 31 - fabricació de productes metàl·lics (excepte maquinàries i material de transport)
      19. 32 - construcció de maquinària i equip mecànic
      20. 33 - construcció de màquines d'oficina i ordinadors
      21. 34 - construcció de maquinària i material elèctric
      22. 35 - fabricació de material electrònic
      23. 36 - construcció de vehicles automòbils i peces de recanvi
      24. 37 - construcció naval, reparació i manteniment de vaixells
      25. 38 - construcció d'altre material de transport
      26. 39 - fabricació d’instruments de precisió òptica i similars
      27. 41/42 - indústries de productes alimentaris, begudes i tabacs
      28. 43 - indústria tèxtil
      29. 44 - indústria del cuir
      30. 45 - indústria del calçat, vestit i altres confeccions tèxtils
      31. 46 - indústries de la fusta, suro i mobles de fusta
      32. 47 - indústria del paper i fabricació d’articles de paper, arts gràfiques i edició
      33. 48 - indústries de transformació del cautxú i matèries plàstiques
      34. 49 - altres indústries manufactureres
   3. c) Generen abocaments procedents d'activitats que es corresponen amb un codi CNAE diferent del que s’indica al punt anterior però els abocaments dels quals són de característiques similars als domèstics i amb un consum d’aigua inferior a 6.000 m3/any.
2. 2. Es consideren abocaments industrials aquells que no estan inclosos a l'apartat anterior.

Art. 256 - Classificació de les activitats en funció dels abocaments d'aigües residuals (NC)

En funció dels possibles abocaments d'aigües residuals a la xarxa pública, les activitats es classifiquen en dos grups:

1. Grup M: Activitats que ocasionen abocaments domèstics o assimilables a domèstics.
2. Grup N: Activitats que ocasionen abocaments industrials.

Art. 257 - Condicions dels abocaments (NC)

1. 1. Els abocaments d'aigües residuals a la xarxa de clavegueram municipal han de complir les disposicions que, respecte d'instal·lacions de pretractament, llicència d'abocament, llicència de connexió, etc., preveu l'Ordenança municipal, o les normes que la substitueixin o complementin.
2. 2. Els abocaments a la llera pública requeriran autorització prèvia de la Junta de Sanejament de la Generalitat de Catalunya i, en qualsevol cas, compliran les disposicions del Reial Decret 849/86, de l'11 d'abril, o les normes que el substitueixin o complementin.

SECCIÓ QUARTA.- RESIDUS SÒLIDS

Art. 258 - Definicions (NC)

1. 1. S'entén per residu industrial qualsevol material sòlid, pastós o líquid resultant d'un procés de fabricació, de transformació, d'utilització, de consum o de neteja, el productor o el posseïdor del qual el destina a l'abandonament.
2. 2. Residu industrial especial és aquell que, per les seves característiques tòxiques o perilloses o pel seu grau de concentració, requereix un tractament específic i un control periòdic dels seus efectes nocius potencials.
3. 3. Residu industrial inert i assimilable a urbà és aquell que no és tòxic o perillós i no té efectes nocius, i no requereix un tractament específic per eliminar-lo.
4. 4. Els tipus de residus que es classifiquen en un o altre grup vénen donats per l'Ordre de 17 d'octubre de 1984 de la Generalitat de Catalunya i que s'adjunten com a annex IV, o de les normes que en el futur la substitueixin o modifiquin.

Art. 259 - Classificació de les activitats en funció dels residus sòlids (NC)

En funció dels residus sòlids produïts, les activitats es classifiquen en dos grups:

1. Grup R: Activitats que produeixen residus industrials inerts i assimilables a urbans.
2. Grup S: Activitats que produeixin residus industrials especials.

Art. 260 - Tractament de residus (NC)

1. 1. Totes les empreses productores de residus industrials especials estan obligades a complir allò que estableix la normativa vigent.
2. 2. La recollida, el transport, l'eliminació i el reciclatge dels residus industrials, principalment els especials, s'haurà de realitzar d’acord amb allò que indica la normativa vigent.
3. 3. Tal com indica el Decret 201/94, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció; qualsevol tipus de residus de la construcció caldrà un gestor autoritzat per la Junta de Residus del Departament del Medi Ambient que se'n faci càrrec des de l'origen fins el tractament definitiu.

SECCIÓ CINQUENA.- CÀRREGA I DESCARREGA

Art. 261 - Obligació de disposar de zona de càrrega i descàrrega (NC)

1. 1. Han de disposar d'una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies els usos que es relacionen a continuació:
   1. a) Comerç de superfície total superior a 500 m2.
   2. b) Comerç de gran superficie.
   3. c) Indústria de segona categoria de superfície superior a 500 m2
   4. d) Indústria de tercera categoria.
   5. e) Indústria de quarta categoria.
   6. f) Magatzem de superfície superior a 200 m2.

Art. 262 - Condicions de la càrrega i descàrrega (NC)

1. 1. La zona de càrrega i descàrrega estarà situada a l'interior del local o dins del límit de la parcel·la i tindrà unes dimensions mínimes definides en planta per un rectangle de 10 metres de llarg i 3 metres d'amplada, lliure de tot obstacle: en qualsevol cas, les dimensions que es projectin hauran de permetre l'estacionament del vehicle habitual, totalment a l’interior.
2. 2. La zona de càrrega i descàrrega tindrà un accés exclusiu i independent del de personal fins a la línia de façana.
3. 3. L'amplada de l'accés serà com a mínim de 4 metres en carrers d'amplada igual o inferior a 6 metres o de 3 metres en carrers d'ample superior a 6 metres.
4. 4. En el cas d'accessos inferiors als indicats al paràgraf anterior, o d'activitats que, pel tipus de primeres matèries emprades o dels productes acabats necessitin vehicles de dimensions superiors a 2 x 6 metres, caldrà justificar expressament en el projecte d'instal·lació la maniobrabilitat i accessibilitat dels vehicles utilitzats sense entorpir el trànsit.

SECCIÓ SISENA.- APARCAMENT

Art. 263 - Regulació general de l'aparcament (NB)

1. 1. Totes les activitats que sol·licitin llicència de nova instal·lació, de trasllat o d’ampliació que impliqui un augment de, com a minim, el 50% de la seva superfície hauran de disposar del nombre en places d’aparcament que es disposa en les presents Normes.
2. 2. Amb caràcter general, seran causes d'exempció de les previsions que es fixen a l'apartat següent, les quals s'especifiquen a continuació:
   1. a) Causes urbanístiques:

      La regulació urbanística específica serà sempre prioritària respecte a les previsions de places d'aparcament que fixa l'apartat següent si fixa alguna condició que n’impossibilita el compliment.

   2. b) Altres causes:

      Excepcionalment es podran substituir totalment o parcialment les previsions d'espais per a aparcament en el mateix edifici per una menor previsió d’estacionament, quan el sector o l'àrea urbana, per les seves peculiaritats i funcions urbanes, els ho permetés o ho exigís. En aquests casos serà necessari un informe positiu dels serveis tècnics municipals responsables del trànsit o similars.

Art. 264 - Nombre de places en funció de l’ús (NB)

1. 1. La previsió de places d’aparcament d'acord amb allò que indica l'apartat anterior és la següent:
   1. a) ús d'habitatge:
      1. Unihabitatge : una plaça per cada habitatge unifamiliar de superficie construïda igual o menor a 100 m2.

         dues places per cada habitatge unifamiliar de superfície construïda superior a 100 m2.

      2. Plurihabitatge: Una plaça per cada habitatge en sòl urbà.

         Una plaça i mitja per cada habitatge en sectors de sòl urbanitzable pendent de desenvolupament de planejament derivat.

   2. b) ús comercial amb sup. de venda superior a 700 m2:
      • − 1 plaça cada 100m2 construïts o allò que disposi la legislació sectorial. S'aplicarà la situació que generi major nombre de places.
   3. c) ús hoteler:
      • − Establiments de 4 i 5 estrelles: una plaça cada 3 habitacions a partir de 12 habitacions.
      • − Establiments de 3 estrelles: una plaça cada 5 habitacions a partir de 20 habitacions.
      • − Resta d'establiments: una plaça cada 6 habitacions a partir de 24 habitacions.
   4. d) clíniques i sanatoris:
      • − Una plaça per cada 10 llits
   5. e) ús recreatiu i restauració:
      • − Una plaça cada 10 persones d’aforament o fracció, sempre que aquest sigui superior a 150 persones.
   6. f) locals sense ús específic i us oficines , ús industrial i ús magatzems
      • − Una plaça per cada 200 m2 de superfície construïda , a partir de 300 m2 constr. fins a un màxim de 15 places
   7. g) taller de reparació de vehicles de superfície superior a 120 m2:
      • − La superficie destinada a aparcament serà com a mínim igual a l’ocupada per la zona de taller. En qualsevol cas es prohibeix reparar els vehicles a la via pública.
   8. h) Instal·lacions esportives:
      • − Una plaça per cada 15 persones a partir de 60 persones d'aforament.
2. 2. Quan una activitat comprengui més d'un ús, el nombre mínim de places d'aparcament serà el resultant d'aplicar els diferents paràmetres sobre cada ús.
3. 3. Excepcions: s'eximirà de l'obligatorietat de disposar d'aparcaments en la forma establerta en els apartats anteriors en les zones 1.1 i 1.2 (Barri Vell i Veïnat) en els edificis unifamiliars amb façanes inferiors a 4,80 m o amb ús d'habitatge en planta baixa.

   En el cas d'ampliacions d'edificacions existents, s'eximirà de la dotació de places d’aparcament si s'amplia menys del 50% de l'edificació existent i s'esgota l'edificabilitat permesa pel planejament.

4. 4. Dimensió i ordenació de les places d'aparcaments. S'entén per plaça d’aparcament un espai mínim de 2,30 x 4,80 m. L'espai mínim per les places situades als extrems serà de 2,65 x 4,80 metres, i per les tancades o colindants a una plaça tancada serà de 2,80 x 4,80 m. S'admetrà que com a màxim un 10% del total de les places situades en un local tinguin una dimensió mínima de 2,20 x 4,50 m.

   No es podrà procedir al tancament individual dels aparcaments si no es disposen mides mínimes de 2.80 x 4.80 m. Per sol·licitar el tancament d’una plaça d’aparcament caldrà aportar el projecte global de tota la planta d’aparcaments on s’incloguin les divisòries per tal de garantir la ventilació i evacuació.

   Tanmateix, el número de cotxes en l'interior dels aparcaments no podrà excedir del corresponent a 20 metres quadrats per cotxe. S'assenyalaran en el paviment els emplaçaments i passadissos d'accés dels vehicles, senyalització que figurarà en els plànols dels projectes que presentin al sol·licitar la concessió de les llicències de construcció, instal·lació, funcionament i obertura.

   Les vies d'accés i maniobra als aparcaments tindran una mida mínima de 5 m d'amplada en el cas d'aparcaments transversals, que es podrà reduir a una amplada mínima de 4,50 m, si les places d'aparcament que dóna accés tenen una amplada mínima de 2,80 m. L'amplada mínima de les vies d’accés i maniobra en els aparcaments en semibateria serà de 3,50 m.

   En el cas d’aparcaments en paral·lel i semibateria, no es permeten "culs de sac" superiors a 15 metres lineals a no ser que es garanteixi el gir amb un màxim de tres maniobres.

   En els aparcaments s’admet una alçada lliure mínima de 2,20 m en qualsevol punt, es poden fer reduccions puntuals a 2,10 m en passadissos d’una amplada de 3,50 m per a pas d’instal·lacions.

   Veure Gràfic:

   

5. 5. Es prohibeix expressament l'ús de magatzem en les places destinades a vehicles, excepte en aquelles que el projecte prevegi la construcció de trasters, en què no caldrà la seva sectorització "

Art. 265 - Condicions tècniques dels aparcaments (NB)

Les condicions tècniques que han de reunir els locals destinats a aparcament s'ajustaran al que disposi "l'Ordenança Municipal sobre conduccions tècniques de locals destinats a estacionament de vehicles" i la normativa reguladora de l'edificació (NBE).

SECCIÓ SETENA.- PUDOR

Art. 266 - Definicions (NC)

1. 1. S'entén per matèria olorosa qualsevol substància o barreja de substàncies presents en l'aire i perceptibles pel sentit de l'olfacte.
2. 2. Quan la concentració de la substància és superior al nivell de toxicitat s'haurà de tractar l'emissió olorosa com si es tractés de contaminació atmosfèrica.

Art. 267 - Regulació de les activitats en funció de les emissions de pudor (NC)

Totes les activitats que s’instal·lin, sigui quina sigui la localització, no podran produir pudor que sigui fàcilment detectable més enllà dels límits del local o la parcel·la on s’exerceixi l’activitat.

Art. 268 - Valoració de les emissions de pudor (NC)

Mentre no hi hagi equips capaços de detectar la pudor, la valoració es realitzarà organolèpticament mitjançant tres persones que en dies diferents i a diferents hores detectaran la presència de matèries oloroses en l’aire.

SECCIÓ VUITENA.- RADIACIONS ELECTROMAGNÈTIQUES

Art. 269 - Classificació i definicions (NC)

1. 1. Les radiacions electromagnètiques es classifiquen en dos grups:
   1. a) Radiacions no ionitzants.
   2. b) Radiacions ionitzants.
2. 2. Són radiacions no ionitzants aquelles que s'emeten amb una freqüència compresa entre 0 i 3000 Thz. En aquest grup es troben les radiacions següents: sub-ràdio, freqüències, ràdio freqüències, microones, infraroig, llum visible i ultraviolada no ionitzant.
3. 3. Són radiacions ionitzants aquelles que s'emeten amb freqüència superior a 3 Phz. En aquest grup es troben les radiacions següents: ultraviolades ionitzants, raigs X, raigs gamma, raigs còsmics.
4. 4. S'entén per instal·lacions radioactives:
   1. a) Les instal·lacions de qualsevol classe que continguin una font de radiació ionitzant.
   2. b) Els aparells productors de radiacions ionitzants
   3. c) Els locals, els laboratoris, les fàbriques i les instal·lacions on es produeixin, manipulin o emmagatzemin matèries radioactives.
5. 5. No tindran la consideració d'instal·lacions radioactives, d’acord amb el que estableix el Decret 2865/72:
   1. a) Els aparells generadors de radiacions que s’utilitzin amb finalitats mèdiques, que es regiran per allò que indica el reial Decret 1891/91, o les normes que el substitueixin o complementin.
   2. b) Les instal·lacions que produeixin o on es manipulin o emmagatzemin materials radioactius, tals que els núclids emissors tinguin una activitat total de valor inferior a l’establert a l'apèndix del Decret 2869/72, o les normes que el substitueixin o complementin.
   3. c) Les instal·lacions que, encara no continguin materials radioactius amb activitats superiors a les indicades al paràgraf anterior, reuneixin les condicions següents:
      • − Que el material radioactiu estigui protegit contra tot contacte o fuita.
      • − Que en tot punt accessible i a 0,1 metres de la superfície de l'aparell, la dosi no sobrepassi 0,1 mrem. per hora, o bé que el fluix de partícules beta o neutrons no sigui superior al que produiria una dosi equivalent a la distància dita anteriorment.
      • − Que aquests aparells siguin d'un tipus homologat prèviament pel Ministeri d'Indústria.
   4. d) Instal·lacions en què s'utilitzen materials radioactius de concentració inferior a 0,002 uc/g o materials radioactius sòlids de concentració inferior a 0,01 uc/g.
   5. e) Equips en què els electrons s’accelerin a una energia no superior a 5 KeV.
6. 6. Les instal·lacions radioactives es classifiquen en les tres categories següents:
   1. a) Primera categoria:
      • − Les fàbriques de producció d'urani, tori i els seus compostos.
      • − Les fàbriques de producció d'elements combustibles d'urani natural.
      • − Les instal·lacions industrials d'irradiació.
   2. b) Segona categoria:
      • − Les instal·lacions on es manipulen o emmagatzemen núclids radioactius, l'activitat total de les quals correspongui als valors que per aquesta categoria específica l’apèndix del Decret 2869/72.
      • − Les instal·lacions que utilitzen aparells de raig X que puguin funcionar amb una tensió de pic superior a 200 kW.
      • − Els acceleradors de particules i les instal·lacions on s’utilitzen fonts de neutrons.
   3. c) Tercera categoria:
      • − Les instal·lacions on es manipulen o emmagatzemen núclids radioactius, l'activitat total de les quals correspongui als valors que per aquesta categoria específica l'apèndix del Decret 2869/72.
      • − Les instal·lacions que utilitzen aparells generadors de Raig X, la tensió de pic de les quals sigui inferior a 200 kW.

Art. 270 - Regulació de les activitats en funció de les radiacions electromagnètiques (NC)

1. 1. No es permet la instal·lació d’activitats que produeixin radiacions no ionitzants que afectin el funcionament d’altres instal·lacions alienes a l'activitat.
2. 2.- No es permet la instal·lació d'activitats amb equips que produeixin radiacions ionitzants, classificades de primera categoria segons l'apartat anterior.
3. 3. Pel que fa a les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació caldrà adaptar-se al que preveu el Decret 148/2001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació.

Art. 271 - Control i autorització d'instal·lacions radioactives (NC)

1. 1. Les instal·lacions radioactives, tant si són per finalitats mèdiques com industrials, estan sotmeses al control i l'autorització del Departament d'Indústria de la Generalitat de Catalunya.
2. 2. Les autoritzacions a que estan sotmeses les instal·lacions radioactives són les següents:
   1. a) De primera categoria, autorització prèvia, autorització de construcció i autorització de posada en marxa.
   2. b) De segona categoria: autorització de construcció i autorització de posada en marxa.
   3. c) De tercera categoria: autorització de posada en marxa.
3. 3. La utilització d'equips i instal·lacions de Raig X amb finalitat de diagnòstic mèdic hauran de complir la següent normativa específica:
   1. a) Les instal·lacions de Raig X aplicades al diagnòstic mèdic d'éssers humans o animals es regiran per allò que estableix el Reial Decret 1891/91 o les normes que en el futur el modifiquin o substitueixin.
   2. b) Les instal·lacions constituïdes per acceleradors de partícules, equips de Raig X utilitzats per teràpia i altres equips generadors de radiacions mèdiques, no inclosos en el paràgraf anterior, es regiran per allò que estableix el Decret 2869/72.

SECCIÓ NOVENA.- RISC D'INCENDI

Art. 272 - Regulació de les activitats en funció del risc d'incendi (NC)

Activitats que emmagatzemin o manipulin quantitats superiors a 250 litres (o kg) de productes de perillositat alta o 500 litres (o kg) de perillositat mitja o la suma d'ambdós sense sobrepassar els màxims parcials. (qualificació alta i mitja segons NBE-CPI-91)

Art. 273 - Definicions i unitats (NC)

Aquest capitol adopta les definicions notacions i unitats que figuren en la Norma bàsica de l’Edificació "Condiciones de proteccion contra incendios en los edificios" (NBE-CPI-96) aprovada pel R.D. 2177/96 de 4 d'octubre de 1996 i en allò que aquesta no regula, les que figuren en el Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis als edificis.

Art. 274 - Classificació de les activitats en funció del risc d’incendi (NC)

1. 1. Per a la classificació de les activitats en funció del risc d’incendi s'utilitzarà com a paràmetre definidor la càrrega tèrmica ponderada d’acord amb la taula següent:

   Nivell	Qualificació	Càrrega de foc ponderada (Qp del local en Mcal/m2)
   1	Baix	Qp < 100
   2		100 < Qp< 200
   3	Mig	200 < Qp < 300
   4		300 < Qp < 400
   5		400 < Qp < 800
   6	Alt	800 < Qp < 1600
   7		1600<Qp < 3200
   8		3200>Qp

2. 2. En funció del paràmetre anterior i la situació relativa de l'activitat, s'estableix el següent quadre d'admissibilitat:

   Situació relativa:	Risc intrínsec
   	1	2	3	4	5	6	7	8
   0	x
   1	x	x
   2	x
   3	x
   4	x	x
   5	x	x
   6	x	x	x	x
   7	x	x	x	x	x	x	X	x
   8	x	x	x	x	x	x	X	x
   9	x	x	x	x	x	x	X	x

3. 3.- Les activitats instal·lades en situació 2, 3 no podran emmagatzemar ni utilitzar combustibles sòlids, líquids ni gasosos, a excepció d’aquells que s'utilitzen per a la calefacció del local. La instal·lació dels combustibles esmentats haurà de complir en tot moment amb la normativa que els sigui d’aplicació.

Art. 275 - Prevenció i protecció contra incendis (NC)

La determinació de les condicions de protecció contra incendis es realitzarà d'acord amb la NBE-CPI-96 o les normes que la substitueixin o complementin, en aquelles activitats que no sigui d’aplicació la NBE-CPI-96 s’aplicarà la normativa sectorial específica.

SECCIÓ DESENA.- RISC D'EXPLOSIÓ

Art. 276 - Definicions (NC)

1. 1. Es consideren activitats amb risc d'explosió les que compleixen alguna de les següents característiques:
   1. a) Activitats que utilitzin substàncies combustibles en algun dels següents processos:
      • − Processos endotèrmics (hidrogenació, hidròlisi, aromatització, isomerització, sulfonació, alquilació, polimerització, halogenació, nitruració etc.).
      • − Activitats que emmagatzemin o manipulin quantitats superiors a 250 litres (o kg) de productes de perillositat alta o 500 litres (o kg) de perillositat mitja o la suma d'ambdós sense sobrepassar els màxims parcials. (qualificació alta i mitja segons NBE-CPI-91).
        • • a pressió i temperatura ambient (mescla, centrifugació, filtratge, etc.)
        • • a temperatura superior a l'ambient (destil·lació, assecatge, etc.)
      • − Processos a pressió diferent a l'atmosfèrica.
   2. b) Activitats que utilitzen explosius industrials.
2. 2. S'exceptuen de la qualificació anterior, aquelles activitats en què els combustibles ho siguin per calefacció dels locals i l'ús de les quals sigui regulat per la legislació i normativa vigent. (Reglament d'instal·lacions de calefacció climatització i aigua calenta sanitària).

Art. 277 - Regulació de les activitats en funció del risc d’explosió (NC)

No s’admetrà la instal·lació d'activitats amb risc d'explosió en locals situats a les zones 1, 2, 3, 4 i 5. En la resta de casos, la instal·lació de processos amb risc d’explosió només es podrà realitzar en locals que comptin amb mesures de protecció i prevenció contra explosions i la compartimentació sigui com a mínim RF 120 en cas de processos físics i RF-240 en cas de processos químics.

SECCIÓ ONZENA.- ÚS D'ESTACIÓ DE SERVEI

Art. 278 - Condicions de l'ús estació de servei (NB)

1. 1. L'ús d'estació de servei és un dels usos principals previstos en el Sistema d’infraestructures viaries ( clau b.3 ).
2. 2. Aixi mateix les estacions de servei podran ubicar-se a les zones on no estigui prohibit amb les següents condicions:
   1. a) Les estacions de servei donaran front a un vial de més de 15 metres d'amplada.
   2. b) Preveuran l'espai necessari per l'espera de vehicles, evitant qualsevol entorpiment de la circulació de vehicles i vianants
   3. c) Els sortidors i els dipòsits de combustible mantindran una distància mínima de 20 m. a les edificacions destinades a habitatge o a usos d'equipament ciutadà, i de 10 m. a les destinades a altres usos.
3. 3. No es podran instal·lar estacions de servei en zones de sòl urbanitzable prèviament a l'aprovació del planejament parcial que en el seu cas determini la seva ubicació.
4. 4. No s'admeten en cap cas, estacions de servei en el sòl amb règim de no urbanitzable.