CAPÍTOL PRIMER.- DISPOSICIONS GENERALS

Art. 103 Sistemes generals i sistemes locals

1. 1. El Pla assegura l'ordenació escalonada i flexible del territori mitjançant la previsió de sistemes generals i sistemes locals.
2. 2. Els sistemes generals són els elements d'ordenació urbana que, interrelacionats, contribueixen a assolir els objectius de planejament en matèria de comunicacions, espais lliures, serveis tècnics i equipaments comunitaris en el marc de l'ordenació territorial.

   Aquest Pla general fixa i grafia els sistemes generals en els plànols d'ordenació.

3. 3. Són sistemes locals o complementaris aquells que complementen, a nivell de sector o d'àmbit d'actuació, l'estructura formada pels sistemes generals. La regulació dels sistemes locals es conté en aquestes Normes, però la seva concreció es farà en el desenvolupament de cada sector a través del Pla parcial o especial, excepte en el supòsit del sòl urbà, en el qual, normalment, el propi Pla general concreta els diferents sistemes locals.

Art. 104 Actuació dels sistemes

1. 1. A les reserves de sòl per a sistemes, generals i locals, que aquest Pla general determina en el sòl urbà, se'ls aplicarà el règim de cessions previst en l'article 120.3 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i els articles 66 i següents del Reglament de la Llei de mesures d’adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya.
2. 2. En el sòl urbanitzable, el règim de cessions dels sòls destinats a sistemes generals i locals és el previst en els articles 121, 122 i 123 de la refosa dels textos legals i vigents a Catalunya en matèria urbanística i 75 a 94 del Reglament de la Llei de mesures.
3. 3. Els terrenys per a sistemes generals inclosos dins de sectors de planejament parcial i especial i considerats d'interès preferent per a l'obtenció dels objectius de l'ordenació, podran obtenir-se mitjançant el sistema d'expropiació forçosa quan aquesta obtenció s'avanci al desenvolupament del sector, d'acord amb el que preveu l'article 93 del Reglament de la Llei de mesures.

Art. 105 Titularitat i afectació del sòl

1. 1. El sòl per a sistemes queda vinculat a aquest destí. La titularitat i afectació pública a l'ús i al servei públic i l'aplicació del règim propi del domini públic, només són operatius després que l'Administració hagi adquirit el sòl, a través de qualsevol dels títols amb eficàcia translativa, fins i tot per l'expropiació forçosa o cessió gratuïta en aquells casos en què sigui procedent per la Llei. Mentre no es faci efectiva aquesta adquisició, el sòl continuarà essent propietat privada, però estarà vinculat al destí assenyalat.
2. 2. La titularitat i afectació pública no exclou la possibilitat de la concessió de domini públic, respecte d'aquells sistemes generals en què aquesta forma de gestió d’aprofitament sigui compatible amb la naturalesa del bé o els objectius urbanístics del Pla. En tot cas, continuaran com de titularitat privada els equipaments i instal·lacions tècniques que, en la actualitat, són de domini i gestió privats.

CAPÍTOL SEGON.- SISTEMA VIARI

Art. 106 Definició

1. 1. Comprèn les instal·lacions i els espais reservats per al traçat de la xarxa viària i dedicat exclusivament a l'ús de vialitat.
2. 2. Es distingeix entre la xarxa viària bàsica o de carreteres, que forma part de l'estructura general i orgànica del territori, i la xarxa viària local, que està al servei d'una àrea o sector.
3. 3. El règim de la xarxa viària bàsica o de carreteres serà el que correspongui, d'acord amb la legislació vigent, segons es tracti de vies estatals, autonòmiques, provincials o municipals.
4. 4. La xarxa viària local té la missió principal de donar accés a les edificacions i enllaçar amb les vies bàsiques. Està constituïda per les vies no compreses en la xarxa bàsica, amb alineacions i rasants definides pel planejament anterior que es conserva, o assenyalades en el present Pla general o, com a desenvolupament d'aquest, en Plans parcials, especials o en Estudis de detall que d'ara endavant siguin aprovats.
5. 5. La xarxa viària rural està constituïda pels camins d'accés a les explotacions agràries i ramaderes, i pels camins interiors.

Art. 107 Tipus de vies

1. 1. Aquest Pla general estableix els tipus de vies següents:
   1. a) Xarxa viària bàsica. Autopistes i carreteres: Són les vies que creuen el terme municipal. El projecte, construcció, conservació, finançament, ús i explotació de les carreteres s'ajustarà al que disposen la Llei 25/1988, de 29 de juliol, així com la Llei 7/1993 i altres normes en funció de la seva titularitat. S'hauran de seguir les pautes i indicacions establertes en els plànols corresponents d'aquest Pla general, a fi d'estructurar de forma coherent el sistema viari.
   2. b) Xarxa viària local. Constituïda pels carrers del nuclis habitats i per les vies rurals. La xarxa viària local es divideix en:
      1. 1- Xarxa viària principal, que comprèn les rondes i eixos fonamentals, i vials d'ús dominant de circulació rodada.
      2. 2- Xarxa viària secundària o de suport a la urbanització.
   3. c) Xarxa viària rural. Constituïda pels camins rurals. Es divideix en:
      1. 1- Camins de pas.
      2. 2- Camins d'accés.
2. 2. Aquest Pla general reflecteix el traçat de les carreteres, autopista i vies bàsiques. També preveu el traçat de la xarxa viària local principal en la seva totalitat i de la xarxa viària local secundària en sòl urbà. En sòl urbanitzable l'establiment de la xarxa viària local secundària correspon al planejament parcial que ha de seguir les pautes i indicacions establertes en els plànols corresponents d'aquest Pla general a fi d'estructurar de forma coherent el sistema viari. Mitjançant Plans especials de reforma interior es podran alterar les previsions o establir-ne de noves sobre la xarxa viària local en sòl urbà. El Pla general també estableix la xarxa viària rural, que podrà ésser completada i precisada pel planejament especial.

Art. 108 Desenvolupament

1. 1. Les línies que delimiten la xarxa viària local bàsica i la xarxa viària local secundària en sòl urbà, en els plànols d'ordenació indiquen la magnitud i disposició del sòl reservat per a aquesta, així com la secció bàsica més adequada al carrer. Seguint aquestes indicacions, els Plans especials o parcials i, si és el cas, els Estudis de detall, assenyalaran les alineacions i rasants i precisaran el disseny de cadascuna de les vies pel que fa referència a la distribució de calçades per a vehicles, carrils bicicleta, voreres i passos per a vianants, elements d'arbratge i superfícies de jardineria, amb la finalitat de millora de la qualitat ambiental o de protecció de les àrees urbanes, seguint les directrius que figuren als plànols d’ordenació.
2. 2. En la regulació del sòl no urbanitzable, es preveuen el règim i mesures urbanístiques en relació amb les vies rurals.

   Amb tot, es considera necessari la redacció d'un Pla especial de la xarxa viària rural, que estableixi una regulació més concreta que la d'aquest Pla general, per facilitar i potenciar el seu ús com a recorreguts de lleure; sistematitzant la seva jerarquia, característiques de cada via, mesures de protecció, regim jurídic i les afeccions necessàries per a complementar la xarxa.

3. 3. Els Plans parcials o especials o els Estudis de Detall hauran de precisar les determinacions incloses en els plànols d'ordenació del Pla i resoldre l'enllaç de les carreteres i de la xarxa viària local principal.
4. 4. Les determinacions gràfiques dels intercanvis i interseccions de vies a nivell diferent no vinculen la forma concreta dels enllaços, si bé, les alineacions i rasants dels quals es fixaran en els Plans especials o Estudis de detall, o mancant aquests, en els Projectes de Construcció. Aquests documents podran variar justificadament la forma dels enllaços, però no reduir-ne les reserves de sòl, la capacitat d'intercanvi i d'entrades i sortides de les vies ni els nivells de servei. En el supòsit que els projectes definitius precisin menys sòl que el previst, el sòl conservarà la qualificació com a reserva per a futures ampliacions.
5. 5. Els projectes de nous vials han de permetre la connexió dels camins preexistents.
6. 6. Per incorporar de manera global el carril bicicleta en la xarxa viària caldrà la redacció d'un Pla especial que defineixi la xarxa en el sòl urbà i proposi una continuïtat en la resta del territori.

   En el sòl urbanitzable els Plans parcials concretaran el traçat dels carrils bicicleta seguint les prescripcions del Pla especial i mentre aquest no es realitzi, seguint les prescripcions de l'Ajuntament.

Art. 109 Necessitat de llicència

1. 1. Les construccions, instal·lacions, edificacions i altres activitats relacionades a l'article 31 d'aquestes Normes en zones adjacents a les que formen part del sistema viari, estan subjectes en tot cas, i sense perjudici d'altres intervencions, a la llicència municipal.
2. 2. L'Administració municipal requerirà dels òrgans competents en matèria d'obres públiques, l'informe preceptiu. Els informes denegatoris per raons de competències específiques determinaran la denegació de la llicència municipal.

Art. 110 Protecció del sistema viari bàsic

1. 1. En totes les carreteres, variants i també en algunes vies locals s'ha grafiat la línia límit de l’edificació. En general aquesta és una franja paral·lela a la calçada i amb la distància establerta pels diferents organismes competents. Ara bé, tal com preveu l’art. 25.3 de la Llei 25/1988, on se solapa el sòl urbà el sòl urbanitzable, la distància genèrica s'ha ajustat tenint en compte la casuística del lloc, per tant, en aquests casos preval la línia dibuixada en els plànols d'ordenació a e:1/1000 i 1/5000.
2. 2. En sòl no urbanitzable, la línia d'edificació respecte a la vialitat queda determinada des de l'aresta exterior de la calçada, (línia blanca) es mesurarà horitzontalment i tindrà les mesures següents:

   Variants o carreteres de circumval·lació estatals 100 m.

   Variants o carreteres de circumval·lació comarcals, autopistes, autovies, vies preferents 50 m i la resta 25 m.

   En els plànols d'ordenació s'assenyala solament la plataforma de la via i la separació de la línia d'edificació a 100, 50 i 25 m.

   En els plànols d'ordenació s'assenyala solament la plataforma de la via i la separació de la línia d'edificació, assegurant els espais de domini públic necessaris per als desmunts i terraplens de les futures vies, així com les vies d'accés a les edificacions o explotacions agràries. D'acord amb la Llei de carreteres, el domini públic o zona d'expropiació en construir-se la carretera, ve determinat per una línia paral·lela a 3 m de l'aresta d'explanació (límit de terrabuit, terraplè, o obres de fàbrica). Per l'autopista, la línia se situa a 8 m.

3. 3. En funció de les necessitats urbanístiques i d'acord amb les condicions especificades per a cadascun dels sectors, els Plans parcials podran situar les línies d'edificació a una distància igual o superior a la prevista en aquest Pla general i en la legislació de carreteres.
4. 4. La línia límit de l'edificació dibuixada als plànols s'entendrà com aproximada, l'amidament real es farà en el lloc des de l'aresta exterior de la calçada.
5. 5. Tal com preveu l'art. 28 de la Llei de carreteres i l'art. 102 del seu Reglament, no es permet l'accés directe a la carretera sinó és mitjançant la calçada lateral.

Art. 111 Protecció del sistema viari local

El Pla dibuixa uns eixos de futurs vials, havent de concretar el seu traçat mitjançant plans especials. Per tal de presentar i possibilitar el seu pas es defineix una franja de protecció no edificable de 50 m totals (25 m de l'eix)

Art. 112 Ordenació de cruïlles

1. 1. Els plànols d'ordenació expressen la definició de les cruïlles previstes en alguns casos.

   En les zones I, II i IV es mantenen les cantonades existents.

   A la resta de les cruïlles que es produeixin sobre sòl urbà o urbanitzable i que no donin lloc a una plaça, es formaran xamfrans mitjançant línies que formin triangles visibles amb la prolongació de les alineacions, de longitud igual a la quarta part de la suma de l'amplada dels carrers que allí es creuin. Quan el carrer tingui una amplada superior a 20 m, computarà com amplària 20 m. Si la intersecció no és recta, el resultat obtingut serà la longitud del xamfrà en la intersecció aguda.

   Si la intersecció de les alineacions de dos carrers que formen angle es resol mitjançant una línia corba, aquesta tindrà un radi mínim de 8 m (excepte a les zones I, II i IV) i 15 m. en sòl industrial.

   

   Quan una cruïlla la composin distintes zonificacions prevaldrà la norma de la zona dominant (esquema núm. 1).

   Quan una cruïlla la composin distintes zonificacions amb diferent normativa, prevaldrà la creació de xamfrà o línia corba quan aquests restin oposats respecte el centre (esquema núm. 2). Mantenint, en cas contrari, la norma de cada zona (esquema núm. 3).

   

2. 2. D'altra banda, a les cruïlles entre vies de la xarxa de carreteres i principal, s'haurà de preveure que l'edificació no envaeixi l'àrea suplementària de protecció de cruïlles, definida a cada cantonada per les alineacions oficials de les vies o els límits de les línies d'edificació i servitud, i per la corda que uneixi els punts d'intersecció de les alineacions amb una circumferència de quinze metres de radi.
3. 3. En sòl urbanitzable i no urbanitzable la zona d'afecció en les cruïlles de carreteres amb d'altres existents o en projecte, queda definida per l'espai inscrit en un cercle a la cruïlla dels eixos de les dues vies i amb un radi de 60 m.

Art. 113 Publicitat

La col·locació de cartells o d'altres mitjans de publicitat o propaganda, visibles des de qualsevol via pública, està subjecta a llicència municipal prèvia, havent-se d'observar els procediments especials establerts pel que fa a la publicitat confrontant amb les autopistes i carreteres. Podrà denegar-se quan la instal·lació pugui pertorbar el patrimoni cultural o natural, inclòs el paisatge.

CAPÍTOL TERCER.- SISTEMA FERROVIARI (CLAU XII)

Art. 114 Definició

Des de la perspectiva de l'ordenació urbana, aquest Pla general conté les determinacions relatives al sòl adscrit a aquest sistema, en el qual s'inclouen les vies, les estacions i les instal·lacions directament lligades al funcionament del ferrocarril i els corresponents espais de protecció.

Art. 115 Règim de limitacions

1. 1. Sense perjudici de la competència estatal en matèria de ferrocarrils, aquest Pla general conté les determinacions que, des de la perspectiva de l'ordenació urbana, s'han d'establir respecte al sòl afectat a aquest sistema i a l'entorn o espai sotmès a un règim de limitacions en raó d'aquest sistema.
2. 2. Les edificacions, instal·lacions i, en el seu cas, els usos en el sòl immediat a les vies estaran subjectes a les limitacions que, per raons de seguretat o de conservació de les vies, s’estableixen en la legislació de policia de ferrocarril. Prèviament a l'obtenció de llicència municipal per a tota classe d'edificació o instal·lació situada en la zona de servitud del ferrocarril, serà necessari aportar justificació de l'autorització prevista en el capitol IV de la Llei 16/1987 de 30 de juliol d'ordenació dels transports terrestres.
3. 3. Tot allò que no estigui regulat per aquest Pla, es regirà per la Llei d'ordenació dels transports terrestres de 30 de juliol de 1987.

Art. 116 Limitacions per raons urbanístiques

1. 1. A més de les limitacions establertes per la legislació especial en matèria ferroviària respecte a edificacions, construccions, instal·lacions i usos, i sense perjudici d'aquestes, el Pla general estableix, per raons d'ordenació urbana, la no edificabilitat a tota la faixa que confronta, per una banda i l'altra amb el ferrocarril, en una amplada de vint metres comptats des del peu del terraplè, del terrabuit, del llindar o tancament de l'estació o edifici ferroviari. En són excepció aquells edificis o instal·lacions de servei directe de la xarxa ferroviària que requereixin, per exigències del servei ferroviari, un emplaçament més proper a la via.
2. 2. Pel que fa a la traça del tren de velocitat alta, que travessa el terme pel costat de llevant, el Pla dibuixa una reserva de 15 m per l'eix de la futura línia, més una faixa de 50 m a cada costat de sòl no edificable (en total 115 m).

Art. 117 Limitacions en àrees edificades

1. 1. La no edificabilitat establerta a l'article anterior s'aplicarà, sigui quina sigui la qualificació del sòl immediat al sistema ferroviari, àdhuc en aquelles àrees en què hom hagi fet edificacions dins la faixa de protecció definida a l'article precedent.
2. 2. No obstant, en el sòl urbà, independentment de la seva qualificació urbanística i sense perjudici de les operacions de reforma que hom hi pugui realitzar, no regirà la limitació de no edificabilitat a la faixa de vint metres, quan entre els solars i la via fèrria hi hagi un vial i on s'assenyali explícitament la possibilitat d'edificar en el plànol d'ordenació. En aquest cas, l'edificació seguirà l'alineació que hi hagi davant d'aquest vial, si bé, de trobar-se a menys de 20 m, de l'aresta exterior del sistema ferroviari, prèviament a l'obtenció de la llicència municipal, s'haurà d'aportar justificació de l'autorització a què fa referència el capítol IV de la Llei 16/1987 de 30 de juliol, d'ordenació de los transports terrestres.
3. 3. La línia d'afectació dibuixada als plànols s'entendrà aproximada. L'amidament real es farà en el lloc des del peu del terraplè o del terrabuit.

Art. 118 Condicions d'edificacions i ús.

1. 1. En les edificacions localitzades al sistema ferroviari s'observaran les condicions següents:
   1. a) L'edificabilitat en els terrenys de l'estació, tallers, molls, magatzems, edificis de servei i de suport i servei a l'estació serà de 0'70 m²/m² (amb una ocupació a planta del 50%.)
   2. b) L'edificabilitat a l'entorn de la via i instal·lacions complementàries serà de 0'02 m²/m².
   3. c) L'altura màxima de les edificacions serà de 12 m. Només es podrà superar aquest límit en cas d’instal·lacions especials.
   4. d) Per a construir qualsevol edifici nou a l'entorn de l'estació actual serà preceptiva la redacció d'un Pla especial.
2. 2. En els espais adscrits a sistema ferroviari, a més dels serveis que són pròpiament d'aquest tipus, s'admeten els usos que a continuació es relacionen, sempre que estiguin directament lligats a l'explotació de les instal·lacions ferroviàries o al servei de llurs usuaris:
   1. a) Lleure.
   2. b) Bar i restaurant.
   3. c) Comerç.
   4. d) Magatzems.
   5. e) Oficines.
   6. j) Hoteler.
   7. h) Habitatge, exclusivament pel personal amb permanència en relació amb el funcionament de les instal·lacions. No inclou la simple promoció d'habitatges pels ferroviaris.
   8. i) Aparcament.

Art. 119 Condicions especials per als Plans parcials

1. 1. Els Plans parcials dels sectors creuats o confrontants amb el ferrocarril, regularan l'ordenació del sòl en base a les limitacions previstes als articles anteriors, que tindran, però, la consideració de mínimes.
2. 2. Els espais de protecció del ferrocarril delimitats per la línia d'edificació a vint metres de la via, podran ésser adscrits als sistemes d'espais lliures, equipaments o viari, sempre que no resultin afectades les utilitats urbanístiques pròpies d'aquests sistemes. En qualsevol cas, les edificacions auxiliars dels sistemes hauran de complir les limitacions generals.
3. 3. Els Plans parcials hauran de preveure l'establiment de barreres o closes per aïllar les vies de ferrocarril o d'altres mecanismes de seguretat. El cost d'aquestes mesures s'integrarà en les despeses d'urbanització a càrrec del promotor o propietari.

   La supressió dels passos a nivell i la substitució per d'altres a diferent nivell es regularà per la legislació específica en la matèria. Quan sigui procedent suprimir-los o substituir-los en raó d'una major intensitat de circulació, provocada per la urbanització dels sectors immediats a la via, el cost d'aquesta supressió o substitució repercutirà, de forma total o parcial, com a despesa d'urbanització a càrrec del subjecte que hagi d'assumir les obres.

Art. 120 Llicència municipal

Les construccions, instal·lacions, usos i edificacions i altres activitats previstes a l'article 31 d'aquestes Normes, que s'hagin d'efectuar als espais adscrits al sistema ferroviari i en la seva zona de protecció, estan sotmeses a llicència municipal, amb independència de la intervenció d'altres Administracions públiques.

CAPÍTOL QUART.- SISTEMA AEROPORTUARI

Art. 121 Definició

1. 1. Comprèn el conjunt de l'aeroport civil i militar de Reus (en la part que està inclosa en aquest terme municipal), format per les pistes de rodadura i d'envol, més els edificis civils i militars que les acompanyen en l'ús de garatge i d’estació terminal dels aparells, juntament amb les zones de protecció de les pistes.
2. 2. Comprèn també la irradiació sobre el territori de Reus en forma de superfícies ideals de protecció de vol, que en part incideixen sobre el territori en forma de servitud "nou aedificandi".

Art. 122 Règim

1. 1. Pel que fa a l'edificació dins del recinte de l'aeroport i annexes, les mateixes servituds de vol limitaran les alçades, ocupació i volum edificable.
2. 2. Pel que pertoca a les servituds de protecció per a arribades i sortides, en el plànol s'han dibuixat tres zones que, cavalcades les distintes possibilitats d'ús de l'aeroport amb la situació i topografia del terreny, tenen diferents graus d'afectació. En les tres zones A, B i C per qualsevol edificació és preceptiu l'informe favorable d'Aviació Civil.

   Zona A delimitada per la carretera de Montblanc, la línia elèctrica d'alta tensió E.R. Reus - E.R. Sants i la traça de la futura variant de la carretera Comarcal C-240.

   Per la Zona A l'alçada màxima de les construccions és de 15 m.

   Zona B delimitada al nord per la zona A amb la línia d'alta tensió, a l'est per la traça de la futura variant de la ctra. comarcal C-240, i al sud per la línia paral·lela a 1.000 m, de l'eix de la pista, i a l'oest per la traça del tren.

   En la Zona B es pot edificar no superant la cota de 128 m, i amb alçada màxima de 15 m.

   Zona C delimitada al nord per la zona B, a l'oest per la ctra. de Salou, al sud per la traça de la variant de la ctra. N-420 i la ctra. N-420.

   En la zona C, al ser la més afectada, no es preveuen condicions concretes per les futures edificacions i sempre estaran sotmeses al preceptiu informe d'Aviació Civil.

   

CAPÍTOL CINQUÈ.- SISTEMA HIDROGRÀFIC

Art. 123 Definició i règim

1. 1. Comprèn les rieres i torrents i els espais laterals que constitueixen el seu curs i llits.
2. 2. Els llits de les rieres i torrents són de domini públic, com també ho són els espais qualificats com a tal per la legislació d'aigües.
3. 3. La resta de terrenys d'aquest sistema tindrà la consideració de sòl no urbanitzable, objecte d'especial protecció.

Art. 124 Delimitació

1. 1. La zona de protecció de les rieres i torrents és de 5 m. a partir de la vorera superior del marge o ribera. Aquestes zones de protecció es podran precisar mitjançant un Pla especial.
2. 2. En el supòsit de vialitat confrontant amb els terrenys de domini públic hídric, l'aresta exterior del vial limitarà la zona de protecció, sempre que es tracti de sòl urbà o urbanitzable i el vial estigui urbanitzat i sigui de titularitat pública segons l'esquema següent:

   

3. 3. A més de la zona de protecció que ja defineix la normativa específica, el Pla, per potenciar la recuperació dels barrancs i rieres com espais naturals d’interès defineix:
   1. a) En sòl urbà les vores com a verd públic.
   2. b) En sòl urbanitzable també s'ha dibuixat una franja mínima que segueix el curs del barranc que formarà part de les cessions de verd públic del Pla parcial.
   3. c) En sòl no urbanitzable s'han definit unes línies que concreten el límit dels espais no edificables.

El planejament parcial o especial amb un estudi més precís i degudament justificat podrà variar aquestes franges sense que això impliqui una modificació del Pla general.

Art. 125 Condicions

1. 1. Els espais adscrits a aquest sistema no són edificables.
2. 2. D'acord amb el que preveu l'article 128.2 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, els terrenys inclosos en la zona de protecció no poden ésser objecte d'utilitzacions que impliquin la transformació de les seves condicions naturals actuals i hauran de subjectar-se a informe de l'Administració de les aigües.
3. 3. De forma expressa es prohibeixen els moviments de terres, les desforestacions dels marges i de proteccions d'avingudes, les extraccions d'àrids, la tala d'arbrat i les conduccions de líquids industrials.
4. 4. En el supòsit d'haver-hi encreuament de conduccions de líquids industrials, es farà de forma subterrània i assegurant la continuïtat de les condicions naturals.

CAPÍTOL SISÈ.- SISTEMA D'ESPAIS LLIURES PÚBLICS

Art. 126 Definició

1. 1. Comprèn els sòls de titularitat pública ordenats com espais lliures o zones verdes amb arbrat i jardineria.
2. 2. Es distingeix entre parcs públics, que formen part de l'estructura general i orgànica del territori, i jardins públics, que estan al servei directe d'una àrea o sector.
3. 3. En la previsió de sòls adscrits a parcs públics s'ha observat allò que preveu l'article 23.1 b) del Decret Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol, a l'article 25.1.e), primer paràgraf, del Reglament de planejament.

Art. 127 Determinacions del Pla General.

1. 1. Aquest Pla general estableix la localització dels espais inclosos en la categoria de parcs públics en qualsevol tipus de sòl. Excepcionalment, es podran completar o precisar aquestes determinacions mitjançant Plans parcials o especials. També s'estableix l'emplaçament d'àrees esportives i recreatives d'àmbit general.
2. 2. Tanmateix, en sòl urbà es fixa la localització dels jardins públics. No obstant, aquesta localització podrà precisar-se mitjançant Plans especials i Estudis de detall com a desenvolupament o unitats en les quals així s'estableixi.
3. 3. Respecte als jardins públics que s'han d'establir en el sòl urbanitzable, aquest Pla general es limita a fixar els estàndards corresponents, a establir les condicions generals d'ordenació d'aquests espais i a assenyalar indicacions de localització preferent.

Art. 128 Computabilitat

1. 1. Els parcs i jardins previstos pel Pla general dins els sectors o àrees objecte de Pla parcial o especial són computables per l'edificabilitat total del sector, essent de cessió gratuïta i obligatòria els corresponents terrenys en el marc de l'execució del planejament.
2. 2. El que preveu el paràgraf anterior és també d'aplicació en els polígons o unitats d'actuació delimitats per aquest Pla o resultants d’anteriors.

Art. 129 Usos

1. 1. En els parcs i jardins públics només es permetran els usos i activitats de caràcter públic que siguin absolutament compatibles amb la utilització general d'aquests sòls.
2. 2. Quan un espai verd limita amb sòl privat, l'espai immediat al sòl privat no es destina a vialitat, no equival a carrer. Només s'admet l'accés als solars, i als baixos dels edificis a peu. Els usos dels locals que només tinguin accés per aquesta façana restaran condicionats a no requerir l’accés de vehicles, conseqüentment la càrrega i descàrrega es realitzarà des del carrer més pròxim i resta totalment prohibit l'accés a garatges.
3. 3. Excepte les edificacions de valor històric i cultural existents que es conservin, les edificacions al servei dels parcs i jardins públics i dels usos admesos hauran d'observar les condicions següents:
   1. a) Alçada màxima: 7 metres. Aquesta determinació pot ésser excepcionada en el supòsit d'edificacions preexistents que es reutilitzin.
   2. b) Ocupació màxima: 5 %.
4. 4. L'espai per circulació de servei o aparcament a l'aire lliure no superarà el 5% de la superfície adscrita a espai lliure.
5. 5. Només es podran construir aparcaments en soterrani per mitjà de gestió directa o indirecta del servei, en les condicions previstes a l'article 24.2 d'aquesta normativa, i sempre que es garanteixi l'ajardinament i arborització de l'espai amb un gruix d'un metre de terra i drenatges adequats si l'aprofitament subterrani ocupa més d'un 30% de la superfície del parc o jardí públic. En tot cas, s'haurà de justificar abastament la necessitat d'ubicar-lo en aquest lloc per manca d'altres espais.

Art. 130 Condicions dels parcs públics

Els parcs públics s'hauran d'ordenar prioritàriament amb jardineria i masses de bosc i tindran sempre una superfície permeable superior al 60%.

En tot cas, s'hauran de conservar els edificis d’interès que s’indiquin en els plànols d'ordenació.

Art. 131 Condicions dels jardins públics

Els jardins públics a preveure mitjançant els instruments de planejament que desenvolupen el Pla general, hauran de complir les condicions següents:

1. 1. La configuració, quan no estigui prevista en aquest Pla general, haurà d'observar els criteris de l’article 4.a) de l'Annex del Reglament de planejament, així com les condicions particulars de cada zona o àrea.
2. 2. Aquests sòls s'hauran d'ordenar exclusivament amb jardineria, arbres i jocs infantils. Si és el cas, tindran una superfície superior al 40% de la superfície total resultant de l'aplicació dels estàndards.

CAPÍTOL SETÈ.- SISTEMA D'EQUIPAMENTS

Art. 132 Definició i règim

1. 1. Comprèn els sòls que es dediquen a usos públics o col·lectius al servei dels veïins. El sòl previst per a nous equipaments, llevat de l’adscrit per ampliacions dels equipaments privats existents, serà, en execució d'aquest Pla general i dels instruments que el desenvolupin, preferentment de titularitat pública en funció dels procediments previstos a la legalitat vigent (cessions, expropiacions, etc.), si bé la gestió pot atribuir-se al sector privat, quan no es prevegi en els programes d'acció municipal la seva execució dins dels cinc anys següents a l'assignació d'ús específic.
2. 2. Els equipaments existents mantindran el règim de propietat o titularitat que tinguin al moment de l'aprovació d'aquest Pla revisat.
3. 3. La iniciativa privada, a més dels supòsits considerats en els apartats anteriors, podrà construir equipaments d'acord amb la regulació prevista en l'article 137 d'aquestes Normes.

Art. 133 Usos

El sistema d'equipaments comprèn els usos següents:

1. 9. Sanitari - Assistencial
2. 10. Ús Educatiu
3. 11. Cultural
4. 12. Religiós
5. 13. Lleure
6. 14. Esportiu
7. 15. Administratiu
8. 16. Proveïment
9. 17. Cementiri
10. 18. Serveis Funeraris

Art. 134 Determinacions en sòl urbà

En sòl urbà, el Pla general indica de forma detallada la localització de cada equipament, llevat de les àrees en les que es preveu el desenvolupament obligatori mitjançant plans especials. En general, les condicions de superfície i situació són determinades directament pels plànols d'ordenació i les normes de cada zona, sector o àrea.

Art. 135 Restants determinacions.

En el sòl urbanitzable, el Pla general estableix els estàndards corresponents als equipaments i determina la localització dels elements més bàsics pel conjunt. Respecte dels equipaments que es concreten els estàndards mitjançant el planejament parcial, el Pla general només fa indicacions de localització preferent.

Art. 136 Assignació d'usos

1. 1. En aquest Pla general s'assigna dins del sòl urbà, els usos del sistema d'equipaments o bé l'ús genèric d'agrupament que l'Administració especificarà en el desenvolupament del Pla.

   En el sòl urbanitzable haurà de fer-se l'assignació mitjançant el planejament parcial o especial. Encara que un equipament estigui inclòs en un sector de planejament amb anterioritat a l'aprovació del Pla parcial, podrà assignar-se l'ús mitjançant un Pla especial que legitimarà l'expropiació dels terrenys, d'acord amb allò que preveu l'article 99.3 del DL 1/1990 de 12 de juliol.

2. 2. Sempre que no disminueixi la superfície global de cada ús, podrà variar-se l'assignació de l'ús vigent, mitjançant un Pla especial, mantenint, però, l'adscripció al sistema d'equipaments. Els ajuntaments podran denegar l'aprovació en raó dels dèficits urbanístics i si es tracta d'un equipament privat, hauran d'adoptar les mesures adients per a la seva publicació en el termini de cinc anys.
3. 3. Les alteracions del sistema d'equipaments implicaran la modificació o revisió del Pla general.
4. 4. En zones delimitades per PERI o Plans parcials a desenvolupar, es podran ubicar equipaments públics que d'acord amb la qualificació dels mateixos s'estudiï llur implantació en relació a tota l'àrea de la Unitat d'actuació o Pla parcial, mitjançant un Pla especial d'equipaments.

Art. 137 Condicions d'edificació

1. 1. L'edificació en les àrees d'equipament s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diversos equipaments, al paisatge i a l'organització general del teixit urbà on se situen.
2. 2. L'edificabilitat neta per als nous equipaments es regularà, segons els usos assignats; pels índex s següents:
   1. a) Educatiu : 0'35 m²st/m²s. Excepcionalment, per tal d'adaptar-se a l'ordenació general de l’àrea es podrà permetre una edificabilitat de 0'5 m²/m².
   2. b) Sanitari - assistencial: 1 m²st/m²s.
   3. c) Cultural i religiós: 1 m²st/m²s.
   4. d) Administratiu: 1 m²st/m²s.
   5. e) Esportiu: 0,20 m²st/m²s.
   6. f) Serveis funeraris: 0,50 m²st/m²s, amb ús exclusiu i amb tipologia d'edificació aïllada o exempta.
3. 3. En sòl urbà i per tots els diferents usos d'equipaments, regirà el tipus d'ordenació de la zona on s'implantarà l'equipament, el de la seva zona contigua, i es respectaran les condicions d'edificació vigents en la zona. Els canvis en les característiques de l'ordenació exigiran prèviament l'aprovació d'un Pla especial o d'un Estudi de detall.
4. 4. El Pla general assenyala criteris i intensitats d'edificació pels equipaments existents en el sòl urbà.

CAPÍTOL VUITÈ.- SISTEMA D'INFRASTRUCTURES DE SERVEIS TÈCNICS

Art. 138 Definició i contingut

1. 1. Aquest Pla general conté l'ordenació de les infrastructures de serveis tècnics, sense perjudici del que regula la legislació tècnica específica sobre la matèria.
2. 2. El sistema d’infrastructures de serveis tècnics comprèn:
   1. a) Sistema de proveïment d'aigües. Comprèn l'origen de les captacions, les línies de conducció, els dipòsits reguladors, les estacions depuradores ETAP i la xarxa fonamental de distribució.
   2. b) Sistema de sanejament. Comprèn la xarxa de clavegueram, les estacions depuradores, ESAR i els col·lectors emissaris.
   3. c) Sistema de subministrament d'energia elèctrica. Comprèn les àrees destinades a estacions de distribució i transformació de l'energia elèctrica, així com les xarxes de transport d'alta tensió.
   4. d) Sistema d'abocadors. Comprèn les àrees delimitades per a aquest ús.
   5. e) Sistema de subministrament de gas. Comprèn les àrees destinades a estacions de distribució i pressió de gas, així com les xarxes de distribució d'alta pressió, inclosos els gasoductes.
   6. f) Sistema de comunicacions: telefonia, televisió, etc. ...

Art. 139 Condicions d'ús i funcionals (modif.11.5/29.05.2003)

1. 1. Només s'admetran els usos directament vinculats amb la instal·lació o servei que es tracti, amb les condicions de funcionament específic regulades a la legislació tècnica sobre la matèria.
2. 2. Els espais lliures d'edificacions o instal·lacions que constitueixin l'entorn d’aquests serveis, rebran un tractament de jardí privat i, llevat de les instal·lacions en sòl urbà, tindran la qualificació de sòl no urbanitzable.
3. 3. S'admetrà excepcionalment l'ús d'habitatge destinat al guardià de la instal·lació.
4. 4. Les conduccions telefòniques en sòl urbà i a les àrees aptes per urbanitzar seran subterrànies.
5. 5. Les conduccions de subministrament de gas no poden ser vistes ni que sobresurtin el pla de la façana.
6. 6. Les línies elèctriques que transcorrin per sòls urbans i urbanitzables aniran subterrànies.

   Poden restar aeris els trams de traçat de línies d’alta tensió que es relacionen a continuació atès que travessen sòls industrials i rústecs.

   • − La línia doble (2x110) Reus -Tarragona II i Reus -Tarragona I des de la cruïlla amb la carretera de Montblanc amb sentit sud est fins al límit de terme.
   • − La línia doble (2x220) Bellisens – Begas i Bellisens – Constantí en tot el seu traçat pel terme.
7. 7. El traçat de noves línies aèries de transport elèctric d'alta tensió es definirà mitjançant un Pla especial que les situï en els terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgística del territori o en corredors paral·lels a les infrastructures de comunicació o a línies d’alta tensió existents.
8. 8. Provisionalment s'admetran línies aèries de telèfons, fins al moment de consolidació dels sòls urbans i urbanitzables.
9. 9. Es donarà compliment al Pla especial de protecció de la infrastructura de la portada d’aigües de l’Ebre a les comarques de Tarragona.

Art. 140 Mesures de protecció

1. 1. L'espai de protecció de línies elèctriques d'alta tensió, aèries i subterrànies, compliran la legislació sobre la matèria i la normativa particular.
2. 2. Aquest espai serà no edificable. Tanmateix, en sòl urbà, l'espai de protecció per aquestes conduccions pot quedar delimitat per les alineacions d'edificació assenyalades.