CAPÍTOL PRIMER.- DISPOSICIONS GENERALS

Art. 141 Definició

1. 1. Comprèn els sòls ja consolidats per l'edificació i / o dotats del serveis urbanístics.
2. 2. En els supòsits de sòls que hagin adquirit la condició d'urbans per execució d'un Pla parcial, la seva classificació com a urbà no deslliura els propietaris afectats d'un compliment total i complert de les obligacions derivades o relacionades amb el procés ordenat pel Pla parcial.

Art. 142 Elements de regulació

1. 1. Per ordenar les edificacions i usos, aquest Pla general qualifica els terrenys inclosos en sòl urbà en les categories següents:
   1. ZONA I NUCLI HISTÒRIC
   2. ZONA II EIXAMPLES ANTICS
   3. ZONA III ILLES D'EIXAMPLE
   4. ZONA IV CASES EN RENGLERA
   5. ZONA V CIUTAT JARDÍ
   6. ZONA VI ORDENACIONS DE VOLUM DEFINIT
   7. ZONA VII INDUSTRIAL
   8. ZONA VIIa INDUSTRIAL AMB NORMATIVA ESPECÍFICA
   9. ZONA VIII COMERCIAL
   10. ZONA VIIIa COMERCIAL AMB NORMATIVA ESPECÍFICA
   11. ZONA IX POLÍGON INDUSTRIAL
   12. ZONA IXa POLÍGON AMB NORMATIVA ESPECÍFICA
   13. ZONA X GRAN INDÚSTRIA
   14. ZONA XI VERD PRIVAT
2. 2. Als efectes d'ordenar i garantir la gestió urbana, definint aprofitaments i espais públics, es delimiten en les àrees adequades polígons o unitats d'actuació que són objecte d'una regulació detallada.
3. 3. Per a completar la definició de les determinacions urbanístiques, es preveu per a àrees concretes la formulació de plans especials o estudis de detall.

Art. 143 Condició general sobre l'entorn urbà

Qualsevol intervenció que es produeixi en sòl urbà ha d'assegurar la conservació dels valors ambientals, la unitat urbanística i funcional i de les relacions que s'estableixen entre la morfologia urbana de l'àrea intervinguda i la tipologia de l'edificació.

Art. 144 Condicions estètiques respecte a l'entorn

1. 1. Per tal de preservar l'estètica dels edificis no podran fer-se modificacions d'elements arquitectònics que alterin la composició de l'edifici o conjunt d'edificis de composició unitària, així com tampoc el volum, la composició de buits i plens, elements volats, elements d'instal·lacions, porxos, tendals o similars sense disposar de la corresponent autorització municipal de llicència.
2. 2. Cal conservar les fornícules existents en les façanes dels edificis en el supòsit de rehabilitació, que s’incorporaran en el supòsit de nova edificació.

Art. 145 Desenvolupament del Pla general

1. 1. El desenvolupament del Pla en el sòl urbà exigeix l'aprovació del Pla especial, dels estudis de detall, Projectes de reparcel·lació o compensació i Projectes d'urbanització dels polígons o Unitats d’actuació, quan aquests es preveuen expressament en el Pla general d'ordenació.
2. 2. En el restant sòl urbà, l'Ajuntament podrà concedir llicències seguint el Pla general sense la necessitat d'altres documents urbanístics, i sense perjudici de l'obligatorietat de les cessions pertinents que aquest Pla assenyala.

Art. 146 Alineacions i rasants

1. 1. Els plànols d'ordenació defineixen les alineacions del sòl urbà que resultaran precisades pels estudis de detall i els plans especials, que hauran de desenvolupar els criteris d'ordenació i d'urbanització proposats pel Pla general.
2. 2. A la vegada, l'Ajuntament formularà els corresponents projectes de refundició completa de les rasants, incorporant-hi i fent efectives aquelles disposicions.
3. 3. En tot allò que no resulti modificat pel Pla general, continuen vigents les actuals alineacions i rasants.
4. 4. En el Pla general es dóna una indicació de rasant en el sistema general viari de nova creació i en llocs on sigui estrictament necessari per a precisar les determinacions d'aquest Pla general.

Art. 147 Ordenances d'edificació i ús

Les normes d'aquest Capítol, amb els complements i remissions que expressament s'hi preveuen, constitueixen les ordenances d'edificació i ús del sòl urbà previstes a l'article 40 del Reglament de planejament.

Art. 148 Expressió de les determinacions sobre paràmetres d'edificació

1. 1. En els plànols d'ordenació es fixa la línia de profunditat edificable, exceptuant illes molt petites, totalment edificades.
2. 2. La determinació sobre alçada es conté en els plànols d'ordenació que aplica el criteri de relació entre l'alçada, la mida del carrer, la de l'illa i el tipus edificatori que han constituït la trama. Aquesta alçada màxima ve grafiada per cada façana i pels diversos fragments d'illa.

   L'altura "O" dels plànols d'ordenació simbolitza la possibilitat de construir pàrking a les plantes de soterrani sota els espais lliures entre blocs.

3. 3. L'espai privat lliure d'edificació se simbolitza en els plànols amb VP (verd privat) en els casos que pot presentar confusió.

Art. 149 Modificació dels paràmetres en cas de minusvalia

En el supòsit de minusvalia d'un dels usuaris de l'habitatge, l'edificació es podrà desenvolupar tota en una sola planta. L'Ajuntament requerirà l'acceptació dels veïns confrontants, prèviament a l'atorgament de la llicència corresponent.

CAPÍTOL SEGON.- REGULACIÓ DE PARÀMETRES ESPECÍFICS

1 - TIPUS D'ORDENACIÓ: ALINEACIÓ A VIAL

Art. 150 Definició dels conceptes del sistema d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial

Els conceptes citats tenen el significat següent:

1. a) Alineació de vial

   És la línia que estableix al llarg dels vials els límits a l'edificació.

2. b) Línia de façana

   És el tram d'alineació pertanyent a cada parcel·la.

3. c) Altura reguladora màxima i mínima.

   La màxima que poden assolir les edificacions i la mínima obligatòria.

4. d) Nombre màxim i mínim de plantes

   Nombre màxim i mínim de plantes permeses dins de l'altura reguladora. S'han de respectar conjuntament aquestes dues constants: altura i nombre de plantes.

5. e) Mitgera

   Es la paret lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les, que s'eleva des dels fonaments a la coberta, encara que la seva continuïtat s'interrompi per celoberts o patis de ventilació, de caràcter mancomunat.

6. f) Illa

   Superfície de sòl delimitada per les alineacions de vialitat contigües.

7. g) Fondària edificable

   Es la distància normal a la línia de façana que limita l'edificació per la part posterior. Defineix el pla teòric de façana a l'espai lliure interior de l'illa.

8. h) Espai lliure interior d'illa

   Es l'espai lliure d'edificació o només edificable en planta baixa i soterrani, quan es doni el cas, que resulta d'aplicar les profunditats edificables.

Art. 151 Alineació de vial

L'alineació de l'edificació coincideix amb la del carrer o vial, excepte en els casos de reculada permesa.

Art. 152 Altura

1. 1. L'altura reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes s'estableixen segons a les normes aplicables a cada zona o sector.
2. 2. L'altura s'amidarà verticalment en el pla exterior de la façana des de la rasant de la voravia fins a la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d'arrencada de la coberta, o amb el pla superior dels elements resistents, en el cas del terrat o coberta plana.
3. 3. Per sobre de l'altura reguladora màxima només es permetran:
   1. a) La coberta terminal de l'edifici, de pendent inferior al trenta per cent, els arrencaments de la qual siguin des de l'últim forjat i vol màxim determinat per la sortida dels ràfecs. Els espais sota coberta que en resultin no seran habitables. En cap cas podran superar els dos metres sobre l'altura reguladora.

      En cap cas la coberta inclinada podrà generar espais interiors utilitzables d'alçada superior a 1,80 dins del volum generat per la pendent del 30%. Resten prohibits els trasters.

   2. b) Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos que hi hagi terrat o coberta plana, amb una alçada total màxima de 60 centímetres.
   3. c) Les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors que s'alcin directament sobre l'altura reguladora màxima. L'alçada d'aquestes baranes no podrà excedir els 1,80 m, si són transparents amb reixes, i 1 m si són opaques.
   4. d) Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l'altura màxima reguladora. L'altura màxima d'aquests elements no podrà sobrepassar d'un metre en el pla de façana, podent-se aixecar fins a 1,80 m, si són transparents, reixes o similars.
   5. e) Els elements tècnics de les instal·lacions són:

      Caixa d'ascensor i escala, armari de comptadors de gas, centralització de calefacció, aigua sanitària, refrigeració d'aire, antenes de telefonia i receptors d’imatge.

   6. f) En funció de l'adaptació de l'edificació a l'entorn construït es podrà exigir una altura mínima o mesures constructives d'adaptació de l'edifici nou a les mitgeres existents. També es podran regularitzar les altures sense incrementar el nombre de plantes permeses.
4. 4. En la coberta no es permet la col·locació de tendals que tinguin elements fixos (no retràctils) no contemplats en el projecte de l'edifici.

Art. 153 Regles sobre determinació d'altures

La determinació del punt de referència o punt d'origen per a l'amidament de l'alçada és diferent per a cada un dels supòsits següents:

1. 1. Edifici amb façana a una sola via.
   1. a) Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana, presenta una diferència de nivells entre l'extrem de la façana de cota més alta i el seu centre menor de 0,60 m, l'altura reguladora màxima s'amidarà al centre de la façana a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.
   2. b) Si la diferència de nivells és més de 0,60 m, l'altura reguladora màxima s'amidarà a partir d'un nivell situat a 0,60 m per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de cota més alta.
   3. c) Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc a que determinats punts de la façana, i la rasant de la voravia se situï a més de 2 m per sota d'aquell punt d'aplicació de l'altura reguladora, la façana s'haurà de dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cada un dels trams, l'altura reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos façana independent.
2. 2. Edificis amb façana a dues o més vies.
   1. a) Si l'altura és la mateixa a cada cara de vial, s'aplicaran les disposicions del número 1) anterior, però operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si fos una de sola.
   2. b) Si les altures reguladores són diferents, s'aplicarà la mateixa regla a cadascun dels trams assenyalats als plànols d'ordenació.
   3. c) Si els solars no fan cantonada o xamfrà es regularan, en allò que es refereix a l'altura, com si es tractessin d'edificis independents.

Art. 154 Regles sobre mitgeres

1. 1. Quan a conseqüència de diferents altures, reculades, profunditat edificable o altres causes, puguin sortir mitgeres al descobert, s'hauran d'acabar amb materials de façana o, optativament, caldrà retirar l'espai necessari per a permetre l'aparició d'obertures com si es tractés d'una façana.
2. 2. Si la mitgera que resulta de l'edificació de dos solars contigus no és perpendicular a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l'angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt d'intersecció, sigui inferior a 30º.

En els altres casos, per poder edificar, s'hauran de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a partions de parcel·la corbats o trencats o a parcel·les en angle, es resoldran aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que conté aquest article.

Art. 155 Profunditat edificable

1. 1. La profunditat edificable d'un solar es mesurarà des de l'alineació del carrer a què doni front; si com a conseqüència de la parcel·lació el fons és inferior a la profunditat edificable, l'excedent no serà objecte d'aprofitament urbanístic.

   Si el fons de parcel·la és superior o inferior a la profunditat màxima edificable, la ventilació de l’edifici s'ha de resoldre dins els límits de la seva parcel·la, excepte si es mancomunen els patis o celoberts.

2. 2. En sòl urbà, els plànols d'ordenació fixen la línia de profunditat edificable, segons els criteris adequats per a cada zona. Aquesta línia tindrà una de les següents mesures 10, 12, 15 o 17 metres en funció de la grandària i forma de l'illa.
3. 3. En cas de canvis, l'estructura de la propietat es podrà adaptar a la fondària de les cantonades mitjançant un estudi de detall. En el qual es justificarà convenientment les condicions de ventilació dels habitatges. Els habitatges resultants mai no podran ésser interiors.

Art. 156 Espai lliure interior

1. 1. Les zones o sectors en què es permeti l'ocupació amb edificacions de l'espai lliure interior d'illa, els límits de la qual tindran la consideració d'alineacions, se subjectaran a les previsions de cada regulació i sempre seran, en tot cas, en planta baixa.
2. 2. En casos de desnivell entre façanes oposades de l'illa, aquesta profunditat límit s'haurà de reduir, de manera que l'edificació a l'espai lliure no ultrapassi un pla ideal traçat a quaranta-cinc graus des del límit de profunditat edificable de la parcel·la oposada a l'altura màxima corresponent a la planta baixa. Tampoc no podrà ultrapassar el pla traçat de la mateixa manera, des del límit de la profunditat edificable de les parcel·les corresponents a les altres façanes de l'illa.

2- TIPUS D'ORDENACIÓ: EDIFICACIÓ AÏLLADA

Art. 157 Definició dels conceptes del sistema d'ordenació d'edificació aïllada

Els paràmetres propis del sistema d'ordenació en edificació aïllada són:

1. a) Forma i mida de la parcel·la.
2. b) Ocupació màxima de parcel·la.
3. c) Altura reguladora màxima.
4. d) Nombre màxim de plantes.
5. e) Índex d'edificabilitat.
6. f) Separacions mínimes.
7. g) Edificacions auxiliars.

Art. 158 Desenvolupament del volum edificable

1. 1. El volum màxim edificable permès a cada parcel·la, inclosos els vols de cossos sortints i d'elements sortints, podrà desenvolupar-se, segons la zona o sector, a una o més edificacions principals i destinar part del volum a edificacions auxiliars.
2. 2. Quan en la regulació de la zona o sector es fixen límits màxims al nombre d'unitats independents de residència o d'habitatge o nombre màxim d'unitats d'edificació independents, resultants de les possibles distribucions de l'edificació de cada parcel·la, s'hauran de respectar, encara que això comporti el no aprofitament del sostre màxim possible, segons l'índex d'edificabilitat.

Art. 159 Ocupació màxima de parcel·la

1. 1. L'ocupació màxima de parcel·la s'amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació inclosos els cossos sortints.
2. 2. Les plantes soterranis resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions no podran ultrapassar l'ocupació màxima de parcel·la excepte quan es mencioni explícitament de fer-ho possible.

Art. 160 Sòl lliure d'edificació

1. 1. Els terrenys que quedaran lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la, no podran ésser objecte, en superfície, de cap altre aprofitament més que del corresponent a espais lliures al servei de l'edificació o edificacions aixecades com a construccions auxiliars en els casos que quedi manifesta la seva possibilitat.
2. 2. Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la mancomunitat d'aquests espais lliures, amb subjecció als requisits formals establerts en aquest Pla general per als patis mancomunats o segons allò que està previst, si és el cas, respecte als espais lliures privats mancomunats.

Art. 161 Altura màxima i nombre de plantes

1. 1. L'altura màxima de l'edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa.

   En aquells casos en què, per raons del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi escalonadament, els volums d'edificació, que siguin construïts sobre cada una de les plantes o parts de planta que posseeixin la consideració de planta baixa, se subjectaran a l'altura màxima que correspongui en raó de cada una de les parts esmentades, i l'edificabilitat total no superarà aquella que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.

   En cap dels casos, les cotes de referència de les plantes baixes podran ésser establertes amb una variació absoluta de més - menys un metre en relació amb la cota natural del terreny. Es prendrà com a punt de referència el centre de gravetat de la planta baixa o part de planta baixa.

2. 2. Per damunt de l'altura màxima, només es permetrà:
   1. a) La coberta definitiva de l'edifici, de pendent inferior al 30%, l'arrencada de la qual se situa sobre el forjat de l'última planta.

      Les golfes resultants no seran habitables, llevat de les dels habitatges unifamiliars, que la seva superfície en planta no podrà ésser superior a un terç de la planta immediatament inferior i concentrada.

      El sobrant de l'alçada reguladora no podrà restar com ampit de la golfa.

   2. b) Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb alçada total de 60 cm.
   3. c) Les baranes fins a una alçada màxima d'1,80 m si són transparents o de reixes.
   4. d) Els elements bàsics de les instal·lacions, com xemeneies, antenes, parallamps, així com safareigs.
   5. e) Els acabaments de l'edificació de caràcter exclusivament decoratiu.

Art. 162 Separacions mínimes

1. 1. Les separacions mínimes de l'edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de parcel·la, a les seves partions laterals i entre edificacions d’una mateixa parcel·la són distàncies mínimes en les quals es pot situar l'edificació i els seus cossos sortints. Es defineixen per la menor distància fins als plans o superfícies reglades verticals, la directriu de les quals és la partió de cada parcel·la, des dels punts de cada cos d'edificació, inclosos els cossos sortints.
2. 2. Les plantes soterrani resultants de rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions, hauran de respectar, en el cas d'habitatges unifamiliars, les distàncies mínimes a les partions de parcel·la, llevat que es tracti de la part que serveixi per a donar accés des de l'exterior als usos permesos en els soterranis i sempre que la part esmentada no excedeixi del quinze per cent de la superfície lliure. En qualsevol altre cas, hom s'haurà d'ajustar a allò que es disposa en relació a l'ocupació màxima de parcel·la.

Art. 163 Construccions auxiliars

1. 1. Es pot permetre en aquest sistema d'ordenació la construcció d'edificacions o cossos d'edificació auxiliars al servei dels edificis principals, destinats a porteria, garatge particular, locals per a guarda o dipòsit de material de jardineria, piscines o anàlegs, vestuaris, estables, bugaderies, rebosts, hivernacles, garites de guarda i d’altres per l'estil.
2. 2. L'espai, sostre i volum de les construccions auxiliars computen a efectes d'ocupació i edificabilitat màximes.
3. 3. Aquestes construccions compliran les determinacions sobre separacions mínimes. Excepte en els casos que s'admetin expressament en la regulació de les zones.

Art. 164 Tanques

1. 1. Les tanques que donin a espais públics s'hauran de subjectar en tota la seva longitud a les alineacions i rasants seves, encara que, en determinats casos, es permetrà de tirar-les enrera o recular-les en part amb la finalitat de relacionar més bé l'edificació principal o les edificacions auxiliars a l'alineació de vial. En aquests casos, l'espai intermedi entre edificació i alineació pública s'haurà de mantenir sistematitzat amb jardineria a compte del propietari del sòl.
2. 2. L'altura màxima de les tanques opaques als límits restants en cap cas podrà ultrapassar l'alçada d'1,50 m amidats des de la cota natural del terreny en aquest límit. Les tanques calades s'admetran fins una altura de 2,50 m.

Art. 165 Adaptació topogràfica i moviment de terres

Les plataformes d'anivellació de la vora dels límits no es podran situar a més d'1,50 m per sobre, o a més de 2,20 m per sota de la cota natural del límit.

Les plataformes d’anivellació en interior de parcel·la (excepte els soterranis) s'hauran de disposar de forma que no ultrapassin els talussos ideals de pendent 1:3 (alçada - base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als límits. Els murs d’anivellació de terres no podran arribar, en cap punt, a una altura superior a 1,50 m per sobre de la cota natural del límit, ni a una altura superior a 2,20 m per sota de la cota natural de límit. Els murs interiors de contenció de terres no podran ultrapassar, per la part vista, una altura de 3,70 m.

3.- TIPUS D'ORDENACIÓ: EDIFICACIÓ EXEMPTA

Art. 166 Definició dels conceptes del sistema d'ordenació d'edificació exempta

1. 1. La distribució de l'edificabilitat neta es fixarà mitjançant l'assignació a cada parcel·la destinada a l'edificació privada de l'índex d'edificabilitat corresponent.
2. 2. Els paràmetres específics corresponents a l'objectiu de distribució de l'edificabilitat neta entre les parcel·les són els següents:
   1. a) Forma i mida de la parcel·la.
   2. b) Ocupació màxima de la parcel·la.
   3. c) Longitud mínima de façana.
   4. d) Ordenació de la forma d'edificació.
   5. e) Altura màxima i número de plantes.
   6. f) Separacions mínimes.

Art. 167 Ocupació màxima de parcel·la (modif./16.12.2003)

1. 1. Els paràmetres de distribució de l'edificabilitat neta són els definits amb caràcter general per a tots els sistemes d'ordenació.
2. 2. L'ocupació s'amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació, inclosos els cossos sortints.
3. 3. Les plantes soterrani resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions podran sobrepassar l'ocupació màxima de la parcel·la en planta baixa. Podran ocupar fins a un trenta per cent en planta soterrani del corresponent a l'espai lliure d'edificació que sigui propietat privada.
4. 4. En casos d’ordenacions de volum definit resultat d’una ordenació concreta, vinculada sempre a un projecte edificatori específic, i en el benentès d’acreditar-se el dèficit en el nombre de places d’aparcament en la zona o sector, l’instrument derivat de planejament corresponent o llur modificació podrà incrementar l'ocupació màxima en planta soterrani que preveu l'apartat 3er d’aquest article en la proporció necessària per a cobrir la dotació exigida en el nombre de places.
5. 5. L’excés d’ocupació que permet el punt 4, en qualsevol cas, haurà de ser compatible amb la urbanització i l'enjardinament de la parcel·la, per mitigar-ne l'impacte en superfície.

Art. 168 Cota de referència de la planta baixa

1. 1. El Pla parcial, el Pla especial i els Estudis de detall, segons la qualificació del sòl, completaran les determinacions o previsions del Pla amb les següents prescripcions o determinacions:
   1. a) Regulació del moviment de terres que comporti el procés d'urbanització.
   2. b) Cotes de referència dels plans d'anivellament i terrassament en què se sistematitzi el sòl edificable. Aquestes dades es fixaran als plans d'anivellaments i rasants i als d'ordenació de l'edificació. També es fixaran, en aquests plans, les anivellacions o rasants de les vies, places i altres espais lliures.

      Com a pla d'anivellació hom podrà adoptar la cota natural del terreny si per circumstàncies topogràfiques o per exigències de l'ordenació cal modificar la configuració natural del terreny.

2. 2. Hi podrà haver diferents cotes de referència per a un mateix edifici. Sigui quina sigui la modalitat de precisió de la planta baixa, les cotes de referència fixen la base d'amidament de l'altura màxima de l'edificació.

   Les cotes fixades al Pla parcial o al Pla especial s'hauran de respectar. No obstant, podran augmentar o disminuir, sense ultrapassar els 0,60 m quan l'execució del projecte exigeixi una adaptació o un reajustament dins d'aquests límits, o quan una millor concepció tècnica o urbanística aconselli aquesta variació.

Art. 169 Ordenació de la forma de l'edificació

1. 1. L'ordenació de la forma de l'edificació es realitzarà al Pla parcial o al Pla especial, segons el cas, mitjançant una de les modalitats següents:
   1. a) A través de la fixació de:
      • − Alineacions d'edificació.
      • − Altura màxima i nombre límit de plantes.
   2. b) A través de la determinació dels perímetres i perfils reguladors de l'edificació i de les cotes de referència de la planta baixa.
2. 2. La superposició de la forma de l'edificació, determinada respecte a un dels models establerts al número anterior, delimita les unitats d'edificació independent i les parets que caldrà construir en règim de mitgeres.
3. 3. La col·locació relativa de les edificacions es regula mitjançant els paràmetres següents:
   • − Separació mínima entre edificacions
   • − Separació mínima de l'edificació als límits de la zona i als eixos de vial.

Art. 170 Altura màxima i nombre de plantes

1. a) L'altura màxima de l'edificació es comptarà a partir de la cota de referència de la planta baixa. Quan l'edificació es desenvolupi escalonadament, a causa del pendent del terreny, els volums d'edificació que es construeixin sobre cada una de les plantes, conceptuals com a baixes, o part de la planta, s'ajustaran a l'altura màxima que correspongui per raó de cada una d'aquestes plantes o parts de planta.

   L'edificabilitat total no superarà el que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.

2. b) Per sobre de l'altura màxima només es permetrà:
   • − La coberta definitiva de l'edifici, de pendent inferior al trenta per cent, els arrencaments de la qual siguin des del forjat de l'última planta.
   • − En cap cas la coberta inclinada podrà generar espais interiors utilitzables d'alçada superior a 1,80 dins el volum generat pel pendent del 30%. Resten prohibits els trasters.
   • − Les cambres d'aire i elements de coberta en casos de terrat o coberta plana, amb alçada total de 60 cm.
   • − Les baranes fins a una alçada màxima d'1 m si són opaques, i d'1,80 m si són transparents o reixes.
   • − Els elements centrals de les instal·lacions com són: caixes d'ascensor i escala, armaris de comptadors de gas, centralització de calefacció, aigua sanitària, refrigeració d'aire, antenes de telefonia i receptors d'imatge.
   • − Els coronaments de l'edificació de caràcter exclusivament decoratiu.
3. c) En la coberta no es permet la col·locació de tendals que tinguin elements fixos (no retràctils) no contemplats en el projecte de l'edifici.

Art. 171 Separacions mínimes

1. 1. Els paràmetres que regulen la localització relativa de les edificacions són els següents:
   • − Separacions mínimes entre edificacions.
   • − Separacions mínimes de l'edificació als eixos de vial i als límits de zona.

   El règim d'aquests paràmetres és l'establert en aquest article, completat, si de cas, per les determinacions del Pla parcial o del Pla especial.

2. 2. La separació mínima entre edificacions o cossos d'edificació pretén la preservació de la intimitat i l'assegurament de convenients nivells d'il·luminació i assolellament.
   1. a) A efectes de preservar la intimitat i assegurar l'assolellament, la distància mínima entre dos edificis propers, pel que fa a les dues façanes majors dels blocs lineals, serà de 3/4 de l'altura del bloc més alt; separant-se 3/8 de l'altura dels límits de zona.

      Si es tracta d'edificis en torre, la distància lliure s'amidarà en el centre de cada una de les façanes.

   2. b) A efectes d'il·luminació i assolellament, la conjugació de les distàncies entre edificacions amb llurs alçades - determinats ambdós paràmetres al Pla especial o al Pla parcial serà la que asseguri a totes les plantes de l'edificació destinades a habitatge, pel cap baix, una hora de sol el dia 21 de març.

      La condició d'una hora de sol a tota planta d'edificació s'amidarà de la manera següent: haurà d'haver-hi una disposició perquè no quedi sense sol, en una longitud superior a 5 metres de la façana en direcció del llarg de l'edificació, una vegada projectades a diferents hores les ombres de les edificacions pròximes.

      Quan una edificació es projecta amb reculades a la façana, aquestes hauran de complir les dimensions dels patis de ventilació, sense que siguin aplicables als plans de l'edificació que les delimiten, les anteriors condicions d'assolellament.

CAPÍTOL TERCER.- ZONA I NUCLI HISTÒRIC

Art. 172 Definició i desenvolupament

1. 1. Comprèn els sectors de sòl urbà corresponents al nucli antic o centre històric, inclosos dins del Tomb de Ravals o antic perímetre emmurallat de la ciutat.
2. 2. El desenvolupament d'aquesta Zona es farà d'acord amb les determinacions del Pla especial de reforma interior del nucli antic de Reus, i modificacions posteriors.

   Les referències a les Normes subsidiàries de planejament urbanístic del terme municipal de Reus que contenen les Ordenances del Pla especial, s'han d'entendre fetes al Pla general d'ordenació urbana de Reus.

   Les actuacions que suposin la implantació d'un gran establiment comercial al nucli històric hauran de contemplar-se necessàriament en el corresponent POEC.

3. 3. A totes aquelles determinacions urbanístiques no regulades pel Pla especial s’aplicaran les disposicions d'aquest Pla general.
4. 4. Les determinacions urbanístiques del Pla especial, d'altura d'edificació, protecció, etc., s'entendran esteses a tots els edificis tangents al seu àmbit i amb façana al Tomb dels Ravals.
5. 5. A continuació es referencien els expedients que comportin modificacions del Pla especial:
   • − Modificació puntual del PERI Polígon I, Ciutat Vella, del Baluard, aprovada definitivament per la C.U.T. 24-02-93 (DOGC 02-06-93)
   • − Modificació puntual del PERI dels terrenys situats a la plaça de les Basses cantonada carrer Galera. Aprovada definitivament per resolució del Conseller de 17-07-92 (DOGC 23-09-92).
   • − Modificació puntual del PERI a l'entorn del "Bartrina", aprovada definitivament per l'acord del Govern de la Generalitat de 07-03-95 (DOGC 26-04-95).
   • − Modificació puntual del PERI al c/ de la Presó i raval del Pallol, aprovada definitivament per l’acord del Govern de la Generalitat de 18-02-97 (DOGC 10-04-97).

     A més el Pla estableix les següents determinacions:

     1. 1) La previsió de porxos en planta baixa es optativa.
     2. 2) El subsòl de tot l'àmbit pot destinar-se a aparcament tant públic com privat.
     3. 3) A la planta soterrani de l'àmbit del Pallol s'autoritza, a més dels usos permesos, en general, pel Pla (aparcament, magatzems de l'activitat situada en Planta Baixa, instal·lacions tècniques de l’edifici i similars), l’ús comercial, amb un sostre màxim de 5.032 m², que d'utilitzar-se, total o parcialment, es restarà del màxim sostre autoritzat pel Pla sobre rasant d'usos comercial i/o oficines.
   • − En la present revisió s'han senyalat, com a ampliació d'equipament, immobles que limiten amb l'Ajuntament, el Bartrina i la Prioral.
   • − Modificació puntual del PG al c/ de les Galanes / plaça Catalunya. Aprovada definitivament per resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 21 de gener de 1998 condicionada a la presentació del text refós.
6. 6. La Casa Navàs està declarada bé d'interès cultural, per a qualsevol actuació tant en l'edifici com en l'entorn de protecció assenyalat al plànol se seguirà el que disposa l’Expedient de Declaració.

CAPÍTOL QUART.- ZONA II. EIXAMPLES ANTICS

Art. 173 Definició

Comprèn les illes del primer desenvolupament a l'exterior de l'antic recinte murallat, en alguns casos contigües a aquest i, en altres, separades d'ell. En aquest darrer cas estan integrades en teixits urbans d'altra estructura i ús.

Art. 174 Objectius

En l'ordenació d'aquesta zona sobresurt l'objectiu del manteniment, i, en molts casos, la regeneració de les característiques tipològiques dels habitatges, alhora que es posa atenció particular a les relacions entre els edificis i els escassos patis interiors que existeixen en unes illes de poca profunditat.

Art. 175 Sistema d'ordenació

S'aplica el Sistema d'ordenació segons alineació de vial.

Art. 176 Condicions d'edificació

Les condicions generals d'edificació resten definides a través de la regulació dels següents paràmetres específics:

1. a) alineació
2. b) altura reguladora
3. c) espai lliure interior d'illa
4. d) composició de façana
5. e) mitgera

Els paràmetres a), b), i c) resten definits als plànols d'ordenació.

Art. 177 Alineació

La reculada de les plantes comportarà la solució visual de la continuïtat de la façana.

Art. 178 Altura reguladora màxima i mínima

1. 1. L'altura reguladora de l'edificació i el nombre de les plantes queden fixats en els plànols d'ordenació.
2. 2. La traducció del nombre de les plantes en altura reguladora es realitzarà segons el quadre següent:

   Indicació plànols	màxim plantes	altura màxima
   3	p.b. + 2 p.pis	10
   4	p.b. + 3 p.pis	13

3. 3. L'altura mínima serà de pb+2 pisos (9'50).

En tots els casos l'altura lliure de la planta baixa no serà superior a 3'50m, i l'altura, inclòs el forjat, a 3'75 m.

Excepcionalment es permetrà una altura reguladora superior quan els dos edificis contigus la superin.

L'altura màxima de la planta baixa es podrà modificar per adaptar-la a la dels edificis veïns.

L'altura dels edificis que donen façana al Tomb de Ravals es regularà segons la zona I Nucli Històric, o sigui, segons el previst el PERI del nucli antic, art. 43 i 49 de les Ordenances (planta baixa + entresol + 3 plantes = 6+9'50= 15'50 m.)

Art. 179 Fondària edificable i espai lliure interior d'illa.

1. 1. L'espai lliure interior d'illa ve determinat per la fondària edificable assenyalada als plànols d'ordenació.
2. 2. L'edificació a l'interior d'illa tindrà una alçada màxima igual a la de la planta baixa de l'edifici corresponent, sense ultrapassar mai el màxim de 3,50 m amidats des de la cota de referència de l'alçada reguladora, i es cobrirà amb terrat pla a " la catalana ".
3. 3. No es permeten les volades a l'interior d'illa.

Art. 180 Condició de concentració de celoberts

En els plànols d’ordenació s'assenyalen punts, a l'entorn dels quals s'han de concentrar els celoberts de ventilació dels edificis en les illes totalment edificables.

Per a la superfície reduïda de les parcel·les situades a aquestes illes, els celoberts podran tenir una superfície de 2X2 m; en el supòsit d’agrupar-se quatre parcel·les confrontades es permetrà un celobert de 4 x 4 m.

Art. 181 Composició façana i cossos sortints

Els buits de la façana, els cossos i elements sortints s'ordenaran segons eixos verticals. La separació d'aquests eixos no serà menor de 1'80 m, ni més gran de 3'60 m.

Les obertures tindran forma rectangular. Les dimensions del costat vertical no seran menors d 1,20 m. ni majors de 2,40 m. La separació de les obertures no serà menor de 0'60 m.

S'admeten els cossos sortints oberts amb un vol màxim de 0,45 m. en carrers fins a 8 m d'amplada, i de 0'60 m en carrers més amples.

La forma d'aquests cossos volats serà rectangular, el desenvolupament en façana tan sols podrà ser continu en el primer pis, la separació de la mitgera serà de 0'45 m com a mínim, la llosa dels balcons de 0,20 m de gruix com a màxim i la barana poc opaca.

Als carrers Llovera, Ample, Sant Joan i Prat de la Riba s'admeten els cossos sortints tancats amb un vol màxim de 0'75 m i amb els següents condicionants: amplada mínima de façana 7m, separació mínima dels eixos verticals de composició de la façana 2,40 m, planta aproximadament rectangular, amplada entre 2,40 i 3,60 m, situada la tribuna sobre l'eix de simetria de la façana, part massissa màxima 25% de la superfície.

Els ràfecs podran volar del pla de façana 0'30 m. en carrers fins a 8m. d'amplada i 0'45 m en carrers més amples.

La façana del Tomb de Ravals es regularà segons allò que es preveu per a la zona I Nucli Històric (PERI del nucli antic, art. 43 a 55 de les Ordenances.).

Amb un Estudi de detall d'una illa de cases d'un front de carrer, degudament justificat, podran modificar-se els anteriors paràmetres per a una millor integració en l'entorn.

Art. 182 Pla especial de reforma interior

Són d'aplicació les condicions de l’article 193.

Art. 183 Condicions d'ús

Són d'aplicació les condicions de l'article 194.

CAPÍTOL CINQUÈ.- ZONA III. ILLES D'EIXAMPLE

Art. 184 Definició

Comprèn les illes on l'edificació s'ha situat alineada seguint el carrer i deixant l'espai interior lliure, d'acord amb la pràctica d'eixample.

Art. 185 Objectius

En aquesta zona l'objectiu principal del Pla general és la conservació de les característiques morfològiques, tipològiques i d'ús actuals. No obstant, s'admet la modernització de les construccions actuals i la introducció d'equipaments i espais d'ús col·lectiu.

Es defineixen les condicions de conservació de les edificacions i parcel·lacions actuals i d'altres elements. Així mateix, es regulen les condicions de substitució o transformació que puguin ésser compatibles amb l'estructura urbana històrica i actual.

Art. 186 Sistema d'ordenació

S'aplica el sistema d'ordenació d'edificació segons l’alineació de vial.

Art. 187 Les condicions d'edificació

1. 1. Les condicions generals d'edificació resten definides a través de la regulació dels següents paràmetres :
   1. a) alineació,
   2. b) altura reguladora màxima i mínima,
   3. c) espai lliure interior d'illa i fondària edificable,
   4. d) cossos sortints,
   5. e) mitgera,
2. 2. Els paràmetres a), b) i c), resten definits en els plànols d'ordenació.

Art. 188 Alineació

1. 1. Les alineacions resten reflectides en els plànols d'ordenació.
2. 2. Constitueix el límit màxim d'edificació en totes les plantes.

Art. 189 Altura reguladora màxima i mínima

1. 1. L'altura reguladora de l'edificació i el nombre de les plantes queden fixats en els plànols d'ordenació a escala 1/1.000.
2. 2. Tanmateix, per als sòls a ordenar mitjançant plans especials, aquest paràmetre pot arribar a l'alçada que correspon a una planta més de la prevista en les edificacions contigües.
3. 3. La traducció del nombre de plantes en altura reguladora es realitzarà segons el quadre següent :

   indicació plànol	màxim de plantes	altura màxima	altura mínima
   3	p.b. + 2 p. pis	10	7
   4	p.b. + 3 p. pis	13	7
   5	p.b. + 4 p. pis	16	10
   6	p.b. + 5 p. pis	19	13
   7	p.b. + 6 p. pis	22	16

Art. 190 Fondària edificable i espai lliure interior d'illa

1. 1. L'espai lliure interior d'illa ve determinat per la fondària edificable assenyalada en els plànols d'ordenació, i celoberts i patis de ventilació resultants de l'edificació.
2. 2. L'edificació a l'interior d'illa tindrà una alçada màxima igual a la de la planta baixa de l'edifici corresponent, sense ultrapassar mai el màxim de 4,50 m amidats des de la cota de referència de l'alçada reguladora, i es cobrirà amb terrat pla a "la catalana".

Art. 191 Cossos sortints

Es prohibeixen els cossos d'edificació sortints, closos o semiclosos, en els edificis a carrers de menys de 8 m d'amplada. Per als altres, aquests sols ho seran a partir de 4m per damunt del pla de les voreres del carrer. Les condicions seran les regulades en les Disposicions Comunes.(Articles 57 i 58).

Art. 192 Mitgeres

1. 1. Els edificis que s'emplacen en límits de zonificació adjacents a zones amb tipus d'edificació aïllada o exempta, o a equipaments amb aquestes tipologies hauran de recular-se un metre del límit lateral del solar i tractar-se amb obertures i com a façana definitiva, a fi d'evitar l'expansió de mitgeres descobertes de manera permanent.
2. 2. Per les edificacions en les quals es produeix modificació en l'altura reguladora, el canvi d'alçada es tractarà amb obertures que evitin l'aparició permanent de mitgeres externes o de façanes cegues. Quan aquesta situació es produeixi en el límit d'un solar, l'edificació per damunt de l'alçada reguladora menor recularà un metre de la mitgera, a fi de poder obrir també finestres i llums reals sobre la mitgera del medi adjacent, per damunt de la seva menor alçada reguladora.

Art. 193 Pla especial de reforma interior

1. 1. La Corporació podrà acordar el desenvolupament de plans especials de reforma interior per aquells sectors on ho cregui oportú: a) per reserves d'espais lliures i afectacions per equipaments, b) per reduccions generals de les condicions d'edificació o c) simultàniament, per ambdós extrems, a fi de garantir l'equilibri entre demandes col·lectives i la satisfacció en el marc d'una millora de la qualitat de vida i de les possibilitats d'inversió municipal. Aquesta possibilitat no impedeix l'atorgament de llicències en la zona, excepte per aquells sectors on les Normes fan exprés senyal de desenvolupament a través de Pla especial.
2. 2. Aquests plans especials es regiran per l'article 29 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i Reglament de planejament i gestió. L'acord de promoció vindrà justificat per informe tècnic suficient, on s'expliciten els objectius i les previsions pressupostàries per fer-hi front, així com l'avaluació de la impossibilitat de resoldre-ho per altres medis.

Art. 194 Condicions d'ús (modif.11.6/29.05.2003)

En aquesta zona s'admeten els usos següents:

1. 1. Habitatge plurifamiliar i apartaments. S'obliga a habitatge unifamiliar quan, per la disposició de la superfície del solar, no es pugui aprofitar aquest per habitatge plurifamiliar, en particular en els supòsits de: façana menor a sis metres, la profunditat edificable del sòl inferior a vuit metres i la impossibilitat d’inscriure els celoberts i desplegar escales comunes.

   A la zona amb clau III ILLES D’EIXAMPLE no s’admet l’ús d’habitatge en planta baixa quan les dependències donin directament o indirectament al vial o a l’espai públic.

2. 2. Hoteler. S'admet.
3. 4. Bars i restaurants. S'admet.
4. 5. Comercial. S'admet en planta baixa i primera; aquesta relacionada directament i exclusivament amb la baixa. En altra planta pis, l'edifici haurà d’ésser tot ell destinat a ús comercial.
5. 6. Oficines. S'admet.
6. 8. Industrial. S'admet limitat per les Disposicions comunes relatives a l'ús industrial. Els nivells de molèstia admesos vénen acotats a aquells que fixa el quadre per aquesta zona.

   Resta prohibida la ubicació de benzineres en solars que formin part d'illes tancades en zona residencial Claus II i III, atès que provocarien retalls en el volum de façana i l'aparició de mitgeres vistes.

7. 9. Sanitari. S'admet.
8. 10. Educatiu. S'admet.
9. 11. Cultural. S'admet.
10. 12. Religiós. S'admet.
11. 13. Lleure. S'admet.
12. 14. Esportiu. S'admet.
13. 16. Proveïment. S'admet.

CAPÍTOL SISÈ.- ZONA IV. CASES EN RENGLERA

Art. 195 Definició

Comprèn conjunts de cases de promoció unitària i eixamples suburbans en els quals predomina aquest tipus de casa. També s'ha assignat aquesta qualificació al sector on la grandària de la parcel·lació aconsella la progressiva substitució dels habitatges aïllats actuals per cases en renglera.

Art. 196 Objectius

En l'ordenació d'aquesta zona sobresurt l'objectiu de l'adaptació de la tipologia de l'habitatge a les condicions morfològiques de l'àrea o conjunt. Així com el respecte a les condicions d'edificació existent.

Art. 197 Sistema d'ordenació

S'aplica el sistema d'ordenació segons alineació de vial, excepte el que fa referència a l' altura i fondària de la planta baixa i possibilitat de golfa, als quals s'aplicarà el sistema d'edificació aïllada.

Art. 198 Condicions d'edificació

Les condicions generals d'edificació resten definides a través de la regulació dels paràmetres específics següents:

1. a) alineació,
2. b) altura reguladora,
3. c) amplada mínima,
4. d) construccions auxiliars,
5. e) separacions mínimes,
6. f) planta soterrani,

Art. 199 Alineació

En els plànols d'ordenació s'assenyalen els següents tipus d'alineació:

1. 1. Alineació de carrer, o línia de separació de l'espai públic i l'espai privat de la parcel·la.
2. 2. Alineació de l'edificació, amb tolerància de construir ampliacions i cossos auxiliars a l'espai delimitat entre ella i el límit interior o exterior de la parcel·la.

   En alguns casos particulars, per a conservar la homogeneïtat del conjunt, s'han dissenyat models que precisen les condicions d'edificació referides a l'alineació.

Art. 200 Altura reguladora màxima

1. 1. L'altura reguladora de l'edificació i el nombre de plantes queden fixats en els plànols d'ordenació.
2. 2. L'alçada lliure de la planta baixa no serà inferior a 2,50 m.
3. 3. La traducció del nombre de plantes en altura reguladora es realitzarà segons el quadre següent:

   indicació plànol	màxim de plantes	altura màxima
   2	pb+1 p.pis	7
   3	pb+2 p.pis	9'75
   4	pb+3 p.pis	12'50

4. 4. La coberta arrencarà directament des del darrer forjat i tindrà un pendent màxim del 30%.
5. 5. Quan el darrer forjat tingui una cota inferior a la permesa per l'alçada reguladora màxima, per sobre del forjat no es podrà construir un nou espai fins a esgotar aquesta alçada.

Art. 201 Golfes

Només s'admet la construcció de golfes habitades en les zones grafiades en els plànols d'ordenació amb una alçada de 2 plantes (PB+1PP) de 7 m d'alçada màxima, exceptuant els casos següents:

1. 1r. Quan l'edifici formi part de projectes existents unitaris i aquests no prevegin la golfa.
2. 2n. En els àmbits següents: c/. Maspujols, la Unitat d'Actuació núm. 4.55 parcel·les Sidos, les parcel·les Cases, el barri Immaculada, i el barri Montserrat, i l'Àrea 7.2 al barri Sol i Vista.
3. 3r. Quan formi part de les zones especificades en l’art. 203.8.

Les golfes habitades tindran una superfície en planta no superior a un terç de la planta immediatament inferior i concentrada, i sempre que es compleixin la resta de condicions establertes: pendents, vols, alçada... (art. 161).

Pel que fa a la superfície de golfa, es computarà a efectes d'edificabilitat tota la part que tingui una alçada mitjana superior a 2,10 metres.

El sobrant de l'alçada reguladora no podrà generar més alçada a les golfes.

Art. 202 Amplada mínima

L'amplada mínima per a aquesta tipologia serà de 5,5 m.

Art. 203 Cossos auxiliars

1. 1. Es prohibeix la construcció de cossos auxiliars en l'espai situat entre la façana principal de l'edifici i l'alineació del carrer. S'admeten els cossos sortints oberts amb un vol fins a 0'60 m i una separació de la mitgera de 0'60 m, a la façana principal, tant si coincideix amb l'alineació del carrer com si està reculada. No s'admeten els cossos sortints closos o semiclosos.
2. 2. En els patis posteriors es permet la construcció de cossos auxiliars d'acord amb les condicions següents:
   • − Podran situar-se adjacents a l'edifici principal o al fons de la parcel·la si limita amb un vial.
   • − Podran ocupar tota l'amplada de parcel·la amb una fondària màxima de 5,50 m.
   • − Es garantirà un pati mínim posterior en planta baixa de 3m de fondària per tota l'amplada de la parcel·la, cas d'ús d'habitatge en planta baixa.
3. 3. Els cossos auxiliars sempre es cobriran amb coberta plana i tindran una altura màxima de 3,5m quan se situïn adjacents a l'edifici principal, i de 3 m. quan se situïn al fons de la parcel·la.
4. 4. En el cas d'ús d'habitatge de la planta baixa de l'edifici principal sempre s'hauran de complir les condicions de ventilació mínima assenyalades a la part general d'aquestes normes.
5. 5. En els cossos auxiliars també seran d'aplicació les condicions de separació lateral definides a l'article 204.
6. 6. La separació del pati i el carrer es farà amb tanques d'altura inferior a 1'5 m si són opaques i de 2 m si són fetes amb reixats transparents.
7. 7. En les urbanitzacions: Mas Vilanova, Mas Abelló i Escola Artiga no s’admeten cossos auxiliars.
8. 8. En els casos següents es regula especialment la construcció de cossos auxiliars i l'ampliació de les edificacions existents. Aquestes ampliacions no contemplen la possibilitat de convertir la parcel·la en bifamiliar. A través d'un estudi de detall unitari del conjunt, es podrà modificar l'ordenació definida en els models.

Art. 204 Separacions laterals

1. 1. No serà permès suprimir separacions laterals existents sense l'acord dels dos propietaris afectats o l'existència prèvia d'una mitgera.
2. 2. Sense aquest acord, la separació o androna mínima serà de 1,5 m.
3. 3. L'espai no ocupat per l'edifici principal i el cos auxiliar restarà lliure i es destinarà a jardí privat.

Art. 205 Planta soterrani

S'admet la construcció de la planta soterrani si no sobrepassa la projecció de la planta baixa i del cos auxiliar teòric.

Art. 206 Pla especial de reforma interior

1. 1. La Corporació podrà acordar el desenvolupament de plans especials de reforma interior per a aquells sectors que cregui oportú per a les finalitats següents: a) per a reserves d'espais lliures i afectacions per a equipaments, b) per a reduccions generals de les condicions d'edificació o simultàniament, per actuar sobre ambdós extrems, a fi de garantir l'equilibri entre demandes col·lectives i la satisfacció en el marc d'una millora de la qualitat de vida i de les possibilitats d'inversió municipal.
2. 2. Aquests plans especials es regiran per l'article 29 de DL 1/1990 de 12 de juliol i Reglaments de planejament i gestió. L'acord d'incoació vindrà justificat per un informe tècnic suficient, on s'explicitaran els objectius i les previsions pressupostàries per a fer-hi front i la justificació de no poder satisfer aquestes demandes per l'afecció de sòls lliures adjacents.

Art. 207 Estudis de detall

Mitjançant un Estudi de detall es podran concretar les condicions d'edificabilitat per a tota una àrea, fent una avaluació acurada de les condicions de parcel·lació i d'edificació diferencials.

Art. 208 Condicions d'ús

En aquesta zona s'admeten els usos següents:

1. 1. Habitatge. S'admet l'habitatge unifamiliar o el bifamiliar quan el plànol assenyali una altura superior a 3. En els solars destinats a habitatge, els altres usos compatibles es permeten només com a annex a la planta baixa.
2. 2. Hoteler. S'admet.
3. 5. Comercial. S'admet en sostre inferior a 200 m² i situat en la planta baixa.
4. 6. Oficines. S'admet.
5. 8. Industrial. Regiran les limitacions de molèsties determinades en el quadre de les Disposicions comunes referents a l'ús industrial per a la zona, per a les indústries complementàries i annexes a l'habitatge.
6. 9. Sanitari. S'admet en la modalitat d'ambulatori o d'assistència bàsica.
7. 11. Cultural. S'admet.
8. 12. Religiós. S'admet.
9. 14. Esportiu. S'admet.

CAPÍTOL SETÈ.- ZONA V. CIUTAT JARDÍ

Art. 209 Definició i objectius

1. 1. Comprèn els sòls on s'han construït edificacions residencials unifamiliars, sense continuïtat de l'edificació, deixant espais intermedis responent al model tradicional de ciutat jardí.
2. 2. És objectiu del Pla general el manteniment de les característiques de la parcel·lació i edificació actualment existents.

Art. 210 Sistema d'ordenació

S'aplica el sistema d'ordenació d'edificació aïllada.

Art. 211 Condicions d'edificació

1. 1. Les condicions generals d'edificació queden definides a través de la regulació dels següents paràmetres:
   1. a) parcel·la,
   2. b) ocupació màxima,
   3. c) alçada reguladora màxima,
   4. d) separacions mínimes,
   5. e) construccions auxiliars,
   6. f) intensitat d'edificació,
   7. g) cossos sortints,
   8. h) elements sortints,

1. a) parcel·la
   1. 1. En general, la parcel·la mínima es fixa en 400 m² i la seva amplada mínima en 12 metres.
   2. 2. Tanmateix, s'aplicaran preferentment els valors previstos en el seu cas a la regulació de les àrees d'actuació. D'acord amb allò que preveu l'article 214.
   3. 3. També seran edificables les parcel·les d'inferior superfície o amplada, sempre que la seva existència independent consti amb anterioritat a l'aprovació inicial d'aquest Pla. D'acord amb el que es preveu a l'article 213.
2. b) ocupació màxima

   L'ocupació màxima es fixa en el 35% de la parcel·la.

3. c) alçada màxima

   L'alçada màxima serà de 6'50 m, corresponents a planta baixa i una planta pis, mesurada tal com defineix l'art. 161.1.

   S'admeten les golfes habitades, sempre que la seva superfície en planta no sigui superior a un terç de la planta immediatament inferior i concentrada, a més de donar compliment a l'art. 161.2.

   Es computarà a efectes d'edificabilitat la superfície de golfa que tingui una alçada mitjana no inferior a1,80 metres.

   L'inici de la coberta es realitzarà des de l'últim forjat, i el pendent màxim serà del 30% quan la coberta se situï per sobre l'alçada reguladora màxima de l'última planta teòrica.

4. d) separacions mínimes
   1. 1. Les separacions amb el llindar vial es fixen en 4 m.
   2. 2. Les altres separacions seran de 3 m.
5. e) construccions auxiliars

   No es permeten si no s'inclouen en els volums principals de l'edificació.

6. f) intensitat d'edificació

   Es fixa la intensitat d'edificació màxima per parcel·la en 0,60 m²s/m²s.

7. g) cossos sortints

   Es permeten, entre la façana i el carrer o entre aquesta i el fons de parcel·la en la meitat de la superfície de façana i amb un vol màxim de 1'20 m.

8. h) elements sortints

   El vol màxim del ràfec de les cobertes serà 1.20 m, ja que la separació mínima entre veïns és de 3 m.

Art. 212 Condicions d'ús

En la zona de ciutat jardí s'admeten els usos següents:

1. 1. Habitatge. Es permet únicament l'habitatge unifamiliar.
2. 2. Hoteler. S'admet l'ús residencial per a hotels i unitats de convivència col·lectives, limitant la mida de la construcció a una superfície de sostre de l'edificació i a una superfície de parcel·la equivalent, com a mínim, a la superfície de sostre edificable i a la parcel·la corresponent a quatre de mínimes.
3. 5. Comercial. Es podran autoritzar comerços i locals de serveis destinats a cobrir necessitats quotidianes, fins a una superfície de local de dos-cents metres quadrats.
4. 6. Oficines. No s'admeten.
5. 8. Industrial. No s'admeten de nous, si bé es respecten els existents.
6. 9. Sanitari. S'admet amb un límit màxim de cinquanta llits per establiment.
7. 11. Cultural. S'admet.
8. 12. Religiós. S'admet.
9. 13. Lleure. No s'admet.
10. 14. Esportiu. S'admet.

Art. 213 Parcel·les de superfície inferior a la mínima

1. 1. L'edificació de les parcel·les de superfície inferior a la mínima, que no compleixin les condicions d'amplada i fondària regulades a l'article 211, i que no siguin producte de parcel·lacions i segregacions realitzades posteriorment a l'aprovació inicial del Pla general es regularan per les condicions següents:
   1. a) parcel·la

      Superfície mínima 200 m², amplada mínima de 9m i fondària de 12 m.

   2. b) ocupació màxima

      Segons la superfície de la parcel·la i d'acord amb el quadre següent:

      superfície	ocupació
      entre 400 i 350 m²	40 %
      entre 350 i 300 m²	45%
      entre 300 i 250 m²	50%
      entre 250 i 200 m²	55%

   3. c) separacions mínimes

      Del carrer i fons de parcel·la:

      fondària de parcel·la	separació
      entre 20 m i 16 m	3 m
      entre 16 m i 12 m	2 m

      Laterals:

      ample de parcel·la	separació
      entre 16 m i 12 m	2 m
      entre 12 m i 9 m	1,5 m

   4. d) intensitat d'edificació

      Es modularà segons la superfície de la parcel·la seguint l'escalat següent:

      Superfície de parcel·la	Intensitat
      entre 400 i 350 m²	0'6 m²/m²
      entre 350 i 300 m²	0,7 m²/m²
      entre 250 i 300 m²	0,8 m²/m²
      entre 200 i 250 m²	1,0 m²/m²

   5. e) cossos sortints

      Si la separació anterior o posterior és inferior a 4 m i fins a 3 m el vol màxim serà 0,90 m. Si la separació és inferior a 3 m i fins a 2 m el vol màxim serà 0,60 m.

   6. f) elements sortints

      El vol màxim del ràfec de remat de les cobertes està en funció de la separació entre veïns segons el quadre següent:

      Separació	vol màxim
      De 1,5 a 2 m	0,60
      De 2 a 3 m	0,80
      3 m o més	1,20

   7. g) edificis aparellats

      Es permet l'aparellament d'edificis sempre que es projectin i es construeixin conjuntament.

   8. h) supòsits especials

      En les parcel·les existents amb anterioritat al Pla, de superfície inferior a 200 m s'hi podrà edificar aplicant el paràmetres d'ocupació, intensitat en proporció a la superfície real sempre que es mantinguin les separacions obligades.

      Així mateix es respectaran com a edificables les parcel·les que, a conseqüència d'expropiació o cessió urbanística, per possibles actuacions aïllades resultin inferiors a la mínima de zona, d'acord amb els límits de l'apartat a) d'aquest mateix article.

Art. 214 Ordenacions específiques (modif. 7.2/15.03.2001)

A les urbanitzacions que s'han edificat segons ordenances específiques i que estan incloses en el quadre següent, els valors dels seus paràmetres seran:

A la urbanització Sant Joan i a la del carrer Frederic Soler s'admeten els edificis aparellats, atenent a l'amplada de la parcel·lació.

A la urbanització Pelai les parcel·les amb façana a l'av. Dr. Fleming i al carrer Joan Alcover, entre el c/ Recasens i Mercader i el c/ Puigmal, l'edificació s'alinearà a vial. Les parcel·les incloses en l'illa compresa entre la ctra. d'Alcolea, c/ Roger de Llúria, c/ Mont Caro i c/ Puigmal, la parcel·la mínima podrà ser de 350 m².

La urbanització Fortuny es regularà detalladament d'acord amb el model següent:

CAPÍTOL VUITÈ.- ZONA VI. ORDENACIONS DE VOLUM DEFINIT

Art. 215 Definició

1. 1. Comprèn els sectors en sòl urbà que tenen aquesta ordenació pel caràcter unitari de la promoció o de les seves característiques morfològiques.
2. 2. Aquests sectors, que presenten un desenvolupament unitari de volums amb ordenació específica, no procedeixen tots ells d'una mateixa zona de l'anterior planejament i, per aquest motiu, tenen diferent configuració i intensitat d'edificació.

Art. 216 Tipus d'ordenació

Correspon al de composició de volums o en edificació volumètrica específica, en edificació exempta.

Art. 217 Condicions d'edificació

1. 1. Les condicions d'edificació resten definides en els plànols d'ordenació. En els quals s'assenyala el perímetre i l'altura reguladora màxima dels blocs on és permesa l'edificació.

   En els àmbits que en l'art. 219 no es concreta el sostre edificable numèricament, aquest vindrà definit per la superfície resultant del perímetre i l'altura dibuixats als plànols amb els cossos sortints que puguin resultar d'aplicar l'art. 57 i 58.

   Alhora s'assenyalen les alineacions de vial, que no sempre corresponen als perímetres edificables, i l'ús detallat dels espais lliures entre els blocs d'edificació.

2. 2. Les determinacions que s'assenyalen es fonamenten en les executades i en aquelles aprovades prèviament, excepte quan, per voluntat expressa d'aquest Pla, es modifiquen per alleugerir les densitats o millorar les dotacions complementàries a la residència i als jardins.
3. 3. Els blocs vells o els habitatges que no gaudeixin de suficient qualitat o mida podran ésser objecte de substitució. En aquest cas mai no es superarà una intensitat d'edificació de 2'5 m²/m², ni es podrà augmentar el nombre d'habitatges.
4. 4. Quan les obres de substitució abastin un sector o polígon que inclogui més d'un bloc, serà necessari redactar un Pla especial de millora que redefineixi la disposició dels blocs edificables i l'ordenació dels espais lliures entre ells. En aquest cas, l'aprofitament urbanístic del conjunt i el nombre d'habitatges no podran ésser augmentats, ni disminuïda la superfície lliure.
5. 5. Els cossos o unitats d'edificació que restin per construir, podran ésser objecte d'alteració en la seva forma per mitjà d'estudi de detall, sempre que l'aprofitament urbanístic del conjunt no vingui augmentat, la superfície lliure (no ocupada per l'edificació en projecció) no vingui disminuïda, l'alçada màxima vingui incrementada com a màxim en una planta pis sobre les que fixa la taula o l'ordenació representada en annex, i el nombre màxim d'habitatges que resten per fer tampoc no vingui incrementat sobre el total admès a l'àmbit.

   Pel que fa als paràmetres no especificats en aquest article prevaldran els de la Zona III.

6. 6. Quan les alineacions de la xarxa viària i reserves per a jardins i equipaments afectin les ordenacions, aquelles vindran modificades de forma que possibilitin l'execució de les noves vies, jardins i equipaments.
7. 7. L'altura "O" dels plànols d'ordenació simbolitza la possibilitat de construir pàrking a les plantes de soterrani sota els espais lliures entre blocs.
8. 8. Quan l'ús de la planta baixa sigui el d'habitatge, l'alçada mínima serà de 2,5 m.

Art. 218 Condicions d'ús

Les condicions d'ús en aquesta zona són les següents:

1. 1. Habitatge. S'admet l'ús d'habitatge plurifamiliar.
2. 2. Hoteler. S'admet.
3. 4. Bars i restaurants. S'admet.
4. 5. Comercial. S'admet.
5. 6. Oficines. S'admet.
6. 8. Industrial. Regulades les limitacions per les molèsties segons els articles 74, 75, 76, 78, 80, 81, 82 i 83 d'aquestes normes.
7. 9. Sanitari. S'admet.
8. 11. Cultural. S'admet.
9. 12. Religiós. S'admet.
10. 13. Lleure. S'admet.
11. 14. Esportiu. S'admet.

Art. 219 Àmbits amb clau VI - Ordenació de volum definit (corregit 20.06.2000, modif. 1.3/21.09.2000 i modif.11.3/29.05.2003))

Prèviament a la concessió de llicència caldrà efectuar la normalització de finques

CAPÍTOL NOVÈ.- ZONA VII INDUSTRIAL

Art. 220 Definició

Comprèn els terrenys dedicats a allotjar les activitats industrials i d'emmagatzematge tradicionalment ordenades en illes d'edificació continuada i en alguns casos exempts.

Art. 221 Paràmetres d'edificació

1. 1. La parcel·la mínima és de 300 m² i la màxima de 7.200 m².
2. 2. Els senyals d’altura, inclosos als plànols d'ordenació, correspondran a les altures reguladores màximes, les intensitats d'edificació i la volumetria assenyalades al quadre següent:

   	altura	intensitat	volum
   1.	8 m	1,2 m²/m²	6 m³/m²
   2.	8 m	1,5 m²/m²	8 m³/m²
   3.	11 m	2 m²/m²	11 m³/m²

   L'alçada màxima només es podrà superar en els elements tècnics de les instal·lacions. L'ocupació màxima de la planta (dels quals) no podrà superar el 15% de la superfície total.

3. 3. Es permet l'ocupació total de la parcel·la excepte en solars majors a 2000 m² en el moment de l'aprovació del Pla, l'ocupació màxima serà del 70%.
4. 4. Per a la instal·lació de noves activitats o divisió de les existents caldrà preveure i ubicar les zones d’aparcament (segons les previsions de l’art. 93), zones d' accés, i càrrega i descàrrega en funció de l’activitat que generin; reservant quan calgui, sòl privat per aquest ús.
5. 5. En general les edificacions podran situar-se alineades al carrer. En casos especials, mitjançant un estudi de detall, es podran recular o col·locar exemptes sempre que no desmereixi l'ordenació de l'illa de la qual formen part.
6. 6. Quan per les raons assenyalades en aquest article o perquè així vingui grafiat als plànols, la nova ordenació deixi mitgeres vistes caldrà donar-li el tractament de façana.
7. 7. Els espais no edificables generats per la reculada no poden destinar-se a altre ús que el d’aparcament, zones de maniobres i zones verdes. Es permeten en ells para-sols desmuntables i independents d'altre edificació per protegir els vehicles estacionats.
8. 8. En sòl privat al voltant dels edificis que limitin amb sòl rústic o amb vials externs a l'àmbit, s'hi plantaran arbres per reduir el seu impacte visual.

Art. 222 Condicions d'ús i vials. (modif. 20.08.2004)

S'admet l'ús industrial condicionat a les determinacions a què les Disposicions comunes fan referència i al quadre que limita les molèsties segons la situació en relació a la zona d'habitatge.

S'admeten tots els usos complementaris a l'ús industrial com són els de:

1. 1. Habitatge per a indústria aïllada implantada.
2. 4. Bars, restaurants o similars.
3. 5. Comercial.
4. 7. Magatzem.
5. 11. Cultural
6. 12. Religiós
7. 13. Lleure.
8. 14. Esportiu.
9. 15. Administratiu
10. 16. Proveïment
11. 18. Serveis funeraris.

L’amplada mínima per a nous vials en aquesta zona és de 15 m.

CAPÍTOL DESÈ.- Zona VIIa INDUSTRIAL AMB NORMATIVA ESPECÍFICA

Art. 223 Definició i condicions

Sòl urbà industrial provinent d'actuacions puntuals on es defineixen paràmetres d'ordenació específiques que es detallen a continuació. Per a la resta es mantenen els de la Clau VII.

1. 1- Laboratoris Serra Pàmies a la ctra. de Castellvell.

   Edificabilitat màxima: El perímetre dibuixat al plànol.

   Alçada màxima: 12 m corresponent a 3 plantes, 6 m corresponent a 1 planta.

2. 2- VEGE al carrer de la Indústria.

   Prové d’un Estudi de detall aprovat, les alineacions i edificacions surten assenyalades als plànols.

3. 3- ASM i altres al camí de la Pedrera del Coubi.

   Per aquest àmbit el Pla permet mantenir les indústries amb l'ús actual o bé transformar-lo en ús residencial, establint la regulació aplicable a cada alternativa.

   Condicions pel manteniment de l'ús industrial.

   Mentre no es procedeixi d'acord amb el procediment regulat en el paràgraf següent, es permetrà l'ampliació de les indústries existents amb el sistema d'ordenació de la clau VII Industrial.

   Condicions per a la transformació de l'ús industrial a residencial.

   1. a) Haurà d'elaborar-se un Pla especial.
   2. b) La trama viària és la dibuixada als plànols.
   3. c) L’índex d'edificabilitat bruta és de 1,5 m²s/m²s.
   4. d) S'haurà de cedir el 20% de la superfície per a jardins públics.
   5. e) Seran d'aplicació les condicions d'edificació de la zona residencial de l'entorn més pròxim.

CAPÍTOL ONZÈ.- ZONA VIII COMERCIAL

Art. 224 Definició

Comprèn les construccions dedicades a l'activitat comercial.

Art. 225 Paràmetres de l'edificació

Els mateixos que la Clau VII Industrial, art. 221.

Art. 226 Condicions d'ús i vials. (corregit 20.05.2000 i modif. 7.1/15.03.2001)

S'admet l'ús comercial, de bar, restaurant, hoteler, oficines, l'ús sanitari-assistencial, educatiu, cultural, religiós, de lleure, proveïment i serveis funeraris.

Pel que fa a l’ús industrial només es permet excepcionalment:

1. a) Com a ús complementari, no principal, sempre i quan es tracti d’activitats incloses en l’annex III de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental i del Reglament general de desplegament aprovat per Decret 136/1999, de 18 de maig, així com d’activitats no subjectes a l’esmentada normativa.
2. b) Com a ús complementari, no principal, en el cas d’usos comercials inclosos dins l’àmbit de l’automoció quan es tracti d’activitats definides en l’apartat 12.17 de l’annex II de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental. (Manteniment i reparació de vehicles amb motor i materials de transport amb una superfície superior a 500 m² i tots aquells que facin operacions de pintura amb independència de la superfície).

L’amplada mínima per a nous vials en aquesta zona és de 15 m.

CAPÍTOL DOTZÈ.- ZONA VIIIa COMERCIAL AMB NORMATIVA ESPECÍFICA

Art. 227 Definició i condicions (modif. 10/25.02.02)

Sòl urbà comercial provinent d'actuacions puntuals on es defineixen paràmetres d'ordenació específiques que seguidament es detallen. Per a la resta de paràmetres es mantenen els de la Clau VIII.

1. 1. Camí de Valls, av. Marià Fortuny

   Edificabilitat màxima: El perímetre dibuixat als plànols.

   Alçada màxima: 2 plantes.

   Usos: S’admet l’activitat de taller d’automoció existent amb les corresponents ampliacions

2. 2. Fustes Alberch (provinent U.A. 5.43)

   Sostre màxim: 74.748 m².

   Usos: magatzems i comercial.

3. 3. Av. Sant Bernat Calbó, núm. 6, 8, 10 i 12

   Alineació grafiada al plànol.

   Alçada màxima: 6 m.

   Edificabilitat: 1,2 m²/m²s.

   Volum màxim: 6 m³/m².

   Ocupació màxima: 80%.

CAPÍTOL TRETZÈ.- ZONA IX POLÍGON INDUSTRIAL

Art. 228 Definició i objectius

1. 1. Comprèn els sòls on s'han construït instal·lacions industrials, sense continuïtat de l'edificació, deixant espais intermedis.
2. 2. És objectiu del Pla general el manteniment de les característiques de parcel·lació i edificació actuals.

Art. 229 Sistema d'ordenació

S’aplica el sistema d'ordenació d'edificació aïllada.

Art. 230 Condicions d'edificació i ús (modif. 20.08.2004)

1. 1. Les condicions generals d'edificació queden definides a través de la regulació dels paràmetres següents:
   1. a) parcel·la,
   2. b) ocupació màxima,
   3. c) altura reguladora màxima,
   4. d) separacions mínimes,
   5. e) intensitat d'edificació i volum edificable.
   6. f) condicions d'ús,

1. a) parcel·la
   1. 1. La parcel·la mínima per a indústries que se situïn de forma independent es fixa en 500 m².
   2. 2. La parcel·la mínima per a indústries que se situïn en renglera amb d'altres edificacions en una illa es fixa en 250m².
   3. 3. Es fixa una activitat per parcel·la.
2. b) Ocupació màxima

   L'ocupació màxima es fixa en el 70 % de la parcel·la. Mitjançant un Estudi de detall es podrà assignar aquesta ocupació del 70% per illes complertes.

   Els espais no edificables generats per la reculada no poden destinar-se a altre ús que el d'aparcament, zones de maniobres i zones verdes. Es permeten els para-sols desmuntables i independents d’altre edificació per protegir els vehicles estacionats.

   En sòl privat al voltant dels edificis que limitin amb sòl rústic o amb vials externs a l'àmbit, s'hi plantaran arbres per reduir el seu impacte visual.

3. c) Alçada màxima

   L'alçada màxima serà de 9 m. Les instal·lacions especials com torres de destil·lació o de refrigeració, xemeneies, dipòsits de líquids etc. podran de passar l'alçada de les edificacions habitables.

   En edificis exempts, que compleixin les separacions a vials, de superfície construïda superior als 1000 m² en planta, es permetrà una alçada màxima de 12 m si l’activitat ho requereix.

4. d) Separacions mínimes
   1. 1. La separació mínima respecte els vials o límit de l’illa es fixa en 6 m en als carrers interiors i en 8 m a la xarxa viària bàsica i xarxa viària local principal.
   2. 2. Les altres separacions seran de 3 m excepte en el cas de les indústries en renglera, on les separacions laterals als veïns podran ésser nul·les.
   3. 3. Quan l'aplicació de la reculada a vial, amb motiu de l’ampliació d’una indústria preexistent, pugui provocar un impacte desfavorable, es permetrà el manteniment de les condicions inicials sempre que no esgoti el sostre fixat.
5. e) Intensitat d'edificació

   L'edificabilitat neta màxima serà de 1.20 m²/m².

6. f) Condicions d'ús i vialitat

   S'admet l'ús industrial condicionat a les determinacions a què les Disposicions comunes fan referència i al quadre que limita les molèsties segons la situació en relació a la zona d'habitatge.

   S'admeten tots els usos complementaris a l'ús industrial com són els de:

   1. 1. Un habitatge per indústria aïllada implantada.
   2. 4. Bars, restaurants i similars.
   3. 5. Comercial.
   4. 7. Magatzem.
   5. 11. Cultural
   6. 12. Religiós
   7. 13. Lleure.
   8. 14. Esportiu.
   9. 15. Administratiu
   10. 16. Proveïment
   11. 18. Serveis Funeraris.

   L’amplada mínima per a nous vials en aquesta zona és de 15 m.

CAPÍTOL CATORZÈ.- ZONA IX a POLÍGON INDUSTRIAL AMB NORMATIVA ESPECÍFICA

Art. 231 Definició

Sòl urbà industrial provinent de plans parcials i plans especials aprovats o bé d'actuacions puntuals: Modificacions puntuals, Estudis de detall, Unitats d'actuació, amb paràmetres d'ordenació específics.

Art. 232 Ordenació i condicions d'ús (modif.8 /24.08.2001 i modif. 28.09.2004)

1. a) Els àmbits provinents de Pla parcial o Pla especial es regiran per les ordenances del planejament parcial aprovat, i en allò que no es regulin els hi serà d’aplicació la zona IX Polígon Industrial.

   La zona de l’Av. Sant Bernat Calbó núm. 14 i 16 provinent del G-2 GRANJA MASSÓ es regula pels següents paràmetres:

   Edificabilitat màxima: 0,25m²/m².

   Alçada màxima: 3,5 m.

   Ús: gasolinera.

2. b) Les ordenances dels àmbits que no provenen de Pla parcial o Pla especial seran les de la zona IX amb les excepcions que regula aquest article:
   1. 1. Gasolinera Total. av. Marià Fortuny (provinent U.A. 5.33).

      Edificabilitat: 1,03 m²/m².

   2. 2. Van Leer i Tecnolama a la ctra. de Constantí.

      Àrea 5.20

      Superfície de l'àmbit : 40.228,30m²

      Equipament públic: 12.296,50m²

      Vialitat: 3.935,30m²

      Àrea 5.21

      Superfície de l'àmbit: 72.851,50m²

      Equipament públic: 9.721,25m²

      Vialitat: 6.724,15m²

      • − Les àrees 5.20 i 5.21 estan formada cada una d'elles per una única parcel·la. La parcel·la mínima és indivisible atès que es tracta d'una activitat única.
      • − Alçada màxima: 7m. La cota del 115m. no serà sobrepassada per cap edificació, construcció u objecte fix (pals, postes, antenes,....)
      • − La construcció de qualsevol edificació o estructura (pals, postes, antenes,....) dintre de l'àmbit requerirà informe previ i vinculant de la Direcció General d'Aviació Civil per a l'atorgament de qualsevol llicència.
      • − Separació mínima de l'edificació 25m. a la carretera. A la resta de partions la separació de l'edificació serà de 6m. respecte el límit de la parcel·la.
      • − La cruïlla del vial serà en T, i tant l'accés com la incorporació des de la carretera TV-7211, de Reus a Constantí a les àrees 5.20 i 5.21 serà mitjançant el vial de servei amb un carril de desacceleració i un carril d'acceleració.
      • − Per a poder realitzar obres a les zones de protecció de la carretera (de domini públic, de servitud i d'afecció), s'hauran de demanar els preceptius permisos de la Diputació de Tarragona.
   3. 3. Indústries Borges SA situada entre la ctra. de Salou, c/ Astorga, c/ Pere Cavallé i c/ Flix.

      Superfície àmbit: 29.991 m²

      Ocupació màxima: 23.693 m² 79%

      Volum màxim: 207.984 m³ 6,93 m³/m² segons alçades definides als plànols.

   4. 4. Indústries Borges SA situada entre el c/ Barranc de l’Escorial, c/ Astorga, i c/ Pere Cavallé.

      La finca està travessada per la cobertura del barranc de l'Escorial, terreny públic amb una servitud de pas. Aquesta franja divideix la propietat en dos parts de forma irregular.

      L’edificació se situarà en la part superior, de tipologia aïllada, i separada, com a mínim, 3m dels veïns i de la canalització del barranc i separada, com a mínim, 6m. del c/ Riera de l’Escorial i de la zona verda. La façana pròxima a la cobertura del barranc no serà paral·lela a la traça del barranc, sinó ortogonal al c/ Pere Cavallé Llagostera i al c/ Astorga, admetent com a màxim una reculada.

   5. 5. Brasília.

      Parcel·la mínima: 45.200 m².

   6. 6. Laboratoris Klam.

      No s’admet la divisió de parcel·la.

      L’edificació es situarà aïllada i separada un mínim de 15 m del c/ Joan Alcover i de l’actual c/ dels Motllats i 8 m del c/ Recasens i Mercadé.

   7. 7. Les següents unitats d’actuació situades a l’entorn del Pla parcial Mas de les Ànimes:

      U.A. 5.7 Mecànica Reus

      U.A. 5.14 Carrer Joan Fuster

      Es regiran per la següent normativa:

      Parcel·la mínima: 500 m².

      Ocupació illa: 70%.

      Alçada màxima: 12 m.

      Separacions vial: 10 m.

      Veïns i barrancs: 5 m.

   8. 8. Les següents unitats d’actuació situades entre el Pla parcial Mas de les Ànimes i el Pla Parcial Mas Batlle:

      U.A. 5.8 Escoda

      U.A. 5.9 Unió Agrària

      Es regiran per la següent normativa:

      Zonificació: POLÍGON INDUSTRIAL amb normativa específica Clau IXa.

      Edificabilitat màxima: 1 m² / m².

      Parcel·la mínima: 1800 m².

      Front mínim de parcel·la: 30 m.

      Separació mínima a vials: 10 m, al carrer Joan Oliver : 8 m.

      Separació mínima a veí i barranc: 5 m. En el cas que aquesta parcel·la s’unifiqui amb la veïna del sector MAS BATLLE, l’edificació tindrà continuïtat, per tant, no s’haurà de respectar aquesta darrera determinació.

      Ocupació màxima: 65%.

      Alçada màxima: 10 m.

   9. 9. Àrea 5.2 BESCÓS

      Condicions d’ordenació: La ocupació i les separacions estan assenyalades al plànol.

3. c) En l’àmbit de Corena atès que inclou part del jaciment arqueològic de “la Vil·la Romana dels Antigons” és preceptiu, prèvia la concessió de llicència d’obres, la realització d’una excavació arqueològica. Sent d’aplicació les ordenances de la Clau IX Polígon Industrial.

CAPÍTOL QUINZÈ.- ZONA X POLÍGON INDUSTRIAL: GRAN INDÚSTRIA

Art. 233 Definició

1. 1. Comprèn els sòls destinats a desenvolupar-hi activitats industrials propis de la gran indústria, assenyalats en els plànols d'ordenació com a Zona X.
2. 2. Tenint en compte les especials característiques de la Gran Indústria, les condicions d'edificació i d'ús queden regulades amb els següents paràmetres específics:

Art. 234 Condicions d'ordenació

1. a) parcel·la.

   La parcel·la mínima serà de 20.000 m² per a les indústries i les activitats principals vinculades a elles. S'admeten parcel·les de dimensions inferiors, sempre que siguin com a mínim de 10.000 m², per a instal·lacions d'emmagatzematge de necessària col·locació, en llocs allunyats de les instal·lacions industrials principals.

   La indicada superfície mínima de 20.000 m² podria reduir-se en cas de pretendre realitzar una actuació urbanística en terreny que es trobés enclavat en el terme de Reus i un altre municipi confrontant, sempre i quan la suma de la superfície d’ambdós termes municipals fos, com a mínim, la de 20.000 m², i tingués la mateixa qualificació de sòl industrial.

2. b) Ocupació màxima.

   L'ocupació màxima es fixa en el 80%, comptant la projecció horitzontal de tots els edificis i instal·lacions.

   En sòl privat al voltant dels edificis que limitin amb sòl rústic o amb vials externs a l'àmbit, s'hi plantaran arbres per reduir el seu impacte visual.

3. c) Alçada reguladora màxima.

   Donades les particulars característiques de les grans indústries, no es regula una alçada màxima per a tots els edificis i instal·lacions industrials.

   En tot cas, es respectarà com a alçada màxima per a tots els volums no transparents d'edificis, magatzems i instal·lacions industrials, aquella que s'adeqüi més a l'entorn.

4. d) Volum edificable.

   El volum edificable màxim és de 4m³/m². El volum es comptarà en tots aquells edificis i instal·lacions industrials mesurables volumètricament.

Art. 235 Condicions d'ús i vialitat

S'admet l'ús industrial sense restriccions, sempre que compleixi allò que estableix el Reglament d'activitats molestes, nocives i perilloses, la seva Instrucció i tota la legislació vigent en matèria d'activitats industrials, en aquestes normes, i en els estudis que completaran el projecte d’urbanització i que passaran a tenir caràcter normatiu un cop aprovat el projecte d'urbanització.

L’amplada mínima per a nous vials en aquesta zona és de 15 m.

CAPÍTOL SETZÈ.- ZONA XI VERD PRIVAT

Art. 236 Definició

Comprèn els terrenys en els quals existeixen plantacions i jardins d'especial interès, que aquestes Normes pretenen conservar.

Art. 237 Condicions d'ordenació

1. 1. És primordial l'obligació de conservar les plantacions i jardineria existent.

   Es prohibeix talar arbres.

2. 2. Les construccions i elements d'urbanització existents com escales, murs, terrasses, pavellons, etc. només admeten obres de consolidació i restauració, àdhuc (als efectes) de reutilització del conjunt per a usos diferents.

   S'admet l'ampliació dels edificis existents fins a un 30% més del volum actual, sempre que l'ampliació no alteri les condicions estètiques i paisatgístiques del conjunt.

   No s’admet ampliació en el “Xalet Serra Pàmies” i a l'interior d'illa on hi ha l'església de La Puríssima Sang.

3. 3. En les noves claus de VERD PRIVAT provinents de sòl urbanitzable, serà en el Pla parcial on s'especificarà el sostre màxim dins dels recintes.

Art. 238 Condicions d'ús

Les condicions d'ús d'aquesta zona són idèntiques a les de la zona de ciutat jardi unifamiliar.