REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE

CAPÍTOL PRIMER: DISPOSICIONS GENERALS

Art. 489 Definició i finalitat

1. 1. El sòl no urbanitzable comprèn els sectors del territori delimitats per aquest Pla general com a àrees en les quals no es permeten els processos d'urbanització compacta i de caràcter urbà, amb la finalitat d'assegurar la continuïtat de les condicions naturals i d'ús actuals i la preservació dels valors paisatgístics.
2. 2. Les finalitats de la regulació del sòl no urbanitzable són les següents:
   1. a) Protegir la terra o sòl agrari, recurs limitat i no reproduïble, sense el qual és impossible qualsevol producció agrícola. Protecció que ha d'incloure tant la limitació dels desenvolupaments urbans, com tots els factors que intervenen en llur constitució i particularment els corrents d'aigua superficial o subterrània i les infrastructures de vials, de subministrament d'energia i d'evacuació de residus que permeten el bon funcionament dels teixits agrícoles.
   2. b) Protegir i potenciar la unitat de producció en què, tradicionalment, s'ha basat l'explotació agrària.
   3. c) Protegir els elements naturals més destacats o que defineixen l'aspecte global del territori, preservant-ne els valors ecològics i paisatgístics.
   4. d) Establir ordenadament els diversos usos i activitats que es poden permetre en cada tipus de sòl no urbanitzable.
   5. e) Limitar la localització de les activitats relacionades amb el lleure i la segona residència als llocs i condicions que les facin compatibles amb l'explotació agrícola i ramadera, o la conservació de les característiques del territori natural.
   6. f) Establir els criteris sobre les característiques i la localització adient de les instal·lacions d'interès públic i social, de tal manera que no puguin trencar l'equilibri de les àrees agrícoles i naturals.

Art. 490 Desenvolupament del Pla.

Les determinacions del Pla general en sòl no urbanitzable poden ser aplicades immediatament mitjançant la concessió de Llicències, i també desenvolupades pels plans especials.

El Pla determina els casos i les àrees on és preceptiu l'elaboració d'un Pla especial previ a la concessió de les llicències que es regulen a través d’aquesta normativa.

Art. 491 Llicències

En aquest capítol de la normativa es fixen les condicions tècniques dels projectes necessaris per a la concessió de llicències sobre les matèries següents:

Edificació, construcció, reconstrucció o ampliació d'edificis.

Parcel·lació o subdivisió de finques agrícoles i forestals.

Urbanització o modificació de camins i carreteres.

Moviment de terres.

Condicions que completen l’establert a la legislació i a la normativa general sobre la matèria.

Art. 492 Llicències d'edificació

En general, les obres de nova edificació o de modificació dels edificis existents s'ajustaran a les condicions dels articles 35 al 48, i posaran una atenció especial a les condicions d'inserció de l'edifici al paisatge. Per aquest motiu, els projectes d'obres es redactaran posant una atenció detallada en la representació de l'impacte d’aquestes a l'entorn immediat i al medi ambient en general.

A més dels plànols de l'edifici, el projecte tècnic estarà integrat per:

• − Memòria descriptiva de les obres previstes.
• − Plànol d'emplaçament 1/500, amb la indicació de la situació de l'edifici en la parcel·la, la xarxa de camins i les masses de vegetació dels voltants.
• − Plànol topogràfic 1/200, amb la indicació de la situació de l'edifici en el relleu, les construccions confrontants i els murs o talussos, etc. Així com amb l'expressió de la xarxa de subministrament d'aigua i energia, i el sistema d’evacuació d’aigües negres.

  Per avaluar l'impacte de l'edifici en el paisatge, també es preveu la necessitat d'aportar fotografies de la finca i de les confrontants. I un fotomuntatge del projecte en el paisatge.

Art. 493 Llicències de parcel·lació

Regulades segons el que es disposa a l'article 38.

En tot cas compliran la parcel·la mínima que s'assigna per a cada una de les zones.

Art. 494 Llicència de modificació de camins.

Essent la finalitat del Pla la conservació de les característiques actuals del paisatge, les obres de modificació del traçat de les carreteres i camins que transcorren pel sòl no urbanitzable, canvis de secció i variacions de traçat, hauran de minimitzar la seva incidència en la malla agrícola, i els terrabuits i terraplens necessaris.

El projecte tècnic desenvolupa les condicions previstes a l'article 39, i estarà integrat per:

• − Memòria descriptiva de les obres previstes.
• − Plànol de situació 1/2.000, referit a la xarxa general de camins.
• − Plànol topogràfic 1/500, amb corbes de nivell d'equidistància 0'5 m i sobretot, amb l'assenyalament detallat de l'arbrat, dels desnivells i dels murs existents en el territori, diferenciant l'actual i el que es modifica.
• − Seccions longitudinals i transversals, amb expressió clara de l'impacte en la topografia.

Art. 495 Llicència de moviment de terres

En la perspectiva de la minimització de l'impacte, les obres de moviment de terres, només s'autoritzaran si estan justificades per necessitats col·lectives, o per al millorament de la productivitat agrària, i es garanteix l'estabilitat posterior dels terrenys i cursos d'aigua.

El corresponent projecte tècnic estarà compost de:

• − Memòria descriptiva de les obres previstes.
• − Plànol de situació general 1/2.000.
• − Plànol 1/500 amb indicació dels camins, arbrat i desnivells, diferenciant l'existent i el que es modifica.
• − Seccions 1/200, actuals i previstes, amb expressió clara de l'impacte en la topografia.

Art. 496 Plans especials

Quan sigui necessari un major detall, l'estudi previ del paisatge i el medi ambient, o la modificació de la configuració dels elements del territori definits a l'article 498 i següents, les determinacions del Pla també podran ésser desenvolupades mitjançant Plans Especials, que contemplin els objectius següents:

1. a) El foment dels conreus i dels espais forestals.
2. b) La millora del medi ambient i els béns naturals.
3. c) La protecció del paisatge i dels béns culturals.
4. d) La millora de l'habitatge, les construccions i dels vials rurals.
5. e) La integració i adequació de les parcel·les i dels edificis industrials i residencials existents.
6. f) La protecció de barrancs i rieres.

En la zona 3 " Àrees de parcel·lacions preexistents", serà preceptiva l'elaboració prèvia d'un Pla especial per a la modificació de la franja de protecció de rieres i barrancs assenyalada als plànols d'ordenació, i per a la reordenació dels terrenys i el canvi de les masses de vegetació i fileres perimetrals.

Art. 497 Plans especials de millora

En el cas particular de les àrees que han estat sotmeses a processos de segregació previs a l'aprovació del Pla, Zona 3. "Àrea de parcel·lacions preexistents", es preveu la redacció de plans especials de millora d’iniciativa municipal i en col·laboració amb els propietaris afectats, que tenen els objectius següents:

1. 1. Definició de la xarxa de camins de pas i accés, per tal d'assegurar l'accessibilitat global i millorar la inserció del conjunt en el paisatge, amb especificació de la seva titularitat i ús.
2. 2. Adequació dels límits als accidents topogràfics i naturals del territori, i dels desnivells en general.
3. 3. Desenvolupament de les condicions de protecció de la vegetació existent, referides particularment als elements vegetals característics del paisatge: masses i fileres de vegetació.
4. 4. Adaptació de les condicions d'edificació a l'estructura del conjunt.

   En general, s’admetran els volums construïts amb llicència i en qualsevol cas, un cos auxiliar de superfície inferior a 4 x 3 m per a cobert d'eines.

5. 5. A través d'aquests instruments només es permetran ajustos dels límits de les finques existents, i en cap cas segregacions de parcel·les de superfície inferior a la finca mínima prevista a la zona.

CAPÍTOL SEGON.- L'ESTRUCTURA DEL TERRITORI

Art. 498 Elements del territori

Per aconseguir un control precís de les construccions i obres de transformació dels usos i de les activitats en sòl no urbanitzable, i assegurar llur compatibilitat amb l'estructura morfològica i el paisatge de les diverses àrees, es grafia la situació actual de diversos elements en els plànols d'ordenació.

A través del grafiat concret dels elements, es poden precisar molt més les condicions i paràmetres que condicionen les obres futures.

Concretament es grafien els elements següents:

• − Sistemes generals: ferrocarrils, autopistes, carreteres actuals i línies de protecció de traçats viaris futurs i línies d'alta tensió.
• − Camins.
• − Recorreguts de paisatge.
• − Barrancs i rieres.
• − Fileres d'arbres i marges. El grafiat total dels quals no s'inclou en els plànols d'ordenació i es precisarà posteriorment a través d'un Pla especial de protecció.
• − Edificis i conjunts d'interès històricoartístic.
• − Equipaments i indústries existents.

Art. 499 Sistemes generals, carreteres, autopistes i ferrocarrils

El Pla grafia el traçat actual de les carreteres, variants, autopistes i línies de ferrocarril actuals o programades per als anys propers, per a les quals assenyala les corresponents franges de protecció.

D'acord amb la legislació actual i les condicions generals sobre els sistemes, s'assenyala una franja de protecció de 25 metres per a les carreteres locals, de 50 metres per a les variants de carreteres comarcals, autopistes, autovies, carreteres generals, i de 100 metres per a les variants de la xarxa estatal.

Pel que fa al ferrocarril la franja de protecció és de 20 m per al traçat existent i per a la futura traça del tren de velocitat alta 50 m mesurats tal com especifica l’art. 116 i art. 117.

Aquestes franges de protecció es poden ampliar i adaptar a través de plans especials, o en concretar i modificar els projectes de traçat.

Art. 500 Àmbits de protecció de traçats viaris futurs

El Pla també assenyala línies directrius de possibles traçats viaris futurs, les quals s'han d'entendre només com a àmbits de protecció referits a construcció d'edificis.

En una franja de 25 metres situada a ambdós costats de l'eix grafiat en els plànols, no es permetran els edificis de nova planta de qualsevol ús.

En canvi, es permetrà l'explotació agrària i les plantacions de qualsevol tipus.

Art. 501 Camins rurals

La xarxa viària rural té com a principal funció la vertebració del territori rural i la seva comunicació amb el sòl urbanitzat.

A efectes de l'actuació urbanística i del que s'ha assenyalat a l'article 498 es distingeixen 2 categories de camins:

Els camins de pas són vies rurals importants que comuniquen municipis o indrets singulars. Tindran una amplada de 8 m i cunetes d' 1 m. Amb la secció i les proteccions assenyalades al croquis següent.

Els camins accés són vies rurals d'accés a les finques. Tindran una amplada de 5 m, amb cunetes de 0'5 m. Amb la secció i les proteccions assenyalades al croquis següent.

Els camins interiors o particulars no tenen regulació específica en aquesta normativa.

No es podran obrir nous camins, vies rurals, pistes forestals, o qualsevol altre tipus de vials, si no està previst expressament en aquest Pla general, en els plans especials que poden desenvolupar-lo, o en els plans o programes de l'Administració de l'Agricultura. A tal efecte els plànols d'ordenació serveixen d'inventari i de base de la regulació urbanística.

Tampoc no podrà modificar-se el perfil longitudinal i transversal dels camins i vies rurals sense la corresponent llicència municipal, regulada segons el que es preveu al punt 1 d'aquest mateix article.

Es prohibeix la col·locació de pals elèctrics, telefònics, etc. en l'espai del camí, aquestes instal·lacions es col·locaran entre la cuneta i la tanca.

Les tanques se situaran segons el que es disposa a l'article 512.

En els plànols d’ordenació a escala 1/5.000 s’indica el tipus i el traçat dels camins de pas i camins d'accés.

Art. 502 Recorreguts de paisatge

Són camins de pas o d'accés integrats en espais radials, de paisatge caracteritzat, que vinculen el nucli urbà i el territori.

Aquests recorreguts sovint tenen l'origen en parcs urbans interiors i generalment, també coincideixen amb àrees d'estructura agrària amb qualitats de paisatge (grafiades com a: Zona 2 Àrea de protecció de paisatge).

A l'entorn dels recorreguts es deixarà una franja de protecció no edificable de 40 m (a 20 m de l'eix).

En els plànols d’ordenació a escala 1/5.000 s'indiquen els recorreguts de paisatge.

Art. 503 Barrancs i rieres

Els barrancs es consideren protegits en tota la seva extensió, i s'hi prohibeixen totes les obres de construcció i moviment de terres que no estiguin motivades pel sanejament i protecció del curs fluvial, o el traçat d'infrastructures de sanejament.

Per aquest motiu, en els plànols d'ordenació a escala 1/5.000, on els barrancs i rieres s'assenyalen detalladament amb tota la seva extensió i irregularitats de traçat, s'hi afegeix, a més a més, una franja de protecció que inclou tot el seu àmbit, marges, vegetació perimetral, etc., en la qual es prohibeixen les obres de construcció i tancament.

Com a criteri general es prohibeixen les obres d'edificació i de tancament en l'espai de la franja de protecció, amb un mínim de 15 metres, mesurada des del marge del barranc o de la vegetació perimetral.

A través d'un Pla especial es poden modificar les franges de protecció grafiades en els plànols, adaptant-les a les condicions concretes de cada tram: marges, vegetació, forma dels camps o el relleu en general.

Art. 504 Masses de vegetació i fileres d'arbres

Les masses de vegetació que envolten molts dels masos i edificis rurals, i les fileres d'arbres que se situen al costat dels camins i en els límits dels camps són elements importants en el paisatge rural del Baix Camp, i per tant, es consideren elements per protegir i inventariar en la cartografia d'ordenació del Pla general.

En les obres d'edificació, d'ampliació i traçat de camins, i en la remodelació de terrenys agrícoles, permeses i regulades pel Pla, sempre es farà referència a l'impacte en els dos tipus de vegetació esmentats, i quan sigui necessari, es detallaran les mesures de trasllat, remodelació o regeneració de la vegetació afectada.

Atesa la dificultat d'introduir i inventariar les espècies vegetals protegibles en la cartografia digital del Pla, es preveu l'elaboració posterior d'un plànol de localització, especificant les espècies, conservació i presència en el paisatge, i d'un Pla especial que desenvolupi les condicions de protecció.

Aquest plànol es pot desglossar en dos àmbits: conques de barrancs o sectors situats entre els camins radials que convergeixen en el centre de Reus.

A l'àrea propera al nucli urbà ja s'ha realitzat aquest estudi, que s'ha inclòs al plànol d'ordenació 1/5.000.

Art. 505 Edificis i conjunts d'interès històricoartístic

En els plànols d'ordenació es dibuixen masos dispersos en el territori i edificis històricoartístics que s'han de protegir i es delimita un entorn de protecció de cadascun d'ells, als quals se'ls aplicarà les normes de la zona XI VERD PRIVAT de sòl urbà.

En la zona 2 Àrea de protecció del paisatge es prohibeixen totes les construccions que trenquin la visualització dels edificis d'aquest tipus.

CAPÍTOL TERCER.- ZONIFICACIÓ

Art. 506 Definició (modif. 7.5/15.03.2001)

Es defineixen tres zones:

Zona 1. Àrea agrícola. Zona 1a Àrea agricola amb normativa específica.

Zona 2. Àrea de protecció del paisatge.

Zona 3. Àrea de parcel·lacions preexistents.

ZONA I

Art. 507 Àrea agrícola (modif. 5.3, 7.4 i 7.5/15.03.2001)

Zona de camps agricoles, generalment de regadiu, amb finques i camps sovint envoltats de fileres d'oliveres, amb nombrosos masos i masets dispersos.

Parcel·la mínima a efectes de nova edificació: 2 ha.

Per a equipaments d’ús sanitari-assistencial, cultural, religiós o esportiu, sempre que siguin d’interès públic o social, no s'estableix parcel·la mínima. Aquesta NO exigència de la parcel·la mínima tant sols s’aplicarà a finques que no hagin estat objecte de segregació en el termini de cinc anys comptats des de la data en que es sol·liciti qualsevol dels usos admesos.

En el cas de sòls de secà o forestal cal, donar compliment al Decret 169/83 sobre unitats mínimes de conreu (secà 4.5 ha. i forestal 25 ha.)

Usos admesos:

• − Habitatge familiar aïllat: s'admet en els edificis existents amb aquest ús i en els que es puguin generar a partir de la parcel·la mínima.
• − Agrícola: granges, hivernacles, sitges, etc.
• − Industrial: només en els edificis industrials que disposin de les corresponents llicències.

Els usos d'equipaments no definits en el 3r paràgraf d’aquest article seran admesos en funció de la seva situació i desenvolupant activitats que no entrin en contradicció amb les finalitats de la zona.

ZONA Ia Àrea agrícola amb normativa específica

En l’àrea delimitada per la carretera a El Morell, Variant est, i els termes municipals de la Selva del Camp i El Morell es podran superar els 1.000 m² construïts per la ubicació de granges, establert en general a l’article 515.2, essent les restants determinacions les de la Zona I.

ZONA 2

Art. 508 Àrea de protecció del paisatge (modif. 5.3 i 7.4/15.03.2001)

Àrea d’estructura agrària amb qualitats de paisatge vinculada total o parcialment a un camí o recorregut de paisatge.

Per preservar aquestes àrees es preveuen unes mesures de parcel·lació i edificació més restrictives que les de les altres.

En general, no es permet cap edificació nova que trenqui la continuïtat de la percepció del paisatge des del camí central de l'àmbit, o la visió, propera o llunyana, dels edificis històricoartístics.

Atesa la necessitat general de protegir el paisatge actual no es permet el fraccionament de les finques de superfície inferiors a 5 ha.

Parcel·la mínima a efectes de nova edificació: 5 ha.

Per a equipaments d'ús sanitari-assistencial, cultural, religiós o esportiu, sempre que siguin d’interès públic o social, no s’estableix parcel·la mínima. Aquesta NO exigència de la parcel·la mínima tant sols s’aplicarà a finques que no hagin estat objecte de segregació en el termini de cinc anys comptats des de la data en que es sol·liciti qualsevol dels usos admesos.

Usos admesos:

• − Habitatge familiar aïllat: s'admet en els edificis existents i en els que es puguin generar a partir de la parcel·la mínima.
• − Agrícola: Construccions auxiliars de l'agricultura només entorn dels edificis existents. Hivernacles quan ho permetin les condicions particulars dels recorreguts de paisatge. Es prohibeixen les granges, excepte les existents.
• − Industrial: només en els edificis industrials que disposin de les corresponents llicències sense possibilitat d'ampliacions.
• − Sanitari-assistencial, cultural, religiós i esportiu.
• − Hostaleria, bar o restaurant, en la reutilització de masos existents.

Mitjançant un Pla especial es podran determinar altres usos compatibles vinculats amb les activitats agràries.

L'entorn de cadascuna d'aquestes àrees té unes característiques i unes condicions particulars diferents de les altres, que es poden resumir en les línies següents:

1. 1. Àrea de Bellisens

   Àrea que inclou una part important dels terrenys exteriors al nucli urbà, situats entre la radial de la carretera de Salou i la carretera de Tarragona. No es basa en un camí radial únic. Inclou dues àrees diferenciades: la primera, propera a la carretera de Salou, és predominantment agrícola de regadiu, servida per la Societat Agrària de Transformació d'antics regants del Molinet; la segona, situada a prop de la carretera de Tarragona, té un teixit agrícola més degradat.

   Es permet la construcció d'hivernacles que ocupin una superfície inferior al 50% de la finca.

   

2. 2. Àrea del camí de les Puntes

   Petita àrea limitada pel traçat del tren, l'actual ctra. de Constantí i un futur vial.

   El recorregut previst s’inicia en els equipaments i verds de sòl urbà, segueix lateralment l'àrea i continua pel camí de les Puntes.

   En general, es defineix una franja de protecció del recorregut de 20 m de l’eix, però atesa la presència actual d’edificació es podrà precisar a través d’un Pla especial.

   

3. 3. Àrea del camí dels Cinc Ponts

   Situada entre el camí dels Cinc Ponts i la riera de l’Abeurada. Té l'origen en un sistema d'àrees verdes del nucli urbà.

   Els límits de l'àrea el formen: el camí fondo dels Cinc Ponts, el barranc del Picarany, i la riera anomenada en aquest tram Rasa de Sant Miquel, que a la vegada és camí.

   

4. 4. Àrea de camí de la Boca de la Mina

   Prolongació del recorregut actual del camí de la Boca de la Mina i els diversos equipaments situats a l'entorn.

   Es defineix una franja de protecció del camí a 20 metres de l’eix.

   

5. 5. Àrea del camí i barranc del Roquís

   Prolongació del parc de l'Oest, situat entre l'àrea verda del polígon industrial, la variant i el límit del terme municipal.

   Té una vocació prioritàriament agrícola.

   Es defineix una franja de protecció del camí del Roquís de 20 metres de l’eix.

   Es permet la construcció d’hivernacles que ocupin una superfície inferior al 50% de la finca.

   

6. 6. Àrea del camí de Pedra Estela

   Àrea limitada pel sud-oest per la variant de la carretera N-420, permet un recorregut que s’inicia en el Santuari de Misericòrdia i ens apropa als terrenys del golf.

   Atès que el recorregut voreja una zona 3, Àrea de parcel·lacions preexistents, la franja de protecció de 20 m, de l’eix haurà de ser precisada a través d’un Pla especial.

   

ZONA 3

Art. 509 Àrea de parcel·lacions preexistents

Àrea amb conjunts de masos i masets inserits en el sòl agrícola, producte de parcel·lacions i actuacions urbanístiques anteriors a l'aprovació del Pla.

Per a l'autorització d'obres, que no siguin de rehabilitació i consolidació dels edificis existents sense augment de volum, és imprescindible l’aprovació prèvia d’un Pla especial de millora

Usos admesos:

Habitatge familiar aïllat: s'admet en els edificis existents.

Agrícola: granges, hivernacles, sitges, etc. Només per a cobert d'eines fins a 4 x 3 m.

Industrial: només en els edificis que actualment es dediquen a aquest ús.

Esportiu i de lleure.

Assistència sanitària.

Cultural.

CAPÍTOL QUART.- SOBRE LA PARCEL·LACIÓ I L'EDIFICACIÓ

Art. 510 Parcel·lacions i segregacions

Queden prohibides les parcel·lacions, divisions i segregacions de terrenys que originin les situacions següents:

1. a) Superfícies inferiors a les previstes en les diverses zones del Pla general i els documents urbanístics que el desenvolupen.
2. b) Que no tinguin accés directe a les carreteres, camins d’accés, i als vials de domini públic en general, reflectits en el plànol d'ordenació corresponent o producte del desenvolupament del Pla general a través de plans especials.

És precís sol·licitar llicència de parcel·lació per a la realització de qualsevulla parcel·lació, divisió o segregació.

Art. 511 Remodelació de camps

A efectes de millorar la productivitat agrària es permet la remodelació dels límits dels camps, augmentant llur superfície i modificant els nivells actuals. En aquest cas sempre s'haurà de justificar la petició en base al canvi de les condicions de producció agrària, explotació, maquinària, solucionant el problema de l'impacte de les obres en el paisatge, i preveient mesures com, per exemple, el trasllat dels límits vegetals dels camps.

En tot cas, els aspectes tècnics de les obres de remodelació de camps s'hauran de justificar segons el que preveu l'article 495 sobre llicències de moviment de terres.

Art. 512 Tanques

1. 1. Es prohibeixen els tancaments amb material d'obra opac d'altura superior a 1'3 m en terreny pla i a 0'5 m en terrenys de pendent superior al 20% o quan existeixin marges a més de 3 m.

   En el llindar de vies de circulació ràpida i línies de ferrocarril es permeten tanques d'una altura de 2 m.

   Les tanques calades s'admetran en tot cas i altura.

2. 2. Les tanques que limitin amb camins se situaran a 2 m de la cuneta en els camins de pas i a 1 m en els altres camins.
3. 3. Quan hi hagi desnivell entre els terrenys i el camí, la tanca se situarà a 1 m del límit superior del talús, i sempre es permetrà la formació d'un talús de 45º d'acord amb els esquemes de l'article 501.
4. 4. En el cas dels límits a barrancs, torrents o rieres, la tanca se situarà fora de la banda de protecció dibuixada en els plànols d'ordenació, o a més de 5 m del desnivell o de la massa vegetal que els limita.

Art. 513 Edificis, definició, classificació

A efectes de la regulació detallada de les condicions d'edificació a les diverses zones del sòl no urbanitzable es diferencien els tipus i usos següents:

1. 1. Residència familiar aïllada
2. 2. Instal·lacions agrícoles
3. 3. Indústries
4. 4. Edificis d'interès històricoartístic. Assenyalats expressament als plànols d'ordenació i regulats d'acord amb allò que el Pla preveu per als elements del territori, art 505.
5. 5. Espais i edificis d'equipament

A més a més, es fixen les condicions per a la construcció de:

• − Instal·lacions d'utilitat pública.
• − Instal·lacions d'obres públiques.

Art. 514 Residència familiar aïllada

1. 1. Es preveu el manteniment dels masos, masets i edificis residencials dispersos pel territori, els quals podran ser rehabilitats sense permetre obres que impliquin un augment del volum o signifiquin un impacte negatiu en el medi i paisatge.
2. 2. Només es permetrà la construcció de nous habitatges familiars en les condicions previstes a la zona.

   En aquests supòsits la superfície de l'edifici no superarà els 250 m² construïts i els 8 m d'altura de coberta mesurada des del nivell del sòl actual (planta baixa i un pis). I es projectarà d'acord amb les condicions tècniques previstes a l'article 492 sobre llicències d'edificació, minimitzant l'impacte en el paisatge.

3. 3. L'edifici sempre se separarà més de 15 m de les propietats veïnes, camins de pas o d’accés, llevat quan limiti amb sistemes generals, futurs vials, barrancs, rieres, recorreguts de paisatge i quan les seves determinacions estableixin un altre paràmetre.
4. 4. L'altura màxima de coberta serà de 8 m.
5. 5. En el cas de la reutilització d'edificis existents, abans de l'aprovació de la revisió del Pla general, es permetrà l'ampliació de la superfície construïda fins als límits esmentats, sempre que l'àmbit de l'ampliació no estigui inclòs en l'àrea d'afectació de camins, barrancs o rieres.

   L'existència i la forma de l'edifici anterior s'haurà de justificar documentalment.

Art. 515 Instal·lacions agrícoles (modif. 7.5/15.03.2001)

Les condicions d'edificació de les instal·lacions agrícoles-granges, magatzems i construccions d'ús agrari en general- seran:

1. 1. La finca mínima, inclosos tots els terrenys de l'explotació, serà la que es preveu a la zona.
2. 2. L'ocupació màxima de la parcel·la o la part de la finca on s’assenta la instal·lació serà d'un 10%, sense superar els 1.000 m² en el cas de granges (excepte en la Zona 1a), ni 300 m² a la resta d’instal·lacions agrícoles.

   En el cas de la zona 2 Àrea de protecció del paisatge no es permetrà la instal·lació de construccions agràries de superfície superior als 300 m². El voltant de l'edificació s'arborarà amb espècies de ribera o del lloc, situats en rengle paral·lelament a la façana, els paraments de l’edificació s'arrebossaran, sense admetre l’obra de fàbrica de totxana vista.

3. 3. L'ocupació màxima en el cas d'hivernacles serà del 50%.

   En el cas de la zona 2 Àrea de protecció del paisatge només es permetrà la construcció d'hivernacles que ocupin un màxim del 50% de la finca, quan ho determinin les condicions particulars detallades a l'article 508.

4. 4. La situació de l'edificació a la parcel·la afectarà el minim possible els marges existents, no tallarà cap camí, ni afectarà masses i fileres d'arbres existents.

   El terrabuit i terraplè màxim serà de 4 m i tindrà una forma que s'adaptarà a la dels marges existents.

5. 5. L'altura màxima serà de 6 m.
6. 6. Totes les edificacions vinculades a les explotacions agropecuàries s'hauran d'instal·lar, preferentment, sobre sòls d’escàs valor agrícola. L'exterior s'arborarà amb espècies de ribera o del lloc, situats en rengle paral·lelament a la façana, i els paràmetres de l'edificació s'arrebossaran, sense admetre l’obra de fàbrica de totxana vista.
7. 7. Serà d’aplicació el règim específic per a instal·lacions porcines i avícoles.
8. 8. D'ara endavant, les noves explotacions porcines i avícoles hauran d’instal·lar-se a una distància mínima de 500 metres del nucli de població, sens perjudici de les distàncies entre establiments, que disposi la legislació sanitària corresponent.
9. 9. Les granges hauran d'estar separades uns 100 m dels sistemes generals i no menys de 25 metres de qualsevol camí, barranc i lloc de pas públic i hauran d’estar envoltades d’una tanca que les aïlli suficientment.
10. 10. En qualsevol cas s'hauran de complir les condicions higiènicosanitàries reglamentades, tant en relació als animals estabulats, com en relació a l'evacuació i aigües residuals.

    També s'hauran de complir les determinacions addicionals establertes per l'Administració de l'agricultura.

Art. 516 Indústries

1. 1. Els edificis i instal·lacions industrials, construïts amb llicència municipal, amb anterioritat a l'aprovació d'aquest Pla es respecten i no queden fora d'ordenació. Es permetrà la realització d'obres de conservació, reforma i millora.
2. 2. Les obres d'ampliació només es permeten a les zones 1 i 3. En aquest cas, es podran realitzar ampliacions de superfície inferior al 50 % de l' autoritzada actualment.
3. 3. Les separacions mínimes a les partions de la finca, camins de pas i d'accés, seran de 15 m menys quan limitin amb sistemes generals, futurs vials, barrancs, rieres, recorreguts de paisatge i quan les seves determinacions estableixin un altre paràmetre. Excepcionalment, quan no hi hagi cap altra possibilitat, es podran autoritzar ampliacions amb separacions de 8 metres.
4. 4. En les naus industrials en renglera no es podrà autoritzar cap obra d'ampliació.
5. 5. En tot cas, l'espai exterior s'arborarà amb espècies de ribera o del lloc, situats en rengle paral·lelament a la façana, i els paraments de l'edificació s’arrebossaran, sense admetre l'obra de fàbrica de totxana vista.

Art. 517 Equipaments existents (modif. 7.4/15.03.2001)

En els plànols d’ordenació a escala 1/5.000 es grafien els equipaments actualment existents en el sòl no urbanitzable. En aquests espais i edificis es permetran els nous edificis i ampliacions dels equipaments actuals amb una ocupació total màxima del 30% dels espais grafiats i una altura reguladora màxima de 8 m (planta baixa i pis).

Aquestes mateixes condicions regularan les noves implantacions d'edificis d'equipament.

Art. 518 Instal·lacions i equipaments a l'aire lliure

En les zones 1 i 2 es permeten els equipaments a l'aire lliure amb una edificabilitat màxima del 5% de la parcel·la i l'estricte compliment de les condicions de parcel·la mínima, moviment de terres i conservació de les masses de vegetació, fileres d'arbres i els elements caracteritzadors del paisatge en general.

Art. 519 Instal·lacions d'utilitat pública

1. 1. Amb excepció de l'ús d'habitatge, dels usos agrícoles, ramaders i forestals i de les instal·lacions d'obres públiques, les altres activitats i construccions només poden autoritzar-se si tenen la consideració d'instal·lacions d'utilitat pública o d'interès social i hagin de situar-se en medi rural.
2. 2. En tots els supòsits hauran de complir-se les determinacions sobre prevenció de la formació de nucli de població, les condicions d'edificació i hauran d'estar adscrits als usos permesos en sòl no urbanitzable.
3. 3. En la tramitació de les autoritzacions per a instal·lacions d'utilitat pública haurà d'observar-se el següent:
   1. a) El procediment és el previst a l'article 44 del Reglament de gestió urbanistica.
   2. b) A l'expedient haurà d'acreditar-se l'existència de declaració d'utilitat pública o interès social. Si és el propi municipi el que efectua l'esmentada declaració, haurà de tramitar-se de manera independent amb l'obertura d'un període d'informació pública per aquests sols efectes. També hauran d'assenyalar-se de forma expressa les raons en què es basa la necessitat de situar la instal·lació en qüestió al medi rural.
   3. c) A la memòria del projecte s'haurà de demostrar expressament la inexistència de risc per a les zones veïnes en ordre a l'equilibri ecològic, a les condicions naturals del sector o als valors paisatgístics.

Art. 520 Instal·lacions d'obres públiques

1. 1. D'acord amb el que preveu l'article 127 del DL. 1/1990, de 12 de juliol, poden autoritzar-se construccions i instal·lacions vinculades a l'execució, conservació i servei d'obres públiques. En qualsevol cas, hauran d'observar-se les determinacions sobre emplaçament i condicions d'edificació aplicables.
2. 2. Tanmateix, en règim d'autorització provisional, s'estableixen les següents excepcions, que no podran aplicar-se si s'afecta greument l'equilibri ecològic o 4 els valors paisatgístics o ambientals de l'àrea afectada o circumdant:
   1. a) La densitat màxima d'edificació es fixa en 0,1 m²st/m²s.
   2. b) L'autorització provisional haurà d'ésser renovada cada dos anys, justificant la continuïtat de les obres relacionades amb la construcció o instal·lació. No podran ésser concedides més de tres renovacions.
   3. c) A l'expedient d'autorització cal assenyalar les mesures que asseguren la no pertorbació dels valors naturals abans esmentats.
3. 3. L'eficàcia de les autoritzacions a què es refereix aquest article està condicionada a l'oferiment de garanties suficients en ordre a la restauració i, si és el cas, millora dels terrenys afectats en finalitzar l'ocupació.