CAPÍTOL PRIMER.- DEFINICIÓ DE PARÀMETRES

Art. 49 Paràmetres d'ordenació

S'estableixen els següents paràmetres d'ordenació:

1. 1. L'índex d'edificabilitat bruta és el límit màxim d'aquesta, expressat en m²st/m²s (metre quadrat de sostre edificable / metre quadrat de sòl) de l'àrea de referència de cada unitat.
2. 2. La superfície de sostre edificable és la suma de totes les superfícies cobertes, corresponents a les plantes que, de conformitat amb les normes sobre ordenació, tinguin la consideració de baixos o pisos.

   Seran computades també, per al càlcul d'aquesta superfície, les corresponents als cossos sortints tancats o semitancats, les de les edificacions o cossos d'edificació auxiliar i les de les edificacions existents que es conservin.

   No seran computades les superfícies d'accessos de titularitat pública sota pòrtics, ni els porxos públics oberts, ni les superfícies de sostre per a equipaments de titularitat pública, ni els cossos sortints oberts.

3. 3. El contorn màxim d'edificació és el que resulta en funció dels paràmetres o constants en cada sistema d'ordenació.
4. 4. L'índex d'intensitat neta d'edificació és el resultat de dividir l'edificabilitat màxima permesa en cada parcel·la o illa edificable, per la seva superfície. L'edificabilitat màxima permesa és el resultat de la distribució entre totes les parcel·les de l'edificabilitat neta de cada unitat de la zona o àrea. En el seu còmput s'inclouran les superfícies de totes les plantes per sobre de la planta soterrani. També es computaran els cossos sortints tancats o semitancats. L'edificabilitat total calculada no superarà, en les parcel·les en pendent, la que resulti de l'edificació en terreny pla horitzontal.
5. 5. La densitat màxima d'habitatges és el nombre més alt d'aquests, admissible en una àrea. S'expressa en relació a hectàrees.
6. 6. L'índex de volum edificable net és el resultat de dividir el volum màxim permès a cada parcel·la per la superfície d'aquesta.

Art. 50 Tipus d'ordenació de l'edificació

En aquest Pla es preveuen els tipus d'ordenació de l'edificació següents:

• − Alineació de vials, o sigui, d'illes de cases formades per edificis entre mitgeres i situats paral·lelament a l'alineació dels espais viaris o públics contigus.
• − Edificació aïllada, o sigui, d’edificacions separades de les alineacions de vial i de les partions amb els solars veïns.
• − Edificació exempta, o sigui de blocs d'edificis aïllats, amb volum i situació prefixada als plànols del Pla general o en l'ordenació de l'àmbit.

Art. 51 Planta baixa

1. 1. És la planta per sobre de la planta soterrani, real o possible. Però, en el sistema d'ordenació segons alineacions de vial, la planta baixa per a cada parcel·la és aquella, el paviment de la qual, sigui situat entre 0,60 m per sobre i 0,60 m per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que corresponen a la parcel·la.

   En els casos que, en el tipus d'ordenació segons alineacions de vial a conseqüència del pendent, hi hagi més d'una planta situada dins dels límits establerts al paràgraf anterior, s'entendrà per planta baixa, per a cada tram frontal de parcel·la, la de posició inferior.

   Per aquest mateix tipus d'ordenació, en els casos de parcel·les enfrontades a dos vials oposats, es referirà la cota planta baixa a cada front, com si es tractés de diferents parcel·les, la major profunditat de les quals sigui al punt mig de l'illa.

   La planta baixa, per a ésser habitable, haurà de tenir entre el sòl i el paviment, una cambra d'aire de 0,20 m o paviment de ciment Pòrtland artificial impermeabilitzat amb un gruix de 0,20 m.

2. 2. Excepte en els casos previstos en la regulació específica de cada una de les zones, l'alçada mínima de la planta baixa serà la següent:

   Tipus d'ordenació	Alçada
   Edificació segons alineacions de vial	3,5 m
   Edificació aïllada	2,5 m
   Edificació exempta	3,5 m

   La llum mínima vertical de la planta baixa sobre la cota de referència de l'alçada reguladora en l'edificació segons alineacions de vial serà de 2,20 m.

3. 3. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresol, excepte en els casos regulats en el punt següent i la Zona I (Nucli històric) on manarà el que preveu el Pla especial de reforma interior del nucli antic de Reus, aprovat definitivament per la Comissió d'Urbanisme de Tarragona en data 4 de febrer del 1987. (Endavant s'anomena com Pla especial del nucli antic).
4. 4. Els entresols o planta baixa partida es permeten, en aquesta planta baixa, quan formen part del local situat en ella i no tenen accés independent des de l'exterior. També es permeten els destinats a dependències de la porteria o consergeria quan no són utilitzables com a habitatges.

   Excepte en la Zona I, Nucli Històric, els entresols:

   1. a) Se separaran un mínim de 3 metres de la façana que contingui l'accés principal a l'edifici, almenys en el 50% de la seva amplada.
   2. b) La seva alçada lliure mínima, per sobre i per sota, serà de 2,50 metres. Si la part superior es destina a dipòsit de materials, l'alçada mínima serà de 2 m.

Art. 52 Planta soterrani (modif.11.1/29.05.2003 i modif.11.7/29.05.2003)

1. 1. Les plantes soterrani, en el tipus d'ordenació segons alineació de vial, són les situades per sota de la planta baixa, tinguin o no obertures a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d'edificació.
2. 2. Les plantes soterrani, en altres tipus d'ordenació, són tota planta soterrada o semisoterrada, sempre que llur sostre estigui a menys d'un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per sobre d'aquest nivell, tindrà en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.
3. 3. Als soterranis només es permeten els usos següents: aparcament, magatzems, instal·lacions tècniques de l'edifici i similars. No obstant es permet l'ampliació de l'activitat situada en planta baixa, llevat la d’ús comercial, sempre i quan es doti el local de mesures tècniques que cobreixin els riscs d'incendi, explosió i altres, i el desallotjament amb seguretat de les persones en aquestes eventualitats d’acord a l’activitat corresponent.

   L'ús comercial s'autoritzarà únicament en els locals existents amb anterioritat a l'aprovació definitiva d’aquesta modificació que haguessin tingut aquest ús i a la zona contemplada en l’article 172.5.3

   En cap cas no s’admet l’ús residencial, ni l’habitatge ni la ubicació d'habitacions en l’ús hoteler i sanitari.

   Es permet també la construcció de trasters, sempre que restin agrupats i el seu accés es faci mitjançant un vestíbul independent.

4. 4. L'alçada lliure mínima en qualsevol punt (inclòs cantons, jàsseres i instal·lacions) de les plantes soterrani serà, almenys, de 2,20 m.
5. 5. L'altura "O" dels plànols d'ordenació simbolitza la possibilitat de construir pàrquing a les plantes de soterrani sota els espais lliures entre blocs.

Art. 53 Alçada de les plantes pis

1. 1. L'alçada lliure de les plantes pis no serà inferior a 2,50 m.
2. 2. En el cas de la darrera planta, l'alçada lliure mínima podrà ésser, en alguns punts d'1,80 m, però la mitjana d'alçada interior de la planta haurà d'ésser, com a mínim, de 2,50 m.

Art. 54 Elements centrals de les instal·lacions

1. 1. Els volums corresponents als elements centrals de les instal·lacions, definits en aquesta Normativa, s'hauran de preveure en el projecte d'edificació com a composició arquitectònica conjunta de tot l'edifici i en especial, en els volums que sobresurtin de la coberta.
2. 2. Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements són funció de les exigències tècniques de cada edifici o sistema d'instal·lació.
3. 3. Condicions específiques:
   1. a) Tota unitat de local o fracció de 200 m² ha de tenir la previsió d'una sortida de fums de diàmetre major o igual a 30 cm. d'ús exclusiu.

      Els tubs han de permetre l'acoblament de ventilació forçada.

   2. b) Igualment, tota unitat de local o fracció de 200 m², ha de tenir com a mínim una sortida de ventilació per la cambra higiènica mitjançant xunts o patis de ventilació.
   3. c) Per possibilitar la climatització de les distintes unitats de l'edifici (tant locals com habitatges) es reservarà una galeria vertical o espai de comunicació practicable entre les diferents plantes i el terrat, que es definirà en el projecte de l'edifici i s'incorporarà en la declaració d'obra nova.

      Les mides mínimes seran de 15 x 20 cm² per cada unitat teòrica d'habitatge, local o fracció de 200 m².

      En aquest espai també s'hi encabiran altres instal·lacions de la comunitat com ara antenes parabòliques, telefonia...

   4. d) També caldrà destinar un espai del terrat o sota coberta per encabir els equips d'instal·lacions, aïllats de l’estructura per evitar el traspàs de vibracions i garantir els nivells d'immissió acústica interior. Aquest espai tindrà desguàs i restarà incorporat en la declaració d'obra nova.

Art. 55 Instal·lacions d'aparells d'aire condicionat en edificacions existents

1. 1. Els aparells d'aire condicionat instal·lats en els immobles han de respectar l'alineació de façana i les obertures existents.
2. 2. Les condensadores de potència inferiors a 3 Kw o 6000 Kcal/h i amb una superfície frontal paral·lela a façana inferiors als 0,7 m², es podran instal·lar en balconades, si es respecta:
   1. a) Horari nocturn.
   2. b) Estètica de la via pública.
   3. c) Sols podrà instal·lar-se per cada habitatge, oficina o local comercial una unitat.
3. 3. Les sortides d'aire de les unitats condensadores hauran de situar-se a una cota mínima sobre la vorera de 2'5 metres. En aquestes sortides es podran col·locar làmines deflectores per reduir la incidència en els veïns i vianants. Aquestes sortides estaran orientades cap a dalt.
4. 4. Les limitacions d'ús seran les determinades a l’article 80.

Art. 56 Instal·lacions d'antenes

1. 1. És objecte d'aquesta norma regular tant les antenes de recepció com d'emissió d'ondes electromagnètiques de radiodifusió, televisió, telecomunicacions, telecomandament, etc., en qualsevol de les seves possibles formes.
2. 2. En tots aquells edificis de nova planta, o en aquelles actuacions de reforma d’edificis existents, caldrà preveure la reserva d' espai per a les conduccions i instal·lacions de connexió de les possibles antenes, les quals s'han de situar en la coberta dels habitatges.

   La distribució del cablejat no podrà transcórrer per les façanes que donen a la via pública; per les altres façanes, els cables hauran d'anar degudament entubats.

3. 3. Les antenes no es podran instal·lar a les obertures, finestres, balconades, façanes i paraments perimetrals dels edificis, llevat que sigui possible protegir la seva visió des de qualsevol via o espai d'ús públic o caràcter comunitari, mitjançant els escaients elements constructius permanents.

   Tampoc no es podran instal·lar en els espais lliures d'edificació, tant d'ús públic com privat.

4. 4. La instal·lació de qualsevol tipus d'antena s'haurà de col·locar de la forma més adequada per evitar qualsevol impacte visual desfavorable en relació a l’edifici i al seu entorn.
5. 5. A la sol·licitud d’instal·lació d'antena s'acompanyarà la documentació següent:
   1. a) Memòria explicativa del tipus i característiques de l'antena, detallant la subjecció a la base que la suporta, així com l'esquema de la xarxa de distribució.
   2. b) Plànol de situació
   3. c) Al plànol de la coberta de l'edifici es grafiarà:
      • − Ubicació de l' antena
      • − Accés pel manteniment
      • − Dimensions de l' antena
      • − Distància a elements comuns com: xemeneies i xunts, caixa d'escala, ascensor, cambra de comptadors de gas, etc
   4. d) Plànol d'alçats: es grafiarà l'antena en relació als elements comuns abans esmentats.

Art. 57 Cossos sortints

1. 1. Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de l'alineació de l'espai lliure interior de l'illa o de l'alineació de l'edifici compliran, en tot cas, el que es disposa en aquest article.
2. 2. Són cossos sortints tancats els miradors, tribunes i altres similars que tenen tots els costats amb tancaments indesmuntables. Són cossos sortints semitancats, els cossos volats que tenen tancat totalment dos dels seus contorns laterals amb tancaments indesmuntables i opacs, com són les galeries i similars que reuneixen aquestes característiques. Són cossos volats oberts, les terrasses, els balcons i d'altres semblants.
3. 3.a) La superficie en planta dels cossos sortints tancats es computarà a efectes de l'índex d'edificabilitat net i de la superfície del sostre edificable.
4. 3.b) Els cossos sortints oberts no es computaran a efectes del càlcul de la superfície del sostre edificable, sinó a efectes de l'ocupació màxima a la planta baixa i, si és el cas, també, a efectes de separacions als límits de parcel·la.
5. 4. Els elements típics d'un rentador: rentadora, escalfador, safareig i d'altres podran formar part dels cossos sortints només si aquests són cossos sortints tancats.
6. 5. Estan prohibits els cossos sortints a la planta baixa.
7. 6. S'admeten, amb les excepcions o restriccions establertes a les Normes aplicables a cada zona o àrea, els cossos sortints, a partir de la primera planta.
8. 7. S'entén per pla límit lateral de vol, el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a un metre de la paret mitgera
9. 8. L'alçada mínima dels cossos sortints, mesurada des del nivell de la voravia són els següents:

   Zona I segons Pla especial del centre.

   Zona II i IV alineada a vial: 3,5 metres.

   Zones III i VI: 4 metres.

   Zona IV reculada respecte l'alineació i Zona V: 2,5 metres.

Art. 58 Vol màxim dels cossos sortints

El vol màxim dels cossos sortints, tancats, semitancats o oberts és el que s'estableix en aquest article per als diferents sistemes d'ordenació.

1. I. Tipus d'ordenació d'edificació segons alineació de vial
   1. a) Sempre el vol màxim es retirarà 20 cm respecte del pla vertical que passi pel costat exterior de la voravia.

      El vol màxim amidat normalment al pla de façana en qualsevol punt es defineix en funció de la zona a la qual pertany i a l'amplada del vial segons el següent:

      Zona I. D’acord amb les determinacions del Pla especial del nucli antic.

      Zona II. Es permet el cos sortint obert en vials inferiors a 8 m d'amplada amb un màxim de 0,30 m.

      En vials a partir de 8 m d'amplada es permet un vol màxim de 0,60 m.

      Es permet el cos sortint tancat (tribunes) en els carrers: Llovera, Ample, Sant Joan i Prat de la Riba amb un vol màxim de 0,75 m.

      Caldrà donar compliment a les condicions establertes en l’article 181.

      Zona III i IV Es permet el cos sortint obert en vials inferiors a 8 m d'amplada amb un vol màxim de 0,45 m.

      En vials de 8 a 10 m el vol màxim del cos sortint obert és de 0,60 m.

      En vials de 10 a 14 m el vol màxim de cos sortint és de 0,80 m.

      En vials de 14 a 20 m el vol màxim és de 1,10 m.

      En vials de més de 20 m el vol màxim permès és de 1,30 m.

      No s'admeten cossos sortints tancats o semitancats en vials d'amplada inferior a 12 m o en edificis amb façana de longitud inferior a 7 m.

   2. b) Si existeix arbrat a la vorera no es permetran vols que impedeixin el lliure desenvolupament dels arbres. La superfície de vol corresponent es podrà acumular en una altra planta de la mateixa façana.
   3. c) Els cossos sortints no podran sobrepassar un pla vertical, traçat per la intersecció de l'eix de la mitgera amb la façana i que forma amb aquesta un angle de 45%.
   4. d) Llevat de les Claus I i II, el vol màxim dels cossos sortints oberts a l'espai lliure interior de l'illa no podrà excedir d'un vintè del diàmetre de la circumferència inscriptible a l'espai lliure interior de l'illa, amb un vol màxim, en tot cas, d'1 metre. Es permeten els cossos sortints tancats amb un màxim 1/3 de la façana a l'interior de l’illa sempre que es destinin a rentador.
   5. e) Els cossos sortints oberts podran ocupar les 2/3 parts de la llargada de la façana; els tancats i els semitancats no podran ocupar més del terç de la llargada d’aquella. En tots dos casos, els cossos vénen limitats en llur distància a la mitgera, mitjançant el pla límit lateral de vol, que se situa a 1 m de la paret mitgera.
2. II. Tipus d'ordenació d'edificació aïllada

   En aquest tipus d'ordenació, el vol dels cossos sortints, tancats o semitancats, només està limitat per la superfície de sostre edificable de la parcel·la. En el càlcul dels percentatges d'ocupació màxima i de les separacions als límits de parcel·la es tindran en compte els cossos tancats, els semitancats i els oberts.

3. III. Tipus d'ordenació d'edificació exempta
   1. a) Els cossos sortints, tancats, semitancats o oberts es limitaran a un vol màxim d'un desè de la distància entre alineacions d'edificació.

      Quan per aplicació d’aquesta regla resulti un vol superior a 1,50 m es reduirà el vol a aquesta dimensió màxima.

   2. b) A aquest tipus d'ordenació s'aplicarà allò establert per al sistema d'ordenació d'edificació, segons alineacions de vial a l'apartat c del paràgraf I.

Art. 59 Elements sortints

1. 1. Els elements sortints, com els sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols, i d'altres similars fixos es limitaran, quant al vol, a tot el que es disposa per als cossos sortints, amb les particularitats següents, aplicables a qualsevol sistema d'ordenació:
   1. a) S'admeten els elements sortints a la planta baixa d'una edificació que doni a un carrer de més de 6 m d'ample, i sempre que no sobresurtin més d'una desena part de l’amplada de la voravia, ni més de 0,10 m en carrers de vianants.
   2. b) S'admeten únicament els elements sortints situats de forma que es trobin a una alçada superior als 2,50 m per sobre de la rasant de la voravia.
   3. c) Els ràfecs podran volar del pla de façana fins a un màxim de 0,45 m, per als carrers de menys de 14 m i fins un màxim de 0,60 m per als carrers de 14 o més metres.
   4. d) Les instal·lacions de gas, telèfons, electricitat i d'altres de similars estan prohibides en el pla de façana, tant si resten vistes com si sobresurten.
2. 2. Els elements sortints no permanents, com són les veles, tendals i similars compliran les condicions següents:
   1. 1) S'han de disposar tenint en compte la composició geomètrica de la façana.
   2. 2) S'han d'encaixar a les obertures de façana.
   3. 3) La projecció de la vela totalment desplegada s'enretirarà 0,60 metres del cantell de la voravia i no superarà la volada màxima que li correspondria com a cos sortint.
   4. 4) Cap dels elements (barres, serrells, volants) es pot situat per sota de 2,50 metres de la rasant del paviment sobre el qual vola. Els suports han de partir de la façana de l'edificació.

Art. 60 Consideracions dels rètols

1. 1. La consideració dels rètols en aquesta normativa fa referència a aquells col·locats a les façanes dels edificis visibles des de la via pública.
2. 2. La instal·lació de rètols està condicionada a les característiques de l'edificació i de l'espai públic.
3. 3. No s'admet la col·locació o la permanència de rètols que dificultin els elements de senyalització de la via pública, l’ús del mobiliari urbà o la col·locació o manteniment dels elements d'arbrat i jardineria.
4. 4. Els rètols s'han de regular segons allò que es disposa pels elements sortints de caràcter permanent, mentre no s'especifiqui res de diferent o addicional als apartats següents.
5. 5. Tan sols s'admetran les tanques publicitàries situades de manera provisional.

Art. 61 Característiques generals dels rètols

1. 1. El gruix dels rètols ha de ser com a màxim de 0,15 metres. Se situaran per damunt dels 2,50 metres. Els rètols que sobresurtin del pla de la façana més de 0,15 metres, seran considerats cossos sortints.
2. 2. S'han de situar en espais dissenyats especialment per a aquesta finalitat i no poden desfigurar la continuïtat i composició general de la façana, ni ocultar elements arquitectònics o decoratius d’interès. La il·luminació no pot comportar enlluernaments de la via pública ni intermitències molestes a l'entorn.
3. 3. S'autoritzen únicament rètols en situació perpendicular a la façana, tipus "bandera", en els casos de constituir una referència simbòlica dels establiments destinats a serveis públics o privats de primera necessitat, se situaran per damunt dels 2,75 m de la vorera.
4. 4. La volada màxima del rètol " bandera ", inclòs el suport, no pot superar els 0,75 metres; en els carrers de vianants d'amplada inferior a 6 metres la volada màxima serà de 0,50 metres, i l'alçada màxima en tots els casos no pot superar els 0,60 metres.
5. 5. La part més sobresortint estarà, com a mínim, a 50 cm de la vertical de la vorera en direcció a la línia de façana.
6. 6. Si alguna de les parts se situés a menys de 50 cm de la vertical de la voravia, sense arribar a sobrepassar-la, l'alçada mínima serà de 4 m.

Art. 62 Rètols en planta baixa

S'entén per planta baixa d'una façana la part de superfície corresponent a la planta que té aquesta denominació, d'acord amb les Normes urbanístiques del Pla general d'ordenació.

1. 1. Dintre dels buits arquitectònics:
   1. a) En cap cas es poden restringir, disminuir o perjudicar els accessos a locals o edificis, com tampoc no poden comportar la disminució de la superfície de ventilació i il·luminació natural per sota del mínim previst per aquesta ordenança. La part ocupada pel rètol no pot superar el 25% de la superfície del forat.
   2. b) S'autoritzen els rètols de lletres o signes retallats sense fons o amb fons transparent, que no sobresurtin del pla de la façana. Els rètols de lletres o signes retallats o pintats sobre fons opac, translúcid o calat s'han de disposar a l'interior de l'element arquitectònic o decoratiu que emmarqui el forat.
2. 2. Sobre els paraments de la façana:

   S'admeten rètols constituïts per lletres i signes retallats, sense fons o sobre un fons transparent, disposats preferentment en aquells espais específicament projectats i dissenyats per situar els rètols dels locals que s'hi instal·lin. D'aquesta situació s'exceptuen les plaques, els escuts o els elements simbòlics dels establiments. En qualsevol cas, no superaran les dimensions de 0,60 x 0,60 m.

Art. 63 Rètols en plantes pis

1. 1. S'entén per planta pis d'una façana la part de la superfície corresponent a les plantes que tenen aquesta consideració, d'acord amb les Normes urbanístiques del Pla general d'ordenació.
2. 2. Sols s'admeten dintre dels buits arquitectònics, en aquells immobles no destinats a habitatge.
   1. a) En cap cas podran comportar la disminució de la superfície de ventilació i il·luminació naturals per sota del mínim previst per aquestes ordenances. La part ocupada pel rètol no pot superar el 25% de la superfície del forat.
   2. b) Els rètols s'han de constituir amb lletres o signes retallats sense fons o amb fons transparent que no sobresurtin del pla de façana.
3. 3. S'exceptuen de l'apartat 1, aquells rètols que representin emblemes simbòlics dels establiments, amb una dimensió màxima de 0,60 x 0,60 m.

Art. 64 Rètols sobre terrats i cobertes

1. 1. Sols s'autoritza la instal·lació d'un únic rètol de lletres o signes retallats sense fons, que correspongui exclusivament a la denominació genèrica de l'edifici o nom comercial de l'establiment o empresa que ocupi la totalitat de l'edifici, situat en el pla ideal, prolongació del pla de la façana d'una alçada màxima de 2,00 metres, sense superar l'equivalent a 1/10 de l'alçada de l'edifici, comptada des del pla de suport del rètol. La longitud no ha de superar una tercera part de l'amplada de façana.
2. 2. Tant pel que fa a la situació com a l'ancoratge, el rètol ha d'estar perfectament integrat a l'edifici sense ocultar elements arquitectònics, decoratius o perfils de coberta d'interès. La solució proposada ha de tenir en compte no solament l'efecte compositiu del rètol sobre el conjunt de l'edifici, sinó també sobre els edificis contigus i de l'entorn. Cal detallar acuradament els elements estructurals de suport i justificar tècnicament la solidesa i la seguretat del conjunt, de manera especial davant l'acció del vent.

Art. 65 Ventilació i il·luminació

1. a) En els edificis d'habitatges, els dormitoris i estances interiors no podran autoritzar-se si no reben ventilació i il·luminació a través, almenys, de celoberts. En els habitatges plurifamiliars de més de 3 plantes, la ventilació i il·luminació de les escales haurà de fer-se mitjançant patis de ventilació.
2. b) Les cuines han de tenir il·luminació i ventilació a través de pati o celobert. Es permetrà fer-ho a través del menjador, sempre i quan el pas lliure entre els dos àmbits sigui superior a 1,40 m.
3. c) La ventilació i la il·luminació aconseguides amb mitjans tècnics, sense utilització de celoberts o patis de ventilació, s'admetrà per a dependències i peces auxiliars dels habitatges no destinats a dormitoris i a estances quan se n'assegurin les condicions higièniques i es compleixin les normes sobre condicions sanitàries i higièniques dels habitatges.
4. d) La ventilació i la il·luminació dels locals de treball i estança destinats a ús comercial i d'oficines podrà realitzar-se mitjançant celoberts. Es permetrà la ventilació o il·luminació mitjançant elements tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d'higiene.
5. e) La ventilació d’un edifici s'ha de resoldre dins els límits de la seva parcel·la, excepte si es mancomunen els patis o celoberts.

Art. 66 Obres d'ampliació

Les disposicions sobre patis i celoberts o patis de ventilació són aplicables també a les obres d'ampliació per addició de noves plantes.

Art. 67 Celoberts

1. 1. Els celoberts poden ésser interiors o mixtes. Són interiors els que no s'obren a d’altres espais lliures o vials, i són mixtes els oberts a aquests espais.
2. 2. La dimensió i superfície mínima dels celoberts interiors depèn de l'altura reguladora màxima. La dimensió del celobert interior serà la que permeti d'inscriure, al seu interior, un cercle de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de 3 m, i que les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula següent:

   Alçada de celobert (núm. de plantes)	Superfície mínima (m²)
   1	9
   2	10
   3	12
   4	14
   5	16
   més de 5	20

   La dimensió mínima del costat serà de 3 m.

3. 3. Els celoberts mixtes, que són els oberts per alguna o algunes de llurs cares a espais lliures o vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscriptible que diu el número anterior d'aquest article. Les superfícies mínimes fixades a la taula anterior no seran aplicables a aquests celoberts.

   Les parets dels celoberts mixtes es consideraran com a façanes a tots els efectes.

4. 4. El celobert serà mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d'aquestes Normes, que la mancomunitat de pati s'estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat.

   Els patis mancomunats es regiran, en el que es refereix a la seva forma i dimensions, amb les disposicions dels patis interiors i mixtes.

5. 5. A efectes del que hom disposa en aquest article sobre celoberts interiors, es tindran en compte, a més, les regles següents:
   1. a) Els llums mínims entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis, com són els safareigs.
   2. b) L'alçada del celobert a efectes de determinació de la seva superfície s'amidarà en nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, a fins a la més elevada.
   3. c) El paviment del celobert estarà, com a màxim, a un metre per sobre del paviment de la dependència a ventilar i il·luminar.
   4. d) Els celoberts es podran cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancament de cap classe entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la del celobert.
   5. e) No es permetrà la instal·lació d'ascensors o similars sense formar caixa opaca, que no tindrà la consideració de celobert.

Art. 68 Patis de ventilació

1. 1. Els patis de ventilació poden ésser interiors o mixtes.
2. 2. La dimensió i superfície mínima obligatòries dels patis de ventilació depèn de l'altura reguladora. La dimensió del pati serà la que permeti inscriure al seu interior un cercle de diàmetre mínim igual a un setè de l’alçada total de l'edifici, amb un mínim de 2 m que no produeixi en cap punt de la seva planta, estrangulació de menys de 2 m i amb una superfície mínima segons la taula següent:

   Alçada del pati (núm. de plantes)	Superfície mínima (m²)
   1	5
   2	5
   3	7
   4	9
   5	11
   més de 5	15

3. 3. Pels patis de ventilació, regiran les regles següents:
   1. a) No és permès reduir els llums mínims interiors amb sortints.
   2. b) L'alçada del pati, a efectes de determinació de la seva superfície, s'amidarà en nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida pel pati.
4. 4. Els patis de ventilació mixtes compliran condicions anàlogues a les establertes als celoberts mixtes.
5. 5. Els patis de ventilació podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure, sense cap mena de tancament, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la del pati.

Art. 68a Patis i ascensors en projectes de rehabilitació d'edificis (modif.11.9/29.05.2003)

Els patis existents, inclosos en una actuació de rehabilitació, poden mantenir les seves dimensions i s'hi permet la realització de noves obertures per millorar les condicions d'habitabilitat dels habitatges existents.

Les noves obertures corresponents a peces principals, resultants d'una redistribució generalitzada de l'edifici amb increment del nombre d'habitatges, poden realitzar-se mentre la llum recta davant l’obertura sigui igual o més gran de dos metres.

En el marc d'una actuació de rehabilitació, l’ascensor es podrà instal·lar en un pati de parcel·la o dins l’ull d’escala, si no hi ha cap més solució alternativa viable, a causa de l’estat d'ocupació de l'edifici o per raons de tipus constructiu, estructural o compositiu, d'acord amb les següents condicions:

Dintre del pati de parcel·la.

1. a) Quan el recorregut de l’ascensor es faci dins un buc tancat per parets cegues, no s'han de produir estrangulaments en el pati menors d’un metre per a parets cegues o de dos metres si existeixen obertures. No s'admetrà que la superfície mínima del pati existent quedi disminuïda més d’un 25%, llevat que encara compleixi les disposicions pel que fa a la seva superfície.
2. b) Quan no sigui possible complir les determinacions anteriors, o bé si un cop complides, per raó del seu emplaçament, poden afectar les condicions d’il·luminació, obertura visual o ventilació de l'espai, podrà construir-se el buc mitjançant els materials i les disposicions assenyalades en el Reglament d’aparells elevadors i d’altres disposicions que siguin d’aplicació, sempre que es garanteixin les condicions de seguretat i bon ús de l’aparell.

Dintre de l'ull d' escala.

1. a) El recorregut de l’ascensor podrà desenvolupar-se dins un buc tancat dins l’ull d'escala que mantindrà les dimensions dels trams i replans existents, i no podrà disminuir-se l’amplària útil excepte que l'escala resultant compleixi les condicions assenyalades en el Decret 135/ 95 d'accessibilitat de Catalunya.
2. b) El recorregut de l’ascensor es farà de forma que es garanteixin les condicions de seguretat i bon ús de l’aparell assenyalades en les disposicions legals d’aplicació.
3. c) Quan al buc de l'escala hi ventilin peces principals dels habitatges existents, no s'autoritzarà aquesta solució excepte que, per les dimensions de l'escala, es compleixin les disposicions sobre ventilació de l’apartat anterior d’aquest article.

Sigui quina sigui la solució adoptada, respecte a la cambra de maquinària de l’ascensor, no es produirà una ocupació en planta del pati més gran que la del buc de l’ascensor, assegurant-ne la correcta ventilació zenital.

CAPÍTOL SEGON.- REGULACIÓ D'USOS

Art. 69 Generalitats

1. 1. El Pla general regula, de forma detallada, els usos als quals poden estar afectats els terrenys classificats com a sòl urbà.
2. 2. En el sòl urbanitzable programat el Pla general assenyala l'ús global i, en el seu cas, els usos complementaris.
3. 3. En el sòl no urbanitzable, el Pla general regula els usos admissibles i s'entenen prohibits els no expressament admesos.
4. 4. Donada la seva significació, en el marc d'aquestes Normes es regulen de manera específica els usos industrial, d'aparcament i extractiu.

Art. 70 Conceptes

1. 1. S'entén per ús admissible aquell, la implantació del qual, està permesa pel Pla.
2. 2. S'entén per ús prohibit aquell, la implantació del qual, no és permesa pel Pla.
3. 3. S'entén per ús global el que defineix l'especialització d'un sector de planejament.
4. 4. S'entén per ús complementari aquell que necessàriament ha d'incloure el Planejament derivat que ordeni una àrea o sector de planejament.
5. 5. Són usos compatibles aquells, la implantació dels quals, no és contradictòria amb l'ús global. Correspon al planejament derivat la definitiva admissió d'aquests usos, i l'establiment, si és el cas, de mesures o limitacions per assegurar la no pertorbació dels usos globals i complementaris.

Art. 71 Desenvolupament de la regulació d'usos

1. 1. En sòl urbà, mitjançant una ordenança específica poden fer-se més restrictives les determinacions del Pla general pel que fa a la localització i característiques dels usos admesos.
2. 2. Tanmateix, els Plans especials de reforma interior poden:
   • − Restringir les localitzacions i característiques dels usos.
   • − Prohibir usos admesos pel Pla general.
   • − Admetre usos no contemplats pel Pla general, sempre que siguin compatibles amb els expressament establerts pel Pla general i mantinguts pel Pla especial de reforma interior.
3. 3. En el sòl urbanitzable programat, el Pla parcial regula detalladament els usos admesos.
4. 4. En sòl no urbanitzable, els Plans especials per a la millora del medi rural, poden prohibir usos que resultin perjudicials.
5. 5. En general, els Plans especials de protecció del patrimoni històric i cultural poden establir limitacions d'usos.

Art. 72 Classes d'usos (corregit 20.06.2000)

1. A. Segons la seva funció:
   1. 1. Ús d'habitatge, que comprèn l'edifici destinat a habitatge o residència familiar. S'estableixen les categories següents:
      1. a) Habitatge unifamiliar: és l'edifici destinat a habitatge d'una sola unitat familiar, situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment, amb accés independent o exclusiu.
      2. b) Habitatge plurifamiliar: és el que correspon a l'agrupació de vàries unitats familiars en un mateix edifici, amb accés i elements comuns.
   2. 2. Ús hoteler, que comprèn els edificis destinats a allotjament temporal per a transeünts, com poden ésser hotels, hotels apartaments, motels i, en general, els del ram d'hostaleria i les unitats de convivència col·lectiva.
   3. 3. Ús de càmping.
   4. 4. Ús de bars, restaurants i similars. S'hauran de separar els locals destinats a discoteques, bars musicals, pubs i similars que es consideren adscrits a l'ús de lleure.
   5. 5. Ús comercial. És l'ús que correspon a locals oberts al públic, destinats al comerç al detall i locals destinats a prestació de serveis privats al públic.

      Aquest ús no implica l'adscripció de la totalitat d'un edifici.

      Les actuacions que suposin la implantació d'un gran establiment comercial al nucli històric, hauran de contemplar-se necessàriament en el corresponent POEC.

   6. 6. Ús d'oficina. En aquest ús s'inclou el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter privat, els de banca, borsa i assegurances; els que, amb caràcter anàleg pertanyen a empreses privades o públiques i els despatxos professionals.
   7. 7. Ús de magatzem.
      1. 7.1. És l’ús que correspon a locals oberts al públic, destinats al comerç a l'engròs i els magatzems no inclosos, ni directament lligats a l’activitat manufacturera.
      2. 7.2. Els usos comercials i de magatzems que, per llur característiques, matèries manipulades o emmagatzemades i mitjans emprats originin molèsties o generin risc per a la salubritat o per a la seguretat de les persones o de les coses, es regiran pel que s'estableix per a l'ús industrial.
   8. 8. Ús industrial.

      S'hi comprenen les activitats següents:

      1. a) Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu forniment a detallistes, majoristes, instal·ladors, fabricants o distribuïdors o sense servei de venda directa (estocatge).
      2. b) Indústries de materials per a la construcció.
      3. c) Garatges.
      4. d) Els tallers de reparació i de les estacions de servei.
      5. e) Agències de transports.
      6. f) Les indústries d'obtenció, transformació i transport de mercaderies.
      7. g) Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o despatxats, o pels elements tècnics emprats, puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones o danys a les coses.
   9. 9. Ús sanitari-assistencial.
      1. 9.1. Ús sanitari-assistencial és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, àrees bàsiques de salut, consultoris i similars.
      2. 9.2. L'ús sanitari-assistencial també inclou les clíniques veterinàries i establiments similars.
      3. 9.3. També comprèn els edificis destinats a allotjament comunitari, com asils, llar de vells, bressoles, etc.
   10. 10. Ús educatiu. Aquest ús comprèn l'ensenyament en tots els graus i modalitats.
   11. 11. Ús cultural. Aquest ús comprèn les instal·lacions com museus, trobades arqueològiques, biblioteques, sales de conferències, sales d'art i similars, i el d'activitats de tipus social, con poden ésser els centres d'associacions, agrupacions, col·legis i similars.
   12. 12. Ús religiós. Aquest ús comprèn les activitats de culte o les directament lligades als temples i esglésies.
   13. 13. Ús de lleure. L'ús recreatiu és el referent a les manifestacions comunitàries del lleure i discoteques, bars musicals pubs, i de l'espai no comprès en cap altra qualificació. Aquest ús inclou el dels espectacles de tota mena.
   14. 14. Ús esportiu. Aquest ús inclou el dels locals o edificis condicionats per a la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física i esports.
   15. 15. Ús administratiu. Comprèn les instal·lacions adscrites a qualsevol Administració pública.
   16. 16. Proveïment. Comprèn instal·lacions com mercats i escorxadors públics.
   17. 17. Cementiri.
   18. 18. Serveis Funeraris.
   19. 19. Ús de vialitat. És l'ús que correspon als espais utilitzats exclusivament per al trànsit de vehicles i persones. Està comprès en aquest, l'ús d'aparcament i també les gasolineres.
   20. 20. Ús extractiu. Aquest ús comprèn les activitats d'extracció de zones. Aquest document prohibeix aquest ús.
   21. 21. Ús agrícola, forestal i ramader. Inclou totes les activitats de conreu i les directament derivades d’aquestes, així com les explotacions forestals i les granges.
2. B. Per llur naturalesa:
   1. 1. Per llur naturalesa, els usos es divideixen en públics, col·lectius, privats i comunitaris.
   2. 2. Es consideren usos públics aquells que es desenvolupen en terrenys i instal·lacions de propietat pública.
   3. 3. Es considera ús col·lectiu el de caràcter privat relacionat amb un grup determinat de persones, relació que es defineix normalment pel pagament de quotes, preus o taxes.
   4. 4. Es considera ús privat el que es desenvolupa en béns de propietat privada.
   5. 5. Es considera ús comunitari el que es desenvolupa en béns de propietat privada, de forma mancomunada, associada o comuna per part dels titulars.

Art. 73 Usos provisionals

1. 1. Es consideren usos provisionals els que, no estant prohibits per aquestes Normes, s'estableixen de manera temporal, i no dificulten l'execució del Pla.
2. 2. Aquests usos i obres provisionals poden autoritzar-se a precari, i hauran de cessar o enderrocar-se, sense dret a indemnització, quan el municipi acordi revocar l'autorització. No podran iniciar-se les obres o els usos sense que l'autorització, acceptada pel propietari, s'inscrigui en les condicions indicades en el Registre de la Propietat.
3. 3. L'autorització haurà de renovar-se cada dos anys, en defecte de la qual cosa, caducarà.

CAPÍTOL TERCER.- LIMITACIONS DE L'ÚS EN FUNCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA, SOROLLS, OLORS I RISC D'INCENDI

Art. 74 Contaminació atmosfèrica, fums i pols

S'estarà al que disposa la Llei 38/1972 de 22 de desembre de protecció de l'ambient atmosfèric i el decret 833/1997 de 6 de febrer que la desenvolupa; i l'ordre de 18 d'octubre de 1976 sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l'atmosfera.

Art. 75 Soroll. Definició de conceptes i mesures

Emissió: la contaminació produïda pel soroll i vibracions mesurada a la sortida del focus.

Immissió: la contaminació produïda pel soroll i vibracions mesurada al lloc dels seus efectes o centres receptors.

Immissió en ambient exterior: La contaminació produïda pel soroll i les vibracions provinents d'un o diversos focus emissors situats en el medi exterior del centre receptor.

Immissió en ambient interior: la contaminació produïda pel soroll i les vibracions provinents d'un o diversos focus emissors situats en el mateix edifici o en edificis contigus al centre receptor.

Zones de sensibilitat:

1. A - Zona de sensibilitat acústica alta: comprèn tots els sectors del territori que demanen una protecció alta contra el soroll.
2. B - Zona de sensibilitat acústica moderada: comprèn tots els sectors del territori que admeten una percepció mitjana del nivell sonor.
3. C - Zona de sensibilitat acústica baixa: comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada del nivell sonor.

Horari:

diürn de 8 a 22 hores (14 hores)

nocturn de 22 a 8 hores (10 hores)

Quadre núm. 1

Quadre núm. 2

Quadre núm. 3

Quadre que determina la sensibilitat acústica de les diferents zonificacions del sòl.

ZONA:

A la zona de CASES EN RENGLERA, Clau IV, s'aplicarà una sensibilitat acústica moderada B quan siguin petits conjunts rodejats d’altres Claus II i III i s’aplicarà una sensibilitat alta quan formin part de barris uniformes, excepte en els límits.

Art. 76 Olors

Totes les activitats que s’instal·lin, sigui quina sigui la localització, no podran produir olors fàcilment detectables més enllà dels límits del local o la parcel·la on s’exerceixi l'activitat.

Les activitats industrials que s’instal·lin i generin emissions a l’atmosfera hauran de disposar de les següents instal·lacions:

• − Els focus emissors hauran de tenir l’alçada adequada per assegurar una òptima dispersió dels gasos, segons l'annex II de l'Ordre de 18 d'octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació atmosfèrica.
• − Els focus emissors hauran de disposar d’una plataforma d'accés i orificis per a la presa de mostres segons l’annex III de la mateixa Ordre o un sistema equivalent.
• − Aquestes activitats hauran de complir, la legislació estatal i autonòmica actualment vigent pel que respecte als límits d’emissions a l’atmosfera.

Art. 77 Risc d'incendi

Cal diferenciar dos situacions:

• − Activitats en edificis amb altres usos.
• − Activitats industrials.

Art. 78 Activitats en edificls amb altres usos Claus I, II, III, IV iVI

Queda delimitada la seva implantació al compliment de l’article 14 del Decret 241/1994 de 26 de juliol de la Generalitat de Catalunya.

1. 1. Les activitats tindran limitada la seva càrrega de foc ponderada fins a 200 Mcal/m².

   La determinació de la càrrega de foc Qp es calcularà segons l’apèndix de Decret abans esmentat.

2. 2. El grau EF de l'estructura i RF del conjunt dels establiments o locals ubicats en edificis amb altres usos seguiran els criteris de la taula següent:

   Qp càrrega de foc ponderada.

   Qp soterranis < 100 Mcal/m²

   Sector d'incendi < 300 m²

   Grau RF del local 120

   Qp soterrani entre 100 i 200 Mcal/m²

   Sector d'incendi < 300 m²

   Grau RF del local 180

   Qp plantes < 200 Mcal/m²

   Sector d'incendi < 1.000 m²

   Grau RF del local 120

   La superfície màxima del sector d'incendi o les càrregues de foc indicades a la taula poden ser doblades, protegint el local amb la instal·lació d'extinció automàtica per ruixadors d'aigua.

   Les activitats que impliquin perill d'explosió o que facin servir matèries explosives no poden ser instal·lades en edificis amb altres usos.

3. 3. Els establiments o locals ubicats en edificis d'altres usos disposaran de les següents instal·lacions de protecció:
   1. a) S'hi instal·laran extintors d'eficàcia 21A-113B, de manera que el recorregut des de qualsevol punt a un extintor sigui menor de 15 m.
   2. b) Per a valor de Qp>100 Mcal/m² es protegirà el local amb una instal·lació de boques d'incendi equipades, sempre que la superfície sigui superior a 150 m² en el cas de soterranis; o 300 m² en el cas de planta baixa o pis.
   3. c) S'hi instal·larà llum d'emergència.
   4. d) En els casos en els quals estigui justificat, tant pel tipus d'activitat com pels materials emprats, s'hi instal·larà detecció automàtica d'incendis, d'acord amb l'article 20.4 NBE-CPI-96.
4. 4. Les vies d'evacuació dels establiments o locals ubicats en edificis d'altres usos han de ser independents de la resta de l'edifici, llevat dels situats en planta pis que tinguin una Qp<100 Mcal/m² i disposin d'un vestíbul previ de comunicació amb les vies d'evacuació de l'edifici, segons l'article 10.3 de la NBE-CPI/96.

Art. 79 Activitats industrials Claus VII, VIIa, VIII, VIIIa, IX i IXa

1. 1. Classificació segons el nivell de risc intrínsec:

   Nivell baix Qp<200 Mcal/m²

   Nivell mig 200≥ Qp≤ 800 Mcal/m²

   Nivell alt 800≤ Qp≤ Qp≤ 1.600 Mcal/m²

2. 2. S'estableixen els següents sectors d'incendi màxims:

   Activitats adjacents: 3.000 m²

   Activitat aïllada: 4.000 m²

3. 3. Limitació de sectors d'incendi en funció del grau de risc.

   Risc d'incendi		Activitat adjacent	Activitat separada
   Baix	Àrea màxima(m²)	3.000	4.000
   	RF mínima	120	90
   Mig	Àrea màxima(m²)	3.000	3.000
   	RF mínima	180	120
   Alt	Àrea màxima(m²)	1.500	2.000
   	RF mínima	240	180

4. 4. La paret mitgera o de separació entre activitats adjacents de diferent titular haurà de ser mur tallafocs de resistència al foc, indicada a la taula:

   Qp <200 Mcal/ m²

   Grau RF 120

   Qp entre 200 i 800 Mcal/ m²

   Grau RF 180

   800 Mcal/ m² <Qp

   Grau RF 240

   Per mur tallafocs s'entén una paret que sobrepassa la coberta comuna en 1 m. Si hi manca, es poden admetre com a equivalents, tramades longitudinals de coberta, a ambdues bandes de la paret, que tinguin una resistència al foc meitat de la paret.

   1. 4.1. Si es comparteix un pati amb façanes afrontades, que tinguin obertures tant per part del veí com de l'activitat, la separació mínima serà la que s'indica a la taula.

      Qp <200 Mcal/ m²

      Separació mínima 2,5 m

      Qp entre 200 i 800 Mcal/ m²

      Separació mínima 5 m

      800 Mcal/ m². <Qp

      Separació mínima 10 m

   2. 4.2. Pel que fa als forats en façana de dos locals contigus que estiguin en un mateix pla o formant un angle qualsevol, caldrà complir el que indica la NBE-CPI/96 a l'article 15.2.
5. 5. Les indústries, amb característiques distintes de les previstes en els apartats 1 i 2, seran avaluades per l’Ajuntament que en fixarà les condicions específiques.

Art. 80 Limitacions de les instal·lacions en edificis d'habitatges

1. 1. S'entenen com a tal, les de ventilació, aire condicionat, calefacció, ascensors, grups de pressió i similars.
2. 2. Aquestes instal·lacions no podran produir en les finques veïnes, nivells sonors superiors als dels quadres de l'art. 75 i no han de representar cap increment sobre el nivell de fons.
3. 3. No podran causar increments o disminucions de temperatura superior a 1° C en els immobles veïns.
4. 4. No produiran cap tipus de contaminació per olors, vapors, pols o l'emissió de fums.
5. 5. La instal·lació de maquinària haurà de complir els requisits següents:
   1. a) No podrà col·locar-se recolzada directament a les parets o forjats de separació amb els veïns, o a les parets o forjats de suport d'estructures utilitzades per altres. La col·locació es farà mitjançant la interposició d'elements antivibratoris i aïllants acústics.
   2. b) Els conductes connectats a qualsevol màquina en moviment tindran dispositius antivibratoris en els seus punts de suport o pas de parets.
   3. c) Els equips potencialment contaminadors amb emissió d'olors, vapors, pols o fums hauran d'estar en recinte estanc o amb ventilació independent respecte d'habitatges o d'altres dependències de l’edifici.

Art. 81 Locals d'espectacle i establiments públics en edificis d'habitatges

Els locals d'espectacles i establiments públics situats a edificis d'habitatges o immediatament propers a aquests, s'aïllaran de tal manera que, en els habitatges veïns el nivell sonor màxim no superi els dels quadres de l’art. 75, i no representi cap increment sobre el nivell de fons.

Els nivells a l’interior de la sala seran els màxims que admeti el local mentre respecti els valors d'immissió interior en els habitatges propers, nivell que es garantirà col·locant al sistema musical un limitador de potència precintable.

Els establiments han de tenir un fals sostre amb l’aïllament acústic necessari.

Quan aquests establiments estiguin a sobre del forjat de la planta baixa, caldrà preveure la construcció d'un sòl flotant per tal d'evitar la transmissió de les vibracions a l'estructura.

Per disminuir l’impacte acústic dels locals musicals caldrà un sistema de doble porta en el seu accés principal. La separació entre les dues portes ha de ser suficient per tal de garantir, en tot moment, que una de les dues resta tancada. Aquesta doble porta ha de disposar d'un mecanisme de tancament automàtic.

Art. 82 Altres activitats compatibles amb l'habitatge

1. 1. Pels locals que formen part d'edificis d'habitatges on es vulguin instal·lar un tipus d'activitat d'arts gràfiques, croissanteria, xurreria, elaboració de productes càrnics o similar caldrà l'explicació tècnica del tipus de solució adoptada per evitar el traspàs de matèries volàtils oloroses.

   En els edificis d'habitatges no s'admeten les activitats de caràcter industrial en les plantes pis.

   En les plantes baixes, quan sigui compatible la indústria, es regiran les limitacions de so establertes en el quadre núm. 2 de l'art. 75 per la zona que li correspongui.

   A més, quan els locals de la planta baixa estiguin sobre forjats:

   1. 1- No s'admeten les activitats que puguin generar sorolls d’impacte, tipus tallers de planxisteria o similars.
   2. 2- Per ubicar-hi activitats que continguin maquinària mòbil de rodadura o translació caldrà preveure mesures correctores a la maquinària o bé la col·locació d'un terra flotant.

Art. 83 Projecte acústic

1. 1. S'exigirà un projecte acústic a totes les activitats contigües a habitatges, que funcionin, totalment o parcialment, en horari nocturn.
2. 2. Es podrà exigir la presentació de projecte acústic a aquelles activitats que, malgrat que funcionin exclusivament en horari diürn, es realitzin en contigüitat amb l'habitatge i presentin especial problemàtica pel que fa als sorolls i a les vibracions
3. 3. El projecte acústic es presentarà com annex conjuntament amb la sol·licitud de llicència d'instal·lació, ampliació o modificació de les activitats.

CAPÍTOL QUART.- ÚS INDUSTRIAL

Art. 84 Característiques dels edificis industrials

1. 1. A efectes de l'ús industrial, s'entendrà per planta pis la que correspon a una cota superior a la de qualsevol de les vies públiques en les quals l'edificació tingui façana; per planta baixa la immediatament inferior a les plantes pis; i per planta soterrani la inferior a la planta baixa.
2. 2. En zones on s'admeti la construcció d'habitatges s'entendrà per edifici industrial aquell, les parets de separació del qual, amb els llocs confrontants a partir de fonaments, deixin un espai lliure mitjà de 15 cm sense que en cap punt no pugui ser inferior a 5 cm, i no toquin amb els edificis veïns.

   S'exceptuen les façanes on hom disposarà l'aïllament per juntures de dilatació i en la part superior es posarà una tanca o protecció amb material elàstic per evitar la introducció d'escombraries o aigua de pluja a l'espai intermedi. La construcció i conservació de les juntures de dilatació de façanes i la protecció superior, aniran a compte del propietari de l'edifici industrial.

Art. 85 Qualificació d'activitats

1. 1. Per a la qualificació de les activitats en "molestes", "insalubres", "nocives" o "perilloses", es tindran en compte les disposicions del Decret 2414/1961, del 30 de novembre, i les disposicions modificatives i de desenvolupament, o el que estableixin les que el substitueixen, i allò previst per les Ordenances municipals actuals o les que es promulguin més endavant, respectant, sempre aquesta normativa.
2. 2. Les Ordenances actualment vigents o les que es promulguin més endavant respecte a l'ús industrial i règim dels elements industrials o sobre protecció del medi ambient i contra l'emissió de sorolls, vibracions, fums, olors o qualsevol altra forma de contaminació, es consideren part integrant del conjunt normatiu de l'ús industrial i són d'obligatori compliment sense que calguin actes previs o requeriments de subjecció individual.
3. 3. Per les activitats del ram alimentari o establiments de pública concurrència que donada la seva situació, no puguin estar connectades a la xarxa d'abastament d'aigua, s'haurà de garantir la potabilitat d'aquesta amb un control mensual d'un laboratori homologat.
4. 4. Totes les activitats que generin un volum superior a 6 m³/dia d’aigües residuals de contaminació màxima tipus domèstic, hauran d'estar connectades al clavegueram. Si donada la situació no és possible l'esmentada connexió caldrà la instal·lació d'una depuradora.

Art. 86 Condicions de funcionament

1. 1. Malgrat el que disposen les presents Normes sobre usos industrials, no podrà emprar-se o ocupar-se cap sòl o edifici per a usos industrials que produeixin alguns dels efectes següents: sorolls, vibracions, males olors, fums, brutícia o d'altres formes de contaminació, pertorbació de caràcter elèctric o d'altres tipus, perills especials de foc, explosió, molèstia, nocivitat o insalubritat en un grau tal que afecti negativament el medi ambient o impedeixi la localització de qualsevol dels altres usos permesos en aquestes Normes. Amb tal fi, els establiments hauran d'evitar o limitar els perills per sota dels límits màxims de funcionament per a cada tipus d'efecte disposats en aquesta normativa i que per les causes exposades puguin estar presents en els llocs d'observació o determinació de la seva existència, tal com es fixa.
2. 2. Els llocs d'observació en els quals es determinaran les condicions de funcionament de cada activitat seran els següents:
   1. a) En el punt o punts en els quals aquests efectes siguin més aparents, en els casos de fums, pols, residus o qualsevol altra mena de contaminació i de pertorbacions elèctriques o radioactives. En el punt o punts on es pugui originar en el cas de perill especial d'incendi i de perill d'explosió.
   2. b) En els límits de la línia de solar o parcel·la o del mur edificable mitger pertanyent als veïns immediats, en els casos en què s'originin molèsties per sorolls, vibracions, enlluernaments, olors i similars.
3. 3. Límits de funcionament d'altres tipus d'efectes:
   1. a) Per foc i explosió. Totes les activitats que, en llur procés de producció o emmagatzematge, inclouen inflamables i matèries explosives, s'instal·laran amb els sistemes de seguretat adients que evitin la possibilitat de foc i explosió, així com els sistemes adequats, tant en equip com en utillatge, necessaris per a combatre'ls en casos fortuïts. Sota cap concepte podran cremar-se materials o deixalles a l'aire lliure.

      La instal·lació dels diferents elements haurà de complir, a més, les disposicions pertinents que es dictin pels distints organismes estatals o locals, en l'esfera de les seves respectives competències.

      En cap cas s'autoritza l'emmagatzematge a l'engròs de productes inflamables i explosius, en locals que formin part o siguin contigus a habitatge.

   2. b) Per radioactivitat i pertorbacions elèctriques (raigs X i d’altres). No es permetrà cap activitat que emeti radiacions perilloses o pertorbacions elèctriques, que afectin el funcionament de qualsevol equip o maquinària, diferent dels que originin aquesta pertorbació.

      Caldrà que compleixin també les disposicions especials dels organismes competents en la matèria.

   3. c) Per vibracions. No es permetrà cap vibració que sigui detectable sense instruments, en el lloc de mesura especificat a aquestes Normes. Per a l'esmena es disposarà de bancades independents d'estructura de l'edifici, del sòl i del local, per a tots aquells elements que originin la vibració, així com dispositius antivibratoris.
   4. d) Per enlluernaments. Des dels punts de mesura especificats al paràgraf 2 d'aquesta norma, no podrà ésser visible cap enlluernament directe o reflectit degut a fonts lluminoses de gran intensitat o a processos d'incandescència a altes temperatures, tal com combustió, soldadura o d'altres.
   5. e) Per olors. No es permetrà cap emissió de gasos ni la manipulació de matèries que produeixin olors en quantitats tal que puguin ésser fàcilment detectables, sense instruments, en la línia de la propietat des de la parcel·la on s’emetin les esmentades olors.
   6. f) Per altres formes de contaminació de l'aire. No es permetrà cap tipus d'emissió de cendres, pols, fums, vapors, gasos ni d'altres formes de contaminació de l'aire, de l'aigua o de sòl que puguin causar perill per a la salut, la riquesa animal i vegetal, a d'altres menes de propietat o que causin brutícia.
      1. 1- Sempre i quan les aigües residuals vagin a la depuradora, les activitats industrials o magatzems que en generin haurien de respectar el compliment dels paràmetres establerts pel municipi en el Reglament regulador dels serveis de proveïment i sanejament d'aigua.
      2. 2- Quan els abocaments de les indústries es realitzin a la xarxa de clavegueram, els titulars de les activitats hauran de sol·licitar la corresponent autorització de connexió a AREMSA.
      3. 3- En cap cas no es permet l'abocament a la llera pública.
      4. 4- D'acord amb la Llei 19/91 de 7 de novembre ( DOGC 1520, 20.11.91), les activitats del polígon industrial hauran de disposar d'una arqueta de registre de les aigües residuals fora del recinte industrial que permeti en tot moment la inspecció de l’abocament per part de l'Administració.
   7. g) Les activitats industrials que s’instal·lin en el terme municipal s'hauran de donar d'alta en el Registre de Productors de Residus de la Junta de Residus.

CAPÍTOL CINQUÈ.- ÚS COMERCIAL

Art. 87 Tipologies de Comerç

1. 1. Comerç de barri: Aquell que compleix una funció de proximitat ja que posa a l'abast del consumidor productes, bàsicament de caràcter quotidià i sense necessitat de desplaçar-se en automòbil. La seva localització sol ser dispersa en el teixit urbà en el sentit que no genera àrees de polaritat i tampoc no forma part d'establiments de caràcter col·lectiu.
2. 2. Comerç d'àmbit d'atracció superior al barri en substitució de Comerç de barri d'àmbit potencial de ciutat:
   • − Supermercats: establiments que ofereixen en règim d'autoservei productes de consum quotidià, i segons la seva dimensió també compten amb altres productes no alimentaris. La seva superfície de venda oscil·la entre el 400 m² i 2.499 m².
   • − Hard discounts: establiments que ofereixen en règim d'autoservei productes de consum quotidià, amb un assortiment rígid de productes, amb predomini de marca pròpia, alta rotació de productes, preus baixos i pràcticament sense servei al client. La seva superfície de venda és inferior als 2.500 m².
   • − Altres establiments de més de 400 m² de superfície de venda.
   • − Galeria comercial: conjunt d'establiments minoristes independents que comparteixen un espai comú de circulació i determinats serveis.
   • − Raval del Pallol: Espai de nova polaritat amb tractament d'equipament comercial col·lectiu i definit en el Polígon 2 del Pla Especial de Reforma Interior del Casc Antic.
   • − Comerç de centre ciutat: Establiments situats a l'àrea delimitada pel Passeig Sunyer, carrer Sant Joan, Tomb de Ravals, carrer del Vent, carrer Llovera i av. Prat de la Riba.
   • − Gran establiment comercial: Establiments de superfície edificada superior als 3500 m² o de superfície neta de venda superior a 2500 m².

Art. 88 Superfície mínima d'establiments i magatzems (modif. 5.1/ 15.03.2001)

Tot establiment ha de tenir una superfície de venda mínima de 30 m², a excepció dels que es dediquen a activitats com quiosc, estanc, bijuteria, reparació de calçat, claus, caramels i similars i els mòduls dels mercats municipals. Pel que fa als punts de venda de pa s’estarà a la normativa sectorial corresponent.

Els supermercats i hard discounts han de tenir una superfície mínima de magatzem que representi més del 10% de la superfície de venda del establiment.

Art. 89 Superfície neta de venda als efectes de la Llei d'Equipaments Comercials

1. 1. La superfície neta de venda és la superfície total dels llocs on s’exposen les mercaderies amb caràcter habitual i permanent, o destinats a tal fi amb caràcter eventual i/o periòdic i als quals pot accedir la clientela per realitzar les compres; els espais interns destinats al trànsit de persones; la superfície de la zona de caixes, la compresa entre aquestes i les portes de sortida i les dedicades a activitats de prestació de serveis.

   En els equipaments comercials que disposen de seccions de venda al detall es considera també superfície neta de venda la zona ocupada per les persones venedores darrera el taulell a la qual no té accés el públic.

   En el cas d'equipaments comercials on s'exerceix també una activitat de producció, s'exclou del còmput de superfície neta de venda la destinada a l'elaboració dels productes exclusivament quan es realitzi en llocs als qual no tingui accés el públic per efectuar les seves compres.

2. 2. En els equipaments comercials col·lectius, s'exclouen les superfícies dels passadissos i les dels establiments dedicats a restauració i a activitats lúdiques.

Art. 90 Condicions mínimes per als establiments de venda de pa calent polivalents (modif. 5.1/ 15.03.2001)

Per garantir una qualitat mínima dels establiments i uns espais adients per compartir la venda de pa i pastisseria amb altres productes, cal garantir les següents mides i condicions:

1. 1. Espai mínim

   La venda de pa i pastisseria haurà de ser separat de la resta.

   La seva distribució ha de respondre a:

   • − Zona d’exposició de pa destinada a la venda: amplada mínima de 0'6 m.
   • − Zona de mostrador: amplades per taulell mínim de 0'6 m i pel passadís darrera de taulell 1m.
   • − Zona de públic, inclosa la venda i l'espera: amplada mínima de 1'5 m.
2. 2. Venda

   La venda de pa s'haurà de fer en taulell distint i separat del que es destini a la venda de pastisseria o similars.

   Els productes complementaris que es poden vendre són: farines, llets i derivats, derivats del cacau, cafè i infusions, caramels, xiclets, i afins.

3. 3. Pas

   Per poder accedir a zones destinada amb altres usos diferents de la venda de pa i pastisseria, es projectarà un passadís amb una amplada mínima d'1 m. Aquest espai no reduirà les mides indicades en els altres apartats.

4. 4. Zona de venda d’altres productes

   Es farà amb zones independents i separades de la venda de pa i pastisseria. L'espai a considerar serà adient per les seves necessitats.

   Pel que fa als expositors, mobiliari o altres elements, en cap cas podran reduir les amplades mínimes establertes, ni reduir capacitat dels espais.

5. 5. Zona de degustació.

   Constituïda per un espai destinat a la preparació, un altre a mostrador i un pel públic.

   Superfície mínima de 8 m².

   Si hi ha taules, a raó de 5 m² per taula (4 persones).

   La tipologia de l’establiment de venda de pa amb degustació és assimilable a granja i per extensió a bar, per tant cal habilitar serveis sanitaris.

   El conjunt del tractament que es doni a aquesta zona ha de correspondre als criteris pels establiments de pública concurrència.

CAPÍTOL SISÈ.- ÚS D'APARCAMENT

Art. 91 Definició

1. 1. S’entén per aparcament l'àrea o lloc fora de la calçada especialment destinat a parada o terminal de vehicles automòbils.
2. 2. Es designen amb el nom de "garatge" els espais situats en el subsòl, en el sòl o edificacions, i les instal·lacions mecàniques especials, destinades a guardar vehicles automòbils.
3. 3. Es distingeix també entre "garatges d'ús públic" i "garatges d'ús particular", que són els que no comercialitzen aquesta activitat.

Art. 92 Reserva d'espais per a aparcament i condicions (modif. 3.1/ 15.03.2001)

1. 1. Els Plans parcials en sòl urbanitzable i els Plans especials, si es deriva de les seves finalitats, hauran de preveure sòl per l’ús d'aparcament, en funció de l'edificabilitat i usos, de manera que s'asseguri suficient espai per a parades terminals de vehicles automòbils.

   Tanmateix, del sòl urbà, i en els corresponents plànols d'ordenació, es contenen determinacions específiques per alguns espais adscrits a l'ús d'aparcament.

2. 2. Les determinacions o exigències mínimes previstes per a aparcaments respectaran les regles següents:
   1. a) Quan de l'aplicació de les determinacions mínimes referides a metres quadrats d'aparcament resulti un número fraccionari de places, qualsevol fracció igual o menor de la meitat es podrà descomptar. Tota fracció superior a la meitat s'haurà de computar com un espai més per a aparcament.
   2. b) Els espais d'aparcament, exigits en aquestes Normes, s'hauran d'agrupar en àrees específiques sense produir excessives concentracions que donin lloc a "buits urbans", ni a distàncies excessives a les edificacions i instal·lacions.
   3. c) Amb exclusió dels accessos, illes, rampes i àrees de maniobra, per a cada plaça d'aparcament s'haurà de preveure, com a mínim, una superfície de sòl de 2,20 m d'amplada per 4,50 m de llargària.
   4. d) Qualsevol espai d'aparcament s'haurà d'obrir directament des de la calçada mitjançant una connexió, el disseny de la qual garanteixi la seguretat i sigui eficient en l'accés i sortida de vehicles, coherentment amb el moviment de tràfic.
   5. e) Els espais oberts per a aparcament s'hauran d’integrar en el paisatge urbà. A aquests efectes, es disposaran els voltants necessaris de l'arbrat, jardineria, talussos o altres elements que assegurin aquesta integració.
   6. f) A les àrees d'aparcament no es permetrà cap tipus d'activitat relacionada amb la reparació d'automòbils ni les estacions de servei.
   7. g) Per tal de reduir les servituds de guals en les voreres, les noves edificacions residencials, amb ús plurifamiliar, de les zones II EIXAMPLES ANTICS, III ILLES D'EIXAMPLE i VI ORDENACIONS DE VOLUM DEFINIT tindran accessos unitaris a l'aparcament.

Art. 93 Previsió de garatge en els edificis (corregit 20.06.2000 i modif. 3.2/15.03.2001)

Aquest Pla general defineix l'aparcament com a ús complementari, amb la previsió d'un nombre de places mínimes en funció dels edificis destinats als usos específics següents:

1. 1. Edificis exclusius d'habitatges.
   1. a) En sòl urbà.
      • − Dues places per cada habitatge de més de 150 m² de superfície construïda.
      • − Una plaça i mitja per cada habitatge major de 90 m² i menor o igual a 150 m² de superfície construïda.
      • − Una plaça pels habitatges iguals o menors a 90 m² de superfície construïda.
   2. b) En sectors de sòl urbanitzable.

      S'observarà allò que fixi el propi Pla parcial amb un mínim d'una plaça i mitja per cada 100 m² de sostre edificable potencial.

2. 2. Edificis mixtes d'habitatges amb altres usos no definits.
   1. a) Habitatges: el número de places que resulti d'aplicar l'apartat 1 d'aquest article.
   2. b) Altres usos: una plaça per cada 60 m² o fracció de superfície construïda.
3. 3. Edificis comercials i mixtes amb altres usos.

   Per l'ús comercial s'estableix:

   Una plaça per cada 60 m² de superfície construïda.

   En supermercats petits amb una superfície de venda entre 400 m² i 1299 m²; dues places d'aparcament per cada 100 m² de superfície de venda.

   En supermercats grans amb una superfície de venda entre 1300 m² i 2499 m²; tres places d'aparcament per cada 100 m² de superfície de venda.

   En Galeries comercials, Raval del Pallol: 3 places d'aparcament per cada 100 m² de superfície de venda.

   En els grans establiments comercials, (establiments de 2500 m² o més de superfície de venda o 3500 m² o més de superficie construïda); segons normativa de la Generalitat.

   Pels altres usos el que determina l'apartat específic d'aquest article.

   Determinacions dels aparcaments: La superfície destinada a aparcament cobert ha de tenir en compte una repercussió - ponderada la part proporcional de rampes, columnes, passadissos - de, com a mínim, 25 m² per cada plaça. En cas de l'aparcament descobert la repercussió ha de ser com a mínim de 20 m² per cada plaça.

4. 4. Edificis d'oficines i serveis.

   Una plaça per cada 60 m² o fracció de superfície construïda.

5. 5. Hotels, residències i similars.
   1. a) Establiments de 4 i 5 estrelles: una plaça cada 3 habitacions.
   2. b) Establiments de 3 estrelles: una plaça cada 5 habitacions.
   3. c) Resta d'establiments: una plaça cada 6 habitacions.
6. 6. Edificis destinats a restauració:

   Una plaça cada 10 persones o fracció d'aquest mòdul d'aforament.

7. 7. Edificis destinats a usos recreatius o espectacles.

   Una plaça cada 10 persones o fracció d'aquest mòdul d'aforament.

8. 8. Serveis funeraris.

   Quatre places per cada sala de vetlla.

9. 9. Edificis industrials.

   Una plaça per cada 100 m² o fracció de superfície construïda.

10. 10. Magatzems.

    Una plaça cada 200 m² o fracció de superfície construïda.

11. 11. Tallers de reparació de vehicles.

    La superfície destinada a aparcament serà com a mínim dues vegades l'àrea ocupada pels tallers de vehicles de quatre o mes rodes, en els de motos i similars la superfície destinada a aparcament serà com a mínim l'ocupada pels tallers.

12. 12. Estacions de servei.

    En els establiments de superfície construïda per a usos complementaris superior a 120 m² una plaça per cada 20 m² de sostre o fracció de superfície construïda.

13. 13. Edificis per a dotacions educatives.
    1. a) Escoles bressol, primàries, secundàries i no reglades, no es fixa cap estàndard però seria convenient preveure places d'aparcament sempre i quan el solar ho permeti.
    2. b) Escoles universitàries: una plaça cada 100 m² o fracció de superfície construïda.
14. 14. Edificis per a dotacions sanitari-assistencials.

    Una plaça per cada sis llits o fracció d'aquest mòdul.

15. 15. Instal·lacions esportives.

    Una plaça per cada 15 persones d'aforament o d'usuaris potencials o fracció d'aquest mòdul.

16. 16. Edificis per a dotacions cíviques i culturals.
    1. a) Teatres, auditoris, cinemes i similars una plaça cada 15 localitats o fracció d'aquest mòdul.
    2. b) Biblioteques, galeries d'art, museus, centres cívics, centres religiosos, jutjats; una plaça per cada 100 m² de superfície edificada en establiments de mes de 1.600 m² de superfície construïda.

Art. 94 Causes d'exempció de les previsions de places d’aparcament (modif. 3.3/15.03.2001)

1. 1. Causes físiques.
   1. a) Quan de l'aplicació dels mòduls de l'article anterior l'exigència de places d'aparcament sigui igual o menor a tres, s'exonerarà de l'obligació de reserva d'aparcament.
   2. b) Si el nombre de places resultants per planta soterrani és igual o menor a vuit no serà obligatòria més d'una planta soterrani.
   3. c) Per a tots els casos, el límit de plantes soterrani no sobrepassarà el de tres nivells o l'equivalent a nou metres, podent ampliar-se mitjançant la redacció d'un Estudi de detall o Pla especial on es justifiqui que no es produeixen perjudicis per l'ús públic del subsòl. En qualsevol cas si amb els tres soterranis no s'arriba a assolir el nombre de places obligatori, es podrà menysprear el sobrant d’aquestes.
   4. d) Quan, mitjançant un projecte i a causa de les dimensions de la parcel·la, es demostri la impossibilitat tècnica d'encabir les places d'aparcament previstes, l'Ajuntament podrà reduir o exonerar el compliment de les places exigibles.
2. 2. Causes tècniques.

   Quan per raons tècniques demostrades (aqüífers, mètodes d'excavació extraordinaris, etc. ...) no es pugui complir amb el nombre de places exigides, es podrà exonerar parcialment del compliment d’aquestes.

3. 3. Altres causes.

   Excepcionalment, es podran substituir total o parcialment les previsions d'espais per aparcament en el propi edifici per una major previsió d'estacionament, quan el sector o l'àrea urbana, per les seves peculiaritats i funcions urbanes, els ho permeti o exigeixi. En aquests casos serà necessari informe favorable de l'Ajuntament.

Art. 95 Previsió de places d'aparcament en solars grans del centre de la ciutat

Tots els promotors de solars situats dins el perímetre format pel Passeig Mata, passeig Sunyer, passeig Prim, av. La Salle, Pere IV, Riera d'Aragó, Riera de Miró i av. 11 de Setembre, de superfície superior a 800 m², o inferiors confrontants que s'hagin de construir alhora, hauran d'oferir a l'Ajuntament, l’opció d'adquisició a preu de cost, d'una o més plantes soterranis per a aparcament públic, que seran independents de les obligades per al propi edifici.

L'Ajuntament en el termini d'un mes, previ l'estudi de les mancances d'aparcament a la zona, haurà d’acceptar o refusar l'oferiment.

El promotor podrà alliberar-se de l’oferiment referit si opta per executar-ho com integrant de la pròpia promoció, podent explotar l'escreix de places que suposa l'esmentada planta en règim de venda, lloguer, etc. L'explotació d'aquestes places només pot destinar-se a rotació si l' accés a l'aparcament se situa en un vial exterior al tomb de Ravals.

Art. 96 Condicions dels garatges d'ús públic

1. 1. Els garatges d'ús públic es regiran per les determinacions sobre construcció de garatges i requisits per a les places d’aquests.
2. 2. Pel que fa al funcionament i incidència en l'entorn, seran d'aplicació les condicions de l'ús industrial.

Art. 97 Condicions de les places de garatge

1. 1. Cada plaça de garatge disposarà d'un espai configurat per un mínim de 2,20 per 4,50 metres.
2. 2. S'admetrà un 10% del total de places de dimensions mínimes de 2 x 4 m; per vehicles petits. Aquest percentatge es podrà augmentar en casos especials, degudament justificats.
3. 3. Es donarà compliment a les determinacions definides a l’annex II del Decret 135/94 del codi d'accessibilitat.
4. 4. Disposició de les places d'aparcament.

   Les places d’aparcament podran situar-se en bateria amb les dimensions definides en els apartats 1 i 2 del present article.

   També s'acceptarà l'aparcament en línia sempre que les dimensions mínimes siguin per a vehicles petits de 2,50 x 5,00 m. i vehicles normals de 3 x 5,50 m.

5. 5. Resta prohibit el tancament individualitzat de les places d'aparcament.

Art. 98 Característiques de la construcció

Els locals i establiments per a l'ús de garatge han de complir les condicions següents:

1. a) S'utilitzaran materials incombustibles i resistents al foc, i únicament es permetrà l'ús de ferro per a les estructures si es troba protegit per una capa de formigó o un altre aïllant d'equivalent eficàcia de 3 cm, de gruix, com a mínim.
2. b) El paviment serà impermeable, antiesllavissant i continuat o bé amb les juntes perfectament unides.
3. c) No podran tenir comunicació amb d'altres dedicats a ús diferent
4. d) Quan comuniquin amb caixes d'escala o recintes d'ascensor, hauran de fer-ho mitjançant vestíbuls, descoberts sempre que sigui possible, sense obertures comunes, llevat de la porta d'accés, la qual serà resistent al foc i estarà proveïda de dispositiu per a tancament automàtic.
5. e) La instal·lació elèctrica complirà allò que senyala el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i les MIBT.

   L'enllumenat de senyalització permanent amb un nivell mínim d'il·luminació de 1 lux, se situarà a prop de les portes d'accés i en els punts de pas. La separació màxima entre els mateixos serà de 20 metres i s'haurà de veure algun d'aquests punts des de qualsevol lloc de l'aparcament.

6. f) Els locals tindran una alçada lliure mínima en tots els seus punts de 2,20 metres. A l'exterior s'indicarà l'alçada màxima dels vehicles que hi puguin entrar.
7. g) Els accessos i rampes que s'utilitzin per un número de places d'aparcament inferior a 30, tindran com a mínim una amplada de 3 m. Les que donin servei a un nombre de places comprès entre 30 i 100 seran de doble sentit, amb un amplada total mínima de 5 m. Aquestes amplades mínimes han de ser lliures en tota la seva llargada.

   Pels casos de més de 100 places, hauran d'establir-se com a mínim dos accessos i rampes balisades, de tal manera que s'estableixi un sentit únic de circulació.

   Per tal d'augmentar la visibilitat de la sortida dels garatges, l'obertura de façana serà en tots els casos com a mínim de 4,20 m.

   Els accessos de 3 m d'amplada tindran un xaflà de 45º els 60 cm corresponents.

8. h) Les rampes tindran l'amplada suficient pel lliure pas de vehicles. Quan des d'un extrem de la rampa no sigui visible l'altre i la rampa no permeti la doble circulació, caldrà que es disposi d'un sistema de senyalització adequat.

   Les rampes tindran una pendent màxima de 20%, llevat dels quatre metres en profunditat immediats als accessos del local, on serà, com a màxim, del 5%, quan hagin d'ésser emprades com a sortides al carrer.

   Les rampes o passatges no podran ésser utilitzats pels vianants, els quals disposaran d'accessos independents, llevat del cas que s'hi habiliti una vorera que tingui una amplada mínima de 0,60 m i una alçada de 0,15 m sobre la calçada. Quan la pendent d’aquesta vorera sigui major del 10% es disposaran graons.

   Sempre que s'utilitzi una rampa com a via d’evacuació a peu, en garatges de més de 5 places s'haurà d'habilitar una porta per l'accés a peu, independent de la porta de vehicles i amb obertura cap a l’exterior.

9. i) El sistema de ventilació estarà projectat i es realitzarà d'acord amb el Reglament elèctric AT i UC. i donant compliment a les condicions de protecció contra incendis en els edificis NBE-CPI/96 especialment de l’article 18.

   Els garatges disposaran de ventilació natural o forçada per l'evacuació de fums en cas d’incendi.

   Per la ventilació natural es disposarà en cada planta de forats uniformement distribuïts que comuniquin permanentment el garatge amb l'exterior, o bé amb patis o conductes verticals, amb una superfície útil de ventilació de 25 cm² per cada m² de superfície construïda en l'esmentada planta.

   Quan la ventilació sigui forçada, caldrà assegurar com a mínim, 6 renovacions per hora.

10. j) El sostre dels garatges, la planta superior dels quals estigui ocupada per habitatges o locals freqüentats, tindrà una resistència mínima de 500 kg per m² de sobrecàrrega, i estarà protegit per un material antifoc d'acord amb la norma NTE:IPF. Quan no es compleixin aquests requisits, caldrà que hi hagi una cambra d'aire, en comunicació amb l'exterior, situada entre el sostre del local i el cel ras, que es construirà de material incombustible i aïllant tèrmic, suportat per materials d'idèntiques característiques.

    El sòl format tindrà la mateixa resistència.

    Totes les finestres de garatge que puguin ser accessibles per qualsevol persona aliena al garatge, a menys de 6 m. de distància estaran protegides amb tela metàl·lica.

11. k) Estaran protegides també amb tela metàl·lica les finestres que donin a les façanes anteriors o posteriors, si a sobre d'elles hi ha obertures d'habitacions alienes al garatge a menys de 6 m de distància.

    Quan el local formi part d'un edifici d'habitatges o oficines i es perllongui més enllà de la façana posterior, sempre que hi recaiguin obertures alienes, a menys de cinc metres d'alçada, caldrà que s'hi construeixi un sostre continuat i resistent al foc, que sobresurti, com a mínim, tres metres de la façana posterior de l'edifici.

12. l) En els aparcaments de més de 50 places, a més de l'accés o accessos, caldrà que existeixi una sortida d'emergència a l'exterior del local, independent i aïllada de l'escala general de l’edifici i de la porta d'accés dels vehicles. Quan el local disposi de dos accessos independents distanciats per més de 10 m, podrà prescindir-se de la sortida d’emergència.
13. m) S'instal·larà un sistema contra incendis amb aigua quan la capacitat d'aparcament sigui igual o superior a 30 places. La instal·lació es farà d'acord amb la normativa aprovada per aquest sistema.

    Els locals disposaran d'aparells extintors d’incendis d'un grau d’eficàcia mínima de 21 A - 113 B cada 15 m, de recorregut o bé un per cada 20 places.

    En els locals petits per menys de cinc places, caldrà disposar d'un aparell extintor d’eficàcia mínima 21 A - 113 B.

    Es col·locaran aparells d'enllumenat d'emergència per il·luminar les parts d'accés i els possibles llocs de pas per arribar-hi. La distància màxima entre aparells serà de 25 metres.

Art. 99 Prohibicions

1. 1. Es prohibeix l'emmagatzematge de carburants i materials combustibles.
2. 2. Es prohibeix encendre foc a l'interior dels locals adscrits a l'ús d'aparcament i a aquest efecte. Els avisos escaients es fixaran en llocs ben visibles i perfectament llegibles.
3. 3. Es prohibeix exercir a l’interior del local, qualsevol activitat que no sigui la pròpia del pàrking.

Art. 100 Supòsit especial

L'Ajuntament podrà denegar la instal·lació de garatges en finques situades en vies que, pel seu trànsit o característiques urbanístiques singulars ho facin aconsellable, llevat que s'adoptin les mesures correctores escaients mitjançant les condicions que cada cas requereixi.

Art. 101 Aparcament públic de vehicles

A part dels mínims indicats per als aparcaments privats de vehicles, compliran el següent:

1. a) Els accessos, les rampes i passos interiors de circulació tindran l'amplada suficient per a permetre l'entrada, sortida i moviment de vehicles sense maniobres i sense produir conflicte amb els sentits de circulació establerts, no podent, en cap cas, tenir una amplada inferior a 3 m per cada sentit de circulació.

   Els locals, la superfície dels quals excedeixi de 2.000 m², caldrà que tinguin, com a mínim, dos accessos, que estaran, en tal cas, balisats de forma que s'estableixi un sentit únic de circulació. Tanmateix, si la superfície total és superior a 500 i inferior a 2.000 m², podran tenir un sol accés de 5 m d'amplada mínima.

   L'amplada dels accessos es referirà no solament a l'entrada, sinó també als quatre primers metres de profunditat a partir d'aquesta.

   Comptaran amb serveis sanitaris per homes i dones, separats i amb vestíbul.

   La instal·lació contra incendis serà obligatòria en qualsevol cas.

Art. 102 Normes de la xarxa contra incendis

La instal·lació constarà d'una presa d'alimentació o hidrant exterior amb una tapa NTE-IPF-6. Se situarà damunt la façana o a un màxim d'1 metre d'ella en el lloc d'accés comú, a una alçada mínima de 0,5 m i màxima d'1,5 m.

Les escomeses contra incendis seran segons els tipus assenyalats seguidament.

La resta del local estarà coberta per les boques, del tipus indicat anteriorment, necessàries perquè l'aigua arribi a qualsevol punt, tenint en compte un radi d'acció de la llargada de la mànega amb un màxim de 20 m, més 5 m de pressió d'aigua.

La instal·lació se sotmetrà, abans de la recepció, a una pressió de 15 kg./ cm² durant dues hores, sense que apareguin fugues en cap punt de la instal·lació.