CAPÍTOL PRIMER: NATURALESA. ÀMBIT. VIGÈNCIA

Art. 1 Definició

1. 1. Les normes que integren aquest articulat formen part del Pla general municipal d'ordenació de Reus.
2. 2. Aquest text del Pla general substitueix el Pla general d'ordenació urbana de Reus, aprovat per resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de data 21 de desembre de 1988 (DOGC 08.02.1989).

Art. 2 Marc legal

1. 1. El Pla general s'ha redactat d'acord amb la normativa urbanística vigent. Les referències a la Refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística o Decret Legislatiu 1/1990 i al Reglament de planejament, han d'entendre's fetes, respectivament, al Decret Legislatiu 1/1990 de 12 juliol, pel qual s'aprova la Refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, al Reglament de planejament aprovat per Reial Decret 2159/1978, de 23 de juny. Les altres disposicions complementàries s'esmenten amb la seva denominació completa.
2. 2. Les determinacions del Pla general s'apliquen amb preferència a qualsevol altre disposició municipal que reguli l'ús i l'ordenació del territori.
3. 3. En allò no previst per aquesta normativa i, en general, per aquest Pla General, seran d'aplicació les normes vigents en matèria d'habitatge, medi ambient i estètica.

Art. 3 Contingut

El Pla general està integrat pels documents següents:

1. a) Memòria justificativa de l'ordenació.
2. b) Plànols d'ordenació.

   Encaix territorial e: 1/ 50.000

   Regim del sòl e: 1/ 10.000

   Ordenació general e: 1/5000 (del 1 al 9)

   Ordenació detallada de la ciutat e: 1/1000 (del 1 al 37)

3. c) Normes urbanístiques.
4. d) Programa d'actuació.
5. e) Estudi econòmic financer.

Formen part de la documentació informativa la Memòria i plànols de la informació urbanística i la Memòria i plànols de l'Avanç del Pla.

Art. 4 Vigència

El Pla general té vigència indefinida, una vegada publicat l'acord d'aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Art. 5 Revisió

1. 1. Procedeix la revisió del Pla en els supòsits següents:
   1. a) Quan s'hagin complert 12 anys de vigència.
   2. b) En aprovar-se un Pla director territorial de coordinació, que afecti la totalitat o part del terme municipal.
   3. c) Quan disposicions d'ordre superior obliguin a la previsió d'espais públics més extensos.
   4. d) Quan s'hagi urbanitzat completament el cinquanta per cent del sòl urbanitzable programat.
2. 2. La revisió parcial del Pla procedeix en el supòsit d'ésser necessari alterar substancialment la classificació del sòl.

Art. 6 Modificació

1. 1. En qualsevol moment es podran modificar els diferents elements i determinacions del Pla general. L'abast del projecte de modificació haurà d'ésser coherent amb el que es preveu als apartats 3 i 4 de l'article 154 del Reglament de planejament. La coherència del projecte de modificació s'haurà de justificar expressament
2. 2. El projecte de modificació del Pla general haurà de tenir sempre el grau de precisió propi del Pla i haurà de comprendre un estudi de caràcter macrourbanístic, que expliqui la incidència de les noves determinacions en l'ordenació establerta pel Pla als articles 75 i 76 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 161 i 162 del Reglament de planejament.
3. 3. Els projectes de modificació es tramitaran segons l’establert als articles 75 i 76 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanistica i 161 i 162 del Reglament de planejament.
4. 4. La previsió per mitjà del planejament general o especial de superfícies més grans de sòl destinades a sistemes respecte als estàndards o percentatges fixats en aquestes Normes, no constitueix una modificació del Pla general, ja que aquests estàndards són mínims.

Art. 7 Programa d'actuació

1. 1. El programa d’actuació del Pla general es revisarà cada quatre anys.
2. 2. Si com a conseqüència de la consideració del compliment del Programa, fos necessari alterar el sòl urbanitzable programat, en el marc del procediment de revisió del programa, haurà de formular-se el corresponent projecte de modificació del Pla general, i si calgués la revisió parcial del Pla. El contingut i la tramitació es faran segons allò que es preveu en els articles 74 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 158 del Reglament de planejament.
3. 3. En cap cas, en el marc del procediment de revisió del Programa d'actuació, es podrà classificar com a urbanitzable el sòl al qual aquest Pla general atorga la condició de no urbanitzable.

Art. 8 Interpretació

1. 1. Les determinacions del Pla general i, concretament, aquestes Normes, s'interpretaran en base a aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents, tinguin en compte, principalment, el seu esperit i finalitat, així com la realitat social del moment en què han d'ésser aplicats.
2. 2. Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, manarà allò que indiquin els plànols d'escala més gran (el divisor de l'escala més petit), és a dir, en els que la definició sigui més acurada.
3. 3. Si es produeixen contradiccions en la regulació de les previsions del Pla general en els diferents documents, es considerarà vàlida la determinació que impliqui espais públics o d’interès públic més amplis i una menor densitat d'habitatges o un índex d'aprofitament inferior. En tot cas, si la discrepància es plantegés entre els plànols i les Normes, manarà allò que aquestes disposin.
4. 4. Si es produeixen contradiccions entre les superfícies reals i les superfícies quantificades en el document, les cessions i els aprofitaments definits es modificaran proporcionalment a la variació existent.

Art. 9 Obligatorietat

Tant l'Administració com els particulars estan obligats a complir les determinacions o disposicions del Pla general i, especialment, d'aquestes Normes. Qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d'iniciativa privada o pública, haurà d'ajustar-se a les disposicions esmentades, segons està previst als articles 90 i 91 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Art. 10 Claus d'identificació

A l'enunciat de cada sistema, zona o sector s'assenyala la clau d'identificació en els plànols d'ordenació. També es transcriu el codi d'identificació en la col·lecció de plànols. Els noms dels sectors i de les àrees d'actuació s'indiquen generalment per la referència al paratge on es troben o pel nom de la promoció.

CAPÍTOL SEGON.- DESENVOLUPAMENT DEL PLA GENERAL

Art. 11 Desenvolupament del Pla general

1. 1. Amb l'objecte de complementar i desenvolupar l'ordenació establerta per les determinacions del Pla general, s'elaboraran, segons preveuen la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i el Reglament de planejament en els temes previstos en aquestes Normes, Plans parcials, Plans especials i Estudis de detall.
2. 2. Quan no sigui necessari o no estigui previst la prèvia aprovació dels documents esmentats en el paràgraf anterior, les determinacions del Pla general seran susceptibles d'aplicació directa i immediata.
3. 3. El Programa d'actuació del Pla general fixa l'ordre i els terminis per a la formulació dels instruments de planejament que han de desenvolupar les seves determinacions.
4. 4. Amb l'objecte de completar la regulació urbanística, es poden aprovar Plans especials, Ordenances especials, Catàlegs i Normes complementàries.

Art. 12 Desenvolupament del Pla en sòl urbà

1. 1. Serà preceptiva la prèvia formació de Plans especials de reforma interior, Plans especials de millora urbana i Estudis de detall en les àrees respecte a les quals es faci expressa previsió.
2. 2. Tanmateix, es podran formular facultativament Plans especials de reforma interior i Estudis de detall en qualsevol àrea del sòl urbà.

Art. 13 Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable

1. 1. En sòl urbanitzable, el Pla general es desenvoluparà mitjançant Plans parcials, l'aprovació dels quals és condició indispensable per a la realització d'intervencions de qualsevol tipus en el territori corresponent, llevat del supòsit dels sistemes generals que s'executin de forma independent dels sectors.

   L'àmbit territorial dels Plans parcials haurà de coincidir amb els sectors de planejament delimitats al Pla general. Aquests sectors de planejament podran ésser objecte, no obstant, de desenvolupament parcial per subsectors, d'acord amb el que preveu l'article 63 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 57 i següents del Decret 146/1984 de 10 d'abril pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1984 de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya.

Art. 14 Desenvolupament del Pla en sòl no urbanitzable

1. 1. Les determinacions del Pla general sobre el sòl no urbanitzable s'apliquen directa i immediatament.
2. 2. Tanmateix, es podran desenvolupar les previsions del Pla general mitjançant Plans especials que tinguin per objectiu qualsevol de les finalitats següents:
   1. a) Protecció del paisatge i dels elements naturals i culturals en general.
   2. b) Protecció de les vies de comunicació.
   3. c) Protecció d'horts, espais forestals i conreus.
   4. d) Millora del medi i llocs rurals.
   5. e) Determinació de les condicions específiques de les activitats que es puguin emplaçar en el sòl no urbanitzable.
3. 3. Quan així s'estableixi expressament, la formulació d'aquests Plans especials serà obligatòria.

Art. 15 Desenvolupament de les determinacions sobre sistemes

El desenvolupament de les determinacions de les Normes sobre sistemes generals es podrà fer mitjançant Plans parcials dels sectors amb els que estiguin relacionats. Tanmateix, es podran formar Plans especials, que tindran com a objecte la regulació detallada del sistema, i a més, podran contemplar la previsió de mesures de protecció, d'acord amb el que es preveu als articles 29 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 76 i 77 del Reglament de planejament.

El planejament especial regularà qualsevol dels aspectes que defineixen l'estructura orgànica del territori, que són:

1. 1. Sistema viari.
2. 2. Sistema ferroviari.
3. 3. Sistema aeroportuari.
4. 4. Sistema hidrogràfic.
5. 5. Sistema d'equipaments comunitaris.
6. 6. Sistema d'espais lliures.
7. 7. Sistema d'infrastructures de serveis tècnics.

Art. 16 Plans parcials

1. 1. Els Plans parcials d'ordenació han de contenir les determinacions previstes en els articles 25 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 45 i següents del Reglament de planejament, i la documentació assenyalada en els articles 57 i següents del mateix Reglament. A més, hauran d'incloure un resum de les determinacions urbanístiques.
2. 2. Les determinacions hauran de tenir la precisió suficient per permetre la seva immediata execució. Concretament, els Plans parcials hauran de contemplar la destinació de detall de l'ordenació, diferenciant els sòls privats dels públics i especificant, per aquells, els lliures i els edificables, i per als públics, els destinats a vials, estacionament, edificables per a edificis d’interès públic i els destinats a places, passeigs, jardins i parcs.
3. 3. Tanmateix, hauran de preveure la delimitació dels polígons i el sistema d'actuació aplicables. Posteriorment, aquestes determinacions podran ésser modificades mitjançant el procediment previst als articles 168 i 169 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.
4. 4. El Pla d'etapes no podrà preveure un termini superior a 8 anys per a la realització de la urbanització. Si s'estableixen varis polígons, haurà de fixar-se l'ordre de prioritat entre ells. Les obres d'urbanització d'un polígon no podran superar els 4 anys de duració.
5. 5. Els Plans parcials que desenvolupin subsectors, d'acord amb allò que preveu l'article 63 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, hauran de complementar la Memòria amb l'Annex que contempla l'apartat 4 d'aquell precepte.
6. 6. Quan els Plans Parcials siguin d'iniciativa particular, hauran de preveure, a més, les determinacions i la documentació a què es refereixen els articles 46 i 64 del Reglament de Planejament, respectivament, els articles 80 i següents de la Refosa dels Textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, així com els articles 6 i següents del seu Reglament de la Llei 9/1981 sobre Protecció de la legalitat urbanística.
7. 7. Els Plans parcials podran completar les previsions d'aquest Pla general i, si és el cas, del Programa d'actuació urbanística, però no modificar-les, tal com disposa l'article 25 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i els articles 43 i 44 del Reglament de planejament.
8. 8. Els Plans parcials d’iniciativa particular hauran de preveure l'obligatorietat de constituir entitats de conservació.

Art. 17 Plans especials

1. 1. Els Plans especials no podran modificar les determinacions del Pla general, en particular, les que regulen el volum i l'ús del sòl, si bé les podran precisar.
2. 2. Els Plans especials de reforma interior no podran modificar l'estructura fonamental del Pla general, i si estan previstos en aquest, hauran de desenvolupar les determinacions corresponents. En qualsevol cas, caldrà que continguin la delimitació de polígons o unitats d'actuació i l'elecció del sistema d'actuació, si bé aquestes determinacions podran ésser modificades segons allò que es preveu en els articles 168 i 169 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Art. 18 Estudis de Detall

Els Estudis de detall han de respectar les determinacions del Pla general i, en el seu cas, dels Plans parcials o dels Plans especials de reforma interior. En cap cas, podran reduir l'amplada dels vials ni les superfícies destinades a espais lliures, ni com a conseqüència de les seves previsions sobre alineacions, podran originar augments de volum.

L'ordenació de volums que puguin realitzar els Estudis de detall, no pot implicar un augment de l'ocupació del sòl ni de les alçades màximes, ni un increment de la densitat d'habitatges.

Art. 19 Precisió de límits

Els límits de les zones, sectors o sistemes, podran precisar-se en els corresponents Plans parcials o especials o Estudis de detall, d'acord amb els criteris següents:

1. a) Els ajustaments que es produeixin hauran de respondre a:
   1. 1) alineacions o línies d'edificació vigents;
   2. 2) característiques topogràfiques del terreny;
   3. 3) límits de la propietat rústica o urbana;
   4. 4) existència d'arbres o d'altres elements d’interès.
2. b) No produiran distorsions en la forma de les unitats de zona, sector o sistema ni augments o disminucions de superfície de més d'un deu per cent, en relació amb les superfícies delimitades als plànols d'ordenació a escala 1:1.000 d'aquest Pla general.

Quan un dels límits hagués estat precisat per un Pla parcial o respongués a alineacions o límits de qualificació del sòl preestablerts i mantinguts per aquest Pla general, aquell límit s'adaptarà a allò que s'hagués definit pel Pla parcial.

Art. 20 Condicions cartogràfiques a complir en els Estudis de detall i projectes d'urbanització i compensació

1. 1. Objecte.

   Aquest article regula els paràmetres de compliment obligat en la redacció de projectes urbanístics per facilitar-ne el tractament posterior. De manera que, la informació que aporten sigui homogènia i susceptible per ser integrada posteriorment en la cartografia municipal.

2. 2. Condicions generals.

   La geometria de traçat, que prevegi el projecte d'una actuació urbanística i també els seus límits, haurà d'ajustar-se rigorosament a les coordenades UTM, oficials de l'Ajuntament. D'aquesta manera, qualsevol nou plantejament, inclosos el desenvolupament de vials i les determinacions d'illes i parcel·les, haurà d'integrar-se en la cartografia, de forma unívoca i amb la mateixa precisió topogràfica que li correspon a l'escala 1:500, i si escau, a l'escala 1:1.000.

   En el cas de ser imprescindible un aixecament topogràfic auxiliar, aquest se sotmetrà al Plec general de condicions per a treballs de topografia de l'Ajuntament.

   El Departament de topografia facilitarà del terreny objecte del projecte, les bases topogràfiques, els punts amb coordenades i els croquis de localització, que relacionin materialment la ubicació del sòl amb la xarxa general de control topogràfic del municipi.

   La definició geomètrica del traçat de vials vindrà determinada pels eixos. És obligat incloure en el projecte la solució matemàtica del traçat en tots els seus punts singulars, donats per les seves coordenades X, Y, Z en projecció UTM i els azimuts de les tangents, en el sentit de l'avanç de l'alineació.

   Unitats de mesura: mètric decimal fins al mil·límetre.

   Unitats angulars: en graus, minuts i segons centesimals.

   Les alineacions de façana definiran els encreuaments i xamfrans d'acord amb l'article 112.

   Les seccions tipus quedaran perfectament definides en tot el seu desenvolupament, degudament acotades i amb identificació en planta de la seva ubicació en el traçat, així com en les seccions transversals.

   Serà obligatori definir les corbes pel seu radi, si són circulars, i la resta, siguin còniques, cícliques o paramètriques, mitjançant els seus paràmetres o equacions fonamentals; de manera que quedin definits tots els seus elements, a fi i efecte que el seu replantejament sobre el terreny pugui ser un reflex fidel del projecte.

   La definició de la rasant en l'eix haurà de complir les normes genèriques de traçat, i s'hauran d'indicar els acords verticals corresponents, mitjançant una definició analítica de l'estat d'alineacions verticals, amb els punts singulars dels acords encaixats, de manera que qualsevol tècnic qualificat interpreti sense confusió el seu replantejament.

3. 3. Documentació cartogràfica a presentar:
   1. 1.- Plànol topogràfic del terreny original.
   2. 2.- Plànol/s de planta/es del projecte sobre topogràfic anterior.
   3. 3.- Perfil/s longitudinal/s amb la rasant projectada.
   4. 4.- Perfil/s transversal/s del terreny encaixat/s amb la seva secció tipus corresponent.
   5. 5.- Llistats:
      1. a) Definició analítica del traçat en planta.
      2. b) Definició analítica del traçat en alçat (rasant).
   6. 6.- Disquets definitoris del projecte de tots els plànols a dalt esmentats, format dxf, dwg, ctm, o dgn.
   7. 7.- Disquets amb els llistats a dalt esmentats en format ASCII.

Art. 21 Catàleg

1. 1. D'acord amb el que es preveu als articles 38 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 86 del Reglament de planejament, s'haurà de formar un Catàleg de les construccions o edificis d’interès artístic, històric, arqueològic o típic i dels llocs i elements naturals d’interès. Aquest Catàleg haurà de comprendre, almenys, els edificis i llocs objecte de protecció per la legislació sobre el Patrimoni artístic i cultural, els espais naturals protegits i els edificis qualificats com a monumentals per aquest Pla general.

   Aquest Catàleg serà complementari del planejament especial corresponent, si aquest existeix i, en tot cas, ho serà del Pla general.

2. 2. La inclusió d'un edifici en el Catàleg pot implicar la prohibició d'enderrocar-lo, transformar-lo o de canviar-ne les característiques, tant d'aquest com del seu entorn ambiental, o només la protecció de certs elements i cossos d'edifici. Solament es poden realitzar obres de restauració i conservació, i autoritzar usos adients als valors que es pretenen protegir. El Pla especial i el Catàleg establiran una regulació més concreta de la regulació del Pla general sobre aquests aspectes i uns nivells diferents de protecció.

CAPÍTOL TERCER.- GESTIÓ DEL PLA GENERAL

Art. 22 Execució del Pla

1. 1. L'execució d'aquest Pla general i dels documents que el desenvolupin correspon a l'Ajuntament sense perjudici de la participació dels particulars en els termes definits per la legislació urbanística. En el marc de les seves competències específiques, les determinacions del Pla poden ésser executades per l'Administració de l'Estat, de la Generalitat i les Diputacions.
2. 2. Les entitats de gestió, que es constitueixin entre administracions públiques o entre aquestes i la iniciativa privada, podran també executar el planejament.

Art. 23 Projectes d'urbanització

Per a l'execució de les determinacions contingudes al Pla general i als instruments de planejament que els desenvolupen, s'hauran de redactar Projectes d'urbanització d'acord amb el que preveuen els articles 27 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 67 i següents del Reglament de planejament. També podran redactar-se projectes d'obres que no tinguin per objecte executar integralment les determinacions del planejament urbanístic

Art. 24 Concessions per equipaments I aparcaments

1. 1. Sobre el sòl destinat a equipaments, que en execució del Pla general sigui de titularitat pública, l'Administració competent podrà atorgar una concessió per a la construcció i explotació de l'equipament corresponent.
2. 2. Els Ajuntaments podran atorgar concessions sobre terrenys de sòl urbà, adscrits a sistemes que per execució siguin de titularitat pública per a la construcció d'aparcaments soterranis. Abans d'atorgar la concessió, serà necessari aprovar un Estudi de detall en el qual es faci palesa la compatibilitat de l'ús d'aparcament amb el propi del sistema afectat. Si es tracta de terrenys del sistema d'espais lliures, s'haurà de completar la verificació de compatibilitat mitjançant la prèvia aprovació del projecte d'urbanització. En tot cas, s'haurà de justificar abastament la necessitat d'ubicar-lo en aquest lloc per manca d'altres espais.

Art. 25 Execució del planejament en sòl urbà

1. 1. Llevat de l'execució directa de sistemes generals o del supòsit d'actuacions aïllades per a l'execució de les determinacions del planejament en sòl urbà, s'hauran de delimitar polígons o unitats d'actuació que almenys permetin una redistribució dels beneficis i càrregues derivats de l'ordenació.
2. 2. Aquest Pla general conté la delimitació d'unitats d'actuació, precisant-se les determinacions relacionades amb els terrenys que les integren.

   En qualsevol moment, d'acord amb el que està previst als articles 168 i 169 de la Refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 36 del Reglament de gestió urbanística aprovat per RD 3288/1978, es podran delimitar noves unitats d’actuació o variar-ne les delimitacions aprovades conjuntament amb el Pla general.

   L'aprovació de la delimitació de la unitat d'actuació implica, si és el cas, la iniciació del procediment reparcel·latori, produint els efectes previstos als articles 148 de la Refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, 104 del Reglament de Gestió urbanística, i 16 del seu Reglament de la Llei 3/1984 de mesures d'adequació de l'ordenació urbanística de Catalunya.

3. 3. S'assenyalen els polígons dimanants dels Plans parcials aprovats en desenvolupament dels Plans generals anteriors, als efectes de manteniment de la solidaritat assumida de càrregues i beneficis.
4. 4. L'execució dels sistemes generals i les actuacions aïllades en sòl urbà, en els supòsits previstos a l'apartat 5 de l'article 120 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i a l'article 69 del Reglament de la Llei 3/1994 de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya, es farà pel procediment d'expropiació forçosa.

   Si d'aquesta execució se'n deriven beneficis especials per als sectors confrontants o propers, es podrà repercutir la despesa, inclosa la indemnització expropiatòria, en la mesura del benefici, mitjançant contribucions especials a càrrec dels propietaris afavorits. La delimitació de l'àrea beneficiada per l'obra, amb la relació de propietaris afectats, es farà en el Pla parcial o especial o en el Projecte d'urbanització, o, de forma separada segons el procediment establert per a la divisió poligonal.

Art. 26 Execució del planejament en sòl urbanitzable

1. 1. Els terrenys qualificats com a sistemes generals, inclosos en els sectors de planejament, podran ésser obtinguts per l'Administració en el marc de les cessions obligatòries i gratuïtes previstes en els articles 121 i 123 de la Refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.
2. 2. Quan l'obtenció dels terrenys de sistemes generals hagi d'ésser realitzada abans del desenvolupament del sector, es tindrà en compte allò previst en el número 4 de l'article precedent, fins i tot, quan aquests no estiguin inclosos en el sector.
3. 3. En tot cas s'hauran de respectar les reserves de sòl públic fixades en l'annex del Reglament de planejament i en el Capítol III de la Llei de mesures.
4. 4. De conformitat amb les disposicions legals, en sòl urbanitzable, a més de les cessions gratuïtes dels terrenys destinats a sistemes generals inclosos en el sector i a sistemes locals, sempre que hagin d'ésser de titularitat pública, és obligatori cedir gratuïtament el 10 % d'aprofitament al municipi, materialitzant aquesta cessió en sòl edificable en la quantia exigida.

CAPÍTOL QUART.- RÈGIM DEL SÒL

Art. 27 Règim urbanístic

El règim urbanístic del sòl, d'acord amb el previst a l'article 23 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i a l'article 19 del Reglament de planejament, es defineix a través de:

1. a) Classificació del sòl segons el seu règim jurídic.
2. b) Determinació i regulació de l'estructura general i orgànica del territori.
3. c) Qualificació urbanística del sòl, amb la seva divisió en zones, sectors o àrees.

Art. 28 Classificació del sòl

1. 1. El territori ordenat per aquest Pla general es classifica, als efectes del règim jurídic del sòl, en sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable.
2. 2. En els plànols d'ordenació es reflecteix la classificació inicial del sòl. El sòl urbanitzable es convertirà en urbà per mitjà dels procediments establerts a l'ordenament urbanístic, essent, en tot cas, necessària l'aprovació definitiva del planejament parcial, la realització efectiva de les obres d'urbanització i el compliment de llurs obligacions per part dels propietaris.
3. 3. El sòl no urbanitzable només es pot transformar en urbanitzable mitjançant el procediment de revisió del Pla general, segons preveu l'article 5 d'aquestes Normes.

Art. 29 Abast de les determinacions del Pla general

1. 1. En el sòl urbà, el Pla general precisa l'ordenació física de forma detallada de les diverses qualificacions urbanístiques.
2. 2. En el sòl urbanitzable, el Pla determina els sectors de desenvolupament en Plans parcials i els elements fonamentals de l'estructura urbana i estableix, a través de la qualificació urbanística, la regulació genèrica dels diferents usos globals i dels seus nivells d'intensitat.

   En aquest tipus de sòl, la seva disposició detallada per a xarxa viària, aparcaments, jardins urbans, dotacions i edificació privada, resultarà de l'ordenació que proposi el Pla parcial de conformitat amb el Pla general, si bé aquest darrer en alguns casos, fixa de forma indicativa la distribució de la xarxa viària, dels espais lliures i de les dotacions al servei del sector.

3. 3. El sòl no urbanitzable està subjecte a les limitacions que estableixen els articles 127 i 128 de la Refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, amb les determinacions que s’indiquen a l'article 36 del Reglament de planejament.

Art. 30 Sistemes

1. 1. Als efectes de la determinació i regulació de l'estructura general i orgànica del territori, el Pla general i el seu desenvolupament en Plans parcials o especials, assigna determinats sòls per a: 1) Sistema viari; 2) Sistema ferroviari; 3) Sistema aeroportuari; 4) Sistema hidrogràfic; 5) Sistema d'espais lliures; 6) Sistema d'equipaments comunitaris; 7) Sistema d’infrastructures de serveis tècnics.
2. 2. Aquests sòls ordenats en sistemes presenten un grau especial d'interès col·lectiu i són determinants per assegurar el desenvolupament i funcionament dels assentaments urbans, així com les seves possibles transformacions en el temps.
3. 3. La consideració de sistema implicarà normalment la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys, en els supòsits previstos per l'article 98 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i d'acord amb el que s'estableix, si s'escau, en la regulació de cada sistema.

CAPÍTOL CINQUÈ.- INTERVENCIÓ DE LES OBRES I ACTIVITATS

Art. 31 Actes subjectes a llicència municipal

1. 1. Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes a què es refereix l'article 1 del Reglament de disciplina urbanística que es realitzin en el terme municipal. Tanmateix, és necessari obtenir llicència municipal per a l'obertura de camins i camins interiors, l'extracció d'àrids, sondeig i perforacions de pous i, en general, per a qualsevol activitat que afecti les característiques naturals del terreny.
2. 2. L'obligació d'obtenir prèviament la llicència, en els supòsits indicats, afecta també els sectors o activitats subjectes a altres competències. En cap cas, la necessitat d'aconseguir autoritzacions o concessions d'altres administracions deixa sense efecte l'obligació d'adquirir la llicència municipal corresponent, de manera que, sense aquesta, la utilització d'altres instàncies administratives no és suficient per iniciar l'activitat o l'obra.
3. 3. La competència per a resoldre els expedients relatius a llicències d'obres, parcel·lació i modificacions d'ús correspon a l'alcalde, a proposta de la Comissió informativa corresponent.

Art. 32 Actes promoguts per altres administracions públiques

En relació amb els actes assenyalats a l'article anterior, quan siguin promoguts per òrgans de l'Estat, de la Generalitat o d'altres entitats de Dret Públic, la sol·licitud de llicència és també obligatòria. En cas d'urgència o interès excepcional, s'haurà d'observar el que preveu l'apartat 2 de l'article 250 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i els articles 8 i 9 del Reglament de disciplina urbanística.

Art. 33 Caducitat

1. 1. Totes les llicències hauran de preveure un termini per començar les obres i un altre per acabar-les. Si circumstàncies excepcionals no justifiquen l'establiment d'altres terminis, el de començar les obres serà d'un any, i el d'acabar-les de tres anys. Ambdós terminis es comptaran a partir de la data de notificació de l'atorgament de la llicència.
2. 2. Transcorreguts aquests terminis sense que s'hagin iniciat o acabat les obres, es produirà la caducitat de la llicència, d'acord amb el que preveu l'article 249 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.
3. 3. La caducitat haurà d'ésser declarada expressament per l'Ajuntament i comportarà l'arxiu de les actuacions.
4. 4. Caducada la llicència, les obres no podran iniciar-se o prosseguir si no se sol·licita i s'obté una nova llicència, ajustada a l'ordenació urbanística en vigor.

Art. 34 Pròrrogues

1. 1. Les pròrrogues dels terminis d'una llicència hauran d'ésser sol·licitades pel titular abans de dos i cinc mesos de l'esgotament del temps per començar i acabar les obres, respectivament. S'entendran concedides per la meitat del termini que es tracti, una vegada transcorreguts dos mesos des de la presentació de la sol·licitud sense resolució expressa.
2. 2. La sol·licitud i obtenció de la pròrroga del termini per iniciar les obres no comporten, per si mateixes, la del termini per acabar-les.
3. 3. La pròrroga de les llicències no podrà ésser sol·licitada si no ha transcorregut, com a mínim, la meitat del termini a què es refereix la sol·licitud. En qualsevol cas, la pròrroga per acabar les obres només podrà ser sol·licitada i obtinguda una vegada feta la cobertura d'aigües de l'edifici.
4. 4. Transcorreguts els terminis de pròrroga sense que s'hagin iniciat o acabat les obres, la llicència caducarà sense necessitat de previ avís, i així ho declararà formalment l'Ajuntament. Per començar-les o acabar-les caldrà obtenir una nova llicència ajustada a l'ordenació vigent.

Art. 35 Contingut de les llicències

1. 1. Les llicències s'atorgaran segons les previsions de la Llei del sòl i dels seus reglaments, les prescripcions d'aquest Pla, especialment les particulars que per a cada zona o sistema contenen aquestes Normes, i les condicions que s'assenyalen en aquest Capítol.
2. 2. L'interessat acompanyarà la seva sol·licitud amb el corresponent projecte tècnic o, en el seu cas, la documentació justificativa, de conformitat amb la legislació aplicable a l'objecte de la llicència i amb aquestes Normes urbanístiques.
3. 3. El procediment d'atorgament de llicències s'ajustarà a allò que preveu la legislació local.
4. 4. No podran concedir-se llicències per edificacions o obres en terrenys que siguin resultat de parcel·lacions il·legals.

Art. 36 Regles comunes a les sol·licituds de llicències

1. 1. Tota sol·licitud de llicència requerirà la presentació en forma d'instància en la que s'especifiquin, amb claredat i precisió, l'objecte pel qual la sol·licita, determinant l'emplaçament, les característiques de les obres, les activitats o actes a executar i l'ús o finalitat al qual es destinaran les obres, instal·lacions i/o edificacions resultants de la llicència.
2. 2. Quan les obres o instal·lacions facin referència a plantes, unitats o elements industrials que requereixin autorització per tractar-se d'activitats classificades, s'exigirà la prèvia obtenció d'aquella llicència, d’acord amb el que disposa el Decret de 30 de novembre de 1961 i l'Ordre de 15 de març de 1963 i normes que despleguin aquella reglamentació o, en el seu cas, la substitueixin, i amb les formalitats i requisits que s'assenyalen en aquestes Normes.
3. 3. Quan sigui preceptiva l'obtenció prèvia d'autoritzacions d'altres esferes de l'Administració, s'haurà d'acompanyar la sol·licitud amb el document o documents acreditatius de la seva concessió.

   L'Administració municipal podrà requerir al sol·licitant, la presentació de la documentació del projecte autoritzat per les altres administracions per tal de comprovar la perfecta adequació del projecte presentat davant la Corporació per a l'obtenció de la llicència municipal, amb aquells altres projectes autoritzats per les altres administracions.

4. 4. Amb les sol·licituds de llicències s'acompanyaran els documents que, segons la naturalesa de la llicència, es determinen en els articles següents.

Art. 37 Llicència d'activitats que generin moviments de trànsit.

Per a la concessió de llicències d'activitats que generin moviments de trànsit importants, caldrà presentar un estudi amb les previsions de funcionament referides a zones d'accés, càrrega i descàrrega i aparcament, reservant, quan calgui, sòl privat per aquest ús.

En el cas d'usos comercials es necessari l'estudi quan l'àmbit d'atracció del comerç sigui superior al barri i que compren els supermercats, els hard discounts, altres establiments de més de 400 m² de superfície de venda i galeries comercials (Raval del Pallol i altres).

Art. 38 Llicència de parcel·lació

1. 1. Amb la sol·licitud de llicència de parcel·lació s'acompanyaran els documents següents:
   1. a) Memòria en la qual es faci referència al Pla, que estableix les condicions de la parcel·lació, es descrigui la finca a parcel·lar, es justifiqui jurídicament i tècnica l'operació de parcel·lació i es descriguin les parcel·les resultants, amb expressió de la seva superfície, emplaçament i condicions d'edificabilitat.
   2. b) Cèdula o cèdules urbanístiques de la finca o finques a què faci referència la parcel·lació, quan aquesta cèdula estigui implantada.
   3. c) Certificat de domini i estat de càrregues de la finca o finques objecte de parcel·lació, expedit pel Registre de la propietat corresponent. Si la finca o finques no constessin immatriculades, s'indicarà aquesta circumstància, s'acompanyarà el títol o títols que acreditin el domini i se n'assenyalarà la descripció tècnica amb indicació de la seva naturalesa, situació, llindars i extensió.
   4. d) Plànol de situació i emplaçament a escala no inferior a 1:2000.
   5. e) Plànol topogràfic d'informació a escala 1:500 en el qual se situin els llindars de la finca i es representin els elements naturals i constructius existents, així com les determinacions dels Plans d'ordenació vinculants.
   6. f) Plànol de parcel·lació, a la mateixa escala, en el qual es reflecteixin les dades que consten a la Memòria.

Art. 39 Projectes d'urbanització

1. 1. Els projectes d'urbanització hauran de definir les obres necessàries per dotar de serveis els futurs solars, d'acord amb la normativa tècnica de l'Ajuntament i de les companyies de serveis.

   Hauran de justificar la solució proposada per als següents elements de la urbanització:

   • − Serveis afectats.
   • − Elements diversos que cal preservar o protegir (arbrat d’interès, construccions singulars, elements paisatgístics).
   • − Xarxes de serveis (aigua potable, reg, incendis, sanejament, enllumenat, electricitat, gas, comunicacions).
   • − Pavimentació.
   • − Ordenació del trànsit (senyalització, aparcaments).
   • − Enjardinament d'espais públics i mobiliari urbà.
   • − Sistema de recollida de residus.

   El projecte d'urbanització s'haurà d'ajustar a les disposicions urbanístiques, determinacions del codi d’accessibilitat, decret 201/94 sobre gestió de residus i altres disposicions aplicables.

   Tant pel sistema de recollida selectiva de residus, com pel de recollida de brossa s’establiran unes àrees d’aportació o bé uns contenidors situats en funció de la densitat de població de cada zona.

2. 2. El projecte d'urbanització estarà integrat, com a mínim, pels següents documents:
   1. a) Memòria descriptiva de les característiques de l'obra o servei, amb detall dels càlculs justificatius de les dimensions i dels materials que es projectin, la seva disposició i condicions. També s'haurà de referir expressament al plantejament que és objecte d’execució.
   2. b) Plànol de situació de les obres i instal·lacions, en relació amb el conjunt urbà i amb el Pla d’ordenació en el qual estiguin incloses.
   3. c) Documentació cartogràfica segons l'article 20.
   4. d) Plànols acotats i detallats de les obres i serveis projectats.
   5. e) Pressupost detallat de les obres i instal·lacions, amb resum general. Aquest estarà composat de mesures, quadre de preus i pressupostos generals de la contracta.
   6. f) Plec de condicions tècniques particulars (que modifiquin o complementin el Plec de condicions tècniques de l'Ajuntament de Reus), (indicació de l'ordre d'execució, dels terminis de les diverses etapes i del termini total).
3. 3. Si l'acte d'aprovació introduís modificació substancial del projecte, l'interessat haurà de presentar-ne un de nou, el duplicat del qual li serà retornat, degudament conformat. Les modificacions no substancials del projecte s'introduiran mitjançant esmena dels plànols originals, subscrita pel promotor i pel seu tècnic.
4. 4. El promotor de les obres haurà de dipositar, amb caràcter previ a l'aprovació definitiva del projecte, una quantitat igual a l'1% del valor de l'obra urbanitzadora (IVA inclòs) per destinar-lo a la realització d’assaigs de control de qualitat.
5. 5. Sense la garantia equivalent al 12% del pressupost del projecte d'urbanització, que preveu l’article 81.1 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística per als sectors delimitats en sòl urbanitzable, no podrà iniciar-se cap treball d’urbanització.

Art. 40 Llicència d'obres de nova construcció

1. 1. La sol·licitud de llicència d'obres de nova planta, ampliació o reforma d'edificis existents, anirà acompanyada dels documents següents:
   1. a) Certificat d'aprofitament urbanístic si s'hagués obtingut.
   2. b) En el seu cas, fotocòpia del document oficial de resposta a les consultes efectuades prèviament.
   3. c) Justificació del compliment del 201/94 sobre gestió de residus.
   4. d) Quan calgui, manifestació del compromís d'atorgar escriptura de mancomunitat de patis, inscrita al Registre de la Propietat o de qualsevol altre servitud. Si les finques confrontants fossin d'un mateix propietari, caldrà que s'acrediti la constitució d'una servitud recíproca de mancomunitat de pati, irrenunciable o irredimible, mentre alguna de les finques estigui edificada o subjectada a la condició suspensiva que qualsevol d'elles s'alieni.
   5. e) Nomenament de contractista o en el seu defecte full provisional del Gremi de la Construcció, en el qual haurà de ser substituït pel full definitiu abans d’iniciar-se l'obra.
2. 2. El projecte d'obres contindrà les dades necessàries perquè amb el seu examen pugui comprovar-se si les obres, la llicència de les quals se sol·licita, s'ajusten a la reglamentació vigent sobre ús i edificació del sòl, sense que calgui la inclusió dels detalls constructius i d'instal·lació, quan no siguin condicionants de la llicència sol·licitada. El projecte estarà integrat, com a mínim, pels documents següents:
   1. a) Memòria en la qual es descriguin i s'indiquin les dades que no puguin representar-se numèricament i gràfica als plànols. A més, quan a l'edifici hagin d'exercir-se activitats industrials, caldrà que se'n consigni la categoria i situació.
   2. b) Els plànols que s'indiquen a continuació:
      • − Plànol d'emplaçament, a escala 1:500, en el qual s'expressi clarament la situació de la finca en relació a les vies públiques o particulars que limitin la totalitat de l'illa en la que estigui situada amb indicació de la seva denominació i número. En aquest plànol s'acotaran les distàncies de les obres a l'eix de la via pública i l'amplada d'aquesta, així com la seva relació amb el carrer més proper i s'indicarà l'orientació, les alineacions, les rasants oficials i el perímetre del pati central de l'illa, en cas que estigui previst.
      • − Plànol topogràfic, a la mateixa escala, amb corbes de nivell amb equidistància d'un metre, en el qual s'indiqui l'edificació i arbrat existent. No caldrà la presentació d'aquest plànol, sempre que els solars siguin edificables en illa tancada i no existeixi desnivell apreciable entre la rasant del carrer on tinguin front i la corresponent línia de profunditat edificable.
      • − Plànols de plantes i façanes principals, laterals i posteriors, amb les seccions necessàries per a la seva completa intel·ligència. Aquests plànols es dibuixaran a escala 1:50 o 1:100, segons la menor o major capacitat de l'edifici; estaran acotats i en ells s'anotarà i detallarà minuciosament, en forma gràfica i també numèrica, si fos possible, tot el que sigui necessari o convenient per facilitar-ne l'examen i comprovació, en relació amb el compliment de les ordenances que siguin aplicables; i en especial, amb referència a les façanes i totes les parts de les obres visibles des de la via pública. En la planta i seccions es dibuixarà o pintarà, en traç discontinuat, groc, el que hagi de desaparèixer, i en traços discontinuats, separats per punts, de color roig, la nova obra. Es detallarà la posició arquitectònica dels cossos alts (xemeneies, caixes d'escales...).
   3. c) Adscripció, en el seu cas, de les galeries subterrànies, mines d'aigua o pous que existeixin a la finca, encara que estiguin abandonats, juntament amb un croquis acotat en el qual s'expressi la situació, configuració i mides dels esmentats accidents del subsòl.
   4. d) Justificació específica que el projecte compleix, les prescripcions següents:
      • − Normes sobre prevenció d'incendis.
      • − Reserva, en el seu cas, d'espais per a aparcaments i places de garatge.
      • − Previsió de la instal·lació d'antena col·lectiva de televisió, telefonia i galeries de servei d’aire condicionat.
      • − Col·locació de bústies-apartats per al lliurament de correspondència a domicili.
      • − Previsió de dependències per a la guarda dels cubells de recollida selectiva d'escombraries. Quan es prevegin conductes d'abocament col·lectiu, es consignaran en els plànols del projecte les seves característiques tècniques i constructives i, si estigués prevista la dotació de l'edifici per a l'incinerat d'escombraries, caldrà que s'acompanyi fotocòpia de la llicència prèviament concedida a tal efecte.
3. 3. Quan les obres projectades siguin, d'ampliació o reforma, afectin l'estructura de l'edifici, a més dels documents assenyalats en aquest article, caldrà que s'aporti documentació sobre estudis de càrregues existents i resultants i dels apuntalaments que hagin d'efectuar-se en l'execució de les obres.
4. 4. Així mateix, es farà menció i es justificaran totes les NBE d'obligat compliment i les normes sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

Art. 41 Llicència de modificacions d'ús

1. 1. Amb la sol·licitud de llicència per a la modificació objectiva de l'ús de l'edifici, sempre que aquesta no requereixi la realització d'obres d'ampliació o reforma, s'acompanyaran els documents següents:
   1. a) Memòria justificativa, detallada del nou ús, indicant si està autoritzat pel planejament vigent. Quan l'ús pretès comporti l'exercici d'activitats industrials, caldrà consignar, a més, la categoria i la situació de les esmentades activitats.
   2. b) Plànol d'emplaçament a escala 1:500, en el qual s'expressi clarament la situació de la finca amb referència a les vies públiques i particulars que limitin la totalitat de l'illa on estigui situada. En aquest plànol s'indicarà, en cas que n'hi hagi, l'orientació, les alineacions i rasants oficials i el perímetre del pati central d'illa, i es ressaltarà si l'edifici existent s'ajusta o no a les indicacions d'alineacions i rasants.
   3. c) Plànol de plantes i façanes amb les seccions que calgui per a la seva completa comprensió.
   4. d) Justificació específica que el projecte compleix, en el seu cas, les prescripcions de l'apartat d) del paràgraf 2 de l'article precedent, així com el paràgraf 4 de l'esmentat article.
   5. e) Certificació expedida per facultatiu competent, acreditativa que l'edifici és apte pel nou ús, conforme a la normativa aplicable en funció d'aquest i amb especial referència al compliment de les condicions d'estabilitat i aïllament tèrmic i acústic, així com de les normes sobre prevenció d'incendis precises per a l'ús pretès i d’accessibilitat.

Art. 42 Edificació i urbanització

Podrà concedir-se llicència en terrenys que no hagin assolit la condició de solar en les situacions i requisits previstos als articles 39, 40 i 41 del Reglament de gestió, i 120.1 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Art. 43 Llicència d'ocupació

Sempre que es tracti de noves construccions o de modificació d'ús que impliqui la realització d'obres, no podrà utilitzar-se l'edificació o iniciar-se l'activitat sense la prèvia obtenció de la llicència d'ocupació, atorgada per l'Ajuntament, si les obres efectivament construïdes s'adeqüen a les autoritzades.

Art. 44 Obres i instal·lacions qualificades fora d'ordenació

1. 1. Els edificis i instal·lacions erigits amb anterioritat a l'aprovació d'aquest Pla general es declararan fora d'ordenació quan estiguin afectats per nous vials, zones verdes o altres elements que comportin expropiació o cessió del terreny on se situïn, o bé quan s'hagi de portar a terme la demolició o expropiació dels edificis.

   La situació de fora d'ordenació comportarà el següent règim jurídic d'acord amb la legislació urbanística vigent:

   • − Obres prohibides i obres autoritzables.
   1. 1.- Obres prohibides:
      • − Obres de consolidació.
      • − Obres d'augment de volum.
      • − Obres de modernització.
      • − Obres que incrementen el valor d'expropiació dels edificis o instal·lacions.
   2. 2.- Obres autoritzables:
      1. a) Amb caràcter general

         Petites reparacions ordinàries que exigeixin la higiene, l'ornat i conservació de l'immoble.

      2. b) Amb caràcter excepcional

         Obres parcials o circumstancials de consolidació, en casos excepcionals, quan no estigui prevista l'expropiació, cessió gratuïta o enderroc de la finca en el termini de quinze anys a comptar des de la data en què es pretenguin realitzar les obres.

   3. 3.- El valor de les obres que s'autoritzin no serà en cap cas compensat en els expedients expropiatoris, de reparcel·lació o de compensació.
   4. 4.- L'eficàcia de la llicència, que tindrà caràcter de precarietat per les obres autoritzables, estarà condicionada a la corresponent anotació marginal en la inscripció registral de la finca.

Art. 45 Obres de rehabilitació (modif.11.9/29.05.2003)

Les obres de rehabilitació d’un edifici requeriran la seva adaptació a les normes generals vigents en matèria d'edificació: Normes bàsiques, Condicions d'habitabilitat, Norma contra incendis, etc.

En obres de rehabilitació, reforma i consolidació es pot mantenir el volum existent encara que superi el permès per aquesta normativa, exclouen les actuacions i construccions annexes que malmetin la forma de l’immoble original o la imatge del seu entorn.

En cap cas poden reduir-se, totalment o parcialment, les condicions mínimes d'habitabilitat existents, per raó de les obres d'edificació que comporta una actuació de rehabilitació.

Art. 46 Edificis disconformes (modif.11.9/29.05.2003)

1. 1. En els supòsits no previstos en l'article 44 quan els edificis i instal·lacions preexistents resultin disconformes amb aspectes o prescripcions del planejament, s'autoritzaran obres d'ampliació, reforma o consolidació sempre que concorrin les circumstàncies següents:
   1. a) L'ampliació ha d'adaptar-se estrictament a les determinacions d'aquest Pla.

      Les obres de rehabilitació integral d'un edifici disconforme requeriran la seva adaptació a les (ordenances) normes generals vigents en matèria d'edificació: Normes bàsiques, Condicions d'habitabilitat, Norma contra incendis, etc.

      En el supòsit de substitució de l'edificació total o parcial i en el supòsit d'ampliació de l'edificació, s'hauran de complir la totalitat de les determinacions d’aquest Pla aplicables en la part substituïda o ampliada.

2. 2. A les edificacions a què fa esment aquest article no els és aplicable el règim del Registre Municipal de Solars previst a l'article 223-3 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística ni tindran la consideració de construccions insuficients prevista als articles 42 i 44.1 del Reial Decret 3250/1967 de 30 de desembre. D'altra banda, no es considerarà que reuneixen circumstàncies urbanístiques suficients per a la declaració d'estat ruïnós als efectes de l’article 253.2 del Text legal a dalt esmentat quan només s'hi donin les circumstàncies a què es fa referència en aquest article.
3. 3. Els edificis i instal·lacions industrials o part de les mateixes erigides amb anterioritat a l'aprovació d'aquest Pla en sòls classificats d'urbà dins l'àmbit de plans especials o urbanitzables, amb qualificació de zona industrial o bé amb tolerància de la indústria a implantar o implantada en edificis existents de tipologia industrial, es qualifiquen de disconformes, podent-se autoritzar obres d'ampliació, de reforma o consolidació, sempre que no resultin afectats per sistemes, augmentant el valor d'expropiació, i disposin de terrenys de reserva per les cessions que li correspondrien.

Les obres d'ampliació tindran caràcter provisional, podent l'Ajuntament desmuntar-les si ho requereix el planejament sense dret a indemnitzacions. L'autorització s'acceptarà pel propietari, inscrivint-se en el Registre de la Propietat.

Art. 47 Usos disconformes

Els usos existents amb anterioritat es mantindran si no resulten incompatibles amb aquest Pla general.

En el cas d'ús industrial, haurà d'adaptar-se als límits de molèsties, nocivitat, insalubritat i perill establerts per a cada zona per la nova reglamentació, en el termini d'un any des de l'aprovació definitiva d'aquest Pla.

Art. 48 Certificats sobre aprofitament urbanístic

1. 1. Amb independència de les altres mesures de publicitat dels plans previstes per la Normativa vigent, els particulars podran demanar certificats d'aprofitament urbanístic, referits a una finca concreta, mitjançant sol·licitud dirigida a l'Ajuntament, acompanyada d'un plànol d'emplaçament a escala 1/500 com a mínim.
2. 2. Els certificats d'aprofitament urbanístic tindran el contingut que determinen els articles 97 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 177 del Reglament per al desplegament i aplicació de la Llei 3/1984 de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya.
3. 3. Si del certificat resulta que la finca és edificable, dins els quatre mesos següents de la notificació a l'interessat, serà preceptiu d'atorgar llicència sobre projecte ajustat al certificat, en cas que la devolució del projecte no sigui procedent i que la llicència sigui demanada dins d'aquest termini; això serà vàlid encara que, amb posterioritat a la notificació del certificat, s'hagi aprovat definitivament una nova ordenació urbanística o s'hagués acordat la suspensió de l'atorgament de llicències.
4. 4. Tot i el lliurament de certificat, cap llicència podrà ésser atorgada en contra de les determinacions del planejament aplicable, sense perjudici de les responsabilitats administratives i sense motiu.